Explora el wiki

'''''<big>DESPRÉS DE VINT ANYS...O NO</big>''''' -Carlota? Estàs ací? -Què? Carlota va obrir el ulls. Estava rodejada de càmeres i persones cridant. -Carlota, per favor! Somriu i saluda. Estem quedant en ridícul. M’estàs deixant en ridícul!-xiuxiuejava Koert amb un mig somriure i saludant. Carlota va començar a fer el que Koert li deia sense saber què estava passant. Mentre saludaven i caminaven es van assentar en una cadira i de sobte tota la gent es va posar en cua. Una xica que no tindria més de setze anys es va llançar sobre Carlota i li va donar un abraç. Carlota es va sorprendre en veure que la xica li havia donat un llibre: “El meu diari vermell, per Carlota”. Què? Aquell era el seu diari? En alçar el seu cap va veure que els cents de persones tenien el seu diari. Açò era un malson. Carlota, espantada per no saber què estava ocorrent, ni on estava, es va alçar marejada i va córrer directa al bany. Va vomitar dels nervis. De sobte, una veu coneguda va cridar a la porta. -Carlota? -Qui és? -Per favor, ix, necessite parlar amb tu. -Qui ets? No vaig a…-i va tornar a tirar-ho tot. -Estàs bé? Per favor, almenys deixa’m entrar. Carlota s’ho va pensar, però al final hi va accedir. Va veure una persona alta, amb cabells castanys i amb un poc de barba, però quan el va mirar als ulls va reconéixer-lo. Era Flanagan. -Flanagan? -Hola Carlota. Com has crescut. Crescut? Carlota va eixir del bany i es va mirar a l’espill. Era una persona major. No entenia res. I què feia Flanagan ací? -No hi ha temps d’explicacions, seguix-me.-Va agafar a Carlota de la mà i van córrer cap a on estaven totes les persones, però estaven tots...morts. De sobte, Carlota va sentir un fred que agarrava la seua mà. En mirar a Flanagan estava sagnant i Koert al costat subjectant una navalla. -Què fas? T’has tornat boig?-va dir Carlota espantada i quasi plorant. -Tu sempre seràs meua, Carlota. Gràcies per haver escrit eixe diari. M’ha servit de molta ajuda perquè aquest atordit haja anat al teu rescat. -No entenc res. -Ai nena...han passat vint anys des que vas escriure eixe diari. I gràcies a ell Flanagan t’ha buscat durant molt de temps per una carta que li vaig enviar sobre que tu estaves en perill.-Va riure-I al final el meu pla ha funcionat.-Li va donar un petó i seguidament Carlota estava morta… -AH! -Carlota? Estàs desperta? En girar-se i vore qui li parlava no va poder reprimir una llàgrima en vore que al seu costat estava la persona a la qui sempre ha estimat i estimarà. -Hola Flanagan.