Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Mecanoscrit del segon origen de l, realitzada per Lectors al poder del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.


Hola,

Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Una nova versió

CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE

L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava.

-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.

-Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba.

-Allá al riu hi han un munt com aquestes.

-No pot ser ,saps que és aixó?

-Doncs no.

-Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes.

-Pero que dius dona t'has begut l’enteniment.

-Tu agafa las que puguis ara vinc.

L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar.

Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :

-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat.

_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.

Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells.

Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament.


CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut

Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar.


Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar:

-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.

-El que?- li va dir cridant.

-No ho se -li va respondre molt més espantada.

L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:

- Com et dius? Qui ets i que fas aquí?

- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol.

- A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma.

Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.

Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.


CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR

Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell.

-I si fem un temple.

-No masa gran.

-Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”.

-Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la?

-Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos.

- Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans.

-També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.

-Bueno es podria fer però...

-Ni peròs, ni peras es fa així i ja está.

-Vale, vale no t’enfadís.

-I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes.

-Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau.

Aixì que van començar a construir la nova ciutat. 


EPÍLEG
10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l,_pels_Lectors_al_poder&oldid=12701»