Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana  + (Estimat Polinices, Avui hem pensat molt …
  Estimat Polinices, Avui hem pensat molt en tu. Estem molt preocupades pel teu pròxim enfrontament a vida i mort amb el teu germà Etèocles. Pensem que aquesta situació per a Tebes no serà favorable, ja que es podria evitar. Tu i el teu germà Polinices hauríeu d’acabar amb la disputa que teniu des de fa tants anys. Sou germans, hauríeu de recolzar-vos l’un en l’altre: ser rei els dos; hauríeu d’apreciar més la pau que el vostre pare va deixar sobre aquesta ciutat. Pensa que les teves dues germanes, Ismene i Antígona, estan patint molt, i no s’ho mereixen. Antígona sempre ha dit que entre vosaltres, els germans, hi ha hagut molta rivalitat, però per honor al vostre pare hauríeu de regnar conjuntament (un any un, i un any, l’altre). No poseu la ciutat de Tebes en lluita, separada per dos germans que només es barallen per ambició. No ho feu, Polinices. Ara bé, si finalment la guerra s’inicia, volem que sàpigues que estem amb tu, que t’ajudarem en tot el que podem. Cordialment, Astimedusa i Eurídice
  em. Cordialment, Astimedusa i Eurídice)
• Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Les xinxis  + (Estimat President, Demà és el gran dia, el …
  Estimat President, Demà és el gran dia, el dia de la súper-híper-mega-mascletà; i crec que no hi podria haver un altre moment més adequat per a dir-te el que t'he de dir. "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Per on començar... Et recordes la de vegades que hem escoltat aquesta cançó? És una cançó amb molt de significat tant per a tu com per a mi. Ens coneixem des que érem ben petits. Recordes quan sempre inaguràvem les falles escoltant i cantant junts aquesta cançó? Quins bons records tinc amb tu! "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." Aquesta era la meua part favorita. Quan me la cantaves mirant-me als ulls, crec que eixe era el millor moment de totes les falles. Amb els teus ulls clars despertaves en mi sentiments que no havia tingut mai. "No te separes... Del caliu del meu voler..." Pense que de tota la cançó aquestes dues línies expliquen molt bé el que volia dir-te. I bé, el motiu d'aquesta carta és... Que m'agrades molt, President, que he compartit molts moments amb tu, però vull viure'n molts més. Així que, des d'aquesta carta volia declarar-te el meu amor i crec que no hi haurà un moment millor que demà, després de la súper-híper-mega-mascletà per a lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.
  lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.)
• Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Caldescat15  + (Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aques …
  Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aquesta carta per dir-te que el teu comportament davant els diferents problemes relacionats amb els ciutadans no va ser el correcte, i per això va acabar amb una gran massacra. La teva avarícia i el teu egoisme va causar moltes morts, inclosa la teva i la dels teus éssers estimats. T’aconsellem que la propera vegada tinguis més empatia i pensis que molta gent creia en tu. Te’n vas intentar escapar i la teva cobdícia no te’n va salvar aquella vegada. Els diners i els luxes no et van ajudar gens. Al contrari, ho van agreujar més. Els ciutadans, humils i respectuosos, estaven esperançats amb tu. Creien en la teva pietat i la teva generositat. Resaven perquè trobessis una solució al problema i els aconseguissis recursos per a la supervivència. I tu, què vas fer? Doncs els vas deixar de banda i els vas condemnar a mort. Només vas pensar en la teva seguretat quan tot el teu regne, de mica en mica, anava desapareixent. No creus que la Mort Roja va ser una venjança dels teus actes? No esperem que aquesta carta t’escarmenti, només volem fer-te saber la imatge que dones. Esperem que si mai tornes a ser rei, no tornis a decebre els teus ciutadans. Molts records. Lectors de la teva història
  Molts records. Lectors de la teva història)
• Activitat sobre "Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases", pels Les desconegudes  + (Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’ …
  Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’un poblet del Vallès que ens hem llegit el llibre ''Jo, el desconegu''t . Sí, aquell llibre on apareix vostè i la vida de dos joves gira al voltant de la seva complicada història. Ens ha interessat molt i ens agradaria dir-li tot allò que hem sentit dins nostre llegint-lo. Vostè ha estat un dels personatges que més ens ha marcat, pels seus sincers sentiments i la seva vida angoixant. La impotència de voler seguir endavant, sense preocupacions però, sabent que hi ha alguna cosa enmig que fa patir, és una sensació que nosaltres no hem viscut, però llegint la seva història ens podem imaginar. La nostra primera impressió sobre vostè, al començament del llibre, va ser la d’un home egoista, d’una persona que no volia saber res de ningú i que no li importava res del que li podia passar. També vam pensar que podia estar una mica tocat del bolet ja que sempre parlava d’en Frederic i la gent no sabia qui era aquest senyor. Semblava que tingués visions! Al llarg de la lectura, hem anat descobrint com era interiorment, gràcies als joves que l’han cuidat i l’han arribat a estimar, com és el cas de l’Arnau. Hem vist que és un home esquerp, que no confia amb gaire gent, només amb aquelles persones que el fan sentir especial. Hem descobert que és un home lluitador, que intenta refer el seu passat, amb els seus éssers estimats, per molt que costi. Veiem que té un gran cor. Sabem que tot el que va passar al Frederic l’ha arribat a afectar molt i nosaltres no voldríem pas fer-lo sentir malament recordant-li el tema, sinó que voldríem donar-li ànims. El que li volem expressar és que segueixi endavant, afrontant tots els obstacles que pugi trobar. Gràcies a vostè hem pres consciència de la malaltia de l’alzheimer , de quines conseqüències pot tenir i també hem après aspectes de la nostra història que desconeixíem, com per exemple tota la lluita dels maquis. És per això que li volem donar les gràcies. Esperem que es trobi molt bé allà a dalt i que segueixi pensant amb l’Arnau i l’Olga, que van ser ells qui el van ajudar a seguint endavant i a poder descansar en pau ara que ja sap la veritat sobre el seu germà. PD: Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!
  Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!)
• Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Boikotejanselsomni  + (Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú, …
  Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú, ningú... ets menys que res.” Aquestes foren les paraules que recordo de la senyoreta Rosa. En aquell moment les vaig ignorar, no les comprenia, no varen fer res en mi, però a hores d'ara, quan penso en tu i en mi, de veres, no sóc res, sense tu no ho sóc. Però tampoc ho puc ser amb tu. M'he enamorat de la persona que té la meua pròpia sang, estic enamorada de tu, del meu germà. Per què no es mor tot? Desitjo que tot s'acabi ara que no podrem ser res. A més a més la mama em mira com si no em veiés, l’àvia dorm sempre i el pare està sempre ensopit i va d'una banda a l'altra amb els ulls plens de pena que no puc resistir de veure'l. Ara que tu te n’has anat, la meva única companyia és la teulada i el cel. Aquí, en la teulada, et crido feblement perquè fos on fos que hagis anat em puguis sentir amb l'ànima i tornes encara que siguem germans. Et trobo a faltar i sé que no tornaràs des d'aquell instant que vaig sentir el teu petó a la porta, la teva galta sobre la fusta em va recordar el que ens vam fer just després que em diguessis que si l'aigua dels teus ulls i la dels meus es barregés jo seria tu i tu series jo, el nostre primer petó, un petó tendre, suau, càlid... Els meus llavis que no havien estat besats per amor d'home, que mai hauran de ser besats per amor d'home d'aquell home de qui jo en desitjava més, sempre més... Sóc presonera de tu i tu de mi, però ja és massa tard. Estic veient els nostres arbres, el nostre jardí, els nostres ocells, el nostre cel, la nostra aigua, al cap i a la fi, el nostre món. Els nostres noms ja no hi són, en aquell tronc, els nostres ocells ja no canten i el cel ja no il·lumina els nostres dies. La flama del meu cor s'ha apagat feblement. La vida sense tu ja no és vida, i em penedeixo tant de totes les coses que he fet en la meva curta existència, perquè probablement... no sé, penso que pot ser algun tipus de càstig i que me’l meresc per les meves actituds i comportaments cap als altres... tu ja saps a què em refereixo. Mai no hauria d’haver tractat malament a la senyoreta Rosa, perquè ella duia raó, mai més tornaré a ser res. Tampoc hauria d’haver intentat que et posessis gelós, va ser un error comès per la meva infantesa, eixa de la qual no vull eixir però malauradament ja és tard. Ja sóc una dona o almenys això és el que diuen. Però, què significa ser una dona? És el que estic vivint ara? Es tracta d'aquest dolor i d'aquesta angoixa? Fer-se major tan sols significa problemes i embolics en la ment i en el cor, és deixar els meus somnis i els teus també, les nostres il·lusions i començar a preocupar-nos de les coses que abans no tenien importància. Recordo com vàrem tractar Jaume i em penedeixo de la seva mort, m'agradaria tornar enrere per poder evitar-ho. No havíem d’haver-ho fet, ell era el nostre germà menut, el més dèbil i hauríem d’haver-lo protegit i no fer-li mal, ell no s'ho mereixia, i penso que també per això estic ara ací, pensant què serà de tu quan jo ja no hi sigui, m'he quedat sola amb el que era meu, el que em va prometre Teresa, i ara només tinc la lluna que em mira i que sap com sóc i com era. Em trobo en un moment en què m'he cansat de cridar-te, m'he cansat de sentir-me cridar-te. A hores d’ara puc pensar que el meu amor per tu ha sigut com una visió, un joc de nens, intens… com quan jugàvem a la casa de les nines a interpretar el món dels adults, on el pare no tenia cap i la Sofia ho controlava tot. La seva mania per tenir-ho tot sota el seu domini és el que em va dur fins ací, i és el motiu pel qual jo me’n vaig per a no tornar, igual que se’n va anar l’ànima del pare, ell viu però es troba absent, i va buscar l’amor de ma mare, com busca el de les minyones, perquè amb la Sofia tan sols pot trobar suplicis i pena. El nostre amor ha estat com el dels meus pares, tan ràpid i tan fort que encara que jo desaparegui per sempre formaré part de tu, estiguis on estiguis, perquè el que jo sento és etern. T’estimo com ningú més ho podrà fer. Maria Sóc un sospir que no arriba a ser a una ploma.
