Explora el wiki

Sarajevo, 16/4/92 Estimat diari, Estic amb la meva mare a Sarajevo intentant ajudar el meu país en aquesta guerra. És molt dur estar sense els meus fills, la meva dona i la meva sogra. Cada dia pateixo més. I si em maten? Els meus fills no podran suportar no veure'm més. Però he de pensar positivament, he d'intentar ser fort. Muris. Sarajevo, 17/4/92 Estic sol, no tinc ningú i cada dia estic més preocupat. Tota la meva família ha de estar igual de preocupada que jo. Avui he vist una nena pel carrer, que portava molt il·lusionada el pa cap a casa seva i de cop i volta un noi més gran que ella, li ha agafa't el pa, la nena ha començat a cridar, semblava l'Éldar, pobre nena. Espero que aquesta guerra no acabi amb la seva vida. Muris Sarajevo 18/4/92 Un dia més estic presoner de la guerra. No hi ha cap dia que no pensi amb la meva família, però tinc molta sort que no estiguin amb mi. Estic en una habitació amagat escrivint el diari, no crec que pugui estar molta estona més. M'han descobert, he de marxar! Muris