Explora el wiki

Però clar va veure aquell dia i va ser el més horrible que pot passar-li a un cavaller. Jo estava quasi segur que el que em comptava la viuda reposada era mentida, com que la forma de comptar la història era un tant eloqüent, després de dir-me que ella m'ho mostraría, jo estava segur que no podría ser veritat, ja que la meua xica Carmesina era una xica de l'alta noblesa. Com deia la viuda reposada em va portar a la casa de Carmesina ocultant-me en uns banys, permetent-me veure segons ella la gesta que venia succeint des de setmanes arrere, Carmesina i el Negre jardiner consumant l'acte sexual. Després d'apreciar tal acte, vaig botar sobre el Negre tallant-li el cap d'un tall. Tot seguit vaig descobrir que no era qui m'havia dit la viuda si no la seua donzella i de que no estaven fent el que pareixia, tot havia sigut una mala jugada de la meua imaginació unida a mi ràbia. Després d'haver matat a la seua donzella, Carmesina estava paralitzada pel temor demanant-me una explicació de tot allò que havía succeït, jo li vaig contestar amb el que m'havia dit la viuda reposada, ella em va comprendre i com estava tan enamorada de la meua persona ens encarreguem de fer desaparéixer el cos. Després vaig haver d'anar-me'n a ma casa oblidant allò que havía succeït, temps després tot va transcórrer amb normalitat. Ambdós compartíem un secret que no havía de ser revelat. Després d'això, va arribar l'hora de partir en el meu vaixell, no abans de consumir el meu amor amb Carmesina, per certes causes vaig naufragar i fins ací arriba aquesta petita historia que us conta un servidor.