  un sospir que no arriba a ser a una ploma.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Digitalitzades  + (Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat mol …
  Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat molt de temps des del dia que va canviar tot. Com deus recordar era un divendres al vespre, després de la festa. Els dos anàvem borratxos i vam dir coses que potser no hauríem d’haver dit. Encara que no t’ho creguis, jo t’estimava, i tu et vas intentar aprofitar de mi. Potser no eres conscient del que feies però em vas fer sentir com si no valgués res. En arribar a casa jo estava destrossada, no entenia massa res. Llavors vaig rebre un missatge teu, aquell missatge, poc esperat aquella nit. Confosa, no vaig saber reaccionar. Em vas pressionar i vaig acabar cedint. Ara tot això ja no importa, ja és passat, però un passat que ha estat el principi de tots els meus problemes. Potser a tu t’és indiferent. Estic quasi segura. Per què vas fer-ho? Per què la vas penjar? Et senties superior, volies ser més popular, per motiu de venjança o només volies riure una estona? Doncs ho has aconseguit. Has aconseguit que em cansi, que em senti humiliada, que vulgui acabar ja amb la meva vida… Potser penses que només t’escric perquè et disculpis, però les disculpes, ara, no em serveixen de res. Possiblement va ser culpa meva, no per passar-te la foto, tots cometem errors, sinó pel simple fet d’haver acceptat sortir amb tu. Vols que em senti així? Et penses que te’n sortiràs amb la teva? Perfecte, aquí em demostres el que senties per mi. Doncs saps què? No tinc res més a dir-te. El que facis a partir d’ara és cosa teva. Si vols tornar a fer-ho, amb mi o alguna altra, prova-ho, però tot serà diferent. Segueix jugant a aquest joc, que a la pròxima guanyaré jo. Tranquil, això no quedarà així. Fiona
  Tranquil, això no quedarà així. Fiona)
• Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Frankenstein  + (Estimat Víctor Frankestein, et volem come …
  Estimat Víctor Frankestein, et volem comentar que les teves debilitats t'estan fent la vida imposible. Primer, ets molt desconfiat i ens n'hem adonat perquè van veure que no vas confiar en el monstre. Després hem vist que ets una persona massa negativa ja que des que el monstre es va enfadar amb tu, veus la part dolent de tot. Per últim ets poruc perquè des que vas conèixer a Frankestein, vas tenir por d'afrontar tots els problemes. També hem observat que jugues a ser Déu, intentant crear una ciència però sense ética i això et deurà cap a un problema, la por de no haver creat vida bé. Un altre tema per parlar seria la teva relació amb l'Elizabeth. Sincerament, pensem que en aquesta relació mai i ha hagut amor; és a dir, Elizabeth de de petita sempre se li ha imposat que tingués una relació amb tu però a ella no li agradava, així que es va acostumar a viure amb tu i estar tota la vida amb tu. Elizabeth, en estar des de petita amb tu es va acabar enamorant de tu i no va tenir temps d'enamorar-se d'una altra persona. Peró al final us vau enamorar i la vostra relació no acaba bé. Finalment us vau estimar molt. Aquestes són les coses que hauries de saber i algunes canviar. Una cordial salut Adriano Violeta Nerea Manel
  dial salut Adriano Violeta Nerea Manel)
• Activitat sobre Les desventures del jove Werther de l'autor Johann Wolfgang Goethe, pels Els Quatre Gats  + (Estimat Werther, Res pot comparar-se al g …
  Estimat Werther, Res pot comparar-se al gran turment que s’ha apoderat de mi. Per l’amor de Déu, on heu anat? Sóc un cos del qual ha desaparegut l’ànima, una fulla solitària deixada portar per l’atzar del vent. Oh, Werther, la vostra presència em feia mal però la vostra absència està acabant amb mi. Tot i demanar-vos que us allunyéssiu, el meu cor cridava en silenci que us quedéssiu. Ara heu marxat i us ho heu endut tot. Malgrat tot, no us heu endut ni la pena ni el dolor sinó que els heu instal·lat dins meu. Aquesta nit passada he pensat en vós i he lamentat haver-vos deixat marxar sense acomiadar-nos. Quan he tancat els ulls, he recordat cada moment en què vam estar sols, vós i jo. El dia del ball va ser el meu preferit perquè a partir de llavors ens vam conèixer de veritat. Recordo perfectament el moment en què em vau preguntar si ens podríem tornar a veure i així va ser. Cada dia veníeu a casa meva i jugàveu amb els meus germans i els explicàveu contes. De mica en mica, la vostra passió anava creixent, però jo intentava dissimular per fer veure que no la notava. L’arribada de l’Albert us trasbalsà. Ho vaig notar quan veníeu a casa i féieu disbarats davant nostre. Estimat Werther, vull que sapigueu que el bes que em vau fer a casa em va agradar, és més, m’encantà i m’agradaria dir-vos que sou una de les persones que més m’estimo al món, però en aquell moment, la por, que és el pitjor enemic de tota persona, s’ocupà de guiar-me i de no voler acomiadar-me de vós. Estimat, no em puc imaginar la vida sense vós, no vull renunciar a la vostra companyia. Els compromisos que tinc amb l’Albert i amb la meva família són, malauradament, primordials i heu de comprendre que no poden trencar-se així com així. Per això us demano que no marxeu, que no m’abandoneu. Els nens i jo us necessitem. Si us plau, no deixeu de venir-nos a veure. Demà no vingueu, però, que hi haurà l’Albert. Una càlida abraçada, Charlotte
  Albert. Una càlida abraçada, Charlotte)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Fernando de Rojas  + (Estimat amic Joan, Em plau informar-te q …
  Estimat amic Joan, Em plau informar-te que la teva missiva m'arribat al cor, perquè he sentit la teva història com si l'hagués viscut en la meva pròpia pell. No obstant això, t'he de dir que els teus actes no són els correctes, des del meu punt de vista. Ja que en varies ocasions t'has deixat emportar per el desig carnal, en comptes de haver-te enfrontat a ell. Com quan estaves a Paris; la teva ment pensava en aquella dama, en comptes de pensar amb claredat. M'estic desviant del que t'anava a dir... T'escric perquè sàpigues que estic en el bisbat i la teva missiva m'ha ocupat un temps considerable per llegir-la. Hi han temes de més importància per tractar aquí. Encara que, m'agradaria donar-te una resposta a la teva pregunta no ho faré, sentint-lo molt, perquè hi ha tanta informació que, sincerament, trobo irrelevant. No sé quin concepte tens de mi, si penses que ens uneix una forta amistat, però vas mal encaminat. El que vam passar junts, passat està. Sento dir-te que és la part que menys m'interessa. Perquè hi han persones que tenen problemes més importants que tu, Joan. Malgrat tot, és una missiva molt interessant i m'ha agradat veure que encara em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.
  em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels William Shakespeare  + (Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta …
  Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta de resposta per dir-te que després d’haver llegit la teva entenc el que et preocupa, i sincerament, crec que no hauries de capficar-te tant i afrontar les coses amb més tranquil·litat . És normal que et preocupis pels teus pensaments, els quals mai t’haguéssis imaginat que sorgirien de tu mateix, però tothom en aquesta vida passa per un moment de desorde moral i emocional, que sol generar el pànic que estàs experimentant. Per aquest motiu el meu consell és que no et mortifiquis a tu mateix donant-li massa atenció als teus pensaments i fes realment el que sentis que de veritat vols, perquè no sempre el què vols és el que és correcte, però abans de prendre decissions sospesa els dos bàndols, i estigues segur del que escolliràs. Sense més preàmbuls, t’envio des d’aquí tota la meva sort, espero que acabis escollint el correcte, i sobretot que t’en surtis d’aquesta situació sense penedir-t’en. Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert
  Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ausiàs March  + (Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la …
  Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la defunció del senyors fa unes setmanes. I conforme les teves paraules m'adreço a tu per donaros resposta a les vostres paraules i desitjos, respectar la ultima voluntat del vostre protector. AL llegir les part de la novel•la, m'ha sorprès algunes coses del senyor increïbles, que no hauria sigut capaç d'imaginar-me. Els pecats que ha comés nomes Déu es capaç de jutjar-lo. Al ser humà, fill de Déu nostra sanitat és de ser bon amic, i cristiá portar a fet les seves darreres voluntats, ja que vos vau ser la mà dreta del senyor en vida. Les memòries del senyor son tot el que queda d'ell i no l'auria fet mes feliç que vos Joan publiqueu Les seves memòries tal com ho va demanar, també podrieu quedar-vos els diners que tan te'ls has ben guanyat, all llarg de tota la teva vida sempre els has acompanyat en bons i mals moments, els has cuidat en els darrers moments de la seva vida fins a aquest final tan tràgic. Assegurat de que ningú s'assabenti de qui publiqui les memòries del senyor sigueu vos. Ja que això podria provocar-te molts problemes al hora de declarar als creditors quan s'assabentin de que tens tants diners, començarien a fer preguntes, acusar-te de la mort del senyor i descobririen que vos sou el culpable de l'incendi. P.D. Molts ànims i el mes sincer condol. Sort i espero la vostra reposta. Atentament el vostre amic Miquel Gilalbert.
  tentament el vostre amic Miquel Gilalbert.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Carlos Ruiz Zafón  + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun …
  Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
  sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Carlos Ruiz Zafón  + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun …
  Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
  sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
• Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Montserrat01  + (Estimat capità Robert Walton, En aquest d …
  Estimat capità Robert Walton, En aquest dia com el que és avui, tinc la sensació que el món em cau a sobre, sento que em fallen les meves pròpies forces i que inclús m’he fallat a mi mateix. Avui és un dia gris i trist, i no vull sortir de casa. Sento que he comès un gran error gràcies a la meva ignorància i el meu egoísme. Estic desolat i ple d’amargura, em penedeixo completament dels meus recents actes i per això t’escric. Desde que vaig començar a estudiar, tenia una gran curiositat envers la vida dels éssers i el seu comportament, com tu saps bastant bé. El que vull intentar confessar es que, vaig començar a experimentar amb la vida d’un ésser creat a partir d’altres difunts i el resultat va ser nefast. Jo, el doctor Víctor Frankenstein, he donat la vida a un autèntic monstre. Ha sigut creat per mi, órgan a órgan, ós a ós, membre per membre... I gràcies a el meu desitg egoísta, el meu propi desitg s’ha tornat en contra meva. Quan va adoptar la seva nova i primera vida, ell no sabía res però, sorprenentment, va anant aprenent coses ràpidament i ara estic bastant aterrat per el seu coneixement adquirit. Sincerament vaig començar a crear aquest monstre per no sentir el que era aquell buit que emplenaba la meva ànima. Ara aquest buit el fa el meu sentiment de terror i desolament. No tinc cap esperança a que la meva creació, el monstre, em perdoni per cometre l’error de donar a llum la seva vida ja que ha sigut molt miserable, crec que no li he fet una postura paterna bona de la que aprendre i evolucionar com a ser viu. Volia desafiar al mismísim Déu, que sigui present de que un humà podia crear un ésser viu sense tenir cap poder a les mans més que els coneixements de un científic una mica boig. Sent franc, realment sé que no li he donat cap tipus d’afecte. Sempre he intentat evitar-lo ja que tenia por del que ell pot ser capaç de fer. En realitat mai li he donat cap tipus d’atenció i crec que tot el que he fet, el meus actes i pensaments ha fet augmentar la ràbia que té per els éssers vius. Sento que el meu pitjor error va ser quan el monstre em va demanar que li fes un altre criatura per poder fer-li companyia i en aquell mateix moment em va sortir negar-li el seu desitg. Ara per ara, penso que tampoc estaria malament haver-li donat un company per a què es pogués expressar i així hauria evitat que es possés en contra de tots. No sé si ara fabricar-li de nou un company per a què aprecii el meu gest solemne i em perdoni per no donar-li afecte, però d’altra banda, crec també que és massa tard per això i encara que li fés un nou amic, o company, no perdonaria el mal que li he fet. Ets la meva única esperança, senyor capità Robert Walton, estic molt frustrat i ja no sé si intentar treure’m la vida per expulsar aquest sentiment de culpabilitat, però sé que no puc seguir així. Tinc molt por de la meva pròpia creació i del que es capaç de fer, vull perdre’l de vista per a tota la vida, no vull seguir mirant cada dia al meu pitjor error. Per altra banda, tinc por de que la meva criatura em prengui la meva pròpia vida com a una espècie de venjança o alguna cosa per l’estil. Si us plau, capità Robert Walton, ets l’únic que pot entendre’m, ja que penses molt semblant a mi. Et necessito més que mai, no sé que fer, els meus dies son molt llargs i tristos, ja no tinc motiu per viure, he comès el pitjor error de la meva vida. No he menjat ni he dormit en molts dies, estic tota la setmana al llit sense poder llevarme. Si us plau, contesta’m el més aviat possible, necessito la teva ajuda i no sé si podré aguantar molt més. Contacta amb mi en la mateixa direcció que aquesta carta. Sé que no és la direcció de la meva casa, però tinc molt de por ja que potser la meva criatura hagi après a llegir i no vull que ell llegeixi això i s’ho prengui a pitjor per parlar amb un extern del meu propi problema. Atentament, Víctor Frankenstein
  roblema. Atentament, Víctor Frankenstein)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels AJansa  + (Estimat diari, Em sento diferent dels alt …
  Estimat diari, Em sento diferent dels altres. ¿Potser és que ho sóc? Aquella frase de tots som iguals no es veritat, jo tinc el Sida i això és el que fa que no sigui igual que els altres. Cada dia penso en com hagués sigut la meva vida si no m' hagués contagiat del virus, mai ho sabré amb certesa però per sort tinc els meus companys que em fan sentir bé. Ara estàn organitzant una manifestació en contra de la meva expulsió, ja que no els hi sembla bé que em fagin fora per algo que no ha sigut culpa meva. L'únic inconvenient es que hi ha alguns pares que es pensen que contagiaré els seus fills, però això és més aviat impossible. Jo prenc les precaucions adecuades per a la seguretat dels altres. Finalment, m'han fet un homenatge que consisteix en portar crispetes a l'escola per esmorzar. Perquè quan hi anava sempre en menjava. Demà faràn una entrevista amb totes les seves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.
  ves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.)
• Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels La colla de l'ocell  + (Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de …
  Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de Carcassona, i si estas llegint això, vol dir que he mort. Et deixo a càrrec del Cec de Cabrera, un bon amic. Ell t'ensenyarà a ser bon joglar, et protegirà dels meus enemics. És necessari que ningú sàpiga la teva identitat perquè no et facin mal, per això he decidit que vagis amb el sobrenom d 'Ocell de Foc, encara que el teu veritable nom sigui Aicart, igual que el meu. La teva mare era una bellíssima dona de cabells rojos i ulls blaus, com els teus. Hi ha vegades que em recordes molt a ella; també recordo aquells dies que passàvem tots tres estirats a l'herba, amb el sol tebi acariciant les nostres pells. En aquests moments, però, enmig dels records feliços, em ve a la memòria un moment tràgic: l'horrible mort de la teva mare. Es deia Elisenda, va ser una de les moltes persones que va caure en la lluita de Carcassona. Ja saps, el duríssim combat que Simó de Monfort va iniciar contra els albigesos per derrotar-los; és a dir, per derrotar-nos. Ella va resistir heroicament, igual que la mare de Ramon Trencavel. Al final, uns soldats a les ordres del Vescomte de Carcassona us van separar per protegir-vos. La nostra estratègia va consistir a fer un canvi d'identitat entre tots dos, de manera que ningú no sabés qui éreu; l'altre infant que va participar en el canvi va ser Ramon Trencavel, fill del Vescomte de Carcassona, però tu ets fill meu. He estat molt poc al teu costat; tanmateix, he intentat deixar-te en herència el millor que tinc, el do de la poesia. Quan siguis més gran, notaràs una ferida al cor, com una flama que et puja al pit: aquest serà el moment de compondre el teu primer poema. Adéu fill, t'he estimat molt i espero que em recordis. Només desitjo que la poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.
  poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.)
