Explora el wiki

Tenia una mica de por. Com a entrevistadora, m'havia d'enfrontar a tot tipus de persones; però mai em vaig plantejar haver de parlar amb una zombi, i menys que seria fallera! En entrar-hi, la vaig veure asseguda en una de les cadires mentre un foc de llum feia que poguera veure el seu rostre zombificat. Vaig seure en la cadira que hi havia enfront i vaig deixar els papers amb les preguntes i les anotacions que hi tenia. Després d'una breu salutació i una xicoteta presentació, vaig començar: —Com et vas sentir en la gran mascletà en què vas terminar morta? La fallera calavera va tardar una estona a respondre, no pareixia agradar-li la pregunta. —No me'n recorde massa, però no pensava que hi anava a terminar morta. No vaig sentir res, vaig morir de colp. —A què es deu la teua afició a les falles? —Des de xicoteta la meva mare em duia a la Verge a dur-li les flors i la meua passió per l'ofrena va créixer fortament. A més a més, l'olor de masclet m'encanta. —Per què tens tant d'ímpetu per la recepta valenciana de la paella? —És la meua cultura, la tradició i la dels meus avantpassats, a més, les receptes no es canvien més! —Creus que eixa és la raó per la qual el transformes en olorar qualsevol paella? —És clar! Però em frustra molt quan no és la recepta autèntica valenciana. —En el viatge fins a la cadena, et vas fixar en l'actitud de Jaume I? —Oh! És clar. Ell no em parava de tirar la canya i de dir-me floretes. Volia aconseguir el meu amor, però des de sempre he estat enamorada del president major infantil de la meua falla. —Com et vas sentir quan li vas llevar la perruca a l'alcaldessa? —Em vaig sentir orgullosa de mi mateixa i capaç de fer-li veure a la gent totes les mentides que els polítics ens van fer tragar Vaig terminar d'escriure les últimes paraules de la fallera i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.