Activitat de tipus entrevista sobre Eloi a l'obra Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, realitzada per Cercadors de maduixes del centre Molins Manyanet durant el curs 2015-16.

Els Cercadors de Maduixes hem dut a terme una entrevista amb un dels personatges més sol·licitats i intrèpids de l' obra que estem treballant, Camps de maduixes.

Creies que ho sabies tot dels personatges? Error! El xicot de la Lluciana té molt a explicar, i volem compartir amb tots els viquilletrans la seva historia, els seus pensaments més profunds i les seves esperançes.

Us animeu a conèixer l' Eloi més a fons? Al programa d' avui us el presentem!

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

PRESENTADOR: Estem avui aquí per parlar de l’ experiència personal de l’ Eloi, dels sentiments que li va provocar, i dels pensaments que van volar pel seu cap quan la seva estimada Lluciana va patir els efectes de la droga Eva, i a més per saber una miqueta més d’ aquest noi tan determinat a salvar-la.

Donem la benvinguda a la nostra intel·ligentíssima entrevistadora, la Blanca, i a l’entrevistat, l’ Eloi, tot un personatge!

ENTREVISTADOR: Bon dia Eloi!

ELOI ; Bones!

ENTREVISTADOR: Anem al gra...Preparat per la llarga llista de preguntes que hauràs de fer front durant el programa d’ avui? El públic de Viquilletra està desitjant coneixe’t més a fons!

ELOI: : Es clar! So-m'hi i endavant!

ENTREVISTADOR: Molt bé, doncs. Per començar, una pregunteta senzilla: Quins són els teus interessos acadèmics? Tenim entès que ets un noi molt treballador.

ELOI: : Si, em preocupa el meu futur, i sempre he estat un noi prou centrat en els estudis. De fet, quan la meva novia i els meus amics van sortir de festa, jo vaig quedar-me a casa tota la nit estudiant per a un examen, amb el senyor cafè i la senyoreta coca-cola com a única companyia.

ENTREVISTADOR: Quina mala sort! Creus que d’ haver estat tu, res dolent hagués passat?

ELOI :No ho puc saber. No hagués deixat a la Lluciana prendre’s cap mena de pastilla, o pot ser l’ hagués pres jo també només pel fet d’ acompanyar-la…Qui sap. Al principi em vaig fustigar molt pensant en això. Mil maleïts “ I si..?” volaven pel meu cap posant a prova la meva salut mental. Ara prefereixo pensar en el que ha passat com una lliçó a tots aquests adolescents que prenen pastilles amb l`objectiu d’ aguantar tota una nit donant bots. Aquesta vegada el pal se l`ha emportat la Lluciana, però la víctima podria haver estat qualsevol.

ENTREVISTADORque prenen pastilles, ha hagut de ser precisament la Lluciana, una noia prou responsable…

ELOI: En aquell moment estava furiós, amb els meus amics per ser tan imprudents, amb mi mateix per no haver estat al seu costat per evitar-ho i amb la Lluciana, per trobar-se en mig del camí entre la vida i la mort...tota la situació era fastiguejant. Allà es trobava la persona que més estimo al món, immovil, amb agulles i tubs entrant i sortint d’ ella. Mai oblidaré aquella imatge. Em va travessar la ment, i va arribar al cor arrasant amb tot al seu pas..

ENTREVISTADOR: Així com ara ho expliques, sones del tot desesperat, però no et vas deixar véncer per l’ angoixa, oi que no?

ELOI: Tot i que sentia el meu petit món trontollar als meus peus, al veure l’ amor de la meva vida en aquelles condicions, la necessitat d’ ajudar-la, de fer alguna cosa, per poc que fos, va apartar la por per donar pas a una determinació flagrant.

ENTREVISTADOR: Sembla que aquells dies vas experimentar sentiments molt intensos...

ELOI: Ja ho pots ben dir! Aquells dies figuraran per sempre més en la meva llista de dies que calen oblidar quant abans millor.

ENTREVISTADOR: Entenc Eloi, però aquesta historia té un desenllaç feliç no?

ELOI: Si, al final tot va sortir bé. Ara la Lluciana està completament recuperada i es podria dir que estem en el punt àlgid de la nostra relació.

ENTREVISTADORhavíeu discutit i no puc evitar preguntar-me a que es devia la discussió..

ELOI: Deu ser coses de periodistes, sé un que té el mateix problema amb els “cotilleos”. No ben bé, responent a la teva pregunta, l’últim cop que vaig veure la Lluciana abans d’ anar-se de festa, vam tenir una conversa que em va deixar força abatut. Era la por de lligar-se a algú el que parlava per la Lluciana. Es diuen tantes coses del primer amor: que si comença d`hora però s’ espatlla de seguida, que és millor viure primer...Els nois simples com jo no ens mengem massa el cap amb aquestes coses. Estimava i estimo a la Lluciana, i era l’ únic que m’ importava. Ara ella tampoc es deixa vèncer per les pors i les inseguretats. Ens limitem a disfrutar i viure el moment.

ENTREVISTADOR: Bona manera de pensar, si senyor, carpe diem! Què ens pots dir de les conseqüències que ha tingut aquesta experiència en vosaltres dos?

ELOI: La por a perdre-la em va marcar profundament; i també a ella, es clar, veure com la vida se li escapava entre els dits, saber que un moviment en fals podia significar la diferència entre la vida i la mort...Ara valora coses que abans no. Suposo que aquestes experiències donen molt a pensar. L`important és que estem bé i ens estimem.

ENTREVISTADOR: Digues que si! Ara que ja ens has parlat d’ aquests sentiments tenebrosos que et van envair durant aquells dies, i sobre com ho porteu actualment, anem una mica més enrere, al dia que vas conèixer la Lluciana. Quina impressió et va causar?

ELOI: Doncs mira, va ser tot el contrari al que esperava. Jo estava a casa d’ un amic, un una mica boig, quan vaig escoltar que deien que vindria “la Karpov”...

ENTREVISTADOR: La Karpov?

ELOI: Si, la deien així perquè havia guanyat un campionat escolar d’escacs. Esperava a una noia amb ulleres, poc agraciada(lletja)...i el meu masclisme es va veure sorprès amb algo totalment diferent. Inclús abans de saber que era ella, ja m`havia enamorat. Des del moment en que va entrar a la casa se’ m va parar el cor al pit. Cinc minuts després ja estàvem parlant. Una setmana després li donava el primer petó…

ENTREVISTADOR: Sembla que va ser amor a primera vista! Penses estar per sempre més amb la Lluciana?

ELOI: Si, estic segur, no podré estimar mai ningú com l’ estimo a ella. El meu pare em va parlar una vegada de l’ amor de la seva vida, la seva primera novia. Mai la va oblidar, i tot i que va ser molt feliç amb la meva mare, encara pensava en ella, perquè havia estat el més important de la seva adolescència. Mon pare tenia tota la raó. Per aquest motiu m’havia declarat a la Lluciana. Ja érem noviis, però jo volia compromís total, per començar a fer plans...I ara, el meu somni s’ha tornat realitat, per molt cursi que soni...

ENTREVISTADOR: Què bonic Eloi. Això és passió! Enamoraràs totes les noies de Viquilletra amb aquestes paraules tan emotives… I fins aquí el programa d’ avui!

ELOI I ENTREVISTADOR: Adéu i fins aviat!