• Activitat sobre Kenitra de l, pels Els explosius  + (Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat …
  Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat la carta. M'ha alegrat molt rebre la teva carta perquè estava molt preocupada. Estic molt contenta que t'haja anat bé amb el teu pare. Quina sort que sols us robaren i no us feren mal. El capità va fer mal pressionat el seu fill; és normal que se senta culpable de la mort del seu fill. Jo ja sabia que tenies dos germans, pero no volía dir-t'ho. El teu pare no et va preguntar sobre la teua vida perquè com has dit, és un covard, a més, tu no lo sabies, perè el teu pare ens va abandonar. M'alegre que no vulgues ser com el teu pare. Ens veurem prompte. Un beset, La teva mare.
  Un beset, La teva mare.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Caffotets  + (Estimat jove jueu, Li escric per advertir …
  Estimat jove jueu, Li escric per advertir-lo del perill que corre en aquella illa. Si no els ha vist, ja els veurà, no s’hi preocupe. Li recomane que faça esport de manera continuada ja que haurà de poder enfrontar-se a diverses adversitats. La primera, les criatures que viuen en l’illa incloent el previ tècnic atmosfèric. És bon nadador? Pense que li vindrà bé fer ús de la conversa, i si pot de la lectura també, no volem que es torne boig. I bé, què li vaig a dir jo que vostè no puga descobrir durant la seua estança en l’illa? He de comentar-li que quan vaig tindre notícies de la seua arribada vaig sentir pena i frustració; vaig recordar els meus dies allí... aquell any infinit. Quan va ser el meu torn de viure a l’illa no va ser gens fàcil sobreviure-hi, i menys amb el meu company, que es va anant amargant, podrint... com ho podria explicar? Com si estigués tornant cap enrere en el procés que coneixem com socialització, no sé si m’explique. Va ser un any prou dur i sacrificat. Jo crec que això que vostè ha començat no li ho desitge a ningú, cap persona es mereix passar ni tan sols una setmana en aquell infern envoltat d’aigua. Però no és només el que passa a l’illa, sinó que, encara que vostè arribe a sortir no podrà parar de pensar en ella. Quan vaig tornar, em pareixia que en la meua ciutat tot el món anava en contra meua, pensava que quan em girara veuria aquells monstres; em tocarien amb la seua pell freda. Freda com la meua relació amb ells, com les ganes de venjança que brotaven dins meu al recordar les seues faccions, el seu caminar maldestre fora de l’aigua… Però aquestes ganes augmenten veritablement quan pense que aquelles aberracions no es distingeixen tant de nosaltres. Jo crec que en l’única cosa que ens diferenciem d’ells és en l’amor. Erròniament -ara he de pensar que va ser un sentiment equivocat…- me’n va arribar a agradar un d’aquells monstres, i vaig tindre l’oportunitat de tastar el sexe amb ella. Un cúmul de sensacions varen vindre a mi, sensacions que mai li podria descriure. Ja sap, la vertadera realitat no es pot transmetre tal i com és, sinó que el que podem transmetre amb el llenguatge no és més que una metàfora sobre ella mateixa. I considere que foren unes sensacions tan grans i indefinibles que no puc tacar-les amb les meues metàfores sobre la realitat; ja que si intentara descriure-les, no vos les transmetria d’una forma completament neta. Des que vaig gaudir d’aquella experiència estranya i horripilant però alhora plaentera, he anat buscant aquell humit amor en les dones de la nostra civilització, però a hores d’ara encara no l’he trobat. I pense que mai no ho trobaré. Això és una virtut i una maledicció que només els de la pell freda posseeixen. Arribarà un moment on pensarà: si val la pena continuar lluitant o si és millor rendir-se i acabar amb tot patiment. Per experiència pròpia, m’he adonat que morir és fàcil, i el que realment serà un fàstic va a ser el sobreviure-hi. Però, saps? Si viu o si mor, depèn de vostè. Ara em done compte que sempre ha sigut així, sempre hi haurà un Batís Caffó. El cicle mai no canvia, i, ara tampoc ho farà… Segurament deu estar llegint la carta i pensarà que és una broma de mal gust, però vaja… L’únic consell que li puc donar és que quan ja no els quede munició a penes, a vostè i el seu company, estalvien l’última bala. Qui sap si arriba el moment en què es trobe tot sol i no tinga més esperances de vida? Com deia Nietzsche, sempre és més consolador pensar en el suïcidi: d’aquesta manera es pot suportar més d’una mala nit. Jo en algun moment ho vaig considerar, però no els doní el gust de matar-me… No li desitjaré una feliç estança en l’illa… No la tindrà, estiga’n segur. Així és que molt bona sort. Ens veurem l’any que ve? Amb molta compassió, un Batis Caffó que va aconseguir sortir de l’illa... físicament.
  aconseguir sortir de l’illa... físicament.)
• Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels 4estacions  + (Estimat pare, Perfi has sortit de la pres …
  Estimat pare, Perfi has sortit de la presó. Durant aquest temps he estat reflexionant les coses. En un principi el meu sentiment per tu era dificil d’expresar, et tenia masa odi, no entenia perquè em feies això. Sempre he volgut un pare amb qui tingués confiança i no em tractes de tal manera que em fes sentir malament. Sols volia un pare normal com tots els meus amics el tenien. Però tu sempre trencaves tots els estereotips del pare perfecte. No volia estar allí tancada cada dia, necessitava sortir d’aquell lloc. Encara que a mesura que el temps passava, em vaig adonar de que en comptes de ser un sofriment començava a ser reconfortant estar amb tu. Aquests quatre anys que vaig passar al teu costat, tancada en aquell lloc tan fosc, m’han fet sentir experiències que mai he viscut, experiències noves, bones i no tan bones. No cal que t’expliqui com ho vaig passar que tu ets qui més ho sap. Malgrat tot, ara he de confessar-te els meus sentiments per tu han canviat, que ho veig tot amb altres ulls. Sé que el teu tracte cap a mi no ha sigut de pare a filla. Més que res crec que tu m’estimes d’una altra forma. I ara penso que jo també t’estimo d’una altra manera, i amb això et vull dir que m’agradaria retrobar-nos i desprès d’això, depèn de com vagi, podríem anar a més i tenir un futur que no sigui com de pare a filla, totalment diferent. Això si, no penso consentir tornar a estar tancada, vull ser lliure amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.
  amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.)
• Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Viquimón  + (Estimat senyor Kollege, parla la teua cons …
  Estimat senyor Kollege, parla la teua consciència: Què estàs fent? Per quina raó continues ací? Què té aquesta illa que fa que no en pugues eixir? Tal vegada la solitud. Sí, és la solitud. Jo crec que tenies raó. Les criatures submarines no eren els monstres de la vostra història. Ells lluitaven per la mateixa causa per la qual tu vas fer-ho a Irlanda, per la llar pròpia. Al poc temps t’adonares que els que creies els teus enemics eren en realitat molt pareguts a tu. Vas veure en ells, allò que Batís no podia, les vostres semblances. Ell no comprenia el vostre enemic, per la qual cosa es limitava a lluitar contra ells en una cruel batalla que podria haver sigut evitada. Gràcies a l’Aneris descobrires que els sentiments no ocupaven lloc solament al cor humà, sinó també al seu. Tu volies estimar-la i que ella t’estimara, però de vegades l’amor no és tan senzill. Ets conscient del teu error? Hauries d’haver pujat al vaixell quan eres a temps, has fet que tot torne a començar. Està a les teues mans fer que la situació canvie i agafe un ritme diferent al que va tindre l’última vegada. Sé que tu podries aconseguir la pau a l’illa i amb els granotots. Espere que l’aconseguisques, vull que sigues feliç, que no et convertisques en un altre Batís Caffó, en una persona que fa un temps vares odiar. Tu descobrires que totes les lluites són injustes per a algú, i de veritat sent moltíssim que hages de ser una d’aquestes persones. Crec que arribarà el dia en què trobaràs a faltar el contacte amb els humans. Ho faràs, i tal vegada ja siga massa tard. Creus que tornaran a per tu? Jo ja no ho crec. La vida es efímera, amic meu. Ocupa el teu temps, aprofita’l amb unes tasques o unes altres. Tu decideixes com acaba la teua història. No oblides que encara estic ací, i això és un bon senyal, no ho creus?
  ací, i això és un bon senyal, no ho creus?)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS  + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq …
  Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat del esmorzar. Vam trucar a l'hospital per a veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que si... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital...Estava en coma. Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarassau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va cabrejar. Desprès va vindre un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Com que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto de l'amic de la meva mare .Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. Al arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar, finalment creuen que va tenir l'accident per culpa de dogmatisme obligat. Encara esta en coma, creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l'hospital!
  petó de tota la família des de l'hospital!)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS  + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq …
  Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós!! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat de l'esmorzar. Vam trucar a l’hospital per veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que sí... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital... El pare estava en coma! Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarasau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va enfadar. Després va venir un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Con que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto del Blai. Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. A l'arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar. Encara no sabem res dels resultats. El pare encara està en coma. Creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l’hospital!
  petó de tota la família des de l’hospital!)
• Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Cat women  + (Estimats Claudi i Caterina: Us escric aq …
  Estimats Claudi i Caterina: Us escric aquesta carta per a desitjar-vos que a partir d’aquest moment tot us vagi molt bé. Claudi, que et puc dir fill meu, ha arribat l’hora que per fi has madurat i estic molt alegre de que hagi sigut amb la dona adequada. Espero que a partir d’aquest moment tot millori a la teva vida i puguis començar de nou. Caterina, tu has fet que el meu fill canviï en positiu. Ets com una més a la família no crec que cap altre dona hagués pogut ser millor. T’ho agreixo molt. Em posa trista el fet de que no estareu tant presents a la meva vida físicament però m’alegro a l’hora de pensar que sereu feliços, podré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.
  dré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.)
• Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes  + (Estimats fills meus, Us vull explicar la v …
  Estimats fills meus, Us vull explicar la veritat. Primer de tot, pregaria que em perdonéssiu per no haver-vos revelat mai la nostra vertadera història. Si sou forts i valents, continueu llegint... Jo vaig ser fruit d’un amor carnal entre el Dídac i l’Alba. El meu pare va morir aixafat per un edifici que es va enderrocar quan jo tan sols tenia unes setmanes de vida. El que creieu vosaltres és que jo vaig tenir fills per assegurar la continuïtat de l’espècie, però aquesta història ja la va iniciar el meu pare, en Dídac. Em van concebre a l’octubre, en una platja ombrívola i solitària, una tarda. Al cap de nou mesos, el 20 de juliol, vaig néixer jo. Poc temps després d’haver nascut, el meu pare va morir per la causa que he esmentat anteriorment. Des de petit, l’Alba em mentalitzà dient-me que hauria de repoblar el món. Vàrem decidir, la mare i jo, no dir-vos res perquè estava molt mal vist. Per tant, ja ha arribat l’hora de comunicar-vos la veritat. Sóc el vostre germà gran. Sí, heu entès bé, l’Alba és la nostra mare i la vostra àvia, alhora. Ara mateix us pot semblar molt estrany, però heu d’entendre la situació en què es va quedar la nostra mare quan el Dídac va morir. No li quedava més remei que esperar que jo em fes gran per poder tenir fills amb mi, és a dir, a vosaltres. Finalment, volia recordar-vos que heu de continuar la nostra tasca; la que va començar el meu pare, el vostre avi, i l’Alba, la nostra mare, que consisteix a assegurar la continuïtat de l’espècie humana. Però tampoc podeu oblidar que heu de seguir formant-vos i educar als vostres futurs fills perquè tota la saviesa i tots els coneixements que han anat adquirint durant al llarg del temps els humans siguin transmesos i no s’oblidin amb el pas dels segles. M’agradaria que no oblidéssiu el molt que us estimem, l’Alba i jo, perquè el que hem fet ha estat pel vostre bé. Espero que algun dia ens pugeu perdonar per haver-vos amagat la veritat. Us estima, El vostre pare i germà gran.
  Us estima, El vostre pare i germà gran.)
• Activitat sobre La filla del Mar de l'autor Àngel Guimerà, pels Los Archibaldos Verdes  + (Estimats pare i mare: Vos escric perquè s …
  Estimats pare i mare: Vos escric perquè sembla que sou la meva única sortida, el meu unic motiu per anar cap a endavant ara mateix. M'estan passant moltes coses, i si vos tengués aquí, no seria tan difícil … Us necessit, estic molt sola. La Mariona, la meva garmana, la meva amiga! M'ha traïcionat. I ha festejat amb el meu Pere Màrtir, amb el Pere Màrtir! No m'ho puc creure, és com si el món em caigués al damunt. Ara jo no sé a qui creure. Ell em diu que m'estima , però no puc permetre que em torni a enganyar. Na Mariona me'l vol llevar, el meu Pere Màrtir! Ahir vespre, estava amb ella, jo ho vaig veure! I no sé què fer … me l'estim massa... però no ho puc permetre. En moment com aquest, us necessit al meu costat, pares. A més, tenc la sensació que aquí no em vol ningú, que només faig nosa. En Cinquenes me dóna menjar , i un llit , però això no és suficient. Necessit l'amor i l'afecte de qualcú. La gent del poble em mira malament, me n'he adonat, i tot només perquè no se sap bé quines són les meves arrels. No puc suportar viure més aquí, és una gàbia infernal, i ja no em queda res. L'únic que vull és formar part de la meva família, formar part de la mar... Per sempre. Àgata.
  mar part de la mar... Per sempre. Àgata.)
