Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels LLLM  + ("No es pot regalar un símbol si s'està sotmès a la Realitat.")

• Activitat sobre Per 13 raons de l'autor Jay Asher, pels loseraxus  + ("Per 13 raons" es un llibre (i posterormen …
  "Per 13 raons" es un llibre (i posterorment série) on s'explica un cas de bullying molt extrem que culmina amb la mort de la protagonista Hannah Baker. En el llibre s'expliquen les 13 raons per les quals la jove va decicidr acabar amb la seva vida i, al nostre torn, en aquest booktràiler hem intentat copsar-ne algunes per tal d'introduir l'espectador en la història però sense desvelar-li cap detall.
  istòria però sense desvelar-li cap detall.)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Internacionals2000  + ("Tot va començar en la cridà de 2015. Com …
  "Tot va començar en la cridà de 2015. Com cada any, Rita Barberà, la Fallera Major i la Cort d´Honor estàven dalt de Les Torres de Serrans per a donar començament a la cridà i, per tant, a Les Falles. Quan Rita Barberà acabà de donar el tradicional discurs del començament de les falles, li donà la paraula a la Fallera Major per a que ella també diguera unes paraules. Quan començà a parlar, de sobte, es va escoltar un crit horroròs i un segons desprès la Fallera Major va caure a terra des de les Torres de Serrans. Tota la gent es va acostar preocupada. Els primers auxilis van arribar de seguida i se la van emportar a l´hospital i finalment, va morir. Tota València va guardar un minut de silenci en memòria de la estimada Fallera Major. Rita Barberà va dir en un acte públic que va trobar una nota en la que la Fallera Major deia que es volia sucidar perquè era massa pressió per a ella tindre un càrrec tan important per a València. En realitat era una mentida que va dir Rita. Realment eixe dia Rita havia begut massa alcohol i després de donar el fatídic discurs on va posar en ridícul a tota València, va espentar a la Fallera Major sense voler. Ella va pensar que seria molt perjudicial per al seu càrrec polític i va decidir inventar-se eixa història..."
  i va decidir inventar-se eixa història...")
• Activitat sobre Èdip Rei de l'autor Sòfocles Sòfocles, pels William Shakespeare1  + (# '''DRON DE TEBES: EXTERIOR, DE DIA, EN E …
  # '''DRON DE TEBES: EXTERIOR, DE DIA, EN EL BOSC. ''' Visió des de les altures de les muntanyes de Tebes # '''TEMPLO (ORÁCULO): INTERIOR, DE DIA, EN UNA HABITACIÓ FOSCA.''' Una habitació fosca. Foscor en l’habitació però alhora claror. Es comencen a veure les seguents imatges en una esfera de vidre, que està situada a sobre d’una taula. # ''' CORONA AMB SANG: EXTERIOR, DE DIA , EN UN BOSC. ''' Corona amb sang cau al terra i es vau sang escampada pel terra. # ''' INVESTIGACIÓ D’ÈDIP: INTERIOR, DE DIA, HABITACIÓ.''' Taula repleta d’objecte com un mapa antic, una brúixola i al costat un pergamí amb els sospitosos assassins (acció de ratllar amb una ploma i tinta). # ''' SUÏCIDI: INTERIOR, DE DIA, CASA / TERRASSA. ''' En una tarrassa, amb bona lluminositat, apareix unes cames penjades "a l’aire" cobertes per un vestit blanc. # ''' LLETRES ALEATORIES. ''' Paraula clau "novel·la/obra/llibre", juntament amb els tipus de gènere literari.
  untament amb els tipus de gènere literari.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els secrets de la Neus  + ('' ''''GUIÓ:''''' (Laura) Bon dia, avui …
  '' ''''GUIÓ:''''' (Laura) Bon dia, avui us mostrarem com el nostre entrevistador fa unes preguntes a la mare de la Neus, del llibre ‘El Diari de la Neus’ de l’autora Glòria Llobet. (Arnau) (Dirigint-se a la mare de la Neus) Bon dia, si li sembla bé començarem amb l’entrevista. (Gisela) D’acord, com vostè vulgui. (Arnau) 1): Com se sent i com es veu des de fora que la teva filla tingui una relació per primera vegada? (Gisela) Depèn del punt de vista, d’una banda la veig feliç i entregada amb aquesta relació, i d’altra banda em sento una mica trista ja que veig com la que fins ara havia sigut la meva nena petita, marxa dels meus braços. (Arnau) 2): Creus que aquesta relació de la teva filla amb el Lluís ha estat una experiència positiva per a ella? (Gisela) Efectivament, crec que han sigut uns mesos positius per a la Neus, ja que ha après de l’amor pueril i s’ha enfortit molt des del punt de vista psicològic. (Arnau) 3): Quan el vas conèxer, quina va ser la teva primera impressió? (Gisela) Em va semblar un noi molt simpàtic i atent. (Arnau) 4): Creus que la Neus després d’aquesta ruptura es veurà capacitada per mantenir una altra relació? (Gisela) Crec que sí. La Neus és una noia innocent però molt forta moralment i el meu parer és que podrà mantenir una nova relació, però haurà d’esperar un llarg temps. (Arnau) 5): Com creus que va afectar a la Neus el fet que el Lluís es quedés tetraplègic? (Gisela) La veia molt afectada i que sentia molt el fet que el que creia l’amor de la seva vida no tornés a caminar, i també se sentia culpable i es veia impotent davant d’aquesta situació. (Arnau) 6): De quina manera vas recolzar a la Neus davant d’aquests fets? (Gisela) Li vaig donar suport psicològic i vaig passar molt de temps amb ella per tal que es millorés i pogués recuperar-se el més ràpid possible. (Arnau) Bé, fins aquí la nostra entrevista, gràcies per col•laborar amb nosaltres. (Gisela) De res, estic molt contenta d’haver pogut participar. (Laura) Això és tot, gràcies per la vostra atenció.
  ixò és tot, gràcies per la vostra atenció.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Pausil  + (''' ''''''En Jimmy torna''''''''' Quan …
  ''' ''''''En Jimmy torna''''''''' Quan vaig tornar de Venècia, vaig anar a fer un volt amb en Robert. Era una tarda assolellada, i vàrem anar a l’espigó a veure el contrast del sol amb el mar: tot era meravellós, un paisatge bonic i amb en Robert al costat no podia demanar res més. El temps anava passant... Al cap d’una estona va sonar el meu telèfon, era el meu germà. Andrea, en Jimmy t’està buscant, on ets? Ostres, sóc a l’espigó, digues-li que vingui. Moltes gràcies germanet. Estava molt sorpresa, tenia moltes ganes de veure’l, ja que no el veia des de l’intent d’escapada cap a Àmsterdam. El vaig veure apropant-se, sabia perfectament que era ell, per la seva forma de caminar. Un cop va arribar en Jimmy, li va sobtar que en Robert i jo estiguéssim junts. Li vaig estar fent preguntes cada dos per tres: Jimmy on eres? Per què no contestaves? On t’havies ficat? Que has fet des del dia de Carnaval? Em vaig posar tan pesada que en Jimmy no em va poder respondre fins que vaig callar i el vaig abraçar fins a deixar-lo sense respiració. Quan el vaig deixar, va començar a explicar històries que em van deixar de pedra. -El dia que no et vas presentar a l’estació de tren no vaig saber què fer, em vaig sentir molt sol i abandonat. Quan em vas trucar, em va saber greu per tu però almenys sabia que no t’havies oblidat de mi. Tot i així, tenia massa ganes de fugir, no volia tornar a aquell internat on m’amargaven la vida, així que vaig seguir sol amb el meu pla. Com et vaig dir, vaig passar la nit a casa la mare i al matí vaig agafar l’avió. Tot era molt nou per mi, vulguis o no estava molt nerviós i si et dic la veritat, dintre meu no volia agafar aquell vol perquè no estava segur i em preguntava: I si no arribo bé? I si l’avió s’estavella?. Però tot i això el vaig agafar. El viatge se’m va fer molt llarg i avorrit. Un cop a l’estació em vaig estressar molt perquè no sabia què havia de fer. Vaig decidir seguir a una persona que tenia tota la pinta de saber el que havia de fer en tot moment. Després d’una gran estona d’espera i d’estrès vaig poder agafar la meva maleta i vaig començar a caminar sense rumb; però em vaig adonar que tot allò era inútil i em vaig encaminar cap al centre d’Àmsterdam. Allà vaig veure moltes coses, passava per carrerons i només veia gent consumint marihuana. Vist això vaig anar preguntant per un camell i començar a negociar, sé que estàs pensant que estic boig, però, ho vaig fer. Estàs boig Jimmy. Andrea, no tenia res a perdre. Oi tant si estàs boig.. Robert tu a la teva. Continua Jimmy. Doncs vaig començar a passar maria. Tot anava bé fins i tot sortia de festa amb tot el que guanyava. Tot encaminava bé, fins que el meu camell me la va jugar. Te’n recordes la pasta que em vaig quedar amb allò del Pirata? Doncs bé, el meu camell, en Steven es va assabentar (no sé com) que tenia molts diners i va decidir enviar col·legues perquè me’ls robessin. Al principi no van poder, però van acabar amb mi. No només em van prendre els diners sinó el mòbil i per aquesta raó tampoc t’he pogut trucar. Per sort encara em quedava maria per vendre i no m’ho vaig pensar. Vaig començar a vendre com un boig i la policia gairebé em va enxampar. Quan ja tenia suficients calés vaig decidir de tornar cap aquí. Després de tota aquesta petita experiència i anècdota se’m treuen les ganes de tornar a escapar-me de casa. La Andrea estava amb una cara que no sabia si m’escoltava… A la tarda, vam anar a prendre alguna cosa i a petar la xerrada. Tenia moltes ganes de passar un dia amb la meva millor amiga. Un cop acomiadats vaig anar cap a casa de mon pare. Pel camí no parava de pensar en l’Andrea i cada dos per tres tenia papallones a l’estómac i abans d’entrar a casa vaig fer un somriure amb una cara de ximple.
  ig fer un somriure amb una cara de ximple.)
• Activitat 3 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy  + (''''''ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA'''' …
  ''''''ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA''''' Bon dia, avui tenim amb nosaltres a l’ Anne Bondeuax, l’escriptora del llibre de Temps de Miracles. - Hola bon dia, moltíssimes gràcies per convidar-me avui aquí en aquest meravellós programa. És un honor estar aquí amb tots vosaltres. En què et vas inspirar a l’ hora d’ escriure aquest llibre? - Doncs bé, farà cosa de sis anys estava a casa amb la meva mare i mirant algunes fotografies del meu avi quan estava a la guerra, llavors vaig començar a inventar-me una història basada amb una guerra real, arran d’aquest fet vaig començar a inspirar-me amb el que avui el llibre de Temps de Miracles. Com se’t van acudir els noms dels protagonistes? - Glòria i Kumail són dos noms totalment diferents, ja que Glòria és un nom d’ origen llatí mentre que Kumail és un nom d’origen Pakistanès. No obstant això, els noms no me’ls vaig inventar, tinc una neboda que és diu Glòria, per a mi és una persona molt especial, i vaig pensar que podia ser la protagonista de la història, mentre que el nom de Kumail vaig pensar que seria un nom curiós per a molts lectors. Per què la major part de la història passa a Rússia? - Perquè la guerra del Caucas és un fet que passa a Rússia, per part de l’ imperi Rus per la conquesta del Caucas nord. Es veritat que escrius llibres per a nens amb dificultats? I perquè? - SI, farà cosa d’ un any vaig començar a escriure comptes per a nens amb discapacitats, bàsicament perquè vegin que tots som iguals, que no existeix cap diferència entre ningú, per això vaig començar a elaborar llibres per aquests nens.
  ençar a elaborar llibres per aquests nens.)
• Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Els Viquings de la Neus  + (''''''GUIÓ DE LA TERCERA ACTIVITAT Entrevi …
  ''''''GUIÓ DE LA TERCERA ACTIVITAT Entrevistadora: (corrent) perdona, perdona. Entrevistat 1: (passant de ella) no. Entrevistadora: Perdona, perdona tens un moment. Sóc la Laia Tomàs de la empresa Copinsa S.A. i necessito que miris un vídeo i opinar sobre ell. Entrevistat 2: Pufffff és que estic molt ocupat. Entrevistadora : És un moment. Entrevistat 2: Vinga vale va. Entrevistadora : I que opina. Entrevistat 2: La veritat és que ha estat bé. La música potser ha abarcat una mica massa el vídeo peró està molt ben buscada la cançó i si llegeixes el llibre m’ha quedat molt clar el que veuria. Entrevistadora: I que us ha semblat? Entrevistada 3 : Està bé. Entrevistat 4: Per mi queda molt bé la música així en català, però tinc una petita discrepancia enlloc de llegar fragments del llibre podien fer un petit resum per saber de que va el tema. Entrevistada 3: Està molt bé.
  va el tema. Entrevistada 3: Està molt bé.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Elsilenciencaraviu  + (''''''LA VIDA OCULTA D’EN DÍDAC'''''' ' …
  ''''''LA VIDA OCULTA D’EN DÍDAC'''''' '''CAPÍTOL I''' : '''Des de Senegal fins a Benaura''' En Dídac era un nen senegalès de part de pare i català de part de mare. Tenia una germana estudiant a la universitat principal del Senegal ,i vivia allà. A part d’ella i els seus pares no tenia cap més família. El seu pare va emigrar cap a Catalunya per tal d’aconseguir feina. Quan ja hi portava cinc anys, va conèixer la Margarida, la mare d’en Dídac. Després d’estar sortint durant tres anys, van decidir casar-se i van tenir la germana d’en Dídac i a ell. La germana d’en Dídac va sortir tan blanca com la seva mare però en Dídac completament negre com el seu pare. En Dídac va començar a anar a l’escola de Benaura amb tres anys, però no hi tenia gaires amics, perquè era molt tímid en aquells temps i a més se sentia diferent pel color de la seva pell. A mesura que va anar creixent i passant de curs, no s’integrava i encara se sentia aïllat. Un dia a la tarda va conèixer l’Alba, després d’un temps havent estat vivint com a veïns. A en Dídac li va agradar conèixer-la, perquè per primer cop tenia algú amb qui jugar i explicar tot el que li passava sense que li fessin burla. Al cap d’un temps, es van anar coneixent millor perquè es veien cada dia després de classe i els caps de setmana a la tarda. '''CAPÍTOL II''': '''La preocupació d’en Dídac''' En Dídac semblava ser un nen molt tímid, no tant sols per la diferència de color de la pell en comparació amb els altres nens. Realment no era que ell tingués aquell ‘’defecte’’ de timidesa; era que guardava una preocupació en el seu interior, que li va fer canviar l’estat d’ànim. La seva germana, Nídia, que estudiava al Senegal, va tenir un problema, del qual van adonar-se, ja que els rebuts mèdics havien arribat a la casa dels pares d’en Dídac, a Benaura. Així, en Dídac i els seus pares, és com van assabentar-se que la Nídia patia càncer de fetge i tenia un risc de mortalitat molt alt, i potser no arribaria a viure com hauria desitjat. Els tres van preocupar-se molt per la seva estimada Nídia. Van pensar en l’opció de viatjar al Senegal a visitar-la; però no tenien suficients diners com per anar-hi, així que no van poder fer realitat el seu desig. Què podien fer per poder-la ajudar? Aquesta era una pregunta que encara no tenia resposta... '''CAPÍTOL III''':''' Una malaltia greu''' Què podien fer per aconseguir els diners que necessitaven? Aquesta és la pregunta que es feien dia a dia en els seus caps, fins que va arribar la resposta. Els dos pares treballaven, però amb el seu sou no podien fer el viatge. Així que van posar en Dídac a treballar. Va aconseguir una feina de repartidor de diaris, i estalviant van aconseguir tots els diners per viatjar cap al Senegal a veure la seva germana i també portar-la a un hospital on podien tractar millor el seu càncer. Finalment, amb molts tractaments i medicines van aconseguir curar, pràcticament, la seva malaltia. Un cop curada van tornar a Benaura tots quatre junts, però va ser allà on el seu càncer va empitjorar, i va caure molt malalta. Malauradament, no van poder arribar a curar-la a temps i va morir.
  der arribar a curar-la a temps i va morir.)
• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els matolls  + ('''''<big>DESPRÉS DE VINT ANYS...O N …
  '''''<big>DESPRÉS DE VINT ANYS...O NO</big>''''' -Carlota? Estàs ací? -Què? Carlota va obrir el ulls. Estava rodejada de càmeres i persones cridant. -Carlota, per favor! Somriu i saluda. Estem quedant en ridícul. M’estàs deixant en ridícul!-xiuxiuejava Koert amb un mig somriure i saludant. Carlota va començar a fer el que Koert li deia sense saber què estava passant. Mentre saludaven i caminaven es van assentar en una cadira i de sobte tota la gent es va posar en cua. Una xica que no tindria més de setze anys es va llançar sobre Carlota i li va donar un abraç. Carlota es va sorprendre en veure que la xica li havia donat un llibre: “El meu diari vermell, per Carlota”. Què? Aquell era el seu diari? En alçar el seu cap va veure que els cents de persones tenien el seu diari. Açò era un malson. Carlota, espantada per no saber què estava ocorrent, ni on estava, es va alçar marejada i va córrer directa al bany. Va vomitar dels nervis. De sobte, una veu coneguda va cridar a la porta. -Carlota? -Qui és? -Per favor, ix, necessite parlar amb tu. -Qui ets? No vaig a…-i va tornar a tirar-ho tot. -Estàs bé? Per favor, almenys deixa’m entrar. Carlota s’ho va pensar, però al final hi va accedir. Va veure una persona alta, amb cabells castanys i amb un poc de barba, però quan el va mirar als ulls va reconéixer-lo. Era Flanagan. -Flanagan? -Hola Carlota. Com has crescut. Crescut? Carlota va eixir del bany i es va mirar a l’espill. Era una persona major. No entenia res. I què feia Flanagan ací? -No hi ha temps d’explicacions, seguix-me.-Va agafar a Carlota de la mà i van córrer cap a on estaven totes les persones, però estaven tots...morts. De sobte, Carlota va sentir un fred que agarrava la seua mà. En mirar a Flanagan estava sagnant i Koert al costat subjectant una navalla. -Què fas? T’has tornat boig?-va dir Carlota espantada i quasi plorant. -Tu sempre seràs meua, Carlota. Gràcies per haver escrit eixe diari. M’ha servit de molta ajuda perquè aquest atordit haja anat al teu rescat. -No entenc res. -Ai nena...han passat vint anys des que vas escriure eixe diari. I gràcies a ell Flanagan t’ha buscat durant molt de temps per una carta que li vaig enviar sobre que tu estaves en perill.-Va riure-I al final el meu pla ha funcionat.-Li va donar un petó i seguidament Carlota estava morta… -AH! -Carlota? Estàs desperta? En girar-se i vore qui li parlava no va poder reprimir una llàgrima en vore que al seu costat estava la persona a la qui sempre ha estimat i estimarà. -Hola Flanagan.
  re ha estimat i estimarà. -Hola Flanagan.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Lul·lians  + ('''-LA FILLA D’EN REI D’HONGRIA- …
  '''-LA FILLA D’EN REI D’HONGRIA- QÜESTIONARI''' '''Pregunta 1: Que pensaves que et passaria quan et van llençar al mar?''' Pensava que no tronaria a veure a ningú. '''Pregunta 2: Quan vas arribar a Provença, pensaves que series tan ben rebuda?''' No, creia que ja estava perduda, i estaria per el carrer abandonada. '''Pregunta 3: Perquè no vas intentar tornar a Provença, o insistir perquè no et llencessin al mar?''' Perquè preferia deixar-ho a mans de Déu, i que la seva voluntat decideixi que fer amb mi. '''Pregunta 4: Perquè et vas decidir en quedar-te en el monestir de monjes?''' Perquè, era la decisió de Déu, i em van acollir bé. '''Pregunta 5: Que vas sentir quan el teu estimat, comte de Provença, va dir que anirà a veure al teu pare?''' Malament, ja que no sabia com seria la reacció del meu pare. '''Pregunta 6: Quan vas veure al teu estimat en el monestir que vas sentir?''' Alegria, encara que estava preocupada, perquè no sabia com dir o demostrar que era jo. '''Pregunta 7: Perquè al final no li vas donar la teva virginitat a Déu?''' Perquè el comte em feia sentir coses que no havia sentit mai.
  feia sentir coses que no havia sentit mai.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria, pels Sagarrianes  + ('''-Per que vas preferir tallar-te les man …
  '''-Per que vas preferir tallar-te les mans abans de escapar-te? Jo creia que tallant-me les mans el meu pare entraria en raó i podria viure tranquil•la '''- Series capaç de perdonar al teu pare?''' Hauria de ser capaç de perdonar-lo perquè a un pare se’l a d'estimar per sobre de moltes altres coses. Tot el que m’ha passat la gran part d la culpa la tinc jo ja que soc una dona pecadora. Em costaria una mica perdonar-lo '''-Et va costar molt comunicar-te amb el compte ?''' Això es com tot, al començament costa però amb esforç tot es pot aconseguir. A demés estàvem molt enamorats i vam aprendre l'un de l'altre '''- Com et vas sentir quan els consellers et van fer fora de Marsella i amb un fill?''' Molt malament. Apart de que ho trobava injust, no sabia quin destí ens esperaria ami i al meu fill. Estava molt preocupada per ell. '''-Que vas pensar després de veure el teu marit desprès de set anys?''' Estava molt feliç de veure'l. En aquell moment no podia pensar en res més, encara que sabia que tenia moltes preguntes per fer-li. No volia separar-me'n mai mes d'ell '''-Perquè creus que et van tornar les mans?''' Perquè com sempre eh sofert una condemna i no he escapat, cregut en deu i en el destí que em te preparat i he sigut recompensada '''-Com es va prendre el teu fill que os expulsin de Marsella?''' El meu fill no comprenia bé la situació només estava espantat i deia que volia tornar a casa. Jo li vaig dir que no passava res que estàvem de viatge, estava molt preocupada per ell '''-Que vas pensar després de veure el teu marit desprès de 7 anys?''' Estava molt feliç de veure'l. En aquell moment no podia pensar en res mes, encara k sabia k tenia moltes preguntes per fer-li. No volia separar-me'n mai mes d'ell '''-Perquè creus que et van tornar les mans?''' Perquè com sempre eh sofert una condemna i no he escapat, cregut en deu i en el destí que em te preparat i he sigut recompensada '''-Com es va prendre el teu fill que us expulsin de Marsella?''' El meu fill no comprenia bé la situació només estava asustat i deia que volia tornat a casa que s'avorria, jo li vaig dir que no passava res que estaven de viatge
  r que no passava res que estaven de viatge)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de Glòria Llobert, pels Paraules de neu  + ('''02/06/2014''' He decidit tornar a esc …
  '''02/06/2014''' He decidit tornar a escriure en el meu diari, cosa que no faig des de fa uns quants mesos. Les meves amigues pensen que això és de nenes petites però crec que m’ajuda a veure el món tal i com és. Ja fa un any i mig de l’accident i la veritat és que encara m’esgarrifo al pensar-ho. En Lluís i jo som molt amics, anem al cinema, a sopar, a fer una volta i fins i tot a la discoteca, encara que amb la cadira de rodes és més emprenyador. Amb en Marc no va passar res, vaig veure que no li podia fer això a en Lluís, que no s’ho mereixia. '''04/06/2014''' Avui, a l’arribar a casa, la mare m’ha donat una sorprenent notícia. Per compensar-nos a mi i a en Lluís tot el que ha passat aquests darrers mesos, ens anem tot l’estiu a Alemanya. Quan m’ho ha dit m’he posat histèrica, quina il·lusió! '''07/06/2014''' Per fi ha arribat el dia, avui en Lluís, la seva mare, la meva i jo ens anem a passar el millor estiu de les nostres vides. L’avió surt a les tres del migdia però hem quedat a l’entrada de l’aeroport a la una i mitja. '''08/06/2014''' L’hotel és fantàstic i la meva habitació està a un pas i mig de la d’en Lluís. Avui hem anat a visitar Berlín, tot és magnífic però ha sigut un dia esgotador, crec que no tardaré en anar-me’n a dormir... '''11/06/2014''' Aquest matí ha passat una cosa molt estranya. Estàvem en un bar prenent un cafè i quan la meva mare i la d’en Lluís han anat a pagar, ell m’ha començat a tocar la cama i a dir-me que pel sol fet d’estar amb mi ja era el més feliç del món. Jo no he sabut que fer i se m’ha escapat una rialla per sota el nas, crec que l’ha molestat. '''15/06/2014''' No se què fer! En Lluís no para d’insinuar-se i no li puc seguir el rotllo perquè encara no estic preparada per estar amb ningú, i menys amb ell. No sé si podré estar així dos mesos més... '''17/06/2014''' No ho suporto, avui m’ha intentat besar, com se li acudeix fer aquesta bestiesa! Sort que li he apartat la cara perquè sinó ves a saber quin aldarull s’hagués muntat. Però no veu que si volgués alguna cosa amb ell no l’evitaria? '''18/06/2014''' Em sento mala persona, no sé com dir-li que no vull res amb ell sense fer-li mal i mentre penso sento que l’enganyo. I si a sobre hem d’estar el que queda de vacances, que és molt, enfadats, anem bé… '''20/06/2014''' He trobat un lloc perfecte on puc pensar amb claredat, és una biblioteca que està situada en un carrer molt estret, fosc però que té el típic ambient alemany. Està a dos minuts de l’hotel i ara que les mares els hi ha donat per anar de compres i l’últim que vull fer és passar temps a soles amb en Lluís, vinc aquí casi cada dia. '''22/06/2014''' Avui en aparença ha sigut un dia normal, però no és així, he conegut a un noi molt maco. Es diu Stefan i té 21 anys. Sé que pot ser una mica estrany veure a una noia de 16 anys amb una persona tan gran però crec que no s’ha de jutjar a ningú per això. '''28/06/2014''' M’estic enamorant, sé que tot està passant molt ràpid però l'Sefan és impressionant. Sap com tractar-me i fer-me riure sense parar. Ens coneixem des de fa sis dies i sento que el conec des de tota la vida! El primer cop que el vaig veure sentat a la taula de la biblioteca amb el seu ordinador, el cor hem va començar a bategar de tal manera que em pensava que se'm sortiria. Ara cada cop que el veig sento papallones a l'estòmac. Hem passat moltes hores junts, passejant, parlant i rient com mai ho havia fet amb ningú. Estic més feliç que mai! '''30/06/2014''' Avui he somiat amb l’Stefan i quan m'he aixecat l'únic que volia fer era estar amb ell però quina ha sigut la meva sorpresa quan la mare m'ha dit que ens anàvem a fer una excursió de dos dies! '''02/07/2014''' Per fi hem tornat a l'hotel, han sigut els pitjors dos dies de les vacances. En Lluís s'ha enterat de que m'agrada l'Stefan i no m’ha parlat en tot el viatge de tornada. No se que dir-li, potser així és millor... '''14/07/2014''' Des de que en Lluís ho sap no he passat ningun moment a soles amb ell. Em passo els dies amb l'Stefan, i la veritat és que m'encanta. Estem fets l’un per l’altre i crec que el nostre amor serà etern. Se que això sona molt cursi, però estic enamorada. '''21/07/2014''' Les coses no han canviat molt des de l’últim cop que vaig escriure. La mare ja ha acceptat que surto amb l’Stefan i em deixa passar l’estiu amb ell. Però amb en Lluís no és tan fàcil, quan vinc amb l’Stefan no em pot ni mirar, però en canvi, quan estem a soles és molt carinyós i amable. '''23/07/2014''' Avui he passat la tarda amb la mare i en Lluís mentre que la Rosa, la mare d’en Lluís, anava a un poblet situat a les afores d’Alemanya a fer uns encàrrecs d’empresa. Ha sigut molt divertit, m’he tornat a sentir com quan era petita, sense preocupacions. Sé que sona estrany ja que la meva situació amb en Lluís no està passant pels millors moments, però crec que els dos hem decidit no donar-li més voltes a aquest tema ja que no arribarem a en lloc. '''2/08/2014''' La meva vida és desastrosa, l’únic que faig és fer patir a la gent que de veritat m’importa… L’estiu va fer un gran gir el dia en que vaig anar a dormir a casa l’Stefan. Ell va anar a comprar menjar ràpid a la botiga que tant li agrada i em vaig quedar jo sola a l’apartament. Quan estava al lavabo acabant-me de dutxar, va sonar el telèfon, però va saltar el contestador ja que no em va donar temps d’agafar-lo. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig escoltar la veu d’una noia que li deia al meu xicot que el trobava a faltar i que li encantava passar les nits al seu llit. Quan vaig escoltar això, em vaig quedar paralitzada, no sabia que fer, com reaccionar. Vaig vestir-me en dos segons i amb l’únic que pensava en aquell moment era amb en Lluís. Així que el vaig trucar i li vaig demanar plorant que em vingués a buscar, ell no va dubtar-ho ni un segon i sense fer-me cap pregunta em va dir: - Estic allà en 2 minuts tranquil·la, t’estimo. Quin error el meu de demanar-li! Passats 15 minuts va pujar l’Stefan molt exaltat dient-me que a la vorera de davant havien atropellat a un noi amb cadira de rodes. Vam baixar els dos corrents per les escales. En el moment en que vaig veure als homes de l’ambulància tapant el cos d’en Lluís, em vaig desmaiar. Unes hores més tard em vaig despertar a l’hospital, però només estava la meva mare plorant com una magdalena i l’Stefan esperant a la porta. No em podia creure el que havia passat, en Lluís havia mort venint-me a buscar. Quan em vaig aixecar del llit, vaig acostar-me a l’Stefan i li vaig donar una bufetada caient-me al terra desesperada. Després d’aquell dia no vaig tornar a parlar amb ell, li vaig deixar una carta a la bústia explicant-li el que havia passat aquella nit al seu pis. La mare, jo i la mare d’en Lluís vam tornar fa 5 dies. No he parlat amb ningú del succés i tampoc ho vull fer, no li trobo sentit a la meva vida ara que la persona que més estimava en aquest món s’ha anat. No crec que això surti bé, la meva mare em vol portar al psicòleg però m’hi nego. Com pot una persona seguir vivint si el suport d’ella mateixa ha mort?
  ivint si el suport d’ella mateixa ha mort?)
• Activitat 2 sobre Èdip Rei de l'autor Sòfocles Sòfocles, pels William Shakespeare1  + ('''1. DRON DE TEBES: EXTERIOR, DE DIA, EN …
  '''1. DRON DE TEBES: EXTERIOR, DE DIA, EN EL BOSC.''' Visió des de les altures de les muntanyes de Tebes. '''2. TEMPLO (ORÁCULO): INTERIOR, DE DIA, EN UNA HABITACIÓ FOSCA.''' Una habitació fosca. Foscor en l’habitació però alhora claror. Es comencen a veure les seguents imatges en una esfera de vidre, que està situada a sobre d’una taula. '''3. CORONA AMB SANG: EXTERIOR, DE DIA , EN UN BOSC.''' Corona amb sang cau al terra i es vau sang escampada pel terra. '''4. INVESTIGACIÓ D’ÈDIP: INTERIOR, DE DIA, HABITACIÓ.''' Taula repleta d’objecte com un mapa antic, una brúixola i al costat un pergamí amb els sospitosos assassins (acció de ratllar amb una ploma i tinta). '''5. SUÏCIDI: INTERIOR, DE DIA, CASA / TERRASSA.''' En una tarrassa, amb bona lluminositat, apareix unes cames penjades "a l’aire" cobertes per un vestit blanc. '''6. LLETRES ALEATORIES.''' Paraula clau "novel·la/obra/llibre", juntament amb els tipus de gènere literari.
  untament amb els tipus de gènere literari.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els lectors del temps  + ('''1ª activitat''' Bon dia, ens podríes di …
  '''1ª activitat''' Bon dia, ens podríes dit el teu nom? I l’edat? - Sí, Carles i tinc divuit anys, apunt de fer els dinou Amb quin motiu vas acabar al país basc? - Vaig anar en busca del meu avi, bé no només per aquella raó, més ben dit amb un motiu prou important per a mi. Buscar al que va matar al meu difunt pare, realment vaig tenir mala sort en que el pare de Textu fos, l’assassí. Com és la teva relació amb en Tetxu després de tot? - Bé, parlem de tant en tant, no ens és molt agradable parlar del tema, però ho fem d’altres moltes coses, parlem de quedar per veure’ns, no se com reaccionarem els dos, confio en que bé. Ja fa un any gairebé. Em podries fer una petita descripció de tu mateix? - Bé, ara m’has posat en un petit compromís però bé, ho intentaré. Em considero un noi amable, carinyós, bastant tímid però amb un punt de sensible i comprensiu, els meus amics et dirien que sóc un bon noi, així que alguna cosa de bona n’he de tenir! Ens podries descriure la situació per la qual vas passar? - Bueno com ja he comentat avans, vaig anar en busca del assessí del meu pare, que resultà ser el pare d’en Tetxu. I bé , l’unica cosa que em falta per explicar són tots els sentiments que vaig passar. Vaig passar moment plens d’odi, altres com al començament, no sabia com començar, per on buscar, que fer.... Finalment, només va ser posar-m’hi i fer-ho. Ara mateix no sé com definir la situació, sincerament.
  o sé com definir la situació, sincerament.)
• Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Martana  + ('''20 de maig 1915''' '' Hola mare, Sóc e …
  '''20 de maig 1915''' '' Hola mare, Sóc en Gregor, vull parlar-te d'aquell matí de fa uns mesos, tot just encetada la primavera a la nostra ciutat. Va ser un dels matins més estranys que he viscut. Jo em sentia diferent, no podia moure'm amb la seguretat i la rapidesa habituals. Feia tard a la feina, no sabia com dir-vos que no podia sortir de la meva habitació; el cas és que no podia ni parlar. Experimentava una sensació del tot nova; de fet, jo era un Gregor diferent que s'havia convertit en escarabat de la nit al dia. Ara bé, tot i els canvis físics que he sofert en els darrers temps, voldria que, amb aquest nou cos i els hàbits completament canviats, m'acollíssiu com abans; voldria sentir-me encara membre de la família, com sempre ho he estat. No ignoro pas la falta que ens fan els diners... però jo no puc pas aportar el meu sou, ara per ara. Sé que la situació és difícil de sostenir, i, tanmateix, m'agradaria que tot canviés de sobte, igual que també de sobte va arribar la meva transformació. Què puc dir per calmar la vostra angoixa? Jo també voldria fer recular el temps i que tot tornés a començar en aquell matí plujós de març, quan el destí em va fugir de les mans. D'ençà d'aquell dia, no l'he tornat a controlar mai més. Tot el que em passa és tan sorprenent per a vosaltres com per a mi. No us podeu ni imaginar com m'ha costat gargotejar aquestes ratlles. Perdo el tacte, igual que perdo el gust per l'aliment que m'oferiu. Amb tot, sense forces i quasi sense esma per arrossegar-me -tant fa que dura el meu sofriment-, revisc cada vegada que imagino que encara m'aprecieu, em considereu dels vostres: el vostre fill i germà, en Gregor, de la família Samsa. Oi que és així, mare? No podries pas negar-m'ho tu, en qui més confio, per qui més pateixo, i per qui més desitjo recuperar el meu antic estat. Potser la fe de tots junts, sobretot els teus precs, i alguna carícia teva, m'hi ajudarien. Qui ho sap? Per què no ho proves, mare? Intentaré estar ben polit, per quan t'acostis a visitar-me, demà o la setmana que ve... Podries passar la teva mà pel meu llom? Qui sap si es faria el miracle! Intenta-ho, mare. Celebraríem amb tant de goig la meva recuperació...! Gregor.'' '''29 de maig 1915''' Hola Gregor, Sóc la mare. T'escric avui perquè crec que et dec una explicació... No estic segura d'haver obrat correctament, tot i que els de casa fan l'impossible per convèncer-me que així és, i que gràcies a la decisió presa ara la nostra vida ha recuperat la normalitat i la calma. No goso ni escriure el que vam fer ahir tots junts, de comú acord, després d'haver-ho parlat llargament a la sobretaula del diumenge. El pare i la Grete n'estaven fermament segurs; jo m'hi resistia, però no vaig tenir prou força per oposar-m'hi. La senyora Zimmer, la nostra actual dona de fer feines, havia arraconat el teu cos sense vida amb una pila de pols i deixalles en un racó de l'habitació. La Grete va anar a buscar la pala recollidora i et va llençar a les escombraries. Quan va haver lligat la bossa de deixalles me la va donar perquè la diposités al contenidor del barri. I així ho vaig fer. Sentia una veu molt feble que em deia que no cedís tan fàcilment a les ordres dels altres, una veu que em suggeria que tu podies tenir encara un alè de vida, que podies ressuscitar després de la teva primera mort. Tot plegat m'havia sumit en un mar de dubtes i de confusió. Ara no sé si estic penedida de la meva actuació o bé em sento culpable d'haver seguit el corrent que em van marcar el pare i la Grete. I encara agreuja la confusió un detall que no sé explicar-me. Al costat del teu cos extenuat, vaig trobar un paper rebregat amb una cal·ligrafia incomprensible, més que escrita, impregnada en el full, com un rastre d'animal fastigós que deixa petjades brutes, amenaçadores per allà on passa. Et vaig embolicar amb aquell paper per tal que la Grete et diposités a la bossa de deixalles i jo et pogués treure de casa. Preferia oblidar l'ésser monstruós en què et vas convertir i recordar-te tal com et vaig estimar: un fill atent i servicial. Per això vaig desoir les veus del meu cor i vaig córrer a dipositar-te al contenidor de sota casa. A partir d'ara, procuraré esborrar de la meva ment la desgràcia amb què Déu ens va voler castigar a tots, i refer la vida, si és possible, només conservant en la memòria els bons moments del passat. I t'encomano a la santa voluntat del Senyor, perquè, allà en el cel, recuperis la teva ànima de bona persona. La mare, que t'estima.
  de bona persona. La mare, que t'estima.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Johannaissatou  + ('''20 d’abril''' Ja han passat tres mesos …
  '''20 d’abril''' Ja han passat tres mesos des que vaig fer aquella bogeria amb el Peter. Encara no m'ha baixat la regla. Sincerament, estic preocupada. No sé què fer amb el Peter. Per altra banda, tinc al Robert i m’he adonat que l’estimo. Els dies a Venècia amb ell han estat fantàstics, m’he sentit protegida,respectada i estimada. El Robert em dóna aquella espurna de bogeria i això m’agrada, m’agrada molt. Aquell dia sota el pont vaig sentir coses que més tard vaig comprovar a l’hotel. Amb en Peter va ser especial, ell va ser el primer i no ho oblidaré mai. Però amb el Robert...va ser tan màgic! Una aventura més al seu costat. Però...i si el possible nen ho espatllés tot? Era d’en Peter, això ho tinc clar, el que no tinc clar és si vull que ell sigui el pare. Ja no m’inspira confiança com per ser-ho. En Robert potser sí, però què pensaria ell de tot això? Respectaria la meva decisió de tenir-lo? Voldria jo tenir-lo? '''25 d’abril''' Ahir vaig parlar amb el Peter. Les coses no han estat tan malament com pensava. El Peter es va emocionar molt i estava d’acord de tenir-lo. Vol tenir-lo. Avui m’ha vingut a buscar i hem anat a passejar. M’ha dit que va deixar a la Diana per la nit, que volia formar una família amb mi. M’està tractant realment bé, es preocupa molt per mi. Hem anat a mirar roba pel futur bebè, se’l veia realment content i decidit a fer el pas. Crec que serà bon pare. Té moltes ganes de ser-ho. Estic bé al seu costat, el sento molt proper a mi. Potser no és tan mal noi com creia. Va ser culpa del Jimmy que ho deixéssim. Tenia molta enveja i va fer tot el possible perquè estigues amb ell, però no li va sortir bé del tot. El que està fet, està fet. Ara hem de seguir. Demà tenim l’ecografia. '''29 d’abril''' He parlat amb el Robert. Li havia de ser sincera i dir-li tot el que passava i la meva decisió. Al principi s’ho va prendre bastant bé, estava content, volia ser pare. Però quan li vaig dir que el pare era en Peter i ell també volia ser-ho i tenir-lo, li va canviar la cara. Es va marxar sense dir res. No sé què fer. Perdria una vida al costat del Robert amb totes les nostres bogeries? El Robert m’havia fet sentir més viva. La setmana a Venècia va ser important per mi. Però ara ja no podia estar per ximpleries, m’havia de centrar, havia de pensar en el meu fill. Em va fer molt mal que en Robert no fos capaç de respectar la meva decisió de manera més madura. En aquests temes el Peter era l’indicat. El Peter li donaria una vida més luxosa, com la que jo havia tingut. Potser en Peter no estaria tant per casa, però al nostre fill no li faltaria mai de res. '''20 de maig''' Gerard. Es dirà Gerard. Ho vam decidir ahir en Peter i jo mentre compràvem algunes coses per al nen. Perquè és nen, l'ecografia ens ho va confirmar. Segur que serà un nen maquíssim i molt feliç, el cuidarem molt. En Peter ha canviat de debò, m'ho està demostrant cada dia. No em deixa sola ni un segon; m'aguanta els meus canvis d'humor, em fa massatges, m'acompanya al doctor... no em puc pas queixar! Els meus pares no saben res. A en Pol, en canvi, li vaig haver de dir, em coneix massa i de seguida va notar que alguna cosa passava. En Peter, donada la situació, em va presentar els seus pares l'altre dia. Va estar un sopar agradable per ambdues parts. Segons el que m'ha dit el Peter, els agrado. Diuen que fem bona parella. No crec que triguem gaire en dir-los la notícia, perquè dintre de poc necessitarem ajuda. Amb els meus pares no hi puc comptar. La mamà està a Nova York i el pare no para gaire per casa. Seran els últims en saber-ho no tinc ganes d'explicar-los-ho als dos per separat. Un dia els reuniré i els ho explicaré. Serà el millor. Amb tot l'embolic d'en Robert s'ha creat una nova parella. En Robert i la Diana fa poques setmanes que surten. Com es nota que la Diana i jo tenim gustos molt iguals. Tot i que en Robert està molt dolgut per tot el que ha passat se'l veu d'allò més feliç amb la meva millor amiga. La Diana i jo tornem a ser millors amigues. Diu que vol ser la padrina d'en Gerard. Tothom està bé com està. De moment, jo estic bé com estic.
  om està. De moment, jo estic bé com estic.)
• Activitat 6 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa  + ('''20 hores''' El telèfon sona. Eren les …
  '''20 hores''' El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar. - Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto? - Hola, sí, sóc jo… Digui'm. - Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor. Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació i bec un glop. No m’ho puc creure… - De veritat…? - Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella. - Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar. Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu: - Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa? - No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau? - Clar que si filla! En 5 min estic allà. Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia… La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic. '''20 hores 28 minuts''' Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor. - Estic tan nerviosa, mama… - Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord? - Sí, és clar! - Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà. - No, no… No vull anar sola. Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà. Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana. - Com es troba la Luci? - La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir. '''20 hores 55 minuts''' Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència. Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil. - Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern. - Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps... - De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona. Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm. - Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera - - Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -. - Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal. - Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -. La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada. Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera. - Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa. - No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar. '''21 hores i 20 minuts''' La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada. Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma. - Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar. - Explica! - Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i havia de parar per la meva salut, família i amics. - Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir! - Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes. Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat. '''21 hores 55 minuts''' Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor. En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament. - Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes. - Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! - Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res! Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació. La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.
  que la lluita contra la bulímia començava.)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa  + ('''20 hores''' El telèfon sona. Eren les …
  '''20 hores''' El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar. - Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto? - Hola, sí, sóc jo… Digui'm. - Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor. Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació i bec un glop. No m’ho puc creure… - De veritat…? - Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella. - Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar. Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu: - Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa? - No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau? - Clar que si filla! En 5 min estic allà. Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia… La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic. '''20 hores 28 minuts''' Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor. - Estic tan nerviosa, mama… - Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord? - Sí, és clar! - Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà. - No, no… No vull anar sola. Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà. Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana. - Com es troba la Luci? - La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir. '''20 hores 55 minuts''' Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència. Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil. - Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern. - Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps... - De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona. Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm. - Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera - - Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -. - Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal. - Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -. La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada. Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera. - Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa. - No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar. '''21 hores i 20 minuts''' La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada. Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma. - Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar. - Explica! - Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i havia de parar per la meva salut, família i amics. - Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir! - Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes. Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat. '''21 hores 55 minuts''' Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor. En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament. - Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes. - Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! - Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res! Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació. La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.
  que la lluita contra la bulímia començava.)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els lectors del temps  + ('''2ª activitat''' En Carlos és un noi q …
  '''2ª activitat''' En Carlos és un noi que des de ben petit ha passat per moltes coses. El noi es veia molt influenciat pel seu pare, un home el qual les aficions eren viatjar amb la seva harley davidson, escoltar música rock i passar temps amb els seus amics . Però, el Carlos, des de la seva adolescència sospita que el seu pare li amagava alguna cosa. Carlos, des de ben petit, era un noi solitari, amb els amics comptats, quan tenia una mica de temps lliure es quedava a casa i contemplava la gran col·lecció de discs de rock del seu pare, des dels seus principis fins l’actualitat, podria passar-se hores miran aquestes caràtules velles plenes de pols i escoltant les seves cançons. Però tot va empitjorar quan l’Àngel(pare d’en Carlos) se’n va anar un matí, sense avisar, com qui no vol la cosa, i no va tornar aparèixer més. Carlos dubtava de la desaparició de son pare, creia que potser seria una persona amb grans misteris que encara havia de resoldre, o bé, que tenia una amant. Carlos sempre es quedava dormit escoltant com la seva mare li deia a l’Àngel que passava massa temps fora de casa, sense donar explicacions a ningú, i aquests fets li feien pensar, a en Carlos que els seus pares no tenien una relació com totes les demés. El dia que l’Àngel va desaparèixer, en Carlos va assumir les responsabilitats de la casa, de sa mare, va de haver de madurar molt aviat, quan tenia justament 13 anys, una època en que qualsevol adolescent necessita tenir una figura paterna al seu costat, per aquest motiu en Carlos va començar a tenir odi, ressentiment, malenconia cap al seu pare. Quan en Carlos ja va ser conscient de tot el que estava passant, va començar a buscar respostes, el perquè de la reacció del seu pare, però per molt que buscava, mai trobava una solució satisfactòria. La mare d’en Carlos va morir als 50 anys, a causa de una forta malaltia, per aquell moment Carlos tenia 18 anys, va ser dur per ell, però ho va superar. Als tres mesos de la defunció, en Carlos va desistir, i no va esperar més, va buscar informació sobre les seves arrels, sobre els seus avantpassats. Un dia va entrar a una petita botiga que havia vist a la plaça del poble, i va pregunta’ls-hi si algun cop havien vist els seus avis, o algun familiar a part dels seus pares. Una dependenta, la Berta, que treballava allà des de feia anys, el va informar detalladament; Un dia fosc de pluja, va entrar a la botiga una dona vella, la qual preguntava per la casa del l’Àngel, un home fort i robust, i que portava una moto de gran potència allà on fos, es feia dir Caterina, i repetia constantment que venia d’un petit poble on feia molt de fred. Carlos en escoltar això es va posar nerviós, havia trobat una petita part del gran puzle que li quedava per resoldre, de la emoció, cridant i excitat, va demanar a la Berta que fes el possible perquè li vingués a la memòria qualsevol paraula, qualsevol detall, quelcom. La pobre dona gran ja no va poder fer res per ell i va marxar. Tothom es preguntava on aniria en Carlos tot sol, però ell no creia que anava sol, ell sabia perfectament que l’acompanyaven la valentia i la motivació en acabar tots els mals de cap i escriure-li respostes a les preguntes que diàriament no li deixaven dormir. Carlos es trobava en una situació desesperant, havien passat ja 4 mesos i no l’acompanyava la seva mare, no tenia ningú.. Va estar pensant què podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava la seva família. Desde que aquella la Berta li va dir totes aquelles coses de son àvia, no hi havia cap dia ni cap nit que en Carlos no pensés en anar a l’aventura, a buscar quelcom, perquè qui no arrisca no guanya, i si no hagués sortit a buscar-ho estem ben segurs que no hagués trobat res. Només necessitava alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan ell tant el necessitava. Però el que més impotència li donava, era fer-se les preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà, roba i tot el necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho sabia... Carlos, va pensar que si buscava als seus avis, podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer la seva mare, qué feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis? Va anar a la plaça, fins la botiga que tant li havia ajudat, i va esperar fins que obrís, finalment, el va trobar malparat al terra, fart d’esperar, però en veure-la va donar un bot d’alegria i va preguntar-li la manera de poder anar al País Basc. Ella entre somriures i pensaments sorprenents per la gran valentia que tenia en Carlos, li va dir que un dels productes que venia ella era el Xacolí, el vi originari del País Basc, i que el repartidor el podia apropar, tot i que havia d’esperar dues setmanes, perquè ja havia repòs els productes aquella mateixa setmana i que mentre esperés, podia ajudar-la a portar les caixes del magatzem a l’aparador i a ajudar a les portar les bosses a la gent gran. En Carlos ho va acceptar de braços oberts, i va treballar amb la Berta. Passat dues setmanes i amb molt d’esforç va aconseguir marxar al País Basc, amb el transportista de la Berta. Li va dir que el deixaria al poble més cèntric que hi ha, i així va ser. Pensatiu i desorientat va parar a un bar a descansar i allà va conèixer a un noi com ell, es deia Tetxu, a primera vista va saber que ells tindrien moltes coses en comú, i van crear una amistat, que portarà molt de parlar. Carlos es trobava en una situació desesperant, havien passat ja 3 mesos de la mort de la seva mare i es sentia sol, no tenia a ningú. Va estar pensant qué podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava la seva família. Desde que aquella dependenta li va donar tota aquella informació, no hi havia ni una nit que en Carlos no penses en anar a buscar alguna cosa, alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan ell tant ho necessitava. Però el que més impotència li donava,era fer-se les preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà, roba i tot lo necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho sabia... Carlos, va pensar que si buscava als seus avis, podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer a la seva mare, que feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis?
  onseguís, realment trobaria als seus avis?)
