Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris

Domènec.HA ha validat aquesta activitat.

Activitat destacada per Domènec.HA en l'edició de Viquilletra 2015-16

Activitat de tipus altra activitat sobre Lluciana a l'obra Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, realitzada per Els 4 literaris del centre Molins Manyanet durant el curs 2015-16.

Nosaltres el que hem creat en aquesta activitat ha sigut un altre fina; centrant-nos en la Lluciana i com li afecta tot quan es desperta, com són els seus sentiments, com reacciona etc. També apareixen els seus amics i familiars més propers i com és la seva reacció cap a la Lluciana.

Esperem que us agradi!!!!

Modalitats

[edit]

Escrita
Imatges

Activitat escrita

Activitat 1:

19 hores i 30 minuts:

Tenia dos opcions, o morir o viure. No vaig ser jo qui va triar que visqués, va ser el destí, si jo hagués tingut que morir, tota aquesta història no existiria. Quan vaig tornar a obrir els ulls per assegurar-me que estava viva les primeres persones que vaig veure van ser la meva família.

Els meus pares estaven plorant de l’alegria, mai havia vist al meu pare plorar des de que el F.C.B. va perdre fa uns anys a la final de la Champions. Jo m’estava intentant fer la forta però quan se’m van tirar a sobre per abraçar-me, no vaig poder aguantar i em vaig vindre a baix.

-Filla meva! No saps tot el que hem patit el teu pare i jo. Com se’t pot ocorre drogar-te? Només ets una nena! -em diu la meva mare mentre em balanceja.

-Mama ja no sóc una nena, m’estic fent gran i vull provar coses noves. El què passa és que se me’n va anar de les mans, ja està - li dic mentre li aparto la mirada, ara mateix no tinc ganes que els meus pares m’escalfin el cap.

20 hores i 30 minuts del dia següent:

Estava bastant decepcionada amb els meus amics, mentre estava en coma tenia la sensació que estaven allà amb mi, però al despertar-me no hi eren, ho dec haver somiat tot això. De cop hi volta escolto molts crits al passadís.

-Que no podem passar? - no sé si m’ho estic imaginant o no però aquesta veu és igual que la de la Cinta.

-Senyoreta ja li hem dit abans, l’horari de visites ha acabat fa 30 minuts, torneu demà i podreu veure-la.

-Li dic jo per on em passo els horaris de visita? - sí, definitivament aquesta era la Cinta.

Després d’això només s’escolta a l’ infermera cridar que no corrin, que estan a un hospital. No puc evitar riure’m, ells són els únics que podrien posar-se a córrer al mig d’un hospital. La porta de la meva habitació s’obre i apareixen tots, la Cinta, el Santi, el Màxim, la Loreto i quan la porta ja s’estava tancant va entrar l’Eloi. Tots se’m van tirar a sobre i em van petonejar.

Em van preguntar sobre la pastilla, oh la maleïda pastilla.

-I la pastilla, que ha passat amb ella?

-Doncs, aquest matí tenia curiositat i, li he preguntat sobre la pastilla a la Marta, la meva infermera, això és el que m’ha explicat:

"Els metges anaven molt atabalats perquè tenien en les seves mans la pastilla, aquella cosa blanca, rodona, tan petita pel que ho havien passat tant malament tots i totes durant aquelles 48 hores.

Que, ara només els hi quedava analitzar-la i veure si hauria sigut molt més perillós per mi i per a tots aquells adolescents que han patit o que tindran que patir un coma per les maleïdes drogues.

Van portar la pastilla d’Eva al laboratori per ser analitzada; de seguida un tou de gent, científics, metges, etc. Es van posar mans a l’obra per descobrir el que contenia aquella pastilla; però no va ser fàcil, segons el que m’ha explicat la Marta; van trigar dues hores en analitzar aquella maleïda pastilla, ja que era una novetat.

Després d’analitzar-la bé durant 2 hores van trobar una resposta.

La Marta m’ha dit que aquella pastilla és molt perillosa; i que si hagués trigat més de tres dies en despertar, els efectes haurien sigut terribles, ja que el meu cos no hagués aguantat.

Vaig tenir sort de despertar-me abans de que acabessin d’analitzar la pastilla perquè després, ella m’ha dit que me l’haurien d’haver tret d'alguna manera si no m’hagués despertat; i que jo no se la sort que he tingut en tot aquest trajecte, té raó perquè no ho sé, no en tinc ni idea."

Tots alhora em van dir:

-Tranquil·la, ja ha passat tot i estem aquí, per ajudar-te i cuidar-te.

Llavors ells em van explicar que els que havien trobat la pastilla eren ells, i tot el que havien tingut que fer per aconseguir-la. Vam decidir canviar de tema perquè crec que ja tots havíem tingut suficient amb aquest tema, van aconseguir que m’oblidés d’aquest tema durant una bona estona.

Hi va haver un moment que tots van callar i es van mirar entre ells, jo no estava entenent res. Llavors el Màxim s’aixeca i diu:

-En fi nois, tinc molta gana, m’acompanyeu a la màquina per comprar-me alguna cosa?

-Jo passo, prefereixo quedar-me aquí - diu la Cinta estirant-se al petit sofà que hi ha a l'habitació.

-Però que dius carinyo, tenim que estirar una mica les cames, portem massa estona sentats - li diu el Santi amb una cara molt sospitosa.

A la Cinta li canvia la cara, sembla que s’hagi il·luminat i llavors se’n van tots excepte l’Eloi.

-Ho sento molt, et tindria que haver fet cas - li dic mentre ell s’aixeca de la cadira i ve cap a mi.

-Et vaig advertir i no em vas fer cas, però no passa res, ja saps que amb tu no em puc enfadar - diu mentre s’asseu al meu costat.

-Està tot arreglat entre nosaltres? No m’agrada estar malament amb tu ja ho saps.

En comptes de contestar s’estira al meu costat i m’abraça, no fa falta que em contesti. Amb això ja sé que tornem a estar junts i costarà molt que ens tornem a separar.

Bé doncs:

-Si heu arribat fins aquí es per que la meva història us ha agradat, espero que d’aquí a uns anys aquesta historieta serveixi per riure i no per plorar.

Activitat en imatges