Explora el wiki

'''ALTERCATS AL REGNE ANIMAL A conseqüència de les últimes eleccions reials es desencadenen un seguit de fets que desemboquen en una divisió del regne animal, a causa de la malicia de la guineu Na Renard''' '''Eleccions arbitraries''' Les eleccions col•loquen al Lleó com a rei a causa de la intervenció de Na Renard, ja que el Bou, oposant-se a una monarquia carnívora, va proposar al Cavall com a rei. Després d'un parlament, per idea de Na Renard, el fill del Bou i del Cavall, van acabar sent víctimes del abús del poder del rei i dels seus acompanyants. [[Fitxer:Julesverne3.jpg|thumbnail|El consell]] '''Eleccions d'un consell''' Na Renard porta al regne animal a un conflicte intern. La guineu s'oposa a un consell de bèsties carnívores al no ser escollit, persuadeix al rei per introduir la comunitat herbívora a la cort i aquests, catequitzats, proposen que Na Renard sigui conseller. En un primer moment, el rei acceptà introduir a Na Renard i els seus companyons. El Lleopard, temorós, s'oposà i va induir al rei per tal de que aquests no entrin al consell. '''Comença l'extirpació del tro''' Na Renard, capficat en voler regnar, pensà en un pla per venjar-se del rei. De manera que proposa a l'Elefant la idea,que no era un altre que fer confrontar al rei amb el senglar per tal de derrocar al actual monarca i que l'Elefant sigui rei. Tot i això l'Elefant no se'n refia de Na Renard. Na Renard i l'Elefant s’alien amb el propòsit de enderrocar al rei. [[Fitxer:Julesverne1.jpg|thumbnail|El Paó i el Conill]] '''Entrada de Na Renard a la cort''' L'aliança de Na Renard amb el Bou (recent tornat del món dels esser humans) neix arrel de la ambició de la guineu per formar part de la cort. Després dels eixordadors bramuls, que porten al rei i a la cort una inquietud i una sensació de temor, conclou amb el Bou formant part del regne animal i Na Renard nomenat porter del rei. '''Traïcions amoroses''' El Lleó, enganyat per Na Renard, envia ambaixadors al rei humà per tractar amb ell. Aquest escull a la Pantera i al Lleopard com a missatgers, i al Gat i al Gos com a ofrenes. Amb l’absència de la Pantera i en Lleopard, Na Renard entabanà al rei amb la bellesa de Na Lleoparda, la qual va prendre com a muller a la força. Així Na Renard aconsegueix crear un gran sentiment de por sobre el consell. En Lleopard, en arribar al regne i assabentar-se dels esdeveniments succeïts, s’enfurismà molt i decideix prendre venjança. [[Fitxer:Julesverne4.jpg|thumbnail|El rei humà]]   '''Assassinats reials''' Després de la ofensa del rei contra el Lleopard, aquest va reptar a duel al monarca traïdor posant en evidencia l’agressivitat i deslleialtat dels carnívors. La Pantera va substituir al rei. Tot el regne va acudir al combat i era evident que en aquesta batalla la veritat confondria i destruiria la falsedat, i així va ser. Després d’un feroç combat, la Pantera va perdre. El rei, avergonyit per les acusacions fetes, va matar al Lleopard, indefens a causa del esgotament, quedant el Lleó com traïdor. '''Na Renard, el Temut''' La Serpent es enviada com a missatgera per portar a l'Ós i al Llop com a ofrena al rei dels humans, i abans de partir va fer una declaració al rei: "...des de que Na Renard i el Bou eren al consell havien passat masses tribulacions". Així el Bou, ofès, va recriminar a Na Renard. Un dia famèlic, el rei ordenà a la guineu que li obtingués menjar. Aquesta, fent ús de la seva mala reputació i enganys, va aconseguir que el Bou s'oferís com a menjar. Ningú es va oposar a aquesta mort, degut a que Na Renard era molt temut per tots els consellers i amb això tenia un gran poder sobre el consell. Gracies a això, va aconseguir fer canvis en el consell per la seva conveniència, occint finalment al Gall, i així va quedar una corrupta reialesa manipulada per la guineu i un regne apoderat per la por. [[Fitxer:Julesverne5.jpg|thumbnail|El Gall]] '''La traïció al traïdor''' Na Renard, cegat pel poder, dona inici a la seva trama contra el rei, que no era un altre que fer-lo enfrontar amb el senglar. Na Renard parlà amb l'Elefant per enderrocar al Lleó, a canvi de fer-lo rei i posar el Pao i al Conill al consell, ja que aquests l'ajudaven a elaborar el tèrbol pla, però l'Elefant, sospitós de que la guineu el pogués trair a ell també, decidí explicar el pla al rei, el qual va fer confessar al Paó i al Conill, i un cop van dir la veritat, el Lleó va matar a Na Renard. Per si no era poc el esfereïment amb el que havien conviscut per culpa d’aquest impresentable, el rei va expulsar al Paó i al Conill del regne. '''El desenllaç''' Trobo que no hem aconseguit res. Quedant el Lleó com a rei, estem igual que el principi. Tard o d’hora, aquesta titella trobarà algú que torni a moure els seus fils.