• Activitat sobre Les veus de la família de l'autor Ignasi Mora i Tarrazona, pels Txarangues  + ('''<big>1.Com et vas adonar de que e …
  '''<big>1.Com et vas adonar de que estaves mut? Com et sentires?</big> Doncs jo solia plorar prou a l’escola, a causa dels cabrejos del meu mestre, fins que un dia vaig decidir fer-me fort i no plorar, i vaig callar. I aquesta costum de callar se’m va fer habitual, però un dia vaig voler articular alguna paraula i no vaig poder. Em vaig adonar que em vaig tornar mut. Les primeres sensacions eren una mica desagradables, i doloroses. No obstant, al poc temps em sentia feliç ja que m’havia lliurat de la vida escolar, i dins de mi sentia el goig d’observar el món de manera més pausada. <big>2.Quina primera impressió tenies del teu padrí?</big> Al principi semblava un home estrany per la seua aparença: era gros, corpulent, feia pudor de no rentar-se mai i a més, portava unes ulleres de cul de got que no l’afavorien gens. <big>3.Com era la teua relació després de conèixer-lo?</big> Conèixer-lo va ser un dels esdeveniments més importants de la meua vida. Des que ambdós ens vam adonar que compartíem el mateix passatemps per mirar per la finestra la botiga de mon pare, es va crear un vincle familiar molt fort ja que ens contàvem els secrets més íntims d’ambdós. <big>4.Quins dels secrets que et va contar el teu padrí et van impactar més?</big> Doncs el que més m’impactà fou que sentia la veu del seu germà bessó que va morir quan eren joves. Al principi la història que em contava em pareixia descabellada però, al cap i a la fi es va convertir en un fet quotidià ja que em deia que l’escoltava tots els dies. <big>5.A part de la veu del seu germà, en sentia més?</big> És clar que sí. També sentia les de la meua iaia i la de la tia Leocàdia. Gràcies al meu padrí podia saber les històries que contaven les veus de la meua vertadera família. <big>6.Com et va afectar la mort de la teua iaia?</big> Al principi estava molt trist quan m’ho va dir el meu padrí. Però després em sentia més consolat quan el meu padrí em contava que escoltava la seua veu, i sentia que sempre estava amb nosaltres. <big>7.Ens parles molt del teu padrí. El consideres més important que qualsevol altre membre de la família?</big> He de reconèixer que sí és el més important, ja que per exemple amb mon pare no tinc molt bona relació, perquè des que em vaig quedar mut em menyspreava i no va importar que me n’anés a viure a casa la iaia. <big>8.Què pensava la resta de la família del teu padrí?</big> Pense que el jutjaven sols per la seua aparença i la seua forma de ser. Per això, no es relacionaven amb ell. <big>9.El dia de Nadal, que es vau reunir tota la família, què va ocórrer?</big> La veritat és que fou un dia intens. Aquell Nadal, l’últim que vaig celebrar i celebraré mai més en la meua vida, va ser particularment accidentat. El meu padrí va ser víctima de tota mena d’insults i grosseries. El meu pare es va enfadar amb ell i li ordenà que se’n anés. Jo també vaig decidir que jo tampoc dinaria amb ells. Després els meus pares van intentar convèncer-me, però em vaig negar. Aleshores vaig anar a fer-li companyia al meu padrí. Feia un gran esforç per somriure’m, i va intentar fer-me sentir millor i que assistira al dinar, però ell se’n va anar. Aquell dia acabà amb tragèdia: el meu padrí es va suïcidar a la mar. <big>10.Per què acabares en un sanatori?</big> Perquè els meus pares em van enviar allí ja que deien que, com el meu padrí, jo també sentia veus.
  e, com el meu padrí, jo també sentia veus.)
• Activitat sobre Connexions de l, pels Shenzhen  + ('''<big><big><big>Entrev …
  '''<big><big><big>Entrevista a la Laiping i la Min</big></big></big>''' '''Hola, bon dia, em dic Marta i avui us faré una entrevista sobre la fàbrica Khotan (nom de l’empresa). Ara som amb la Laiping i la Min, unes treballadores de la fàbrica de la ciutat de Shenzhen. Els treballadors es queixen de les males condicions que té la fàbrica i de l’explotació de l’amo, a tots els treballadors. Ara parlarem sobre aquest tema.''' '''-Hola bon dia, noies! Com esteu?''' Bé, una mica tristes pel mal tracte que estem rebent del nostre cap. I desil·lusionades perquè sabem que tindrem que abandonar el nostre treball. '''-Com es diu l’amo de la fàbrica? A què es dedica la fàbrica? I en què treballeu vosaltres?.''' Es diu Sr.Chen, i la fàbrica és dedica a fabricar telèfons mobils. Nosaltres treballem soldant condensadors a les plaques de circuit . '''-El Sr.Chen va parlar amb vostès de les condicions laborals?.''' No, només ens ham dit que els treballadors teníem que ser responsables i fidels a ell. '''- Com us heu adonat que us estaven explotan a la feina? Per què?.''' Perquè cada vegada treballem més i més, i no podien descansar, estavem amb les males condicions, i només ens deian “vinga noies treballeu”. '''- Digueu-me per què treballeu en la fàbrica sabent que hi ha moltes feines possibles?.''' Perquè en el meu poble no hi havia massa feina, i el meu desig era treballar en aquesta fàbrica, llavors vaig falsificar el meu certificat de naixement per poder treballar, encara no tenia l’edad per poder fer-ho. '''- Com us sentiu treballant a la fàbrica amb tantes hores de feina?.''' Malament perquè no dormint gens, i ens passen tot el dia en el treball sense descansar. Estem fartes de aquest treball. '''- Heu denunciat al Sr.Chen, per la mala sanitat? Expliqueu per què.''' No, perquè si el denunciaven es descobriria que he falsificat el meu certificat de naixement, i no volia que això se sabés. I perquè tenien por que ens fessin malament. '''- Us agrada treballar molt i cobrar poc? Explica perquè.''' No, perquè seria un treball dur i no tindrien recompensa, perquè cobrar poc i treballar molt a ningú li agrada. '''- Quantes persones treballen actualment a la fàbrica? I quants treballaven abans de les males condicions?.''' No ho sabem, però abans hi havia molta gent treballant i ara n’hi ha poca, es nota molt la diferència entre abans i ara. La majoria van decidir marxar, avui en dia queda un 15% de treballadors amb nosaltres. Els que segueixen treballant en la fàbrica es perquè necessiten urgentment els diners per poder viatjar i retornar al seu país, o per poder donar de menja a la seva família. '''-Què opinàveu abans del Sr.Chen? I ara opineu igual?.''' Abans pensàvem que era un home ferm, que era responsable, amable, i sobretot educat, però no era així,de fet es tot el contrari del que ens pensàvem '''-Després d'aquesta entrevista que fareu, respecte a la fàbrica? Hi seguireu treballant?.''' No , perquè no ho suporten més , ja no volem que ens tractin malament, anirem a buscar una altre feina, con sigui però no tornarem més a viure aquesta situació. '''Noias ha estat un gust parlar amb vosaltres. Gràcies per venir a parlar amb nosaltres d’aquesta situació. Espero que mai més us pasi això, que us vagi molt bé i que trobeu treball ràpid. Us desitjo tot el millor.'''
  reball ràpid. Us desitjo tot el millor.''')
• Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Paambtomàquet  + ('''<big>CARTA</big>''' Estima …
  '''<big>CARTA</big>''' Estimada Tomasa, D’ençà que vaig marxar del poble, trobo molt a faltar a la gent, sobretot a vosaltres dos. Durant la meva estada a casa vostra i la vostra atenció amb mi, vaig passar mals moments pensant amb l’Andreu i intentant fugir d’en Marçal, però també bons moments fent el dinar i estenent la roba amb vosaltres. Tot i que, ja ha passat un cert temps, encara segueixo pensant amb l’Andreu i no hi ha manera de treure-me’l del cap, l’estimava tant! Però el temps passa i la vida segueix, així que només hem de recordar els bons moments passats amb ell. Estic allotjada en un hostal d’uns amics als afores del poble de Viladrau. Estic molt bé i durant el dia treballo al camp on em guanyo algunes garrofes i les tardes les passo passejant per l’entorn d’aquí, o bé anant a donar una volta pel centre del poble. Ah! Abans que se m'oblidi!, digues a en Quirze, que la setmana passada vaig anar a casa dels nostres pares, i us envien molts records a tots dos. El pare ja està recuperat d’aquella malaltia tan greu que tenia, i la mare s’acaba de jubilar, i ja no treballa al camp, i està encantada de la vida. Parlant de feina... Quan vaig marxar del poble just vau acabar la carretera. Què teniu feina? Espero que no estigueu aturats! Si és així, per aquí a prop de Viladrau crec que busquen gent per fer una nova carretera, aleshores podríeu venir cap aquí i així ens podríem veure de tant en tant. La veritat és que m’agradaria tornar amb vosaltres, però sabeu ben cert que només rondar pel poble, m'agafarien per haver matat a en Marçal. Aquí a Viladrau estic segura mentre que aquest cas no surti a la llum. Espero no perdre el contacte amb vosaltres, ja que sou els que em vau ajudar en la meva situació. Un petó molt fort, us estima la vostra germana. Maria Rosa
  , us estima la vostra germana. Maria Rosa)
• Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Flanagan i companyia  + ('''<big>Cultura i entreteniment</ …
  '''<big>Cultura i entreteniment</big>''' '''-Hui a la secció de lectura tenim un jove anomenat Flanagan, ha escrit un diari sobre la sexualitat, basat en les seues experiències personals''' -Bé si, més o menys, no sols experiències personals, també informació d'Internet, enquestes realitzades als meus companys i l'ajuda d'un professional. '''-Pots dir qui va ser aquest professional?''' -Clar, va ser un sexòleg que ens va donar una xarla a l’institut. '''-Com se't va ocórrer aquesta idea d'escriure un llibre sobre la sexualitat? ''' -Vaig conèixer una xica que ja tenia aquesta idea des d’abans i vam decidir escriure’ls paral·lelament. '''-Qui és aquesta xica?''' -Esta xica és Carlota, la vaig conèixer d ‘una manera molt especial.En el metro, se li va caure la seua cartera, i jo, la vaig recuperar com un heroi. '''-Preciós, i en aquest lloc, vau decidir la idea del diari?''' -Si, i vam anar a una botiga per a comprar el diari. '''-Molt interessant. Bé, en el llibre parles sobre moltes temes, no es així?''' -Si parle sobre moltes temes, les més destacats són: els genitals, la resposta sexual, la sexualitat, la primera vegada, la pubertat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual, sexe i violència i algun tema més que ara no em recorde. '''-No et falta cap, així el llibre està molt complet.''' -Si la veritat que és un llibre bastant complet i amb molta informació útil per als joves. '''-Flanagan, m'han contat que el llibre està sent una bomba entre els joves veritat?''' -Si, de moment el llibre s’està popularitzant molt bé entre tots els joves de tota Espanya. '''-I després d’escriure el llibre, segueixes tenint relació amb la Carlota?''' -Si, nosaltres no perdem el contacte i seguim posant les nostres idees en comú. '''-Això esta molt bé. Si aquest llibre és i serà un èxit. Voldrien fer una segona part o alguna coseta?''' -Uf! Quina pregunta m’has fet! No tinc ni idea. '''-Bé Flanagan, i així hem acabat aquesta entrevista, moltes gràcies per haver estat uns minuts amb nosaltres.'''
  r haver estat uns minuts amb nosaltres.''')
• Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Cercadors de maduixes  + ('''<big>PRESENTADOR</big>''': …
  '''<big>PRESENTADOR</big>''': Estem avui aquí per parlar de l’ experiència personal de l’ Eloi, dels sentiments que li va provocar, i dels pensaments que van volar pel seu cap quan la seva estimada Lluciana va patir els efectes de la droga Eva, i a més per saber una miqueta més d’ aquest noi tan determinat a salvar-la. Donem la benvinguda a la nostra intel·ligentíssima entrevistadora, la Blanca, i a l’entrevistat, l’ Eloi, tot un personatge! '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Bon dia Eloi! '''<big>ELOI</big>''' ; Bones! '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Anem al gra...Preparat per la llarga llista de preguntes que hauràs de fer front durant el programa d’ avui? El públic de Viquilletra està desitjant coneixe’t més a fons! '''<big>ELOI</big>:''' : Es clar! So-m'hi i endavant! '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Molt bé, doncs. Per començar, una pregunteta senzilla: Quins són els teus interessos acadèmics? Tenim entès que ets un noi molt treballador. '''<big>ELOI</big>:''' : Si, em preocupa el meu futur, i sempre he estat un noi prou centrat en els estudis. De fet, quan la meva novia i els meus amics van sortir de festa, jo vaig quedar-me a casa tota la nit estudiant per a un examen, amb el senyor cafè i la senyoreta coca-cola com a única companyia. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Quina mala sort! Creus que d’ haver estat tu, res dolent hagués passat? '''<big>ELOI</big>''' :No ho puc saber. No hagués deixat a la Lluciana prendre’s cap mena de pastilla, o pot ser l’ hagués pres jo també només pel fet d’ acompanyar-la…Qui sap. Al principi em vaig fustigar molt pensant en això. Mil maleïts “ I si..?” volaven pel meu cap posant a prova la meva salut mental. Ara prefereixo pensar en el que ha passat com una lliçó a tots aquests adolescents que prenen pastilles amb l`objectiu d’ aguantar tota una nit donant bots. Aquesta vegada el pal se l`ha emportat la Lluciana, però la víctima podria haver estat qualsevol. '''<big>ENTREVISTADOR</big>'''que prenen pastilles, ha hagut de ser precisament la Lluciana, una noia prou responsable… '''<big>ELOI</big>''': En aquell moment estava furiós, amb els meus amics per ser tan imprudents, amb mi mateix per no haver estat al seu costat per evitar-ho i amb la Lluciana, per trobar-se en mig del camí entre la vida i la mort...tota la situació era fastiguejant. Allà es trobava la persona que més estimo al món, immovil, amb agulles i tubs entrant i sortint d’ ella. Mai oblidaré aquella imatge. Em va travessar la ment, i va arribar al cor arrasant amb tot al seu pas.. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Així com ara ho expliques, sones del tot desesperat, però no et vas deixar véncer per l’ angoixa, oi que no? '''<big>ELOI</big>''': Tot i que sentia el meu petit món trontollar als meus peus, al veure l’ amor de la meva vida en aquelles condicions, la necessitat d’ ajudar-la, de fer alguna cosa, per poc que fos, va apartar la por per donar pas a una determinació flagrant. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Sembla que aquells dies vas experimentar sentiments molt intensos... '''<big>ELOI</big>''': Ja ho pots ben dir! Aquells dies figuraran per sempre més en la meva llista de dies que calen oblidar quant abans millor. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Entenc Eloi, però aquesta historia té un desenllaç feliç no? '''<big>ELOI</big>''': Si, al final tot va sortir bé. Ara la Lluciana està completament recuperada i es podria dir que estem en el punt àlgid de la nostra relació. '''<big>ENTREVISTADOR</big>'''havíeu discutit i no puc evitar preguntar-me a que es devia la discussió.. '''<big>ELOI</big>''': Deu ser coses de periodistes, sé un que té el mateix problema amb els “cotilleos”. No ben bé, responent a la teva pregunta, l’últim cop que vaig veure la Lluciana abans d’ anar-se de festa, vam tenir una conversa que em va deixar força abatut. Era la por de lligar-se a algú el que parlava per la Lluciana. Es diuen tantes coses del primer amor: que si comença d`hora però s’ espatlla de seguida, que és millor viure primer...Els nois simples com jo no ens mengem massa el cap amb aquestes coses. Estimava i estimo a la Lluciana, i era l’ únic que m’ importava. Ara ella tampoc es deixa vèncer per les pors i les inseguretats. Ens limitem a disfrutar i viure el moment. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Bona manera de pensar, si senyor, carpe diem! Què ens pots dir de les conseqüències que ha tingut aquesta experiència en vosaltres dos? '''<big>ELOI</big>''': La por a perdre-la em va marcar profundament; i també a ella, es clar, veure com la vida se li escapava entre els dits, saber que un moviment en fals podia significar la diferència entre la vida i la mort...Ara valora coses que abans no. Suposo que aquestes experiències donen molt a pensar. L`important és que estem bé i ens estimem. '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Digues que si! Ara que ja ens has parlat d’ aquests sentiments tenebrosos que et van envair durant aquells dies, i sobre com ho porteu actualment, anem una mica més enrere, al dia que vas conèixer la Lluciana. Quina impressió et va causar? '''<big>ELOI</big>''': Doncs mira, va ser tot el contrari al que esperava. Jo estava a casa d’ un amic, un una mica boig, quan vaig escoltar que deien que vindria “la Karpov”... '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': La Karpov? '''<big>ELOI</big>''': Si, la deien així perquè havia guanyat un campionat escolar d’escacs. Esperava a una noia amb ulleres, poc agraciada(lletja)...i el meu masclisme es va veure sorprès amb algo totalment diferent. Inclús abans de saber que era ella, ja m`havia enamorat. Des del moment en que va entrar a la casa se’ m va parar el cor al pit. Cinc minuts després ja estàvem parlant. Una setmana després li donava el primer petó… '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Sembla que va ser amor a primera vista! Penses estar per sempre més amb la Lluciana? '''<big>ELOI</big>''': Si, estic segur, no podré estimar mai ningú com l’ estimo a ella. El meu pare em va parlar una vegada de l’ amor de la seva vida, la seva primera novia. Mai la va oblidar, i tot i que va ser molt feliç amb la meva mare, encara pensava en ella, perquè havia estat el més important de la seva adolescència. Mon pare tenia tota la raó. Per aquest motiu m’havia declarat a la Lluciana. Ja érem noviis, però jo volia compromís total, per començar a fer plans...I ara, el meu somni s’ha tornat realitat, per molt cursi que soni... '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Què bonic Eloi. Això és passió! Enamoraràs totes les noies de Viquilletra amb aquestes paraules tan emotives… I fins aquí el programa d’ avui! '''<big>ELOI</big>''' I '''<big>ENTREVISTADOR</big>''': Adéu i fins aviat!
  ISTADOR</big>''': Adéu i fins aviat!)
• Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Hotdreams  + ('''ACTIVITAT COLABORATIVA''' Hem mirat una …
  '''ACTIVITAT COLABORATIVA''' Hem mirat una de les activitats guanyadores de l’any passat, l’entrevista a l’Ocell de Foc. Ens ha semblat bastant original, ja que han fet el format com si fos un programa de ràdio. Trobem que és una entrevista força llarga i està tot bastant ben escrit i és clar. Ara nosaltres farem la mateixa activitat que aquest grup però amb el llibre que hem llegit! ENTREVISTADOR: Gent de Catalunya, avui en el nostre programa tenim una persona molt especial per a nosaltres: l’Alba del Mecanoscrit del segon origen! L’Alba és una persona molt forta que va néixer a Benaura. Ella ha desafiat a la mort sobrevivint a una catàstrofe que ha acabat amb la humanitat, segons el llibre, del qual és protagonista. Hola, Alba!! ALBA: Hola, tenia moltes ganes de venir a aquest estudi a fer aquesta entrevista, bon dia Catalunya! ENTREVISTADOR: Ara que ja hem fet una breu introducció sobre tu, comencem l’entrevista. En el primer atac dels extraterrestres, haguessis preferit que hagués quedat viva una altra persona en comptes del Dídac, per compartir la dura experiència? ALBA: No, el Dídac em va ajudar a superar tots els obstacles i, al final, em vaig acabar enamorant d’ell. Tot i que m’hauria agradat seguir vivint amb la família més temps, ja que era una nena, anar amb el Dídac m’ha ajudat a ser més valenta, i em va obligar a madurar abans. ENTREVISTADOR: Quan vas veure per segon cop els extraterrestres, què vas pensar? ALBA: No m’imaginava que serien com eren, així amb nas de porc, tant estranys... A part també vaig pensar que si amb un atac ja ho havien destruït gairebé tot, si realitzaven un altre atac ja s’acabaria tot. ENTREVISTADOR: Quina ha estat la part més important del teu viatge? ALBA: Em va marcar molt quan vaig veure que el Dídac no tornava, vaig anar a buscar-lo i vaig veure el seu cos sense vida sota aquelles pedres. Va ser un moment molt dur. També se li sumava que m’havia quedat sola amb un nen acabat de néixer. ENTREVISTADOR: Què et va fer pensar que hauries de tenir fills amb el teu fill? ALBA: Jo en aquell moment estava desesperada, el que més volia era recuperar l’espècie humana, i és el primer que se’m va ocórrer, no vaig pensar que en el moment de l’acció només et ve al cap que és el teu fill. ENTREVISTADOR: Se’ns acaba el temps, Alba! Una última pregunta: t'agradaria que s'escrivís la continuació de la teva història? ALBA: A mi m’agradaria fer-la ja que veure una mare sola en el món amb el seu fill dóna molt de si, però això no ho escullo jo, sinó l’autor del llibre, Manuel de Pedrolo. ENTREVISTADOR: Doncs fins aquí l’entrevista d’avui, moltes gràcies per haver vingut en aquest estudi a passar aquesta estona amb nosaltres, fins una altra!
  esta estona amb nosaltres, fins una altra!)
• Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jules Verne  + ('''ALTERCATS AL REGNE ANIMAL A conseqüènci …
  '''ALTERCATS AL REGNE ANIMAL A conseqüència de les últimes eleccions reials es desencadenen un seguit de fets que desemboquen en una divisió del regne animal, a causa de la malicia de la guineu Na Renard''' '''Eleccions arbitraries''' Les eleccions col•loquen al Lleó com a rei a causa de la intervenció de Na Renard, ja que el Bou, oposant-se a una monarquia carnívora, va proposar al Cavall com a rei. Després d'un parlament, per idea de Na Renard, el fill del Bou i del Cavall, van acabar sent víctimes del abús del poder del rei i dels seus acompanyants. [[Fitxer:Julesverne3.jpg|thumbnail|El consell]] '''Eleccions d'un consell''' Na Renard porta al regne animal a un conflicte intern. La guineu s'oposa a un consell de bèsties carnívores al no ser escollit, persuadeix al rei per introduir la comunitat herbívora a la cort i aquests, catequitzats, proposen que Na Renard sigui conseller. En un primer moment, el rei acceptà introduir a Na Renard i els seus companyons. El Lleopard, temorós, s'oposà i va induir al rei per tal de que aquests no entrin al consell. '''Comença l'extirpació del tro''' Na Renard, capficat en voler regnar, pensà en un pla per venjar-se del rei. De manera que proposa a l'Elefant la idea,que no era un altre que fer confrontar al rei amb el senglar per tal de derrocar al actual monarca i que l'Elefant sigui rei. Tot i això l'Elefant no se'n refia de Na Renard. Na Renard i l'Elefant s’alien amb el propòsit de enderrocar al rei. [[Fitxer:Julesverne1.jpg|thumbnail|El Paó i el Conill]] '''Entrada de Na Renard a la cort''' L'aliança de Na Renard amb el Bou (recent tornat del món dels esser humans) neix arrel de la ambició de la guineu per formar part de la cort. Després dels eixordadors bramuls, que porten al rei i a la cort una inquietud i una sensació de temor, conclou amb el Bou formant part del regne animal i Na Renard nomenat porter del rei. '''Traïcions amoroses''' El Lleó, enganyat per Na Renard, envia ambaixadors al rei humà per tractar amb ell. Aquest escull a la Pantera i al Lleopard com a missatgers, i al Gat i al Gos com a ofrenes. Amb l’absència de la Pantera i en Lleopard, Na Renard entabanà al rei amb la bellesa de Na Lleoparda, la qual va prendre com a muller a la força. Així Na Renard aconsegueix crear un gran sentiment de por sobre el consell. En Lleopard, en arribar al regne i assabentar-se dels esdeveniments succeïts, s’enfurismà molt i decideix prendre venjança. [[Fitxer:Julesverne4.jpg|thumbnail|El rei humà]]   '''Assassinats reials''' Després de la ofensa del rei contra el Lleopard, aquest va reptar a duel al monarca traïdor posant en evidencia l’agressivitat i deslleialtat dels carnívors. La Pantera va substituir al rei. Tot el regne va acudir al combat i era evident que en aquesta batalla la veritat confondria i destruiria la falsedat, i així va ser. Després d’un feroç combat, la Pantera va perdre. El rei, avergonyit per les acusacions fetes, va matar al Lleopard, indefens a causa del esgotament, quedant el Lleó com traïdor. '''Na Renard, el Temut''' La Serpent es enviada com a missatgera per portar a l'Ós i al Llop com a ofrena al rei dels humans, i abans de partir va fer una declaració al rei: "...des de que Na Renard i el Bou eren al consell havien passat masses tribulacions". Així el Bou, ofès, va recriminar a Na Renard. Un dia famèlic, el rei ordenà a la guineu que li obtingués menjar. Aquesta, fent ús de la seva mala reputació i enganys, va aconseguir que el Bou s'oferís com a menjar. Ningú es va oposar a aquesta mort, degut a que Na Renard era molt temut per tots els consellers i amb això tenia un gran poder sobre el consell. Gracies a això, va aconseguir fer canvis en el consell per la seva conveniència, occint finalment al Gall, i així va quedar una corrupta reialesa manipulada per la guineu i un regne apoderat per la por. [[Fitxer:Julesverne5.jpg|thumbnail|El Gall]] '''La traïció al traïdor''' Na Renard, cegat pel poder, dona inici a la seva trama contra el rei, que no era un altre que fer-lo enfrontar amb el senglar. Na Renard parlà amb l'Elefant per enderrocar al Lleó, a canvi de fer-lo rei i posar el Pao i al Conill al consell, ja que aquests l'ajudaven a elaborar el tèrbol pla, però l'Elefant, sospitós de que la guineu el pogués trair a ell també, decidí explicar el pla al rei, el qual va fer confessar al Paó i al Conill, i un cop van dir la veritat, el Lleó va matar a Na Renard. Per si no era poc el esfereïment amb el que havien conviscut per culpa d’aquest impresentable, el rei va expulsar al Paó i al Conill del regne. '''El desenllaç''' Trobo que no hem aconseguit res. Quedant el Lleó com a rei, estem igual que el principi. Tard o d’hora, aquesta titella trobarà algú que torni a moure els seus fils.
  barà algú que torni a moure els seus fils.)
• Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Joan Salvat-Papasseit  + ('''ANIMALS MOLT HUMANS''' Fèlix, després …
  '''ANIMALS MOLT HUMANS''' Fèlix, després d'assabentar-se de què en el Regne Animal s'estaven celebrant unes eleccions on esdevindria el nou Rei, s'hi va dirigir tot encuriosit. En arribar, va poder observar que aquelles bèsties discutien per escollir el seu nou monarca. Després que el Lleó sortís escollit rei, la discussió era, ara, per formar el consell. Na Renard, en veure que no estava al consell, òbviament es va sentir ofesa, cosa que va provocar que planifiqués la seva traïció contra el rei. Na Renard va prometre a l'Elefant que faria el possible per destronar al Lleó i, així, pogués arribar a ser rei. A poc a poc, va aconseguint ser un pilar del consell del rei i es va guanyant la seva confiança. [[Fitxer:Imatge 1.jpeg|thumbnail|centre]] El Bou i el Cavall, que volien un rei herbívor, van abandonar el Regne en veure que el Lleó sortia escollit. Al cap d'un temps Na Renard es troba al Bou i aquest li explica que la vida amb els humans és molt dura, ella l'intenta ajudar dient-li que es quedi bramulant perquè tothom s'espanti. Na Renard demostra la seva valentia presentant-se davant del rei per resoldre el "problema" que ella mateixa havia creat. El Bou s'excusa davant del rei explicant-li la maldat que tenen els humans. El rei es dóna compte de què els humans tenen poder i decideix (aconsellat per Na Renard) enviar joies als humans per mantenir la pau i portar-se bé amb ells. Gràcies a aquest consell, Na Renard aconsegueix ascendir a portera. [[Fitxer:Imatge 2.jpeg|thumbnail|esquerra]] Un cop arriben els missatgers del rei al seu destí, celebren amb els humans el banquet i accepten els regals que aquests els hi fan. Mentre se celebrava el banquet, Na Renard aconsella al Lleó que es casi amb la lleoparda (dona del guepard, un dels dos missatgers). El rei fa cas a Na Renard i quan torna el guepard i s'assabenta del que ha fet el rei s'enfolleix. [[Fitxer:Imatge 3.gif|thumbnail|dreta]] El Lleopard desafia al rei a un combat a mort, però el rei proposa a la Pantera per defensar-lo. El Lleopard guanya el combat, però queda molt cansat i el Lleó aprofita per rematar-lo. El Bou es posa en contra de la pobra Na Renard, que només mira pel bé del seu poble. Na Renard, enfurismada per la traïció li diu al rei que el Bou està malalt, i aquest se'l menja. Aquest acte tan solidari cap al seu poble demostra les bones intencions que te Na Renard, ja que el Bou té suficient carn per alimentar a tot el regne. [[Fitxer:Imatge 4.gif|thumbnail|centre]] Un cop Na Renard aconsegueix, gràcies a la seva astúcia, ser l'única consellera, es disposa a intentar la seva traïció contra el rei. La seva intenció era que el rei i el Senglar s'enfrontessin perquè l'Elefant aprofités per rematar al rei i així convertir-se ell en el nou monarca del regne. El pla era perfecte, si no fos perquè l'Elefant, que també desconfiava (com tothom) del pobre Na Renard, li explica tot al rei, que mata a Na Renard i acaba fent de la seva mà dreta a l'Elefant. [[Fitxer:Imatge 5.jpg|thumbnail|center]]
  [[Fitxer:Imatge 5.jpg|thumbnail|center]])
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris  + ('''Activitat 1:''' 19 hores i 30 minuts: …
  '''Activitat 1:''' 19 hores i 30 minuts: Tenia dos opcions, o morir o viure. No vaig ser jo qui va triar que visqués, va ser el destí, si jo hagués tingut que morir, tota aquesta història no existiria. Quan vaig tornar a obrir els ulls per assegurar-me que estava viva les primeres persones que vaig veure van ser la meva família. Els meus pares estaven plorant de l’alegria, mai havia vist al meu pare plorar des de que el F.C.B. va perdre fa uns anys a la final de la Champions. Jo m’estava intentant fer la forta però quan se’m van tirar a sobre per abraçar-me, no vaig poder aguantar i em vaig vindre a baix. -Filla meva! No saps tot el que hem patit el teu pare i jo. Com se’t pot ocorre drogar-te? Només ets una nena! -em diu la meva mare mentre em balanceja. -Mama ja no sóc una nena, m’estic fent gran i vull provar coses noves. El què passa és que se me’n va anar de les mans, ja està - li dic mentre li aparto la mirada, ara mateix no tinc ganes que els meus pares m’escalfin el cap. 20 hores i 30 minuts del dia següent: Estava bastant decepcionada amb els meus amics, mentre estava en coma tenia la sensació que estaven allà amb mi, però al despertar-me no hi eren, ho dec haver somiat tot això. De cop hi volta escolto molts crits al passadís. -Que no podem passar? - no sé si m’ho estic imaginant o no però aquesta veu és igual que la de la Cinta. -Senyoreta ja li hem dit abans, l’horari de visites ha acabat fa 30 minuts, torneu demà i podreu veure-la. -Li dic jo per on em passo els horaris de visita? - sí, definitivament aquesta era la Cinta. Després d’això només s’escolta a l’ infermera cridar que no corrin, que estan a un hospital. No puc evitar riure’m, ells són els únics que podrien posar-se a córrer al mig d’un hospital. La porta de la meva habitació s’obre i apareixen tots, la Cinta, el Santi, el Màxim, la Loreto i quan la porta ja s’estava tancant va entrar l’Eloi. Tots se’m van tirar a sobre i em van petonejar. Em van preguntar sobre la pastilla, oh la maleïda pastilla. -I la pastilla, que ha passat amb ella? -Doncs, aquest matí tenia curiositat i, li he preguntat sobre la pastilla a la Marta, la meva infermera, això és el que m’ha explicat: "Els metges anaven molt atabalats perquè tenien en les seves mans la pastilla, aquella cosa blanca, rodona, tan petita pel que ho havien passat tant malament tots i totes durant aquelles 48 hores. Que, ara només els hi quedava analitzar-la i veure si hauria sigut molt més perillós per mi i per a tots aquells adolescents que han patit o que tindran que patir un coma per les maleïdes drogues. Van portar la pastilla d’Eva al laboratori per ser analitzada; de seguida un tou de gent, científics, metges, etc. Es van posar mans a l’obra per descobrir el que contenia aquella pastilla; però no va ser fàcil, segons el que m’ha explicat la Marta; van trigar dues hores en analitzar aquella maleïda pastilla, ja que era una novetat. Després d’analitzar-la bé durant 2 hores van trobar una resposta. La Marta m’ha dit que aquella pastilla és molt perillosa; i que si hagués trigat més de tres dies en despertar, els efectes haurien sigut terribles, ja que el meu cos no hagués aguantat. Vaig tenir sort de despertar-me abans de que acabessin d’analitzar la pastilla perquè després, ella m’ha dit que me l’haurien d’haver tret d'alguna manera si no m’hagués despertat; i que jo no se la sort que he tingut en tot aquest trajecte, té raó perquè no ho sé, no en tinc ni idea." Tots alhora em van dir: -Tranquil·la, ja ha passat tot i estem aquí, per ajudar-te i cuidar-te. Llavors ells em van explicar que els que havien trobat la pastilla eren ells, i tot el que havien tingut que fer per aconseguir-la. Vam decidir canviar de tema perquè crec que ja tots havíem tingut suficient amb aquest tema, van aconseguir que m’oblidés d’aquest tema durant una bona estona. Hi va haver un moment que tots van callar i es van mirar entre ells, jo no estava entenent res. Llavors el Màxim s’aixeca i diu: -En fi nois, tinc molta gana, m’acompanyeu a la màquina per comprar-me alguna cosa? -Jo passo, prefereixo quedar-me aquí - diu la Cinta estirant-se al petit sofà que hi ha a l'habitació. -Però que dius carinyo, tenim que estirar una mica les cames, portem massa estona sentats - li diu el Santi amb una cara molt sospitosa. A la Cinta li canvia la cara, sembla que s’hagi il·luminat i llavors se’n van tots excepte l’Eloi. -Ho sento molt, et tindria que haver fet cas - li dic mentre ell s’aixeca de la cadira i ve cap a mi. -Et vaig advertir i no em vas fer cas, però no passa res, ja saps que amb tu no em puc enfadar - diu mentre s’asseu al meu costat. -Està tot arreglat entre nosaltres? No m’agrada estar malament amb tu ja ho saps. En comptes de contestar s’estira al meu costat i m’abraça, no fa falta que em contesti. Amb això ja sé que tornem a estar junts i costarà molt que ens tornem a separar. Bé doncs: -Si heu arribat fins aquí es per que la meva història us ha agradat, espero que d’aquí a uns anys aquesta historieta serveixi per riure i no per plorar.
  orieta serveixi per riure i no per plorar.)
• Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquings de la Neus  + ('''CARTA A EN LLUÍS''' Hei! Què tal Lluís …
  '''CARTA A EN LLUÍS''' Hei! Què tal Lluís? Sóc la teva estimada cosineta Gemma que t’escriu des de Florida! Ja m’han comunicat els teus pares això de l’accident amb la moto, i també m’han explicat la gravetat de l’assumpte… Sento moltíssim no estar allà amb tu en aquests moments tan difícils. Et juro que quan torni a Barcelona el primer que faré serà venir a visitar-te a l’hospital a passar el màxim temps amb tu. Tornarem a jugar junts a les cartes (em deus la revenja per aquella vegada que vas fer trampes) i em seguiràs explicant aquells acudits tan dolents que feien que em caigués al terra plorant del riure. Recordes aquella vegada que els meus pares es pensaven que m’estava donant un atac? Jajajajaja va ser boníssim, quins records aquells. Ja saps que t’estimo moltíssim i que em tens aquí per qualsevol cosa, bona, o dolenta com en aquest cas. I sobretot Lluís: MAI PERDIS L’ESPERANÇA I MAI, DE CAP DE LES MANERES PERDIS LES GANES DE VIURE, i tingues present que això és una segona oportunitat que t’ha donat l’univers per a seguir vivint la vida al màxim com has fet sempre, amb la gent que t’estima al teu costat. Per cert! M’han explicat allò de la Neus… Lluís, ets un noi 10, i estic completament segura que trobaràs una noia que et farà feliç i t’estimarà tal com ets durant tots els dies de la teva vida. T’estimo Un petonet de la teva cosineta! Gemma
  mo Un petonet de la teva cosineta! Gemma)
• Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gossip  + ('''CARTA A UN PERSONATGE''' Estimada Carm …
  '''CARTA A UN PERSONATGE''' Estimada Carmesina, Nosaltres tres et volíem escriure una carta per comentar-te com a sigut el teu tarannà al llarg de la història de Tirant Lo Blanc, les relacions amb els personatges etc. Primer dir-te que el teu tarannà al llarg de la història ha sigut bo, has estat molt valenta i sempre has lluitat pel teu estimat Tirant i has pogut superar tots els obstacles que s’han interposat en el teu camí. Respecte a les relacions amb altres personatges de l’obra tens molta més confiança amb unes persones que amb altres com per exemple amb les teves empleades domèstiques amb les quals vas compartir més que confidències. Amb el Tirant has viscut una gran història d’amor molt passional i romàntica i amb els teus pares doncs no has tingut tanta relació. I per acabar les teves accions en el llibre quasi totes han estat justificades per l’amor cap a Tirant. Res més estimada Carmesina, esper que t’hagi agradat la nostra carta explicant-te un poc més el teu paper en el llibre de Tirant Lo Blanc, esper que tot et vagi molt bé. Salutacions Taynan de Jesus, Janine Olaya i Laura López
  aynan de Jesus, Janine Olaya i Laura López)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gossip  + ('''Capítol 1: La contemplació de Parmènia' …
  '''Capítol 1: La contemplació de Parmènia''' Fa temps en el palau de Constantinopla de l’Emperador hi va haver una secreta història d’amor entre l’Emperador i una de les seves serventes. Parmènia era una de les empleades que treballava a la cuina com a ajudanta. Aquesta empleada destacava entre les altres dames, era morena amb els cabells llargs i el ulls de color verd amb una mirada penetrant, era morena de pell amb un to càlid i un somriure seductor. Un dia l’Emperador estava passejant per un camí al costat del riu quan veu que na Parmènia estava dins el riu banyant-se d’espullada. Al primer moment es va quedar sorprès admirant la seva figura esvelta, i la seva primera reacció va ser amagar-se darrera un oliver per quedar-se-la observant. Li va donar un gir el cor quant la va veure i va saber que allò no era normal, que allò que sentia no era només desig de posseir-la sinò que era desig d’estimar. '''Capítol 2: La flama de l’amor de l’Emperador''' L’Emperador va enviar un súbdit seu per dir-li a na Parmènia que anès al riu a les 12 de la nit. Al veure-ho Parmènia va quedar-se sorpresa, el mismísim Emperador li havia enviat un súbdit per quedar! Es va sentir confusa però al mateix temps va sentir intriga per saber el perquè de tot això. Així i tot Parmènia es va preparar per l’ocasió amb la seva millor gala i va estar a la vora del riu a las 12, igual que l’Emperador. L’Emperador li va declarar el seu amor a Parmènia, li va dir que ella era la dona més guapa que havia vist mai. Ella es va quedar sorpresa, i li va dir que l'admirava molt, però estava enamorada d’un altre. L’Emperador es va quedar molt confús i li va ordenar que li digués qui era aquest afortunat. Parmènia amb molta tristesa li va di que era en Tofòl el jardiner. '''Capítol 3: L’assasinat d’en Tofòl L’Emperador no podia suportar que la seva amada estes enamorat d’altre. L’Emperador per ràbia va enviar un assassí a matar a Tofòl. '''Capítol 4 : La propagació de l’amor de Parmènia i l’Emperador''' Parmènia estava molt trista per la mort del seu enamorat i l’Emperador com ho sabia anava a consolar-la cada dia. Parmènia com veia que l’Emperador cada dia s’interessaba per ella i l'anava a veure va començar a sentir coses cap a ell i van acabar consumant l’amor carnal. Un parell de mesos després va de descobrir que estava embarassada i l’Emperador quan ho va saber es va desentendre de la nena i de ella a causa de les habladuríes de la gent de la ciutat. '''Capítol 5: El naixement de Plaerdemavida''' L’emperador no volia saber res d’aquell fill extramatrimonial ja que això significaria perdre part de la seva reputació amb el poble. Però al dia del part de Parmènia, L’Emperador va anar corrent a veure-la. Quan va arribar la va veure patint molt al llit. I en aquell moment es va adonar que la estimava tant que no li importava el que les persones pensessin de la seva aventura. Però Parmènia no va resistir al part i es va morir. L’Emperador molt trist va veure aquella preciosa nena i va decidir cuidar-la amb molt amor. Li va posar de nom Plaerdemavida. Li va posar aquell nom perquè és como li deia a Parmènia en els moments d'intimitat. L'Emperador com no volia desfer-se d'ella i a la vegada desprestigiar-se va fer que es criés per una de les seves donzelles junt a la seva filla Carmesina.Plaerdemavida mai va saber qui era el seu veritable pare.
  ai va saber qui era el seu veritable pare.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Joan Maragall  + ('''Carta de Don Miquel a Don Joan''' Esti …
  '''Carta de Don Miquel a Don Joan''' Estimat Don Jaume, Em complau saber alguna cosa de vostè, la veritat és que m’he quedat atònit al llegir la carta que m’heu escrit. Jo també l’he d’assabentar sobre un parell de problemes que també hem sofert a la nostre ciutat, és veritat que la mort del vostre senyor Don Toni i la vostra senyora dona Maria Antonia són casos molt estranys, però aquí n’hi ha hagut un parell de casos semblants en les últimes tres setmanes. Així que tingui una mica de calma, tot s’acabarà solucionant, en canvi sí que m’interessa la historia dels dos historiadors de Prússia que han arribat per investigar “La sala de les nines”. Se que la va cremar per tal de que no coneguin el secret, però voste sap que pot confiar en mí, i m’ho pot explicar, així entendré millor les principals raons de les vostres preocupacions. Espero rebre aviat noticies de voste. Salutacions, Don Miquel.
  ticies de voste. Salutacions, Don Miquel.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Martipolianes  + ('''Com feies per tenir les mans tan boniqu …
  '''Com feies per tenir les mans tan boniques?''' Es genética,però també me les cuidava molt bé. '''No set va pasar pel cap una altra opcio que tallarte les mans?''' Si, però vaig creure que aquella era la millor opcio per a que el meu pare em deixes en pau i no volges que jo fosi la seva muller. '''Com vas poder navegar en barca sense mans?''' Em vaig deixar anar per el corrent del mar i cuan no volia anar per un lloc navegava amb els peus. '''Et vas enamorar de devo del comte?''' Si, era molt hermos, i molt bon noi amb mi que mes boldria demanar? '''Vas tardar molt en aprendret el llenguatge d’alla? et va costar molt?''' No, perque com totom o parlava donç era costum. Una mica si, pero vaig fer clases i així era més fasil. '''Perque no volias dir qui era la teva familia?''' Pensava que em deixaria i em deixaria d’estimar. '''Vas pensar en algún momento que aquelles lletres eren verdaderes?''' Si, algunes vegades pensaba que eren veritat, però jo tenia fé de que no o fosin.
  ritat, però jo tenia fé de que no o fosin.)
• Activitat 2 sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Els segadors  + ('''DIARI DE ROMEU ''' '''28 de setembre de …
  '''DIARI DE ROMEU ''' '''28 de setembre de 1496''' Avui, després d’una nefasta nit, m’he apropat a l’ombra d’uns aurons a pensar en tan meravellosa bellesa com ho és la de Rosalina. Temps després he divisat al meu cosí Benvolio dirigint-se cap a mi, però com no gosava de la seva companyia, m’he endinsat en el bosc per aclarir els meus inquiets pensaments. Després d’unes llargues hores de cabòries , me l’he tornat a trobar i hem tingut una conversa on Rosalina n’era la protagonista. '''29 de setembre de 1496 ''' Avui, un criat ha vingut a dir-nos que hi havia una festa a Can Capulet. Aleshores m’he assabentat que la preciosa Rosalina també hi anava, així que he decidit anar-hi per conquistar-la. A l’hora indicada , hem arribat a la festa amb màscares per ocultar els nostres rostres de la família Capulet i m’he fixat en la bellesa de Julieta. Era preciosa, tan bella com una rosa. Avui he comés el pecat de tastar el sabor dels seus vermellosos llavis i d’oblidar-me completament del nom de Rosalina. Ara, el meu cor només pertany a la dona dels meus somnis, Julieta. '''30 de setembre de 1496 ''' Avui m’he llevat a trenc d’alba per visitar Fra Llorenç. Ell encara creia que patia d’amor per Rosalina, però li he explicat que el meu cor ara és pertinença de la preciosa Julieta . '''1 de octubre de 1496 ''' Tibald, el cosí de Julieta m’ha reptat a un duel. Jo, que sóc un home pacífic i racional, m’he escapolit de la baralla però Tibald ha matat el meu amic i jo l’he venjat matant a Tibald. Per aquesta acció tant deshonrada cap a la família de Julieta, el príncep m’ha desterrat de Verona. He explicat a la Dida, amiga de Julieta, que avui per la tarda, quan el sol estigui a punt de desaparèixer, Julieta i jo consumarem el nostre matrimoni. Ja he estat casat amb Julieta. Totes les meves pregàries han estat escoltades i he pogut aconseguir el meu desig. Ara només falta esperar a la nit per poder demostrar-li a Julieta el meu amor i poder consumar-lo. Maleït sigui el temps, les hores, els minuts i els segons, ja que per la seva culpa no puc estar amb Julieta. Però l’espera valdrà la pena, d’aquí a quatre hores la podré fer una autèntica dona.
  tre hores la podré fer una autèntica dona.)
• Activitat sobre El violí d'Auschwitz de l'autora Maria Àngels Anglada, pels BlackJeans  + ('''Diàleg''' -Recordes com tocaves el vio …
  '''Diàleg''' -Recordes com tocaves el violí quan no estàvem aquí empresonats? -Recordo mentre el tocava a la golfes la majoria de dies plujosos. Totes aquelles vegades la soletat era la meva única companyia. I ara que estic envoltat de gent, l’enyoro. Una petita llàgrima s’obria pas per les seves parpelles, però abans que el seu amic se n'adonés, va canviar de tema. - Creus que sortirem d’aquí algun dia? -El destí ens demana força quan ja estem esgotats. Després es va crear un silenci que, tant al Bronislaw com a en Daniel, els va semblar etern. Cap dels dos no sabia si serien capaços de suportar el pes que aquestes paraules portaven. Els dos eren ocells sense un cel on volar, tan tristos que, amb els pas del temps, es van oblidar de com fer-ho. Eren tan diferents, però tan iguals a l’hora: amb somnis que només havien estat destruïts pel soroll que feia el fusell en morir un company. Cap dels dos tenia res més que dir, o si? Potser tenien tantes coses a dir-se que ells mateixos s’adonaven que no era el moment. Trobaven a faltar l’olor de la gespa, que els primers dies de primavera quan estava encara un mica molla per la rosada, feia d’escenari per grans concerts de gala. Un pensament de l’Eva va passar pel cap d’en Daniel deixant un buit al pit que el va deixar sense respiració durant uns segons. -La trobo a faltar molt Bronislaw -va dir en Daniel mentre finalment la llàgrima que abans s’obria pas, queia per les seves galtes. -Quan sortim d’aquí passaràs tot el temps amb ella, no pateixis. En Daniel no desitjava res més que aquestes paraules fossin veritat. -M’enrecordo d’ella, dels seus llargs cabells castanys, de la forma com somreia mentre jugava amb la Regina. Sí, la recordo perfectament: la Regina escoltant encuriosida les històries de l’Eva que oscil·laven entre la realitat i la completa ficció. Recordo els ulls verds de l’Eva que encara avui, en les nits més fosques, em fan sentir com si encara fos a casa. Com si tot això només fos un malson que desapareixeria en aixecar-me. Sé que mai no veuré la meva neboda créixer, casar-se ni tenir fills. Mai no la veure plorar, ni estaré allà per consolar el seu dol. A vegades penso que seria millor morir que no pas viure així En Daniel ja no tenia ganes de seguir resistint. Ja no, tot i que en aquell infern tampoc no hi havia gaire cosa per sentir res més que tristesa.
  aire cosa per sentir res més que tristesa.)
• Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Albert Espinosa  + ('''EL LLEÓ ES PROCLAMA REI''' ''Na Renard …
  '''EL LLEÓ ES PROCLAMA REI''' ''Na Renard no accepta no ser del consell del rei.'' '''L’elecció del rei'''. Al 1272, el regne de les bèsties es fan eleccions per elegir qui serà el rei. El Lleó surt escollit, però gran part de les bèsties herbívores suposen. Na Renard intenta convèncer que ho sigui, per al seu propi benefici. I finalment és escollit. [[Fitxer:19.jpg|thumbnail]] '''Els consellers del rei'''. El Lleó necessita consellers, i surten escollits l’Os, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard no es escollida com a consellera i se sent decebuda i replica. Una part de les bèsties de la cort, no estan a favor que aquesta sigui del consell, i finalment no ho és. '''La traïció de Na Renard'''. Al sentir-se traïda per l’elecció del rei, té males intencions contra aquest i desitja la seva mort. La malicia d’aquesta la porta a convèncer a l’Elefant de ser rei i promet que ella s’encarregarà que el regne del Lleó caigui. El Cavall i el Bou al moment que el Lleó és rei, marxen al regne del homes. Na Renard vol continuar amb el seu pla i anar a buscar aquests per persuadir-los per a que l’ajudin. El Bou segueix la estratègia de Na Renard,i espanta al Lleó i la seva cort. Aquesta va a buscar-lo per guanyar-se la confiança del Lleó i entrar al consell. [[Fitxer:13.jpg|thumbnail]] '''Na Renard per fi entra a la cort.''' El Bou i el rei tenen una llarga conversa sobre el regne dels homes, i el Bou aconsellat per Na Renard li explica al rei que són dolents, poderosos i astuts, i no val la pena estar enemistats amb ells. El Lleó espantat i aconsellat per la mateixa, vol establir amistat amb el rei dels homes. Na Renard li diu al Lleó que envïi missatgers i joies a rei dels homes perquè expliquin la bona voluntat que té el Lleó. Aquest envia a la Pantera i al Lleopard com a missatgers i al Gat i el Gos per a portar les joies. A causa d'això, el Bou ocupa l'ofici del Gat i Na Renard el del Gos. '''La visita al regne dels homes'''. Els missatgers triguen molts dies a arribar a la ciutat i en veure el rei. Quan ho aconsegueixen, descobreixen que és home injuriós i que roba al seu poble, aquest no fa cas de les paraules dels missatgers i decideix donar el Gat a un caçador i els altres tornen enfadats. '''La traïció del rei.''' En el mateix temps en el regne de les bèsties, el Lleó força a la muller del Lleopard coaccionat per les paraules de Na Renard. El Lleopard es presenta davant del Lleó acompanyat de molts altres barons, i acusa al Lleó de traïció per haver pres a la seva muller amb engany. El Lleó se sent avergonyit per ser acusat de traïció davant de tot el poble, i concedeix al Lleopard l'oportunitat de tenir una batalla contra la Pantera ja que aquesta accedeix a lluitar en el lloc del rei. '''La gran batalla'''. La batalla la guanya el Lleopard. I el poble se sent avergonyit de la deshonra del rei, i aquest mata al Lleopard. [[Fitxer:18.jpg|thumbnail]] Arriba el dia que a la cort no hi ha res per menjar, i Na Renard amb una estratègia enganya a diversos animals perquè finalment el rei pugui menjar-se al Bou amb el consentiment d'aquest. Na Renard fa tot això per poder ser ella l’única consellera del rei i fer amb ell el que vulgui. [[Fitxer:14.jpg|thumbnail]] '''La merescuda mort de Na Renard.''' Aleshores Na Renard decideix que ja es hora de que l'Elefant sigui rei i vol matar al Lleó amb l'ajuda d'aquest, però l'Elefant s’oposa a participar en la trama de Na Renard, per això ho explica tot al Lleó. El Lleó al assabentar-se de tot el que volia fer Na Renard contra ell s’enfada i acaba amb la vida de Na Renard. Finalment l'Elefant, el senglar i altres barons honrats són els nous consellers del Lleó que promet ser una bon rei.
  llers del Lleó que promet ser una bon rei.)
• Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Efectes col.laterals  + ('''EL PASSAT D'EN PEP MOLINA''' == En Pe …
  '''EL PASSAT D'EN PEP MOLINA''' == En Pep va néixer en una família no molt adinerada, en un poble al nord de Catalunya. Quan tenia un any i mig, la seva mare el va deixar davant la porta d'un convent. El va abandonar. Durant els anys que va passar al convent –setze i mig en total– va tenir una vida austera i estricta. Les monges no li donaven l'amor que un nen hauria de rebre, i a les nits no dormia com ho hauria de fer un nen petit. Imaginava com serien els seus pares i què estarien fent en aquell moment. Un dia plujós, quan tenia deu anys, una de les germanes el va trobar a les golfes, al costat d'un toll de sang, sang que sortia del coll obert d'un gat. Des d'aquell dia les germanes van saber que ell no era com els altres nens, i començaren a vigilar tot el que feia. Va haver-hi un parell d'incidents més –un relacionat amb un estofat de rata i colom, i l'altre amb una noia que sortia amb ell, que va acabar desapareixent– i tot i així, mai van portar en Pep a cap reformatori o a la comissaria. Les monges mai es van atrevir a informar la policia del que havia passat. Als divuit anys, en Pep va marxar a Barcelona a estudiar la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses. Allí va conèixer al que, per molts anys, seria el seu millor amic i company de pis, l'Iñaki Zuloaga. Tot i que un era el contrari de l'altre –l'Iñaki era alegre i llibertí, i en Pep seriós i estricte– es portaven de meravella. Mentre vivien junts, va ocórrer un fet que cap dels dos voldria recordar avui en dia, estiguessin on estiguessin, un fet que va marcar la vida de Pep i la seva amistat. Una nit de borratxera, els dos amics van emportar-se a casa a dues noies que havien conegut en una discoteca. Després de dos cigarrets i algunes copes de més, se les van endur al llit. Les dues noies no volien fer res, només havien accedit a entrar al pis perquè anaven molt begudes, i necessitaven un lloc per dormir. Però, els dos nois havien begut massa, també, i ells sí que tenien la intenció que passés alguna cosa aquella nit. L'Elena i la Daina –així es deien– al principi no van oposar resistència, però al cap d'una estona, quan l'Iñaki i el Pep van començar a despullar-les, els punys i les puntades de peu van començar a volar per l'habitació. Al dia següent, el resultat d'aquelles copes de més va ser el de dues noies violades i dos joves penedits del que havien fet. Els nois mai van saber res més sobre l'Elena i la Daina. Quan l'Iñaki va acabar la carrera se'n va anar a Londres, a investigar al Natural History Museum, i va conèixer l'Elisabet Solís, la que més tard seria la seva dona. L'Iñaki va presentar la Núria, la germana de l'Elisabet, a en Pep, el trobava massa sol i ressentit amb la vida i es va imaginar que necessitava algú. La Núria, des del primer moment, va pensar que el Pep era una espècie de Zeus, amb el seu aspecte seriós i atractiu, i de seguida va caure als seus peus, enamorada. Més tard es van casar, i la Núria va acabar convertir-se en la criada de seu marit. Ella no se n'adonava, cegada per l'amor, que el seu marit la tractava com si fos idiota, i que només la volia per desfogar-se a les nits després d'un llarg dia de treball. Al cap d'uns anys de casats, la Bárbara va arribar. El matrimoni no podia estar més feliç, el naixement de la seva filleta havia fet que, durant uns mesos, tornessin a ser la parella que la Núria havia volgut que fossin des d'un principi. Aleshores, però, va ser quan en Pep va començar a actuar d'una manera estranya. Estava constantment pendent de la seva filla. Des de que tornava de treballar fins que se n'anava a dormir, necessitava tenir a la Bárbara en braços, i passava tot el seu temps lliure amb ella. Després de tindre la nena en Pep ja no volia més fills, però sense que se'n pogués adonar, els bessons van aparèixer, tot d'una, a la seva vida. Tot així, ell només tenia ulls per a ella. A mesura que la Bàrbara anava creixent, en Pep era cada vegada va més dur amb la seva filla, sempre volia que fes el que ell deia. Quan ella va arribar a l'adolescència, ell ja l'havia ofegada. Controlava tothom amb qui anava i tot el que feia, i no se li escapava res. ''''Efectes Col·laterals''''
  ''''Efectes Col·laterals'''')
• Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Antonio Machado  + ('''EL REGNE DE LES BÈSTIES''' En un racó …
  '''EL REGNE DE LES BÈSTIES''' En un racó de la plana, allunyat de la presència de l’home, les bèsties s’han reunit per elegir rei. Les discussions son fortes a l’hora de posar-se d’acord per elegir el millor candidat. El Lleó, bèstia ferotge i carnívor, té l’oposició del Cavall i el Bou, bèsties més tranquil•les i que s’alimenten d’herbes. L’Os, la Pantera i el Lleopard també tenen l’esperança de ser elegits i aconsegueixen de la cort que s’ajornés per un temps l’elecció de la bèstia més digna de ser rei. [[Fitxer:Leonkknp.jpg|thumbnail]] La Guineu, capaç de convèncer a tots amb la seva retòrica, aconsegueix desbloquejar la situació i juga un paper clau perquè el Lleó sigui l’elegit. Cavall i Bou fugen per cames i busquen refugi a les terres amb presència humana. Allí esperen trobar el suport per enderrocar el Lleó, però l’home només els esclavitza i els fa servir per treballar. Un cop proclamat rei, el Lleó anuncia la creació d’un consell de govern. Nomena l’Os, el Lleopard, el Llop, la Pantera i la Serp i deixa fora la Guineu, de qui recela per la seva facilitat per manipular les coses. Les bèsties herbívores queden discriminades del consell. [[Fitxer:El caballo protesta.jpg|thumbnail]] Empipada la Guineu, que se sent traïda per haver quedat fora de la conselleria de govern del rei , demana la destitució del Lleó al que tant va ajudar per ser l’ elegit i passa a demanar la seva destitució i proposa que l’Elefant sigui el nou rei. Reclama també que perquè el rei fos exemplar s’havia d’envoltar de consellers humils, procedents de les bèsties més febles, les que vivien de l’herba, que mai atendarien contra l’autoritat d’un rei més fort. A tot això, la Guineu surt a buscar el Cavall i el bou. Quan se’ls troba, tots dos estan tips de viure l’esclavatge al que els somet l’home. Però tenen por de tornar perquè no saben com pot reaccionar el Lleó. La Guineu li proposa al Bou un pla per incomodar al rei. A partir d’ara, el Bou haurà de bramar el més fort que pugui tres cops de dia i tres més de nit. El resultat es immediat i la Guineu, molt llesta, aprofita el neguit del monarca que cada cop que sent els brams del Bou tremola. La Guineu s’ofereix per resoldre el problema. Va a buscar al Bou i torna amb ell en presencia del consell de govern, que decideix perdonar-lo. La Guineu aprofita per demanar a la conselleria que nomeni ambaixadors per tractar amb el rei dels homes per evitar enfrontaments en el futur. Lleopard, Pantera, Gat i Gos son nombrats pel rei per fer d’ambaixadors. La Guineu torna a quedar fora del consell de govern, ara per recomanació del Lleopard que fa veure al Lleó que no es convenient tenir al consell una bèstia tan perillosa. Ella i el Bou son nomenats porter i cambrer respectivament del consell. [[Fitxer:Na renard.jpg|thumbnail]] Amb el nucli dur del consell de visita al regne dels humans, la Guineu posa fil a l’agulla per preparar el pla que li permetrà acabar amb la vida del lleó i complir la promesa feta a l’elefant de fer-lo nou rei de la cort de les bèsties. Amb un repertori ampli de mentides aconseguirà desfer-se de tos els membres del consell de govern fins quedar-se com a únic conseller del rei Lleó. [[Fitxer:Embajadores2.png|thumbnail]] Després de desfer-se de l’Os i el Llop, enviats amb engany al regne dels humans per ser sacrificats, acabarà amb els dos consellers més importants del regne: el Lleopard i la Pantera. Aprofitant la seva enemistat i amb un embolic en que s’hi veu implicat el mateix rei. Mentre el Lleopard i la Pantera lideren el grup d’ambaixadors al regne humà, la Guineu se las arregla perquè el rei Lleó s’acabi enamorant de la parella del Lleopard. Quan torna a casa el Lleopard i s’adona de la traïció del rei, el vol matar davant de tota la cort. La Pantera fa costat al rei i defensa el seu honor tot i els fets. El Lleopard la mata després d’una lluita ferotge que el deixa sense forces. El Lleó aprofita l’ocasió i és desfà del seu rival sense importar-li quedar en evidencia davant de tot el poble de les bèsties. També cauran el Bou i el Gall, víctimes de més acudits de la maquiavèl•lica Guineu. Al Bou se’l menjarà el rei un dia de neu i fred. Al Gall, que va gosar qüestionar el rei, el pelarà la mateixa Guineu que se’l cruspirà amb total impunitat davant el mateix Lleó. El rei satisfet per tot això, s’acabarà entregant a la Guineu, i li dona plens poders al consell. Amb el domini total de la situació, la Guineu vol completar el seu pla amb la mort del Lleó i coronar l’Elefant com a nou rei. L’Elefant, desconfia de la Guineu i prepara un engany perquè el rei s’enfronti amb la seva consellera. L’Elefant queda amb la Guineu i li fa dir com matarà al Lleó i quines condicions reclamarà per la seva participació en el relleu a la corona: ser conseller únic del rei i tenir al Conill per cambrer i al Paó per porter. La Guineu explicarà a l’Elefant que el seu pla per matar al Lleó passa per enfrontar-lo al Senglar, a qui dirà que el rei el vol matar, però també avisarà al rei de les intencions del Senglar. [[Fitxer:El rey león.jpeg|thumbnail]] L’Elefant fent-li creure que el seu acord verbal no té validesa, proposa que el Conill i el Paó, les bèsties de confiança de la Guineu, siguin testimoni de tot. La Guineu acabarà acceptant la proposta, però no sap que l’Elefant se’n anirà de la llengua i li explicarà al rei els plans de la seva consellera. Reunida la cort, el rei matarà la Guineu després de comprovar amb declaracions del Conill i el Paó que la confidència de l’Elefant era certa. Amb la Guineu morta, el rei introduirà canvis a la cort amb la presencia de l’Elefant i el Senglar i la destitució del Conill i el Paó.
  nglar i la destitució del Conill i el Paó.)
• Activitat 2 sobre El secret de la mare de l, pels Medellín  + ('''EL SECRET DE LA MARE''' -Resum: És u …
  '''EL SECRET DE LA MARE''' -Resum: És una novel·la basada en una història real. Una mare i la seva filla arrisquen les seves vides per donar aixopluc a dues famílies jueves i a un soldat alemany ,tot a esquenes dels altres sense que s'adonaren en una petita casa de dues habitacions a Sokal, Polònia, durant la invasió nazi. -Opinions: Javier Mengíbar Galvez: El llibre m'ha agradat molt perquè conta un tema que m'agrada molt , tambè m'he quedat sorprés per la forma de contar el llibre perquè ès com si estigueres dins del la historia . És un llibre que recomane llegi-rlo per a qui li agradne les històries on etpugues imaginar que estás dins de la historia. Jaume Garcia Peñarubia: El llibre m´ha agradat perquè els personatges i la història són molt reals i perquè està molt ben narrat Marcos Vico Hueso: El llibre està bé i m´ha agradat perquè m´agrada molt la història i aquest llibre tracta de la segona guerra mundial un dels temes que mes m´agrada Pablo De La Cruz López: El llibre m'agrada perquè està basat en una història real i és como si tu estigueres dins de la història , recomane llegir el llibre per a les persones que els agraden les històries sobre la guerra.
  els agraden les històries sobre la guerra.)
• Activitat sobre Dràcula de l, pels Hakunamatata  + ('''EL TERRORÍFIC DRÀCULA''' Hem decidit …
  '''EL TERRORÍFIC DRÀCULA''' Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagar-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula!
  ostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula!)
• Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra  + ('''ELS PEUS A TERRA''' -Activitat col•labo …
  '''ELS PEUS A TERRA''' -Activitat col•laborativa: Nosaltres els peus a terra hem intentat millorar la següent activitat: http://lletra.uoc.edu/viquilletra/Activitat_2_sobre_Temps_regirats_de_l%27autor_Antoni_Dalmases,_pels_BLOG COMENTARI DEL GRUP PER INTENTAR MILLORAR: Nosaltres creiem que està tot molt junt i hauria d’estar més separat,si estigues separat és veuria millor i és llegirien millor les frases i és veuria tot amb més claredat. En la frase que posa:”i tu ho faries per defensar les teves idees?” Aquesta frase ens ha costat bastant llegir-lo i creiem que no hauria d’estar tant cap a dalt. També quan surt el nom de Quico Sabaté no es diferencia molt bé perquè la lletra és blanca i el fons es blanc. Hauria d’haver més imatges. Creiem que el contingut no et donan ganes de comprar-lo i lleguir-lo ràìdament. Això és podria millorar donan titulars més exactes.
  odria millorar donan titulars més exactes.)
• Activitat 2 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team  + ('''ENTREVISTA A LA GLÒRIA''' En l’activit …
  '''ENTREVISTA A LA GLÒRIA''' En l’activitat d’avui entrevistem un personatge clau del llibre Temps de Miracles. La Glòria, protagonista i fidel companya d’en Kumail, juga amb un paper molt important. Comença sent una relació d’amistat i acaba representant la persona més important en la vida d’un nen anomenat Kumail. '''1. Com et definiries?''' Em defineixo com una persona forta i que no em rendeixo fàcilment. També crec que he estat una persona amb mala sort, tot i així he superat molt moments difícils i mai m’he rendit. També crec que sóc una persona que ajuda molt els altres. '''2. T’agradaria tornar a veure en Zem-Zem?''' Per una part si, perquè clar era el meu estimat fa uns quants anys i tot el que va passar junts no ho oblidaré mai, però per l’altre no, ja que li tinc molta por després que el deixés i me n’anés. '''3. Quin moment ha estat el que ho has passat més malament?''' He passat molts mals moments però el que potser recordo com a pitjor va ser quan vaig haver de tenir relacions sexuals amb el camioner,per poder passar a França. '''4. No et va importar vendre el teu cos per a que en Kumail pogués arribar a França?''' He hagut de fer molts sacrificis pel meu preciós fill i aquell va ser un dels mes durs, ja que la prostitució és un món molt negre. Però el passat, passat és. '''5. Per què vas decidir explicar-li la veritat en aquell precís moment?''' Perquè no em volia morir, sense que ell sabés tota la veritat. Ja n’hi havia prou de dir-li tantes mentides i d’explicar-li una inventada història. Havia arribat el moment i així ho vaig fer, sota un arbre. '''6. Com et vas sentir, quan li vas haver de dir la veritat a en Kumail?''' Doncs, malament. Sabia que li hauria d’haver explicat la veritat feia molt de temps, però no m’hi veia amb cor. Quan ens trobàvem a sota d’aquell arbre, al costat d’un banc vaig haver de dir-li la veritat d’una vegada. No podia aguantar més amb allò a sobre. Em sentia culpable per una banda però, sabia que ho havia fet per un bé seu. '''7. Per què un tren descarrilat per explicar la vida d’un nen?''' Tot improvisat, quan en Kumail em preguntava com l’havia trobat, se’m feia un nus a la gola. Em deixava portar per allò que veia o sentia, així fins a crear una història fictícia, però a la vegada creïble. Potser era una història una mica tràgica, però per en Kumail saber que la seva mare va donar la vida per a ell, ho era tot. '''8. En totes les històries hi ha una part positiva, quina és aquesta per tu?''' És cert, a vegades ens pensem que no hi han coses bones en les tragèdies, ens les guerres, i potser en certa manera és veritat; però per a mi aquest viatge ha set molt més que una tragèdia o una guerra que ha matat a milions de persones. Puc esmentar que aquesta història m’ha fet créixer, m’ha fet adonar-me que la vida no només és recollir fruits en el camp del teu pare i que a vegades les coses passen per un motiu. També puc dir que no canviaria res del que m’ha passat, perquè han hagut moments de desesperació i angoixa, però també petits instants de felicitat que m’han fet seguir endavant, un d’ells, i el més important, en Kumail.
  un d’ells, i el més important, en Kumail.)
• Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels IRA-2  + ('''ENTREVISTA A L’ELOI''' Entrevistadora: …
  '''ENTREVISTA A L’ELOI''' Entrevistadora: ''Bon dia, avui us presentarem a l’Eloi en directe. Bon dia Eloi.'' Eloi: Bon dia. Entrevistadora: ''Bé Eloi, t’enrecordes quan la Lluciana estava en coma?'' Eloi: Sí i prefereria no recordar-ho. Entrevistadora: ''Com et vas sentir quan la Lluciana estava en aquest estat?'' Eloi: Em vaig sentir molt impotent. Entrevistadora: ''Què penses de les drogues?'' Eloi: Personalment, les odio. I ara, després de tot això de Lluciana, encara les odio més. Entrevistadora: ''Que pensaves abans de l’accident?'' Eloi: Pensava que la Lluciana havia anat a divertir-se amb els amics, a mi em van proposar anar-hi però estava massa ocupat pel control de dilluns. Això sí, no pensava que anessin a prendre alguna droga. Entrevistadora: ''Ara, què en penses?'' Eloi: Ara penso que s’hauria de repensar abans d’anar a la discoteca i si ho fes que evites l’impuls dels amics per prendre una cosa que ara no vol. Entrevistadora: ''Com definiries a la Lluciana?'' Eloi: La Lluciana és una noia molt impulsiva, sensible i intel·ligent. Entrevistadora: ''Com la vas conèixer?'' Eloi: La vaig conèixer a un campionat d’escacs de l’institut, vaig sentir el rumor de que una noia havia guanyat i volia comprovar-ho per curiositat. Pensava que seria una noia poc sociable i de mal veure però era la Llucana. Des de aquell moment em vaig enamorar. Entrevistadora: ''Com et vas quedar al saber que la Lluciana es va prendre una pastilla d’eva?'' Eloi: Em vaig quedar impactat i em va afectar molt. Entrevistadora: ''Com va la relació amb els teus amics?'' Eloi: Va bé, però clar, al saber que varen ser ells els qui li van donar la pastilla no vaig poder aguantar… Això si ja em fet paus i la Loreto s’està recuperant de la bulímia. A més, la Cinta i en Santi ara són més inseparables. Entrevistadora: ''Què penses del traficant?'' Eloi: El traficant? El traficant és un c****! Perdó m’exaltat, és que quan penso que va ser ell qui va donar la pastilla. Però ell no és el problema, ell només és un de la cadena. Per desgracia va morir, quasi mata a la Lluciana però tampoc li haig de desitjar la mort. Una cosa de que ens diferència és el fet de que em preocupo per la gent i no voldria deixar ningú en perill de mort. Entrevistadora: ''Quin impuls et va donar forces per poder seguir a un traficant?'' Eloi: L’únic que volia era poder aconseguir la droga que va prendre la Lluciana per poder ajudar-la. Entrevistadora: ''Et va semblar difícil perseguir el traficant?'' Eloi: Sí molt. No és fàcil passar-se la meitat del dia corren per poder trobar informació sobre el traficant. Entrevistadora: ''I per últim, un avís important per l’Eloi.'' Eloi: Per molt que t’agradi divertir-te i anar de festa cada dia hi haurà un moment que hauràs de parar. No es pot prendre alcohol excessivament ni tampoc prendre’s una droga per continuar la festa. Si no pots més para. Seria recomanable també evitar el contacte amb gent estranya i encara més si et volen vendre alguna cosa. Entrevistadora: ''Doncs molt bé, fins aquí ha arribat l’entrevista. Gràcies per participar i que et vagi molt bé.'' Eloi: Igualment.
  i que et vagi molt bé.'' Eloi: Igualment.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Viquilectores  + ('''ENTREVISTA A MAR.''' Mar, ara ja tens …
  '''ENTREVISTA A MAR.''' Mar, ara ja tens catorze anys, gràcies a tu la humanitat ha pogut continuar, amb dotze anys vas tenir una filla. I als catorze, ara farà dos mesos vas tenir a dos bessons. Tots tres són fills de l’Alba, la teva mare, que ara ja té trenta-dos anys, però encara és fèrtil, pot tenir més fills. -'''COM HEU SOBREVISCUT TOT AQUEST TEMPS? DE QUÈ US HEU ALIMENTAT? A ON HEU VISCUT?''' De llaunes de conserves que anàvem a buscar a Benaura i peixos que pescàvem. Hem viscut a cabanyes que anàvem construint i quan trobàvem pals per fer-les més confortables, les reconstruíem. '''-SEGUIREU TENINT MÉS FILLS L’ALBA I TU?''' Cada vegada anirem tenint més fills, i també tindrem fills amb els nostres descendents. També intentarem que les noies es quedin embarassades més joves per a poder seguir amb la humanitat. '''-TU NO HAS CONEGUT L’ANTIC MÓN, T’AGRADARIA HAVER-HI VISCUT? I HAVER-LO CONEGUT?''' Si, perquè segons el que m’ha explicat l’Alba, la meva mare, podies fer amics perquè hi havia molta més gent, podies anar a l’escola i tenir els fills que volguessis sense que t’obligués ningú. '''-HEU TROBAT ALGUNES COMPLICACIÓNS VIVINT EN AQUEST NOU MÓN?''' Sí, perquè ho hem de fer tot nosaltres, també hem de cuidar els nens i és molt dur en aquestes circumstàncies. A més, cada vegada que necessitem menjar hem d’anar a Benaura a buscar-lo i hem de veure els cadàvers o descomposicions, cosa que no és gaire agradable. '''-COM ES DIUEN ELS TEUS FILLS? PER QUÈ?''' La nena és diu Margarida com la mare de l’Alba, la meva àvia. Un bessó es diu Dídac, com el meu pare. L’altre nen es diu Xic, perquè és com la cadernera del meu pare, que li tenia molt d’afecte. '''-T’AGRADA AQUEST MÓN PER A ELLS?''' No gaire, perquè no poden tenir estudis, igual que jo, tampoc poden tenir amics i els hem d’obligar a tenir fills. I perquè viuen en circumstàncies molt extremes. '''-TROBES A FALTAR AL DÍDAC?''' No el vaig conèixer gaire però segons el que m’ha explicat el meu pare a mi m’hauria agradat haver-lo conegut i créixer al seu costat. '''-QUÈ SIGNIFICA PER A TU L’AMOR?''' No gaire, perquè he hagut de tenir fills amb la meva mare i no puc estimar perquè he de tenir fills amb els meus fills i amb els meus germans. '''-COM CREUS QUE SERÀ EL FUTUR?''' Crec que hi haurà més gent però serà dur fins que tornem a ser bastants perquè la vida serà molt diferent a com era abans, però al final crec que aconseguirem continuar endavant i tot anirà bé per a les següents generacions. '''-HEU VIST MÉS ÉSSERS ESTRANYS?''' No, però tenim molta por, però la meva mare més, perquè va ser ella la que va veure l’extraterrestre abans que jo nasqués. Però estem més preocupats pels petits.
  és. Però estem més preocupats pels petits.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Balotelli  + ('''ENTREVISTA A TIRANT LO BLANC''' '''C …
  '''ENTREVISTA A TIRANT LO BLANC''' '''Com et definiries?''' -Em definiria con un caballer noble, educat i amable, però sobretot honest i fort, ja que en totes les batalles en les que he participat ningú a aconseguit abatirme, ni el més fort dels infidels m'ha pogut vèncer. '''Com vas ser rebut quan l'emperador et va reclamar per lluitar contra els infidels?''' -Vaig ser rebut amb tots els honors i em van nomenar capità dels exercits. En certa manera vaig notar que tenien moltes esperances depositades en mi per derrotar als infidels, ja que eren concients de totes les meves anteriors victories. '''Per a tu, la reconquesta de l' imperi de constantinoble , a que anava lligada?''' La reconquesta anava lligada al cor i cos de la princesa carmesina, sent la filla de l'emperador, però al mateix temps anava lligada a la necessitat de derrotar als infidels. '''Quan vas veure per primera vegada a Carmesina?''' -Va ser en la meva primera visita a l'emperador, m'enrecordo de que l'emperador em va presentar a l'emperatriu, i allà estava la seva filla... Mig despullada, per la calor intensa que feia al palau, mostrant els seus pits cristalins, amb la seva bellesa incalculable... Desde el primer moment que la vaig veure, vaig ser presoner del seu amor. '''A qui decideixes contar els teus mals d'amor per carmesina? Per què?''' - Decideixo explicar-li a Diafebus, ja que ell ha sigut meu company d'armes i cosí, durant molt de temps i és la persona amb la que tinc més confiança. Ell em va ajudar en tot el que podia en el meu amor imposible per la persona més bella del món, la persona amb la que pasaria tota la meva vida, la persona amb la que estaria nit i dia al llit, la princesa Carmesina... '''Penses que carmesina no queria fer l'amor o no podia?''' -Per un costat no podia, perquè sinò quedaria danyat el seu honor de dama, però per l'altra penso que no volia donarme el gust, perquè el meu cosí Diafebus aconseguí portar la seva ànima a la glòria abans de casar-se. La veritat és que no n'estic del tot segur, però penso que a la meva estimada Carmesina li importava molt més el seu honor que a Estefania, i que per tant, la seva ment li deia que no podia. '''Quin paper juga Plaerdemavida entre el vostre amor?''' -Plaerdemavida es una donzella de la princesa, que per gràcia de Déu, m'ajuda a que la meva ànima pugui alcançar i tocar la glòria infinita que tant desitjo. '''Quina actitud adoptes quan et penses que la princesa Carmesina manté relacions amb Lausetà, per l'engany de la Viuda Reposada?''' -La viuda em demana amor, però la rebutjo, en aquell moment l'únic que sento és una gran tristesa. Uns dies desdprés, per un ràbia mato a Lausetà. Em preparo per anar a la guerra per lluitar contra els infidels, però Plaerdemavida puja al baixell i m'explica que tot era mentira, un engany de la maleïda Viuda Reposada. '''Com et sents quan agafes la greu enfermetat? ''' -En seguida m'adono de que la enfermetat em suposarà la mort, i el fet de que totes les cures que em donden els metges no funcionin m'ho confirma. '''Sabent que.no et salvaries com decideixes acomiadarte de carmesina?''' -Sentia que el dolor augmentava continuament, i en vista que no trobaven cap remei per al dolor, sentia que no em quedava molt temps de vida, aixi que tal com en va dir cessar, vaig escriure una carta de comiat per carmesina, en el qual no podia expressar suficient la meva pena per no poder tornar-la a veure, però en la qual li vaig encomanar la meva ànima.
  n la qual li vaig encomanar la meva ànima.)
• Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE  + ('''ENTREVISTA''' '''Bon dia, avui amb tot …
  '''ENTREVISTA''' '''Bon dia, avui amb tot nosaltres estarà, un gran home que ha visgut moltes experiències de la vida i ha après amb elles. Ens ha dit que ens contestarà amb sinceritat a totes les nostres preguntes, així que no os ho perdeu. Amb tots vosaltres Lalo Nevares! El personatge més important de la novel•la “Aquí descansa Nevares”''' '''- Nevares com va ser l'estància en el cementiri?''' Va ser molt satisfactòria, ja que només havia viscut en barraques i era un enrenou cada vegada que plovia, a l’hivern, a l’estiu, etc. I el viure en “cases” de pedra era tot un orgull. - '''Que has après durant l'estància al cementiri?''' He après varies coses, però la més significativa, que segurament més em marcarà a la vida és que no pots acabar de confiar del tot amb algú perquè en qualsevol moment et donarà una punyalada a l’esquena. - '''Que creus que pasara dintre d'un temps?''' Que tot tornarà a ser com abans, vivirem en barraques de nou, amb tots els seus merders i dilemes. Però suposo que aquesta es la vida que Déu m’ofereix, també podria ser pitjor. - '''Com que no tens por dels morts, i estàs tan segur de que viure en un cementiri no es perillós?''' Per què m’han de fer por el morts? Si estan morts, no em poden fer res, no crec en tot això dels esperits ni fantasmes. Per la mateixa raó no crec que sigui res perillós. De fet, prefereixo viure amb una miqueta de por, per tot això de me se’m apareguin fantasmes, que viure en unees condicions de vida pèssimes. - '''Que penses fer de la teva vida ara?''' Intentaré fer-me una casa de pedra, encara que se que em costarà molt, però a la llarga serà el millor. - '''Com se't va ocorrer anar al cementiri a viure?''' Perquè vaig passar per allà un dia, i vaig pensar “si tinguéssim nosaltres cases així...” i em vaig preguntar “Per què no viure aquí?” i els hi vaig plantejar la idea als del poble i van estar d’acord, així que allà vam anar a viure. - '''Creus que va ser una bona idea anar-hi?''' Oi tant! No me’n penedeixo de res. Crec que hi vaig fer molt be, i així experimentar una nova forma de vida. - '''Nevares t'agradaria que el tema de les aigües de les aigües no hagués passat?''' No, en absolut. Me’n alegro que passés. Perquè sinó segurament ni m’hagues fixat en el cementiri que com a descans dels morts i encara seguiria vivint allà a les barraques ves a saber com. Ha sigut una experiència inoblidable. Tant perquè m’ha fet créixer com a persona, com a una vida més còmode que no havia imaginat mai. - '''Que opines sobre la gent del poble?''' En aquest poble hi ha gent de tota mena. En general els hi tinc apreci, perquè no són mala gent, tot i així, em van decepcionar al crear una democràcia quan gràcies a mi estaves allà vivint. No crec que ho fessin amb mala intenció però de totes formes no em va sentar gaire bé el que van fer. -''' Què opines sobre els cementiris?''' Qué és tonteria que els morts estiguin en millors condicions que els vius. Si els morts no en gaudeixen, millor ho aprofitem nosaltres.
  gaudeixen, millor ho aprofitem nosaltres.)
• Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Tresgats  + ('''Els secrets de Quimet''' Quimet proven …
  '''Els secrets de Quimet''' Quimet provenia d’una família de classe mitjana la qual es mantenia amb els doblers que provenien de la fusteria del seu pare. Els primers anys de la seva vida va viure amb els seu pare i la seva mare, però per qüestions econòmiques van haver d’acollir també al seu avi i al seu oncle, al voltant d’uns 10 anys més tard. L’educació d’en Quimet va tenir molta influència dels homes de la casa, els quals eren molt possessius, religiosos i fins i tot una mica misògins. La seva mare intentava participar en l’educació del seu fill però no ho aconseguia ja que significava una incessant lluita contra el seu marit i la seva ideologia, la qual estava recolzada pel seu germà i el seu pare. El resultat d’aquest ambient va ser un Quimet possessiu, egoista i que despreciava a les dones, fins i tot a la seva mare. La seva actitud va anar en augment a base de les seves experiències en la vida. Quimet era un noi atractiu i això facilitava el contacte amb les dones. Va tenir relacions sexuals des de molt jove sense que els seus pares ho sabessin i per tant no podien aconsellar-lo. De fet, ell només tenia com a referència allò que el seu pare, d’una forma despectiva cap a les dones i amb una actitud egoista, li havia contat sobre el sexe i mai havia escoltat a la mare, la qual intentava fer-li entendre els sentiments de la dona i la delicadesa amb que les ha de tractar. Si tot això ja causava molts problemes, la seva actitud encara va empitjorar més quan va estar sortint amb una noia anomenada Coloma. Era una dona brillant, molt intel•ligent i forta, tenia les coses clares i no es va deixar dominar mai per un home. Aquesta dona va demostrar a Quimet que es podia tenir respecte cap a les dones, el va enamorar i ell estava molt content amb ella, però no era fàcil a vegades per a Quimet canviar la seva actitud i la seva ideologia. Sovint tenien moltes discussions i encara que Quimet s’adonava de que ho feia malament no podia fer res per evitar-ho, no sabia canviar la seva actitud. Aquesta situació va fer veure a Quimet que la relació amb la dona que amava estava en perill i va adoptar una actitud gelosa i violenta. La seva relació va empitjorar degut als maltractaments i a les actituds possessives de Quimet. Coloma, que es va adonar de que aquella relació no tenia salvació el va deixar quan va tenir una oportunitat. Ella va fugir amb un altre i va deixar a Quimet destrossat. Ell, per primera vegada havia trobat l’amor vertader i només ell l’havia perdut. Aquest fet el va marcar molt i el va tornar boig durant uns mesos però prest va tornar a sortir amb altres dones, semblava que Quimet havia tornat a la normalitat. Degut a aquest fet, es va originar una alteració en el seus pensaments, aquest abandonament el va deixar realment marcat i encara que des d’un punt de vista extern semblava que havia tornat a la normalitat i havia tornat a sortir amb altres dones, al seu interior no era del tot així. Quimet sortia amb tot tipus de dones, de diferents edats de diferents aparences, però totes tenien un aspecte en comú: davant de Quimet responien amb el nom de Colometa. Quimet els posava aquest nom degut a que era incapaç de pair els sentiments, encara vius, que sentia per Coloma. Coloma era la seva deessa i per tant, no volia fer comparacions amb les altres dones. Finalment va decidir utilitzar un diminutiu de Coloma per anomenar-les. En aquests moments durs de la seva vida es va aferrar més que mai a l’església ja que hi tenia confiança i fe degut a que el seu pare també en tenia. Ell sempre li havia explicat que es bo creure en l’església i en Déu, de fet, li deia que si creia en l’església Déu els cuidaria i els protegiria com a fills seus. Quimet va ser constant en la seva assistència als sermons i va entrar en contacte amb un gran nombre d’activitats religioses i amb un gran nombre de conceptes i formes de pensar noves. Però, degut a la gran quantitat de temps que passava a l’església i a la influència que rebia per part del capellà, Quimet va arribar a pensar que el seu error més gran va ser el no haver esperat al matrimoni. Per això, va decidir confessar-se i demanar perdó per tots aquells moments en que va aprofitar per tenir relacions sexuals amb diferents dones. Ell necessitava estar en pau amb ell mateix i per això va confessar-ho tot. Una vegada confessat, es suposava que Quimet s’havia alliberat de tot aquell pes que queia a sobre seu. De fet, al principi, ell va creure que Déu li va donar una altra oportunitat per poder refer la seva vida i aprofitar-la al màxim. Però veia que, tot i que, s’havia llevat totes les penes del damunt, ell seguia sense estar tranquil, de fet, vivia de forma angoixant i boja. Per tot on anava cercava a una dona semblant a la Coloma, una dona amb la que ell pogués viure per sempre. El temps d’espera es feia etern, Quimet no sabia què havia de fer. Però, de sobte, va recordar que la Coloma era una dóna que s’oposava totalment a l’església. Ella sempre li contava coses respecte l’església que Quimet mai hauria imaginat. Coloma era una dona que havia estudiat i sabia la vertadera veritat sobre els assumptes de l’església, per això, moltes vegades, Quimet criticava a la Coloma perquè li molestava saber el què en realitat era l’església. Quimet quan va recordar que la Coloma s’oposava a l’església, va veure que esperar al matrimoni era innecessari i absurd. Però aquesta mentalitat va durar molt poc. Quimet, tot i que estimava molt a Coloma, duia les creences eclesiàstiques dins la sang, per a ell formaven part de la seva personalitat i no podia renunciar a elles. Per això va decidir seguir fent cas als consells de l’església i esperar al matrimoni.
  ells de l’església i esperar al matrimoni.)