• Activitat 2 sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces  + (FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar …
  FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis. - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble! Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa. Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés. L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa. Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar. Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.
  la pena, havia salvat a la meva família.)
• Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Ferrimay8  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
  FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en que desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat però, res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliques què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, així fent, que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensa en ella i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, assentada al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estòmac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, casi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet de haver trobat novia que segons en Kumail era una fantàstica novia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en que se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava descompòs, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
  l valor que sempre demostra, la va llegir.)
• Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
  FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en què desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat, però res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliqués què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, fent així que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensen en elles i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins a la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, asseguda al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estómac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, quasi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet d'haver trobat nòvia que, segons en Kumail, era una fantàstica nòvia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en què se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava desfet, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
  l valor que sempre demostra, la va llegir.)
• Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint  + (FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de …
  FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de l’eva quan va sorprendre al camell, qui va fugir en veure’l. -Atura’t mosca! -va dir l’Eloi. Però el Mosca no es va aturar. Com pot enxampar-lo?, pensa l’Eloi i en aquell moment el camell ensopega amb una dona que passejava per allà. Les pastilles cauen a terra i l’Eloi només aconseguir atrapar-ne una en l’aire. Al instant, truca a la policia i els mossos d’esquadra arriben. Immediatament, l’Eloi truca al Santi i la Loreto per explicar-los la bona notícia i tots es troben a l’hospital. A l’ascensor, es troben els amics. -No m’ho puc creure, tot tornarà a ser com abans -diu l’Eloi. -Per fi aquest mal son s’ha acabat.-diu en Santi. -Ja veus! -va dir la Loreto sospirant. La porta de l’ascensor s’obre quan un rebombori de soroll atordeix les seves oïdes. -Quin és aquest soroll? Que ha passat? -diuen tots a l’uníson. Les infermeres es dirigeixen a l’habitació de la Lluciana. Als seus caps pensen “Que es tot això?”. En aquell moment veuen la família de la Lluciana amb els ulls plorosos. El doctor Ponts arriba a la sala d’espera on els familiars aguarden impacients. -La Lluciana ha tingut una parada cardíaca, em fer tot el que em pogut per salvar-la.-diu el doctor. -No pot ser! Vull veure a la meva filla! -exclama entre plors. -Els acompanyo en el sentiment -diu el doctor abaixant el cap. El pare reconforta a la mare mentre xiscla entre plors. Al mateix moment que l’Eloi descarrega la seva ràbia contra una paret a la vegada que crida. Un mes més tard al telenotícies -Última hora: els últims estudis medicinals de la universitat de Barcelona revelen la cura contra la consumició de l’eva, una nova droga de laboratori amb una mitja lluna dibuixada. El nostre reporter Marià Zapata, qui ha seguit molt d'a prop el cas de la Lluciana Salas. Aquesta noia de divuit anys va prendre aquesta pastilla una nit que va sortir de festa amb els amics. La droga va ser tan forta que el seu cos no va poder aguantar. El seu cas ha obert un debat sobre la consumició de drogues entre els joves. Isabel Forcadell des dels informatius Tv3. Y ara us deixo amb el meu company, Joan Serlavós. Alhora, la família i els amics de la Lluciana, miren les noticies mentres comenten. -Quina sort que per fi, aquesta cura hagi sigut trobada! -diu l’Eloi. -Si, i tan de bo ninguna família hagi de patir pel seu fill com ho em fet nosaltres. -El narcotraficant conegut com el Mosca va ser detingut per la policia fa un mes. S’enfrontarà a una pena de deu anys de presó per tràfic de drogues i homicidi involuntari. Joan Serlavós de les noticies del vespre, i ara us deixo amb el temps.
  s del vespre, i ara us deixo amb el temps.)
• Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA  + (FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mor …
  FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor. Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia. Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu. La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut. Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida. Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família. Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi. Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules. “Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ” Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells. Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó. Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí. Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula. El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any. Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells. Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
  de viure amb la culpa de la mort de Júlia.)
• Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer al …
  FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir. Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l - Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Que has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva? - Si, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
  dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
• Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. …
  FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir. Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna cosa per convencer-lo. - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Què has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva? - Sí, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
  g dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
• Activitat 4 sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra  + (FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Despr …
  FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Després d’haver acabat el treball, ja m’imaginava la cara de la Rius... Suposava que no es creuria que aquell treball l’havia fet jo, només per una raó, perquè em vaig passar tot el curs sense fer res i ara, al veure aquesta actitud per poder aprovar, es deuria de quedar parada. Aquella nit no vaig dormir gaire... el meu cap rumiava i rumiava, si no aprovava suspendria i això, em faria repetir, aquell treball era la meva única solució per passar de curs. A l’endemà em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig vestir i vaig agafar les coses, estava apunt per anar a l’escola. Quan vaig arribar a l’escola, vaig entrar per la porta de classe i vaig veure a la Rius, la vaig saludar amb un somriure, seguidament vaig seure i vaig treure les coses. Aleshores, quan la Rius va agafar la llista va començar a dir noms fins que em va tocar a mi... La cara de la Rius ho deia tot... el va agafar i se’l va fullejar, no deia res, i aquell silenci m’incomodava i a la vegada m’espantava, no s’havia que fer, fins que la Rius va dir, em miraré tots els treballs i d’aquí un parell de dies us diré la nota. Jo s’havia perfectament que fins que no digués la nota estaria nerviós perquè m’ho estava jugant tot. Al cap de dos dies vaig veure que la Rius m’havia enviat un correu electrònic on hi posava: Hola Albert sóc la Rius aquest treball està molt bé, però no em crec que l’hagis fet tu, francament, crec que podries haver aprovat si t’haguessis esforçat durant tot el curs, el pròxim cop ja saps, ara, ja saps el que toca. Quan el vaig llegir sem va caure el món a sobre, no m’imaginava repetint, veure com els meus amics estaven a la Universitat... Els meus pares s’emportarien una gran decepció no s’havia que fer, només s’havia que m’acabaria mentalitzant i que el pròxim cop ja s’havia que havia de fer. Peus a terra.
  Peus a terra.)
• Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Dunlop  + (Fa un temps, quan la fallera era petita, e …
  Fa un temps, quan la fallera era petita, entrà en una falla, en la qual també la van triar per ser la fallera major infantil de la seua falla. Una altra persona, que havia estat tota la seva infància en aquesta falla, també volia ser-ho, per tant, intentà fer trampes en els vots, per intentar ser ella la fallera major infantil. La van enxampar i va ser expulsada de la falla per a tota la vida. Ja era impossible que fos fallera major en la falla en què tota la seva família havia esta sempre. El seu odi per la nostra fallera calavera començava a cremar. Quan la fallera es va fer gran, la van nomenar una altra vegada fallera major de tota València. Aquesta notícia li arribà a la nostra amiga, de manera que el seu odi per la fallera va esclatar: no suportava veure-la allà dalt, pensava que aquest no era el seu lloc, sinó el d'ella. Llavors va començar a planejar matar-la. Va escoltar que anaven a fer una super-mega-hiper-mascleta, en la qual la fallera a qui tant odi li tenia, anava a donar la veu d'entrada. Es va adonar que aquest era el dia perfecte per matar-la. Va investigar i va veure que anava a fer una ràfega de vent en un moment determinat. Llavors va posar un munt de pólvora en un sol petard, al petard clau que faria que la fallera morís. Com cada 19 de març, el dia de Sant Josep s'havia anat obrint pas amb el ritme sorollós de la despertà...
  as amb el ritme sorollós de la despertà...)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiaainajuliahelena  + (Feia un mes que havíem tornat de Venècia. …
  Feia un mes que havíem tornat de Venècia. Tot havia canviat i la relació amb en Robert s’havia consolidat. El nostre amor s’havia tornat més fort. Sentia que formava part de la meva vida i era imprescindible en ella. Cada di el vivíem com si fos l’últim, l’un al costat de l’altre. Mai res ens podria separar. -Bon dia amor! Com estàs?- va preguntar-me en Robert. -Molt bé, com sempre. Avui no sé que em passa. Estic molt marejada-. -D’això et volia parlar. Fa uns dies que estic preocupat perquè sempre estàs marejada. T’ha vingut la regla?. -Doncs no, encara no m’ha vingut. Potser m’hauria de fer un test, però em fa vergonya anar-lo a comprar. -Jo t’acompanyo o si vols ja el vaig a comprar jo- va respondre. En sortir de classe vam anar cap a la farmàcia plegats. Em van robar catorze euros amb noranta-cinc i això que era dels més econòmics. Després, en vàrem dirigir cap a casa d’en Robert. Estava molt nerviosa. -Robert, estaries disposat a ser pare?- vaig preguntar-li. -Si fos així no tindríem més remei que fer de pares. No el podríem deixar pas sol al carrer. Quan vam arribar a casa seva, vaig anar directament al lavabo i vaig demanar a en Robert una mica d’intimitat. Vaig pixar sobre aquell aparell . Em va fer una mica d’angúnia però ho havia de fer. Mentre esperava el resultat de la prova no parava de passejar-me per fins del lavabo. Aquells minuts varen ser els més eterns de la meva vida. Potser era el principi d’una nova etapa al costat d’en Robert o d’en Peter. Aquí van començar els meus dubtes. Qui seria el pare? El test va començar a donar el resultat. Va aparèixer una careta somrient. Segurament per algú seria un dia feliç, però per mi no ho era. Era massa jove per fer de mare i ocupar-me d’un nadó. Amb un petit gest en Robert ho va entendre tot. -Robert si us plau no t’enfadis. -Tranquil·la, digues el que m’hagis de dir. -Em sap greu, però no sé qui és el pare. -Andrea, com que no saps qui és el pare? El silenci va envair la sala. Cap dels dos no sabíem que dir. De sobte vaig recordar que només feia un mes que havíem viatjat a Venècia i que ho havia fet amb en Robert i l’aparell marcava que feia tres mesos que estava embarassada. Lligant caps vaig veure que en Peter era l’únic possible pare. -Andrea si us plau contesta!- va cridar. -Ho sento molt Robert! No era la meva intenció fer-te mal… -Ja ho he entès tot. No cal que diguis res més. Marxa immediatament de casa meva!. -No Robert, deixa’m explicar-me si us plau. Jo t’estimo. -Jo fins fa uns segons també, però ara marxa. No et vull tornar a veure mai més!
  marxa. No et vull tornar a veure mai més!)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas  + (Final de la noia del descapotable Després …
  Final de la noia del descapotable Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa. En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar. Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon. Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia. Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris. Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans. La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa. No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte. Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir. I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.
  bar d’omplir el forat que sentia dins meu.)
• Activitat sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
• Activitat 2 sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
• Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Vanadela Meriqueri  + (Fins on arribaries per deixar d’estar sotm …
  Fins on arribaries per deixar d’estar sotmès al fals amor? Acceptaries convertir-te en una altra versió de tu? Podries escapar de les urpes de la foscor? La nostra adaptació de Solitud, de Víctor Català, dóna llum a tots aquests conflictes i dubtes, que es planteja la protagonista, la Mila. On, durant les escenes més importants, els intentarà resoldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?
  oldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?)
• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 4 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVIST …
  Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA.''' '''1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat?''' Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. '''2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor?''' De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. '''3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor?''' Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. '''4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació?''' Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. '''5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar?''' Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar '''6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps?''' Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. '''7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor?''' Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. '''8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona?''' No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. '''9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort?''' Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! '''10- Què penses fer ara que ell ja no hi és?''' El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
  enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
• Activitat sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A …
  Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA. 1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat? Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. 2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor? De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. 3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor? Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. 4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació? Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. 5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar? Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar 6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps? Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. 7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor? Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. 8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona? No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. 9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort? Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! 10- Què penses fer ara que ell ja no hi és? El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
  enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
• Activitat sobre La veritable història del capità Garfi de l'autor Pierdomenico Baccalario, pels PerAllegir  + (Fry, Què tal va tot per allà? M’agradari …
  Fry, Què tal va tot per allà? M’agradaria parlar-te sobre tu i la teva personalitat. Em sembla que ets una mica orgullós, però també em sembla que ets molt valent en prendre la decisió d'anar al port i embarcar-te tot sol en aquesta aventura. També penso que ets molt fort perquè t’has enfrontat a moltes adversitats i combats, saps cuidar molt bé de la teva tripulació i, al cap i a la fi, dels teus amics i això és molt respectable. M’agradaria que m'expliquessis el perquè de la teva decisió d'embarcar-te tot sol i encara continuar navegant. També et vull parlar de tu i en Delroy. En Delroy a vegades és una mica desconfiat i s’enfada molt ràpidament, però jo crec que si tinguessis una mica més de paciència amb ell, descobriries que és capaç de moltes coses i pot ser molt alegre i simpàtic. També vull saber què vas pensar quan va aparèixer la teva cosina de la Família Reial, la veritat és que jo no sabria què fer, però probablement jo desconfiaria d’aquesta persona perquè no és normal que algú d’aquesta categoria es presenti davant d’un pirata i es fiqui enmig d’una batalla molt perillosa. Volia saber què opines del professor Neville, ja que va entrar com un desconegut al vaixell i va acabar sent un dels teus millors amics i vas sentir-te molt afectat per la seva mort. A mi, personalment, també m’agrada tant la seva forma de ser com la seva personalitat. Ho vas passar bé quan vas visitar a la reina? Com és el seu caràcter? Espero que t’arribi la carta i em responguis quan puguis. Gràcies pel teu temps. Cordialment, PerAllegir
  pel teu temps. Cordialment, PerAllegir)
• Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Wonder Woman  + (GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullma …
  GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullman. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant. [Passejant alb els pares i germana]. Avui començo el meu primer dia d'escola [Entra al pati]. I estic mort de por [Música alta]. Mare- Auggie, ja no ho necessites.[La mare li treu el casc] (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, amb la gent mirant-lo, assegut sol a classe, menjant al menjador. Música baixa. S'apropa la Summer) Auggie- El senyor Culet t'ha demanat que siguis amiga meva? Summer- No. Sóc amiga teva perquè vull [Música alta] (Imatge de l'Auggie i el Jack jugant a Star Wars, l'Auggie jugant amb la Daisy...) Julian- Per què ets amic de l'esguerro? Jack- M'he acostumat a la seva cara. És un tio enrotllat. És més intel·ligent del que tu t'imagines i ara que el conec, sí que tinc clar que vull ser amic seu. [Música alta]. (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, alguns li xoquen les mans i el saluden. La Via parlant amb l'Auggie. Música baixa) Via- No pots passar desapercebut si has nascut per destacar. (Música de fons. El Sr. Culet davant dels alumnes en una tarima fent un discurs.) Director- ...però el que jo vull que els meus alumnes s'enduguin del seu pas per secundària és que tinguin la certesa que, en aquest futur què vosaltres mateixos us esteu forjant, tot és possible. [Música alta. La mare i l'Auggie es fan una abraçada]. Mare- Gràcies, Auggie. Auggie- Per què? Mare- Per tot el que ens has donat. Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu [Pausa]. Ets una meravella, Auggie. Una meravella. Escena final. L’Auggie d’esquena a la càmera, amb el casc a la mà, el tira al terra.
  ra, amb el casc a la mà, el tira al terra.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els Jocs de la Neus  + (GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinar …
  GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinarem el nom de la primera tribut femenina que participarà en els setens Jocs de la Neus. La tribut femenina és: Katniss Serra. Hola Katniss, estàs neguitosa per començar els jocs? - JORDINA: Bé, la veritat es que estic molt neguitosa i sorpresa de que m'hagueu escollit. - JUDIT: I finalment, esbrinarem el nom del primer tribut masculí que participarà en els setens Jocs de la Neus. El tribut masculí és: Peeta Calasanz. Hola peeta, estàs nerviòs? - POL: Sí, si que ho estic. - JUDIT: Tributs doneu-vos la mà. - JORDINA: Bé, jo penso que en aquest vídeo hi ha molta violència. - POL: Sí, estic totalment d'acord amb tu ja que el vídeo es diu la mort a venècia i ha de tractar sobre aquest tema. - JORDINA: Sí, tens raó. Quina és la part què més t'agradat? - POL: La part que més m'agradat a mi és la del narrador. Crec que està força bé. - JORDINA: Sí, estic totalment d'acord amb tu. Crec que ha sigut la part que està més ven fenta. - POL: Està bé, però el vídeo es feia una mica pesat, aburrit... - JORDINA: Ja bueno, tot i això crec que el vídeo està molt ven fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.
  en fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels DJ Conections  + (Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada …
  Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada Sylvie, Hem llegit la teva forta i dura situació i ens agradaria dir-te que mai haviem vist cap noia tan jove i forta en les nostres vides. És difícil mantenir una família sola i sense pare. Tu sola estàs cuidant aquesta família i prou bé que ho fas. En canvi, no deixis que en Pascal i l’Oliver passin tant temps amb en Kayembe. Podria ser una mala influència per a ells. En el tema de la mare, intenta ajudar-la que oblidi el vostre pare. En el camp de refugiats és difícil sobreviure, però intenta que el poble que està formant-se s’agrupi i deixi a part tots els conflictes que provoca la recerca i l’extracció del coltan. Agreïm el treball que ha fet la Marie perquè puguis anar al Canadà. Continua amb els teus estudis que ho fas prou bé,continua estudiant que després el teu futur serà molt millor.A part l’Oliver és un preadolecent que vol salvar-se de l’or blau, ell marxa de Tanzània per fer encàrrecs als perdonavides que volen enriquir-se més amb el mercat de l’or blau (coltan). La teva mare pobra l’has d’ajudar tot el possible des de que els guerillers van assesinar al teu pare, ella està molt malament i l’haurias de aixecar els ànims, perquè si ella esta millor, podría cuidar més dels teus germans i així tu podries marxar més tranquila al Canadá Bueno ens despedim, esperem que tot et vaigi bé, una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.
  una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.)
• Activitat sobre Diari de Greg 1 de l, pels Jimmy  + (Greg Heffley és gairebé adolescent, està a …
  Greg Heffley és gairebé adolescent, està a l'institut i té un amic, un autèntic cretí anomenat Rowley Jefferson, i encara que Greg vulgui aconseguir una núvia o semblar guai seu amic sempre s'ho fastigueja. Greg diu que aquest no és un típic diari, simplement les seves memòries. Tenia un germà major anomenat Rodrick, molt pesat i sempre li volia fer la vida impossible a Greg i per rematar un germanet petit d'allò més mimat i aquest es deia Manny. A l'institut hi havia una maledicció sobre un formatge; qui ho toqués, tindria "la maledicció del formatge".
  ués, tindria "la maledicció del formatge".)

• Activitat 5 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac  + (Guió del booktrailer)

• Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata  + (GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES …
  GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES VOLEN DESTACAR: La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. TAGLINE: UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS! Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
  à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
• Activitat sobre La mort a Venècia de l'autor Thomas Mann, pels Núria Colomer  + (Han passat ja molts anys. Molts anys, molt …
  Han passat ja molts anys. Molts anys, molts viatges, moltes persones, molts llocs... Molts amors. Però mai res no ha estat com abans. Et juro que si t'haguessis quedat aquí m'hagués passat la vida intentant trobar-me amb la teva mirada per casualitat, dia rere dia. Però, amor meu, el destí és capriciós, i a la vegada, savi, i potser l'únic que pretén és fer etern aquest sentiment... Qui sap, potser ja estàvem predestinats a conèixer-nos i a separar-nos tan aviat.´Al cap i a la fi, el món és un lloc massa despietat per a uns amants tan càndids i castos, mai no haguessin entès el que això significava per a nosaltres. Han estat uns anys durs, i per molt que viatgessis la Guerra no ha deixat cap indret indiferent. I saps en què penso jo quan me'n vaig a dormir a llits desconeguts, quan acarono la pell despullada d'exquisides dames? En la teva mirada tímida, en el pas lent de les hores a la platja entre coincidència i coincidència. I llavors... Em sento feliç de nou. Les beso delicadament pensant en besar la teva ànima, tot aquest desig espiritual que els anys han anat forjant quedarà com un secret que res no podrà esborrar. I avui, aquí a Venècia, sembla que el meu pensament s'hagi materialitzat. Encara a hores d'ara m'estiro a la sorra de la platja i sento la teva mirada al clatell... Tot i que ara sóc jo qui no para de cercar la teva presència al cel, Només espero que algun dia la brisa em faci saber que les nostres mirades per fi han tornat a coincidir.
  res mirades per fi han tornat a coincidir.)
• Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta  + (Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliur …
  Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa. Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada. Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses. Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra. La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra. Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida. La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè. El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions. A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre. Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència. Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà. Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava. Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells. No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva. Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho. Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
  n fer nombroses actuacions per tot el món.)
• Activitat sobre Dràcula de l, pels Quadrateam  + (Havent llegit el llibre Dràcula, la idea q …
  Havent llegit el llibre Dràcula, la idea que volem transmetre és el tema de l’amor, perquè l’amor que sent el comte Dràcula per Mina sempre ha sigut etern. Això també es relaciona amb la immortalitat del comte. D’altra banda, un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció és el viatge de Jonathan Harker al castell del comte, perquè tothom li diu que està boig si vol anar-hi, i els viatges que fan els personatges fins que s’enfronten al comte Dràcula, perquè és molt emocionant. Tagline: Vigila: els vampirs existeixen i l’amor sempre viu!
  ls vampirs existeixen i l’amor sempre viu!)
• Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Irtome  + (Havia passat tota la nit caminant i pensan …
  Havia passat tota la nit caminant i pensant en aquelles paraules del pare. Què faria ara? No volia tornar a casa i trobar-se amb aquella situació. On podia anar? Marina, sí! Pot ser ella podia ajudar-lo… Quan arribà a casa de Marina va obrir la porta una xiqueta que era evidentment la seva filla, se li semblava molt. Ramon va ser atès de seguida, la dona li preguntava molt pels motius pels que havia abandonat la casa i ell evitava parlar del tema i inventava mil excuses. El pare de la xiqueta les havia abandonades, és per això que vivien elles dos soles. Un dia la xiqueta va cridar a Ramon amb el nom de “pare” i en aquell moment Marina s’adonà que li havia agradat i que estava enamorada de ell. Amb el pas dels mesos Ramon cada vegada estava més incomode a la casa i va ser aquest el motiu pel qual va decidir allistar-se a l’exèrcit i anar-se’n a la guerra. El destinaren a Madrid i va voler començar una nova vida dient que estava sol en aquell món. Per primera vegada aniria a la guerra i no sabia com sentir-se. Recorda aquella nit que va sopar una ceba i una punteta de pa, els donaren l’uniforme i es va veure vestit com tots els que estaven preparats per lluitar. Vestit i confós com tots. Abans de gitar-se en uns taulers de fusta col·locats en fila entra un superior i els digué critant: “Esta noche vais a acostaros con vuestros fusiles, y cada uno le dará a su fusil un nombre de mujer. Desde ahora estaréis casados con ese instrumento que es todo de hierro y madera. ¿Me entendéis, capullos?”. Va marxar i tot quedà en silenci. Tot menys els seus pensaments. Després va passar un mes i encara no s’acostumava a la tensió de tots els dies. “Demà serà el dia. Demà em mataran, o potser mataré jo. Ja ho férem amb Jaume. Quina vida més miserable la meva! No puc pegar ull, ja no sé de quin color és la tela que defenso.” Es va fer amic d’un soldat més jove. Veia en aquell noi la il•lusió que ell havia perdut quan es va fer home en aquell moment que el seu pare li digué la veritat arrencant-li amb ella una part del cor. Ramon i el seu company lliuraren moltes batalles junts, cobrint-se l’un a l’altre les esquenes però tràgicament un dia Ramon va perdre el seu únic amic a causa d’un tret prop del cor. Havia vist centenars de persones morir, però pot ser era aquell vent que bufava la causa del seu sofriment. Aquest fet va marcar per sempre la vida de Ramon ja que ara se sentia més sol que mai, es trobava lluny de casa i sense ningú amb qui poder comptar. Recordà el que un dia li havia dit el seu amic: que tenia una germana vivint a Amèrica del Sud. A la setmana següent del tràgic succés, aprofitant la desbandada del final de la guerra, anà a donar la notícia de la mort a la germana del seu amic ja que pensava que era el mínim que podia fer per ell. Era una noia jove, discreta i sentia un gran amor pel seu germà. La notícia no va ser rebuda de bona manera ja que ella també es trobava sola, només li quedava el seu germà, que ja era mort. Ell s’havia fet càrrec d’ella des que els pares moriren en un accident. Ramon sentia pena per aquesta dona i li va prometre que l’ajudaria tant de temps com ho necessités. Començà ajudant-la a preparar el soterrar del germà i estigué amb ella en tots els mals moments. A poc a poc sorgí entre ells una mena de confiança que mai havien tingut. Es convertiren en grans amics que es contaven tot allò que havien fet durant el dia. Al poc de temps decidiren anar-se’n a viure junts per tal de fer-se companyia, ja que els dos estaven sols. Anaren coneixent-se més fins el punt que va sorgir l’amor entre els dos. Eren una parella que no podien permetre’s luxes, vivien al dia. Després de la guerra, sempre amb por, Ramon sortia cada dia a demanar pels carrers, a buscar un rosegó de pa, un rebuig de carn, i la situació empitjorà quan ella es quedà embarassada i tingueren un nen. L’anomenaren Ramon. Ramon pare pensà que era el moment de casar-se, havia tingut un fill amb aquella modista i era una bona dona, no preguntava més del que havia de preguntar i per això ell estava a gust amb ella. Vivien en una ignorància mútua respecte la infància de l’altre. Al cap del temps tingueren una filla, Maria, que li recordava a aquella germana seva que havia deixat a Barcelona. Era la imatge de la seva germana i només de mirar-la reviscolava tot allò que havia sentit per ella anys enrere. Amb el pas dels mesos Ramon s’entristí pels records que li continuava despertant el paregut de Maria amb la seva germana. Trobava els seus fill igual que estaven a casa ell i la seva germana de menuts, i açò li feia plantejar-se tornar a Barcelona abans que es fessin majors. Però la seva dona no acabava d’acceptar el trasllat ja que es quedaria sense l’única cosa que li quedava a la ciutat, el treball en una fabrica de patrons de vestits on guanyava el necessari per mantenir els nens. Mentrestant, Ramon cuidava els nens a casa, la Maria ja caminava i el Ramon era un any més gran, tractava d’ordenar la casa i preparar el sopar per l’arribada de la dona. Quan arribava a casa dinaven sols perquè els nens ja estaven gitats. Tan sols dos mesos més tard, en un sopar com qualsevol altre en què la parella parlava sobre la seva situació, Ramon va trobar angoixada i molt preocupada la seua dona, i de seguida va deixar de sopar per preguntar-li què era allò que tant mal la feia sentir. La dona sense voler donar-li moltes voltes i per no fer-li tant de mal, li va donar a entendre que no tindrien forma de mantenir els nens, i que alguna cosa calia que fessin. Havia perdut el treball a la fàbrica i Ramon, que era l’home i pare dels menuts, es va sentir culpable de la situació ja que no trobava treball. Va pensar en la seva mare, Sofia, estava segur que li donaria diners per ajudar-lo fins que trobaren una solució, així que definitivament tornaren a Barcelona en companyia dels seus perquè coneguessin també la seva dona i els fills. Deixaren la casa on estaven i tots junts van tornar a Barcelona.
  taven i tots junts van tornar a Barcelona.)
