Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Lectors al poder del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.

Hola,

Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Una nova versió

CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE

L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava.

-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.

-Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba.

-Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta.

-No pot ser ,saps què és això?

-Doncs no.

-Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes.

-Per què dius, dona? Thas begut l’enteniment.

-Tu agafa les que puguis. Ara vinc.

L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar.

A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :

-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat.

_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.

Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells.

Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament.

CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ

Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar.

Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar:

-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.

-El què?- li va dir cridant.

-No ho sé -li va respondre molt més espantada.

L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:

- Com et dius? Qui ets i què fas aquí?

- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol.

- Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma.

Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.

Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.

CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR

Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne.

-I si fem un temple?

-No, massa gran.

-Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”.

-Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la?

-Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos.

- Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans?

-També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.

-Bé, es podria fer però...

-Ni peròs, ni peras es fa així i ja està.

-Entesos, entesos, no t’enfadís.

-I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes.

-Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau.

Així que van començar a construir la nova ciutat.

EPÍLEG

Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.