Explora el wiki

M’havia costat molt agrupar les meves coses en tan sols una maleta. Llavors era diferent que passar de casa a ca la iaia. Ara havia de preparar-me per una vida nova, no se ni on, ni per a què. “Només el necessari, Andrea”. Des de la cua d’embarcament es veia el cartell “Barcelona-Nova York”. Van ser 9 hores que ni fu ni fa. Estàvem el Diego, la mamà i jo asseguts a la part del mig de l'avió. El temps que no vaig passar dormint, vaig estar escoltant música del meu grup preferit i pensant en el que m'oferiria el futur allà, on hi estava a poques hores. Els papàs, bé, no!, la mamà i en Diego, a penes arribaren estarien en un pis i ja fent el preparatius de l’exposició. A mi aquella idea m’havia semblat correcta, ja que des de sempre m’havia atret l’art. Però, òbviament no m’hi quedaria allà per la resta de la meva llarga estada. Després de recollir les maletes -la meva Sansonite beix estava intacta- vam anar a una cafeteria de l’aeroport. Allà hi havia connexió a Internet. Tampoc ho trobava molt a faltar, però ja que no em costava res… Vaig agafar el mòbil per mirar-lo i era en Jimmy. Ostres, en Jimmy! Sincerament ni me'n recordava. “Andrea! Per fi puc comunicar-me amb tu. Ho sento però he estat molt ocupat a Sarrià amb la mama. M’ha ficat a treballar, ho pots creure?” -Ostres Jimmy, quant de temps! M’has d’explicar moltes coses. Seria millor que parléssim per telèfon. -Sí, estaria bé! Et truco ara? -No, no. Et costaria un ull de la cara. No creuràs on sóc! -Eh? On, Andrea? -A Nova York, justament sóc a l’aeroport. Acabo d’arribar. -Què dius? I què fas allà? -Sincerament ni ho sé. Escolta després parlem, t’aviso quan et pugui trucar. Va pagar en Diego i vam sortir a agafar un taxi. Nova York. La diferència amb Sitges era notable. En arribar al pis vaig ficar-me a descansar, sense investigar-lo ni res. Tenia molta son i després d’hora i mitja dormint, vaig sortir de la més petita de les tres habitacions la qual seria meva, per veure bé la casa. Era un pis petit però elegant i acollidor alhora i estava a poc del centre de Nova York, a menys de mitja hora a peu. Ja tenia ganes de sortir fora, però vaig recordar-me que havia de parlar-me amb en Jimmy, vaig trucar-lo per videotrucada i va contestar a la primera. -Hey Andrea! Com estàs? -Hola Jimmy! M’acabo de despertar, estava cansadíssima. -Però tia, que hi fas allà? -Bé doncs, el curs m’ha anat fatal, i per no passar-lo, he pensat que era millor vindre aquí amb la mamà, que prepara una exposició… i veure si aquí ho puc aprofitar més. Va fer cara de sorpresa i va dir-me: -Has fet bé, crec. Tant de bo jo fos en un lloc així. -I tu què? No estudies? -Des que vam planejar l’escapada que sóc a Sarrià, hauré que tornar, sí, però no tinc massa compromís… Vaig aturar-me i pensar… de cop en Jimmy va veure'm i va dir-me en el que pensava i ‘’estàs pensant el mateix que jo?’’. Segurament coincidíem en el pensament; que bé estaria tenir alguna persona en aquesta petita aventura. -Et semblaria si hi anés, amb tu? Vaig dir-li què sí, és clar. Què bé, estava molt contenta! En parlaríem més endavant per acordar les dates i allò. Vaig apagar el portàtil després de parlar amb en Jimmy i vaig veure una nota a la nevera on deia que la mamà i en Diego havien sortit.