• Activitat sobre Entrevista a Joanot Martorell i altres, pels Edtlul.lians  + (He volgut mostrar diversos punts de vista utilitzant diversos autors de diferents gèneres i moviments.)
• Activitat 7 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita  + (Hem decidit fer l'activitat de a nosaltres ens suggereix... ja que volíem donar a conèixer els diferents sentiments que evoca el llibre d'M.)
• Activitat sobre Els avantatges de ser un marginat de l'autor Stephen Chbosky, pels Chocoboyo  + (Hem volgut enfocar el tràiler cap al procés de maduració pel qual passa el protagonista (Charlie) , amb l'ajuda dels seus amics i familiars per a superar els seus traumes del passat.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Chrisoscarjuli  + (Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit pe …
  Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit per comunicar-te el succeït en els anteriors dies aquí a Constantinoble. La notícia es desoladora... El teu cavaller i cosí meu ha caigut desmaiat davant d’un riu en companyia del rei de Sicília i Escariano, a causa d’ una grip, en aquell moment estaven tornant cap al nostre regne després d’una gran victòria contra els turcs. Al arribar, han vingut bons metges però no han pogut fer res... És curiós, mai havia pres mal en ninguna batalla i se’ns ha anat per culpa d’una fràgil malaltia... però així és la vida amic meu, avegades les circumstàncies menys perilloses són en les que desencadenen en les més pitjors desgràcies. Després d’aquesta terrible catàstrofe l’han succeït dos de tan tristes com l’ anterior que ha sigut la mort de la Carmesina i de l’Emperador per la tristesa de la mort d’aquests. Per tots aquests motius et demano que tornis aquí a Constantinoble per ajudar-me a arreglar tot el desordre que hi ha ara mateix, ja que la pròxima hereva és l’emperadriu. A més a més així ens donarem suport mútuament. T’espero amic.
  s donarem suport mútuament. T’espero amic.)
• Activitat 5 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Hola , som el grup de les beautiful girls, …
  Hola , som el grup de les beautiful girls, i realitzarem una conversació entre l'Andreu i un company de presó. Son les 13.00 és el torn de dinar , l'Andreu porta uns quants dies a la presó i ha fet migues amb el seu company Marc. Marc:-Que et passa Andreu, que et veig trist? Andreu:-No se si et vaig explicar que estava casat amb una dona que es diu Maria Rosa , però la qüestió es que si no estic al seu costat no tinc forces per viure. Marc:-Andreu, se que els dies, aquí a la presó no son gaire agradables però si no et fa res m'agradaria que m'expliquessis perquè t'han tret la llibertat... Andreu:-Es difícil d'entendre, alo millor pots pensar que soc un mentider, però estic aquí per un assassinat que no he fet jo. Marc:-Per el que veig se que es veritat el que em dius perquè durant el temps que portes aquí e vist que faries qualsevol cosa per a que no et separessin de la Maria Rosa. Andreu:-Moltíssimes graciés per creure amb mi, això no em fa sentir tan vulnerable. Marc:-Jo també tenia un amor fora d'aquí i quan vaig marxar del poble ningú creia en mi, i vaig necessitar que algú confies amb mi. Saps que tens un amic, fora i dintre d'aquí. Andreu:-Gracies, de veritat. Marc:-Penses que la Maria Rosa, t'esperara? Andreu:-L'ultima carta que em va enviar, deia que creia en mi i que confiava en que no era culpable. Per això penso que quan surti d'aquí, espero trobar-la a la porta i seguir la nostre historia d'amor. Marc:-Per això, has d'agafar forces, menjar i ser una mica mes fort, perquè sinó no la tornaràs a veure. Andreu:-Et juro Marc, que si em dexeissin veure-la agafaria totes les forces que necessito i no tendria aquesta pena que tinc, que no amb deixa seguir lluitant... Marc:-Vaig a dinar, intenta menjar una mica. Ens veiem desprès.
  ntenta menjar una mica. Ens veiem desprès.)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Send  + (Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per …
  Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.
  ecessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best  + (Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes p …
  Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu . Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh ! Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?... I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió? Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar. El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia . Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar. Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu? Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic. Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València. Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar? Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare, On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los, als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves? Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil. Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet?? Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....) Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
  i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Juvenils  + (Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perq …
  Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort. Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill. Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.
  a, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team  + (Hola Alba, T’envio aquesta carta per sabe …
  Hola Alba, T’envio aquesta carta per saber com estàs i si has pogut sobreviure després de tot el que ha passat. Jo estava a la platja nedant, em vaig submergir dins l’aigua i de sobte vaig sentir un estrèpit. En sortir del mar i hi havia un silenci que esgarrifava. Després, vaig decidir caminar pels voltants, ja que no veia ni sentia a ningú. Unes hores després, me'n vaig adonar de que estava completament sol i era l’únic supervivent del poble. Tots els edificis estaven en runes. Vaig caminar fins casa meva i, una terrible imatge se’m va quedar gravada al fons del meu cor; hi havia tots els mobles a terra, les parets estaven plenes d’esquerdes menys una, que havia caigut sobre la meva mare. Ho havia perdut tot. Estic molt preocupat, ja que no he tingut notícies teves. Em sent molt sol. Si reps aquesta carta em podries dir en quin lloc et trobes, per així poder retrobar-nos. M’agradaria saber com has pogut sobreviure i si has divisat algú més. No suport estar més temps sol, et necessito al meu costat, per així poder compartir totes les nostres emocions, sentiments i ajuntar els nostres coneixements i tècniques per poder formar una nova societat. Imagina’t a nosaltres dos vivint a una casa molt polida amb un hort per poder cultivar el nostre aliment i el del nostre fill. També els caps de setmana aniríem d’excursió o a pescar. La meva il•lusió és poder viatjar arreu del món amb tu i amb els nostres descendents. PD: esper amb tot el meu cor que aquesta carta t’arribi el més aviat possible. Esper la teva resposta. Molts petons. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.
  . Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.)
• Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Dani …
  Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Daniel i jo, Gabriel, estem escrivint-te això al col·legi, som els teus amics de Barcelona!! Estem preocupats per si hagués passat alguna cosa a la teva família. Al col·legi estem igual, deures, exàmens... M'agradaria que tornessis a Barcelona per jugar amb nosaltres a moltes coses més. Espero que el teu pare hagi sobreviscut a la guerra i que no patiu més desgràcies, la teva família i tu. La teva iaia, com es troba? Sé que una guerra és molt dura, però no et traumatitzis pel carter que vas veure al terra ensangonat i quasi mort. Esperem que ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel
  e ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark  + (Hola Carles, Sóc una amiga teva, però enca …
  Hola Carles, Sóc una amiga teva, però encara no et vull dir el meu nom. Aquesta carta la faig perquè et conec fa molts anys i et volia dir el que sento per tu, però no tinc el valor de dir-t'ho en persona. Estic enamorada, molt enamorada de tu. Per a mi ets molt especial. Demà t´enviaré una altra carta amb una pista de qui sóc. Si vols, cada dia t´enviaré una pista de qui sóc. Aquí te'n deixo una: aquest any hem anat a molts llocs junts i som molt amics, però tu no ets concient del que sento per tu. Arribaran més cartes, La teva admiradora secreta
  ran més cartes, La teva admiradora secreta)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els orcos  + (Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert G …
  Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert Giné, el Pol Ossmann i el Kilian. Ens ha semblat interessant escriure’t per la teva actuació en el llibre el temps de l’oblit, i et volíem comentar sobre la teva passió per la música, sobre la teva forta amistat i indestructible amb en Tetxu, a part de la meravellosa noia que va conèixer, l’Ainhoa, que va ser capaç de tornar a fer somriure Tetxu després de la tragèdia que va patir quan era petit. Primer de tot et volíem parlar sobre la música que t’agrada, perquè, a nosaltres també ens agrada la música de Led Zèppelin ! Quina casualitat oi ? Ens podríem arribar a conèixer ! També et volíem comentar sobre la forta i, alhora delicada relació d’amistat amb en Tetxu. Com vau poder connectar tan bé en tant poc temps ? Quina va ser la cosa o aspecte que et va cridar l’atenció de Tetxu ? Són preguntes que ens agradaria conèixer sobre tu ! ( A més a mes, ens has semblat molt simpàtic i tenim moltes coses en comú sobre la música ) Ah ! També ens agradaria conèixer l’Ainhoa ! La veiem com una persona magnífica i molt respectuosa amb tots els aspectes: en l’amistat, en la comprensió de tots els problemes ... Doncs aquí acaba la nostra carta ! Doncs res que ens agradaria conèixer-te o quedar amb tu per poder-nos conèixer molt millor! Crec que ens podríem caure bé ! Doncs tant de bo ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !
  o ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les Carlotes  + (Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te qu …
  Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te que seguixc enamorat de tu i que malgrat tot no t'he pogut oblidar, sé que no em vas a perdonar però recorda tots els moments en ta casa, quan nos amagarem dels meus amics i de tot... Sé que no anem a tornar, però m'agradaria quedar en tu i tindre una relació cordial per a poder ser amics, ja que m'agradava molt parlar en tu. Espere que em contestes i no vesprades molt, un petó Carlota.
  stes i no vesprades molt, un petó Carlota.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les extraterrestres  + (Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sig …
  Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història: Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors. El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat. Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma. Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia. Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu. Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra. Esperem tornar-vos a veure un altre dia. Uns supervivents
  os a veure un altre dia. Uns supervivents)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules  + (Hola Dídac, T’escric des del cel perquè e …
  Hola Dídac, T’escric des del cel perquè estic mort. Sé que ets viu i que ets l’únic supervivent del món, juntament amb l’Alba. Et comunico que els de la meva espècie us busquen per liquidar-vos. També us volia dir que no és una manera molt noble disparar per l’esquena amb dos màusers: és una manera molt cruel i per la nostra raça matar-nos així. Nosaltres només veníem en son de pau, però quan vam veure com destrossàveu el planeta, vam decidir governar nosaltres. Per a nosaltres, la llei més important és que tothom és amo del que mata, per això és possible que us anomenin reis dels ŴŒ. Quan em revisqui en un altre cos aniré a buscar-te i et menjaré cada part del teu cos. Quan em vau trobar només volia conversar amb vosaltres i arribar a un acord però com que em vau disparar per l’esquena, no vaig poder dir-vos res i per aquest motiu us envio aquesta carta. Com que seràs rei de la terra ,vull que compleixis cinc coses: 1.Has de fer cinc fills amb l’Alba amb els noms següents: Gandalf, Gremlin, Legolas, Gollum, i un de la nostra espècie que l’adoptareu: es dirà 2. Haureu de regnar amb saviesa i honor, per sobre de tots els vostres problemes, imposant la llei i la justícia per sobre de les grans injustícies. 3. Haureu de tractar els ŴŒ com si fossin els vostres fills, sense marginar a ningú. 4.Quan els vostres cinc fills hagin complert la majoria d’edat, cadascun governarà un continent. 5.Haureu de destruir tot tipus de contaminació que sigui perjudicial per a l’atmosfera de la Terra. Amb aquestes paraules m’acomiado. Espero que compliu en el vostre camí cap a un món millor, així podrem viure tots en pau i harmonia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó)
  nia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó))
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Pavos  + (Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la …
  Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la historia de l'Alba i tu. Mus sembla molt violent i preocupant lo q te feien aquells dos nois. Segur que no et va agradar gens, i van ser un temps que devies passar molts de moments dolents, com a l'escola i per el carrer. Després vas tenir molta sort perquè tenies a l'Alba com amiga, segur que es molt bona persona, i se va posar en la teva pell, i devia pensar lo malament que ho passaves quan aquells nens te insultaven sense cap motiu. L'Alba i tu vau tenir molta sort quan vau estar dins del toll de la resclosa el perquè lo que va passar a la humanitat va ser molt fort i era impossible sobreviure a aquell atac tant impressionant. Quan n'Alba i tu vau veure l'ho que havia passat us vau comportar d'una manera molt madura i gracies a aquell comportament vau aconseguir sobreviure tots sols i fins hi tot vau tenir un fill, però per una desgracia que li pot passar a molta gent et va caure l'edifici damunt teu i ens va fer llastima la teva mort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.
  ort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.)
• Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Xarxes  + (Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriur …
  Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriure’t aquesta carta perquè aquest estiu les coses s'han embolicat molt. Vull que sàpigues que jo no vaig ser el de la foto (el que la va penjar al Friendjam). Jo mai ho faria això i menys amb una noia amb qui estic sortint. T'ho he volgut dir pel mòbil però he vist que no s’havia enviat, això m'ha fet pensar que potser l’havies perdut. La Lacey em va explicar que sí que l’havies perdut, jo li vaig dir que si et podia dir que jo no havia estat el de la foto, que al contrari estava enfadat perquè no permetria que ningú pengés una foto íntima de la meva novia, però ella es va enfadar, no m'ho podia creure. Jo era el que estava intentat que ningú et digués res i, a més, volia esbrinar qui era el que l’havia penjat i totes les culpes eren per mi sense que jo hagués fet res. Vull que sàpigues que jo mai he deixat d’estimar-te. Al contrari, el dia de la festa em vaig adonar que t’estimava molt. Sé que vaig ser una mica fred, sense parlar-te com faig sempre , però era perquè quan vas borratxo és millor que no parlis per si t'entren ganes de vomitar i de mes, per això no et vaig donar conversa com sempre. Vaig ser un ximple demanant-te aquesta horrible foto que a fet canviar la nostra relació que ara és nul·la. Ho sento si en algun moment te fet mal o has pensat que jo he pogut fer-te’n perquè jo seria incapaç. Vull demanar-te perdó i també demanar-te que em creguis encara que sigui difícil de fer-ho. Vull que tot torni a ser com abans Fee. Sento que tot això hagi acabat tan mal, perquè jo no volia que acabés. Sento molt el mal que t'he causat. Encara que no decideixis creure'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.
  e'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Xx R5 xX  + (Hola Juls, Et faig un resum de la teva hi …
  Hola Juls, Et faig un resum de la teva història: Aquest llibre va sobre una nena que el seu pare és camioner i va anar a fer un viatge al Marroc. Quan va venir a la Península, va tenir un accident amb el camió mentrestant la nena i la dona estaven a casa i quan la mare es va assabentar se li va caure el plat al terra. Van anar a l'hospital de Belvitge a veure com estava el pare, li van dir que estava en coma. Van trobar que el pare s'havia drogat quan estava conduint el camió... Juls, la teva història ens ha agradat molt perquè és plena d'aventures, és divertita, per això ens ha agradat molt. Bye.
  rtita, per això ens ha agradat molt. Bye.)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms  + (Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que v …
  Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donis ànims al pare i a la mare; m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió, tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i, quan ja ho hagis superat, quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i, si li ha passat alguna cosa al pare, m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull estar amb l'intriga de saber què li ha passat. Estic bastant preocupat. Atentament, Diego.
  tic bastant preocupat. Atentament, Diego.)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF  + (Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te qu …
  Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te que estem encantats de conèixer-te. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues. Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu oncle és el cap de la banda mafiosa amb l'alemany i el que et va intentar de violar és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por? El cas és que hi vas sortir bé. Com que som uns alumnes molt preocupats, volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura, i has d'evitar apropar-te a la gent desconeguda. Ni parlar-l'hi. ¿Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a gaudir de les gran vistes? Hi ha molta gent que és va pensar que el teu pare era un mentider. Bé, en definitiva, estem molt contents d'haver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.
  ver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF  + (Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. …
  Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues? Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu tiet és el cap de la banda mafiosa amb l'alemny i el que et va intentar agredir és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por?Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a disfrutar de les gran vistes? Com que som uns alumnes molt preocupats volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF
  aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels ATM'S GAH  + (Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de …
  Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de l'institut Fons del Glorieta. Volem comunicar-te que ens va agradar molt el teu llibre, sobretot perquè la història era molt enganxosa i el diàleg era fascinant amb molta acció. El que ens ha agradat més ha sigut la valentia que has tingut durant tot el temps i també
  que has tingut durant tot el temps i també)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MMVgamers  + (Hola Júlia, et podem fer una petita entrevista per aprendre més coses sobre tu. +Quants anys tens? -Jo tinc 12 anys +Quines son les teves aficions?)
• Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Youll.etra  + (Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo qu …
  Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo que estiguis molt bé, t'escric, ja que des que ens vam distanciar entre nosaltres, m’han succeït una sèrie de canvis que necessito explicar-li a algú, i la primera persona que m’ha passat pel cap ets tu. El primer de tot és que ho he deixat amb en Lluís, no pel fet que s’hagi quedat paraplègic ni molt menys, sinó perquè des de l’accident han canviat molt les coses entre nosaltres, jo el segueixo estimant, però no amb la mateixa intensitat, ni la mateixa manera amb que ho feia abans. Fa poc he començat una relació amb en Marc, l’antic entrenador d’en Lluís, el qual vaig conèixer en una de les visites a l’hospital quan en Lluís encara estava ingressat, ja que ell intentava animar-me, i a mida que va anar passant el temps, ens vam adonar que ens agradàvem mútuament. Va ser aleshores quan en Marc va ser conscient que el que sentia per mi era molt més gran i molt més profund que no pas el que sentia cap a la seva xicota i la va deixar per mi. Al dia següent de deixar-la, em va trucar vàries vegades un número desconegut, jo, estranyada vaig contestar al telèfon, era la Martina, l'ex d’en Marc. Escridassant-me, em va començar a dir que com se m’acudia, que com havia sigut capaç de ficar-me al mig de la seva relació amb en Marc fins arribar al punt de trencar-la, que em faria la vida impossible... El cap de setmana vaig quedar amb en Marc i li vaig explicar tot el que va passar amb la Martina, i ell, molt ofès, va decidir quedar amb ella per parlar les coses El diumenge va quedar amb ella, i al dia següent, a la sortida de classe allà estava ella, esperant-me a la porta. M’esperava el pitjor, però al cap i a la fi, no va resultar ser tan dolent com m’esperava. Només venia a disculpar-se, em va dir que preferia que estigués amb mi i feliç, que no amb ella i pensant en mi. Estic molt enamorada d’en Marc, m’ha aportat des del primer dia tots els requisits que jo buscava en un noi i que creia impossible trobar. Espero veure’t aviat Lali, Petons Neus
  Neus)
• Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Holacaracola  + (Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admirador …
  Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admiradora teva. M'agradaria conèixer-te i parlar de totes les teves aventures que per mi, són alguna cosa fascinant. Abans de veure'ns em faries el favor de respondre unes quantes preguntes? -Com és que després d'establir la democràcia al cementeri, vas marxar? -Quina va ser la teva reacció en veure que la policia es dirigia al cementeri plens d'armas? -A on pensaves anar després de sortir del cementeri? Si et va bé, quedem el dia 20/03/2012 a les 18:30 al Bar Sol. Espero que tot et vagi molt bé. Una abraçada. : Ruth. Hola Ruth. Estic molt sorprès i a la vagada afalagat de que em tinguis tanta admiració, a mi també m’agradaria conèixer-te per intercanviar opinions i respondre sense cap mena d’embuts totes aquestes preguntes que tinguis. Però abans d’això et faré el favor que m’has demanat, et respondre las preguntes que m’has fet anteriorment. Pel que fa a la primera pregunta, vaig marxar perquè després de deixar-me la pell per tirar endavant el poble m’ho van pagar donant-me una cripta de baixa qualitat. Al principi de tot hem vaig deixar portar per la ràbia del moment, i em vaig alegrar però després tot pensant em va fer una mica de llàstima, perquè jo també hi hagués pogut estar-hi. La veritat que no sabia ben bé a on anar, la meva casa estava destrossada, anava sense rumb nomes em quedava la esperança de trobar un lloc millor. I per acabar, em sembla bé quedar el dia 20 al Bar Sol. Una abraçada i cuidat molt Ruth! : Lalo Nevares.
  Lalo Nevares.)
• Activitat sobre Maria Rosa de Àngel Guimerà, pels XXx  + (Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó …
  Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó perquè no em queda molt temps i vull que sàpigues que t'enyoro molt i que et voldria veure abans de morir. A aquesta presó hi ha unes condicions de vida molt penoses i sé que moriré molt aviat, així que si arribes a llegir aquesta carta i encara no m'he mort voldria que si pots i encara no m'has oblidat em vinguessis a visitar a Ceuta per què si et veig podria recuperar les forces i sobreviure un temps més i així podria arribar a sortir, perquè jo no vaig ser qui va matar al capatàs i tu ho saps. Els companys m' ajuden molt i em donen força per continuar endavant. Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.
  Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Ealeixandre  + (Hola Mireia, T'escric aquesta carta perqu …
  Hola Mireia, T'escric aquesta carta perquè sé que has estat i estàs lluitant perquè la Norma, una de les teves millors amigues, torni a l'escola. La veritat és que penso que ets una persona molt valenta per defensar la malaltia de la Norma. Jo crec que la norma tornarà, però tu què en penses? Suposo que hi ha molta gent que dona suport a la idea que la Norma torni a l'escola. En Carles t'ha d'ajudar perquè quasi tots els nois de la seva classe fan el mateix que ell. Crec que saber que la Norma té la sida ha estat molt impactant a la teva vida. Al principi no entenies perquè la norma va reaccionar d'aquella manera, però només era per protegir-te. Pensa que la Norma t'estima molt i tu a ella, per tant cuida-la.
  stima molt i tu a ella, per tant cuida-la.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels Igonzalez  + (Hola Mireia, Crec que has estat de les per …
  Hola Mireia, Crec que has estat de les persones més valentes en aquesta història. Penso que has sigut molt bona companya i amiga, però sobretot has sigut molt comprensiva amb aquest "problema". Ho he intentat, però crec que mai no em podria identificar amb tu en una situació com aquesta on has estat en contra de la teva directora, moltíssims pares i fins i tot companys i amics. Tu has aconseguit que moltes persones que estaven en contra de la teva opinió, s' adonessin del que era millor. M'agradaria que això passés a la meva vida. Ets una persona a la qual admiro molt. També has sabut guardar el secret de la Norma i l'has acompanyat en aquesta difícil "aventura" que es una malatia com aquesta que malauradament molta gent pateix. De debò penso que has sigut un dels millors personatges. Fins al proper treball, Itziar.
