Explora el wiki

'''EL REGNE DE LES BÈSTIES''' En un racó de la plana, allunyat de la presència de l’home, les bèsties s’han reunit per elegir rei. Les discussions son fortes a l’hora de posar-se d’acord per elegir el millor candidat. El Lleó, bèstia ferotge i carnívor, té l’oposició del Cavall i el Bou, bèsties més tranquil•les i que s’alimenten d’herbes. L’Os, la Pantera i el Lleopard també tenen l’esperança de ser elegits i aconsegueixen de la cort que s’ajornés per un temps l’elecció de la bèstia més digna de ser rei. [[Fitxer:Leonkknp.jpg|thumbnail]] La Guineu, capaç de convèncer a tots amb la seva retòrica, aconsegueix desbloquejar la situació i juga un paper clau perquè el Lleó sigui l’elegit. Cavall i Bou fugen per cames i busquen refugi a les terres amb presència humana. Allí esperen trobar el suport per enderrocar el Lleó, però l’home només els esclavitza i els fa servir per treballar. Un cop proclamat rei, el Lleó anuncia la creació d’un consell de govern. Nomena l’Os, el Lleopard, el Llop, la Pantera i la Serp i deixa fora la Guineu, de qui recela per la seva facilitat per manipular les coses. Les bèsties herbívores queden discriminades del consell. [[Fitxer:El caballo protesta.jpg|thumbnail]] Empipada la Guineu, que se sent traïda per haver quedat fora de la conselleria de govern del rei , demana la destitució del Lleó al que tant va ajudar per ser l’ elegit i passa a demanar la seva destitució i proposa que l’Elefant sigui el nou rei. Reclama també que perquè el rei fos exemplar s’havia d’envoltar de consellers humils, procedents de les bèsties més febles, les que vivien de l’herba, que mai atendarien contra l’autoritat d’un rei més fort. A tot això, la Guineu surt a buscar el Cavall i el bou. Quan se’ls troba, tots dos estan tips de viure l’esclavatge al que els somet l’home. Però tenen por de tornar perquè no saben com pot reaccionar el Lleó. La Guineu li proposa al Bou un pla per incomodar al rei. A partir d’ara, el Bou haurà de bramar el més fort que pugui tres cops de dia i tres més de nit. El resultat es immediat i la Guineu, molt llesta, aprofita el neguit del monarca que cada cop que sent els brams del Bou tremola. La Guineu s’ofereix per resoldre el problema. Va a buscar al Bou i torna amb ell en presencia del consell de govern, que decideix perdonar-lo. La Guineu aprofita per demanar a la conselleria que nomeni ambaixadors per tractar amb el rei dels homes per evitar enfrontaments en el futur. Lleopard, Pantera, Gat i Gos son nombrats pel rei per fer d’ambaixadors. La Guineu torna a quedar fora del consell de govern, ara per recomanació del Lleopard que fa veure al Lleó que no es convenient tenir al consell una bèstia tan perillosa. Ella i el Bou son nomenats porter i cambrer respectivament del consell. [[Fitxer:Na renard.jpg|thumbnail]] Amb el nucli dur del consell de visita al regne dels humans, la Guineu posa fil a l’agulla per preparar el pla que li permetrà acabar amb la vida del lleó i complir la promesa feta a l’elefant de fer-lo nou rei de la cort de les bèsties. Amb un repertori ampli de mentides aconseguirà desfer-se de tos els membres del consell de govern fins quedar-se com a únic conseller del rei Lleó. [[Fitxer:Embajadores2.png|thumbnail]] Després de desfer-se de l’Os i el Llop, enviats amb engany al regne dels humans per ser sacrificats, acabarà amb els dos consellers més importants del regne: el Lleopard i la Pantera. Aprofitant la seva enemistat i amb un embolic en que s’hi veu implicat el mateix rei. Mentre el Lleopard i la Pantera lideren el grup d’ambaixadors al regne humà, la Guineu se las arregla perquè el rei Lleó s’acabi enamorant de la parella del Lleopard. Quan torna a casa el Lleopard i s’adona de la traïció del rei, el vol matar davant de tota la cort. La Pantera fa costat al rei i defensa el seu honor tot i els fets. El Lleopard la mata després d’una lluita ferotge que el deixa sense forces. El Lleó aprofita l’ocasió i és desfà del seu rival sense importar-li quedar en evidencia davant de tot el poble de les bèsties. També cauran el Bou i el Gall, víctimes de més acudits de la maquiavèl•lica Guineu. Al Bou se’l menjarà el rei un dia de neu i fred. Al Gall, que va gosar qüestionar el rei, el pelarà la mateixa Guineu que se’l cruspirà amb total impunitat davant el mateix Lleó. El rei satisfet per tot això, s’acabarà entregant a la Guineu, i li dona plens poders al consell. Amb el domini total de la situació, la Guineu vol completar el seu pla amb la mort del Lleó i coronar l’Elefant com a nou rei. L’Elefant, desconfia de la Guineu i prepara un engany perquè el rei s’enfronti amb la seva consellera. L’Elefant queda amb la Guineu i li fa dir com matarà al Lleó i quines condicions reclamarà per la seva participació en el relleu a la corona: ser conseller únic del rei i tenir al Conill per cambrer i al Paó per porter. La Guineu explicarà a l’Elefant que el seu pla per matar al Lleó passa per enfrontar-lo al Senglar, a qui dirà que el rei el vol matar, però també avisarà al rei de les intencions del Senglar. [[Fitxer:El rey león.jpeg|thumbnail]] L’Elefant fent-li creure que el seu acord verbal no té validesa, proposa que el Conill i el Paó, les bèsties de confiança de la Guineu, siguin testimoni de tot. La Guineu acabarà acceptant la proposta, però no sap que l’Elefant se’n anirà de la llengua i li explicarà al rei els plans de la seva consellera. Reunida la cort, el rei matarà la Guineu després de comprovar amb declaracions del Conill i el Paó que la confidència de l’Elefant era certa. Amb la Guineu morta, el rei introduirà canvis a la cort amb la presencia de l’Elefant i el Senglar i la destitució del Conill i el Paó.