Explora el wiki

Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la causa principal per la qual nosaltres ens vam conèixer. En un principi el meu objectiu era trobar la meva veritable mare, però involuntàriament vaig topar amb tu, ens vam fer molt amics. Vaig arribar a aquest poble a causa de unes cartes escrites del meu pare que li escrivia a una noia, i des de llavors vaig saber que la meva mare era en aquest poble i també em vaig assabentar de coses que prefereixo no recordar però que suposo que ja sabràs al que em refereixo. Venjar-me per tot el que va passar anys abans creia que era l’única i millor solució per tot el mal que he patit al llarg d’aquests últims deu anys sense una figura paterna, a la qual poder-te recolzar en els temps dolents que he passat, la soledat que he sentit en el meu interior, i poder superar els reptes del dia a dia. Crec que tu hagueres pensat de fer el mateix, la venjança és el nom que ens sona més a prop quan es tracten temes com aquest que no són gens ni mica fàcils ni agradables. En aquest temps que hem estat vivint junts gràcies a la tant bona amistat que hem agafat fins a dia d’avui casi com germans, hem estat en bons i mals moments els dos junts. I aquesta ha estat la causa per la qual he vist absurda la venjança. En un principi, la meva frustració era el que em demanava, pensava que si em venjava matant-te seria el millor però estic segur que ara mateix mataria per tu, si algú et fes mal ni que fos la meitat del mal que he passat jo, el mal que el teu pare m’ha fet passar. Només dir-te que a partir d’ara la amistat que hem creat es troben a poques persones, i jo he tingut la sort d’haver-te conegut a tu i haver passat aquest temps amb tu, amb el teu caràcter has aconseguit que tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.