  rsonatges. Fins al proper treball, Itziar.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels A&C'10  + (Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Mar …
  Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Maria i jo estem molt tristes sense tu i sentim tot el que està passant. T'escric per explicar-te tot el que estem fent a l'escola. La meitat de la classe estem fent accions en honor teu, com per exemple menjar crispetes al pati i no pujar a classe per manifestar-nos. També ens hem estat informant de la malaltia de la SIDA i sabem que tu ets forta i podràs amb ella! La Glòria està d'acord que tornis i ens ha estat parlant de la SIDA i sobretot de l'empatia. És molt bona professora! Jo penso que si has pogut estar des del principi de curs a l'escola, podràs seguir estant-hi. Norma, et trobem a faltar i volem que tornis. Mireia
  robem a faltar i volem que tornis. Mireia)
• Activitat 2 sobre Connexions de l, pels LaiFiSy  + (Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric pe …
  Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric perquè estic en perill. Segurament en poques hores ja no estigui viu, perquè algun home malvat m’ha segrestat, i pot ser que m’apunti amb una pistola i em dispari un tret al cap. M’agradaria que tu, sent la noia gran de la família, et posessis al capdavant de la família per cuidar-la ja que la mare té Alzheimer a vegades i jo dubto molt que pugui tornar sana i estàlvia. A part, ha començat una guerra que potser us afecti a vosaltres també, m’agradaria que ús n’anéssiu del poble i anéssiu a Nyarugusu, al camp de refugiats. També m’agradaria que vigilessis l’Olivier, perquè aquell home dolent no se l’emporti per sempre i que no torni, i si torna perquè us portés una mica de menjar i tornés a marxar. Filla, m’agradaria també que intentessis guanyar una mica de diners per la família, com per exemple al consultori del poble o a un hospital. Un consell, vigila amb en Kayembe. Perquè aquest home és un dels personatges més perillosos que viu en el poblat. Et deixo unes ordres que m’agradaria que complissis: acompanya el teu germà cada dia de la setmana a l’escola perquè no són temps per anar sol amb aquesta edat que té, vés un cop al mes a comprar al mercat i si no tens suficients diners hauràs de robar una mica de menjar als veins del costat de la cabanya. En resum, no crec que sobrevisqui a aquest segrest, però vull que sàpigues que us estimo molt a tots, que totes les nits penso en vosaltres, en com haurà crescut l’Olivier, en Pascal, la Lucie i sobretot tu que deus estar patint molt amb tanta responsablitat sent tan jove. Un petó i una forta abraçada a tots. Molta sort. Patrice
  Patrice)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Elsmortadels  + (Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com …
  Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com ha anat tots aquest dies pel poble amb la teva novia per l’estiu? Que tens casi 19 anys, ja ets gran ja pots venir amb mi a veure un concert de Led Zeppelin que tinc unes entrades per a posicions VIP, m’han costat molts diners. Espero que els diners estiguin ben invertits i suposo que m’acompanyaràs en aquest gran concert on ens ho passarem d’allò més bé. El teu pare encara es terrorista? Ja saps el que penso d’això, crec que hauria de deixar aquests grups perquè no val la pena, es juga molt la vida i la seva salut, a més al poble ja saben aquest fet, crec que ningú li sembla bé que participi en aquets grups tant radicals i tan irrespectuosos amb la gent. T’he de dir una cosa molt important, el teu pare va ser l’assassí del pare del Carlos, suposo que ja ho sabràs, s’hi necessites alguna cosa, si vols ajuda envia’m una carta, es més m’agradaria parla mes sovint amb tu, per saber la teva vida i fer el possible perquè sigui millor, faré el possible per ajudar-te. Tens molta sort de tenir una novia tant especial que t’ajudés en els teus pitjors moments, quan ningú et volia ajudar, ella t’escoltava, i feia el possible perquè estiguessis content, pel poble et miraven malament per culpa del teu pare perquè s’havien que era terrorista i com ja he dit, a ningú li agrada això. Respecte a les teves actituds del teu pare, com ell ja sap no es bo per ningú que existeixin aquests grups de radicals. Sé que mai estaràs trist, es més vull que estiguis constantment content i amb la il•lusió sempre per davant . Hola Carlos, Espero que tot et vagi be, suposo que serà molt dur per a tu haver vist de petit com assassinaven al teu estimat pare, amb els teus propis ulls. Ja ho has superat, crec que sinó ho has fet, ho tindries de començar a plantejar-ho. Se que sol vols ser amic del Tetxu, per esbrinar com va ser la mort del teu pare, i que el va assassinar, per això et dic que segueixis en aquest objectiu, perquè en algun moment ho esbrinaràs i et sorprendrà el que va passar. Et demano que no li guardis rancor a en Tetxu que ell no en te cap de culpa del que pogués succeir amb el teu pare i el seu, i que sàpigues que t’acompanyo en el sentiment. La venjança no és el camí, no tens que voler fer sofrir a en Tetxu ja que ell no te ninguna culpa de que pogués succeir, per això et recomano que no ho fiquis en marxa perquè pot sortir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .
  ir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala  + (Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? E …
  Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? Espero que bé, feia temps que no en sé res de tu. Espero que tot et vagi bé en la vida, encara estàs amb aquella noia? Espero que siguis molt feliç amb ella, ja saps que pel meu poble hi tens lloc sempre, així que haver si t’animes i bens algun cop a passar el cap de setmana. Jo últimament estic força enfeinat, estudiant per les proves del carnet de cotxe i a l’hora estic inscrit en un curs d’informàtica, però suposo que uns dies de descans no m’aniran malament. Hola Tetxú. M’ha alegrat molt rebre la teva carta, feia temps que no parlàvem i tampoc en sabia res de tu, sí, encara estic amb la Ainoha i la veritat és que me l’estimo molt. D’aquí tres setmanes, si tot surt bé,suposo que ja tindé el carnet de conduir i et podré venir a fer una visita, ara tinc una pràctica així que no tinc molt temps per parlar, aquesta nit intento trucar-te.
  per parlar, aquesta nit intento trucar-te.)
• Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint …
  Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar. Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te. La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime. Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal. Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.
  cara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.)
• Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A  + (Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que …
  Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que t'escrigui una carta. Potser estàs viu o mort però em sentiré millor si t'escric. Vicent, estic molt preocupat. Porto ja un mes amb un psicòleg que m'ajudi a superar tot el que he patit. Vicent, si estàs viu i veus aquesta carta m'agradaria que quedéssim per parlar. Si no estàs còmode i prefereixes no quedar, no et preocupis. Després del campament he de tornar amb els meus pares. Quan els vaig explicar el que va passar quasi els dóna un infart. Estic molt content d'haver tornat a casa. Tenia moltes ganes de retrobar-me amb la meva família. L'Ariadna està molt malament. Està ingressada a l'hospital. Mentre nosaltres escapàvem, Madonna li va pegar un cop tan fort amb el mànec de l'escopeta que li van fer una bretxa al cap. Estic molt preocupat per ella. Els seus pares tenien un judici d'aquí a poc perquè van denunciar el Capità, la Madonna i en Clint. Bé, no sé què més dir-te. Espero que ens puguem veure aviat. Atentament, Cesc
  Atentament, Cesc)
• Activitat sobre Nirvana de l'autor Pere Formiguera, pels Els reencarnats  + (Hola a tots i a totes, Som els reencarna …
  Hola a tots i a totes, Som els reencarnats. I com que aspirem al Nirvana, hem volgut plantejar el nostre booktràiler de l’obra de Pere Formiguera tal com segueix. Hem concebut la tasca en dos blocs, que seran dues posades en escena. La primera consistirà en un diàleg escenificat entre els dos principals protagonistes de la història. La conversa no correspon a cap episodi o passatge del llibre; en farem nosaltres mateixos el guió escrit per donar compte de la idea central del relat: una mirada diferent a la mort i al més enllà. La segona posada en escena tindrà un format d’espot publicitari que farà la propaganda del llibre. Entremig dels dos blocs, volem incorporar-hi alguns elements de collita pròpia per fer més nostre el tràiler de ''Nirvana''. I nostre també és aquest '''tagline''' sobre el llibre: ''Un altre Halloween, si us plau!'' Confiem a encertar-la de ple! Fins ben aviat, '''Els reencarnats'''
  Fins ben aviat, '''Els reencarnats''')
• Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar  + (Hola amics, Us escric per dir-vos que esti …
  Hola amics, Us escric per dir-vos que estigueu tranquils, perquè estic bé i intentaré curar-me. Us trobo a faltar molt. Sé que esteu cridant l'atenció perquè torni. Us en dono les gràcies. La meva mare em va explicant el que passa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX
  ssa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX)
• Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Freka  + (Hola bon dia! Som un grup de joves adolesc …
  Hola bon dia! Som un grup de joves adolescents que em volgut posar-nos en contacte amb vosté. 　 Volem escriure aquesta carta perquè ens ha paregut la seua història molt interessant. -Sabem que és una persona comuna, que vostè podria haver passat desapercebuda, com una més en la seu ciutat de Sokal, si el seu coratge, la bondat i el sentit comú no hagueren estat servint quinze jueus dels trenta que van aconseguir escapar dels camps nazis morts en una població on van arribar a viure més de sis mil. També sabem que es va casar amb un home ucraïnès, pare dels seus dos fills. A principis dels anys trenta del segle XX decideix traslladar-se a Alemanya en un esforç per prosperar. El seu marit es revela com un dèspota egoista incapaç de transmetre amor i afí a les idees nazis que es comencen a estendre. Sabem que les desavinences entre el matrimoni, vosté no deixa a la seua família a un costat fins que aconsegueix els diners suficients per abandonar Alemanya i tornar a la seua pàtria, Polònia. La seua filla Helena, de setze anys, i el seu fill Damian, de divuit, marxen amb vosté. Els seus actes coratjosos rebran el reconeixement que justament mereixen i seran un exemple constant i font d'inspiració per al bé dels seus descendents. Una vegada deixats arrere els anys tristos que van viure a Alemanya, va gaudir una estona de tranquil·litat a la seva casa modesta en Sokal. Una petita casa adossada li va donar la possibilitat de plantar pomeres i tenir cura d'alguns animals per a la sostenibilitat econòmica de la família. La seua filla Helena aconseguí una feina i començà a descobrir l'amor. Damian, noble i treballador es va moure a un poble proper. Armada de valor i amb molt de sentit comú, vosté va aconseguir amagar a la seua casa petita dues famílies de jueus i un desertor jove soldat de l'exèrcit nazi. Amb tot això volíem demanar-li si volia que escriguérem un llibre sobre la seva vida. Ens sembla que tindria molt d'èxit. Esperem la seua resposta. Una abraçada
  it. Esperem la seua resposta. Una abraçada)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Els CaleroMasGafis  + (Hola carlota, Esta carta la faig perquè t …
  Hola carlota, Esta carta la faig perquè tu sàpies el que pense i sent. Des que te'n vas anar amb En Koert he aprimat 10 quilograms. La gent em diu que no puc anar amb eixa cara, perquè un dia m'atropellaran. No faig esta carta per a fer pena, ni per a dir que tornes, si no per a dir-te com van les coses des que te'n vas anar. Les teues amigues te troben molt a faltar, però això ja ho sabràs. Sempre em miren i riuen. Com et va el diari? El meu està agafant pols en l'armari. Se m'oblidava una cosa, el més important. Es que el fill que esperes és meu. Perquè no m'ho havies dit? Quan nasca, En Koert se n'adonarà, que jo sóc morenet!. M'agradaria veure el nostre fill. Ho deixe a les teues mans. Espere que siga prompte. Val, Val ja acabe, però no puc parar de donar-li voltes al cap pensant en quin serà el meu futur.
  al cap pensant en quin serà el meu futur.)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers  + (Hola encantats de haver vist el vostre tre …
  Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
  necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
• Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers  + (Hola encantats de haver vist el vostre tre …
  Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
  necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
• Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann  + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aque …
  Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament és que t’estimo. Encara que estiguis lluny de la meva presència, la teva imatge estarà gravada per sempre en el meu cor, com el record del dia que ens vam conèixer. Aquell dia, vaig creure en l’ amor a primera vista; aquell moment quan em vas curar la ferida i em vas fer un petó al peu. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
  iuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
• Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann  + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aques …
  Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament es que t’estimo. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
  liuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
• Activitat sobre Tots els detectius es diuen Flanagan de Andreu Martín Jaume Ribera, pels Gbarrueto  + (Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-l …
  Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-li 4 preguntes : G: En qui o què es va inspirar per escriure l'obra? AM: Em vaig inspirar en els gèneres d'aventura, misteri i llibres juvenils G:Quant de temps va tardar en escriure aquest meravellós llibre? AM: 6 mesos, perquè no és tan fàcil escriure un llibre , G: Vosté tenia l'esperança que el llibre es vengués ? AM:Sí, vaig tenir esperança G: I per acabar, què li diria a un autor /autora que tot just comença? AM:Doncs, que ha de tenir temps i imaginació, perquè escriure no es agafar un bolígrafiy un full blanc, sinó que és molt més que això . G: Doncs, moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.
  ràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.)
• Activitat sobre Les cròniques marcianes de l'autor Ray Bradbury, pels El Nostre?  + (Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Ma …
  Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Mart. La vida a la Terra és horrible, hi ha guerres a tot arreu. No es pot sortir, però nosaltres estem bé. Hem fet una ciutat subterrània darrere el búnquer. Hi ha una noia al grup, es diu Laia. Te sis anys i és molt divertida, ens fa riure a tots, tot i el que està passant i el que li ha passat a ella. Han fet uns cultius a la superfície per a quan s'acabin les existències de menjar. Sortim a la nit per veure com va. De dia no sortim perquè és molt perillós i no se sap si quan tornem al búnquer seguirem vius. Al búnquer hi som trenta-una persones i no hi ha baralles, en cara que hi ha una petita disputa per veure on dorm cadascú. Sabem que hi ha un grup de militars a la zona però ells no saben on estem nosaltres. Ens busquen per robar-nos el menjar i les provisions i per matar-nos. Són un grup de quinze o vint persones armades. L'altre dia va sortir un temerari, el van agafar i el van torturar per saber on érem, però al búnquer també hi ha el seu fill, no els va dir res. Tota la nit vam estar escoltant els seu crits i al dia següent vam veure el cos del pobre home mort a terra. Si rebeu aquesta carta si us plau veniu a buscar-nos.
  uesta carta si us plau veniu a buscar-nos.)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MBH04  + (Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts …
  Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts del Glorieta d'Alcover. Ara entrevistarem a la Júlia, la filla del conductor que ha sofert un traumatisme cranial per un accident que s'ha produït a l'autovia N-246, quan transportava mercaderies del Marroc sota els efectes de les drogues, segons l'aportació policial. -Bon dia Júlia, sentim molt tot el que ha passat al teu pare. -El teu pare havia consumit mai drogues? - No, mai. - Com expliques que donés positiu a la prova? - Això encara no ho sabem. - Per que va tenir l'accident? - Perquè es va adormir per les drogues. - Com les va consumir. - No ho sabem, però segurament de forma involuntària. - Com vas descobrir que no era veritat la primera versió? - Perquè confiava amb el meu pare. - I com vas seguir el fil? - Amb equip, gràcies a un amic, pensant i, sobretot, fent-me preguntes sobre les dades. - Vas tenir por? - Sí. Perdoneu, ara em truca l'inspector Vilarassau i us haig de deixar. De quin institut m'heu dit que sóu? - Del Fonts del Glorieta d'Alcover. - Si voleu, podem quedar un dia a la vostra aula i en parlem més llarg. - Oh seria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.
  ria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.)