Explora el wiki

Quan Sofia tenia dos anys els seus pares li van apuntar a una Falla de València. Ella sempre somiava ser fallera major de València. A l'any 1902 Sofia cumplia 18 anys i els seus pares li van fer una festa sorpresa on van anar les seues amigues del col·legi i de la falla. La fallera major d'aquell any de la seua falla es va acostar per dir-li que anava a ser la fallera major de València al pròxim any. Sofia es va a possar a plorar de l'emoció perquè era el seu somni des de petita. Tots es varen a possar a aplaudir i a gritar ¡SOFIA, SOFIA! La seua millor amiga, Empar, es va possar contenta per ella, però per dins estava trista perquè ella des de sempre volia ser fallera major de València i veia injust que fora ella abans fallera major quan Empar portava un any més que ella de fallera i a més a més era de classe alta. Huit messos desprès li va arribar una carta a Empar a la seua casa de part de la Junta Central Fallera. Quan la va obrir, va llegir que havia hagut un mal entes, que ella era la fallera major de València i Sofia fallera de la Cort d'Honor. No es va possar molt contenta perquè savia l'ilusió que le feia a la seua amiga i va decidir ser la fallera de la Cort d'Honor amb ella. Així que Empar va cridar a Sofia per donar-li la roïna noticia. Al dia següent van anar juntes a la Junta Central Fallera per donar explicacions de que Empar no anava ser fallera major de València perquè anaven a ser les dues falleres de la Cort d'Honor. Al principi a la Junta no li va agradar l'idea, però desprès el van acceptar. Al final les dues acabaren contentes perquè anaven a estar al balcó disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.