Explora el wiki

'''DIARI DE ROMEU ''' '''28 de setembre de 1496''' Avui, després d’una nefasta nit, m’he apropat a l’ombra d’uns aurons a pensar en tan meravellosa bellesa com ho és la de Rosalina. Temps després he divisat al meu cosí Benvolio dirigint-se cap a mi, però com no gosava de la seva companyia, m’he endinsat en el bosc per aclarir els meus inquiets pensaments. Després d’unes llargues hores de cabòries , me l’he tornat a trobar i hem tingut una conversa on Rosalina n’era la protagonista. '''29 de setembre de 1496 ''' Avui, un criat ha vingut a dir-nos que hi havia una festa a Can Capulet. Aleshores m’he assabentat que la preciosa Rosalina també hi anava, així que he decidit anar-hi per conquistar-la. A l’hora indicada , hem arribat a la festa amb màscares per ocultar els nostres rostres de la família Capulet i m’he fixat en la bellesa de Julieta. Era preciosa, tan bella com una rosa. Avui he comés el pecat de tastar el sabor dels seus vermellosos llavis i d’oblidar-me completament del nom de Rosalina. Ara, el meu cor només pertany a la dona dels meus somnis, Julieta. '''30 de setembre de 1496 ''' Avui m’he llevat a trenc d’alba per visitar Fra Llorenç. Ell encara creia que patia d’amor per Rosalina, però li he explicat que el meu cor ara és pertinença de la preciosa Julieta . '''1 de octubre de 1496 ''' Tibald, el cosí de Julieta m’ha reptat a un duel. Jo, que sóc un home pacífic i racional, m’he escapolit de la baralla però Tibald ha matat el meu amic i jo l’he venjat matant a Tibald. Per aquesta acció tant deshonrada cap a la família de Julieta, el príncep m’ha desterrat de Verona. He explicat a la Dida, amiga de Julieta, que avui per la tarda, quan el sol estigui a punt de desaparèixer, Julieta i jo consumarem el nostre matrimoni. Ja he estat casat amb Julieta. Totes les meves pregàries han estat escoltades i he pogut aconseguir el meu desig. Ara només falta esperar a la nit per poder demostrar-li a Julieta el meu amor i poder consumar-lo. Maleït sigui el temps, les hores, els minuts i els segons, ja que per la seva culpa no puc estar amb Julieta. Però l’espera valdrà la pena, d’aquí a quatre hores la podré fer una autèntica dona.