Explora el wiki

M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra a l’habitació sense obrir el llum. Però, tot i així, M pot imaginar la vena inflada que li travessa el front. -Desperta la teva germana i veniu a la sala d’estar. He de parlar amb vosaltres. El pare crida, no parla. I M té por. S’aixeca sense sabatilles i sense mitjons i mira de veure què passa a la sala d’estar mentre fa cap a l’habitació de la seva germana. Però no veu res. No veu la mare. I se sent culpable d’ haver-se adormit. Voldria xiuxiuejar ‘’mare’’. Però no xiuxiueja res. Les mans li suaven i tot nerviós amb un pas lent va cap a la saleta on la seva mare sol cosir, I agafa unes tisores per protegir-se. Ella mig adormida, agafa la mà al seu germà, i tots dos van a la sala d'estar, però Ella quan veu la seva mare a la cadira corre a asseure's a la seva falda. El pare no veié l' M, i tot just aixeca el cap troba l’ M davant seu, amb una mirada desafiant, una cosa que mai s’atreviria a fer. Amb una aire de superioritat, el pare li pregunta tot vacil·lant. -Què penses fer amb aquestes tisores? I M respon amb el cap ben alt. -El que hauria d’haver fet fa molt de temps... L’ Ella en mig d’aquest duel entre pare i fill protesta. -Tinc son, puc tornar a la meva habitació? I la mare en un intent d’ aixecar-se de la cadira, el pare alça la mà i la colpeja a la galta, en aquell mateix moment s'escolta un crit de ràbia per part de l’ M. De cop i volta, el pare treu una pistola. M, ja amb motius per clavar-li les tisores les llença amb força al terra, per demanar atenció. I en un moment de silenci M mira la mare, plorant, després mira la seva germana petita, li dedica una somriure gratificant, i per últim mira el pare i li explica la situació. -Pare, ja no tinc quatre anys i ja no necessito que la gent em digui el que he de fer, cosa que tu mai em vas dir, però ara jo et diré el que has de fer. El pare tot estranyat el mira amb una cara de sorpresa, però M no ha acabat. -He trucat la policia, i no trigarà en venir. T’aconsello que deixis la pistola al terra i que ens deixis en pau a la mare, l' Ella i a mi. El pare aixeca la pistola apuntant al M al front, amb una cara de ràbia, i després d’ un somriure, dispara un tret provocant-li una mort ràpida. Segons després, la mare corre al costat de l’ M. Tot just l’ M cau a terra, s’escolta una sirena de policia, i el pare sabent el futur que li espera es dispara a si mateix, provocant-se la seva pròpia mort. El pare i M se n’han anat. I nosaltres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.

'''Tots els llibre poden tenir molts finals alternatius i nosaltres pensem que M de Lolita Bosch pot tenir molts però moooooooolts finals diferents. Aquí us deixem un relat inventat per nosaltres, a més hem fet un petit còmic de la nostra versió. Esperem que això us faci llegir el llibre i així veure com acaba el final segons Lolita Bosch!'''