Explora el wiki

'''EL PASSAT D'EN PEP MOLINA''' == En Pep va néixer en una família no molt adinerada, en un poble al nord de Catalunya. Quan tenia un any i mig, la seva mare el va deixar davant la porta d'un convent. El va abandonar. Durant els anys que va passar al convent –setze i mig en total– va tenir una vida austera i estricta. Les monges no li donaven l'amor que un nen hauria de rebre, i a les nits no dormia com ho hauria de fer un nen petit. Imaginava com serien els seus pares i què estarien fent en aquell moment. Un dia plujós, quan tenia deu anys, una de les germanes el va trobar a les golfes, al costat d'un toll de sang, sang que sortia del coll obert d'un gat. Des d'aquell dia les germanes van saber que ell no era com els altres nens, i començaren a vigilar tot el que feia. Va haver-hi un parell d'incidents més –un relacionat amb un estofat de rata i colom, i l'altre amb una noia que sortia amb ell, que va acabar desapareixent– i tot i així, mai van portar en Pep a cap reformatori o a la comissaria. Les monges mai es van atrevir a informar la policia del que havia passat. Als divuit anys, en Pep va marxar a Barcelona a estudiar la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses. Allí va conèixer al que, per molts anys, seria el seu millor amic i company de pis, l'Iñaki Zuloaga. Tot i que un era el contrari de l'altre –l'Iñaki era alegre i llibertí, i en Pep seriós i estricte– es portaven de meravella. Mentre vivien junts, va ocórrer un fet que cap dels dos voldria recordar avui en dia, estiguessin on estiguessin, un fet que va marcar la vida de Pep i la seva amistat. Una nit de borratxera, els dos amics van emportar-se a casa a dues noies que havien conegut en una discoteca. Després de dos cigarrets i algunes copes de més, se les van endur al llit. Les dues noies no volien fer res, només havien accedit a entrar al pis perquè anaven molt begudes, i necessitaven un lloc per dormir. Però, els dos nois havien begut massa, també, i ells sí que tenien la intenció que passés alguna cosa aquella nit. L'Elena i la Daina –així es deien– al principi no van oposar resistència, però al cap d'una estona, quan l'Iñaki i el Pep van començar a despullar-les, els punys i les puntades de peu van començar a volar per l'habitació. Al dia següent, el resultat d'aquelles copes de més va ser el de dues noies violades i dos joves penedits del que havien fet. Els nois mai van saber res més sobre l'Elena i la Daina. Quan l'Iñaki va acabar la carrera se'n va anar a Londres, a investigar al Natural History Museum, i va conèixer l'Elisabet Solís, la que més tard seria la seva dona. L'Iñaki va presentar la Núria, la germana de l'Elisabet, a en Pep, el trobava massa sol i ressentit amb la vida i es va imaginar que necessitava algú. La Núria, des del primer moment, va pensar que el Pep era una espècie de Zeus, amb el seu aspecte seriós i atractiu, i de seguida va caure als seus peus, enamorada. Més tard es van casar, i la Núria va acabar convertir-se en la criada de seu marit. Ella no se n'adonava, cegada per l'amor, que el seu marit la tractava com si fos idiota, i que només la volia per desfogar-se a les nits després d'un llarg dia de treball. Al cap d'uns anys de casats, la Bárbara va arribar. El matrimoni no podia estar més feliç, el naixement de la seva filleta havia fet que, durant uns mesos, tornessin a ser la parella que la Núria havia volgut que fossin des d'un principi. Aleshores, però, va ser quan en Pep va començar a actuar d'una manera estranya. Estava constantment pendent de la seva filla. Des de que tornava de treballar fins que se n'anava a dormir, necessitava tenir a la Bárbara en braços, i passava tot el seu temps lliure amb ella. Després de tindre la nena en Pep ja no volia més fills, però sense que se'n pogués adonar, els bessons van aparèixer, tot d'una, a la seva vida. Tot així, ell només tenia ulls per a ella. A mesura que la Bàrbara anava creixent, en Pep era cada vegada va més dur amb la seva filla, sempre volia que fes el que ell deia. Quan ella va arribar a l'adolescència, ell ja l'havia ofegada. Controlava tothom amb qui anava i tot el que feia, i no se li escapava res. ''''Efectes Col·laterals''''

Per què en Pep va fer el que va fer? Què pot impulsar un pare a fer-li una cosa d'aquest tipus a la seva filla? Nosaltres teníem clar que el personatge d'en Pep Molina era especial, i que havíem d'explicar més sobre ell. En aquesta activitat de la seva vida oculta ens hem plantejat el perquè de la seva obessió controladora, i ens hem imaginat el seu passat