Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava a trobar la persona que em va apartar del meu pare i tu em vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que em podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no em vaig poder contenir, em va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Em vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, em vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que em va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no em podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre una de les persones que més t’estimes. Sé que em diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no és veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell em va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Animi  + (Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: T …
  Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: Tirant anava de camí a Anglaterra on devia rebre l’ordre de cavalleria a les noces del rei anglès. Va fer una aturada al camí per descansar, i es va trobar amb l’ ermità (El comte de Varoic) ell va descavalcar i li va fer una reverència, i a continuació va contar-li el motiu del seu viatge. El comte adonant-se de la puresa del llinatge de Tirant el convida a lluitar amb ell per demostrar la seua força. Tirant accepta, com correspon a un cavaller del seu nivell, i desprès d’un combat de moltes hores a peu i a cavall, El comte de Varoic derrota a Tirant i acaba el capítol i el llibre.
  a a Tirant i acaba el capítol i el llibre.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga  + (Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, …
  Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.
  da amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.)
• Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde  + (Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal con …
  Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.
  strant que és un bon director d’editorial.)
• Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)
• Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron  + (Treball en grup: Redactar una carta inform …
  Treball en grup: Redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre. Extensió màxima: 800 mots Llibre triat. “El temps de l’oblit” Personatge triat: Tetxu Membres del grup: Gaspar Miralbés, Eduard Baró i Sergi Piqué Hola Tetxu, Tu no em coneixes. Fa un temps vaig llegir la teva història i des del primer moment em va captivar i per això he decidit d’escriure aquests mots. Em vaig sentir atret pel teu caràcter quasi des del primer capítol. Em va impressionar molt la teva història, la manera amb què vas haver d’afrontar els fets de la teva infantesa, fer-se gran en un poble del País Basc i ser fill d’un militant etarra conformen un caràcter especial, tot i que vas viure a l’ombra del teu pare, l’amor de la Izaskun, incondicional, com només una mare pot oferir va ajudar-te a créixer. Quan vivim situacions difícils, de vegades les guardem a dins, ben dins nostre; no volem compartir el dolor amb ningú, i menys amb la gent que estimem això fa que tinguem pocs amics però de debò, sembla com si tinguéssim secrets que només volem saber nosaltres, penso que això també et passa a tu i al llegir els diferents capítols es va confirmant això. L’amor que sents per la teva mare i sobretot per l’Ainoha, la teva xicota, marquen la teva adolescència i aquest gran sentiment vers la música d’un grup com el de Led Zeppelin, un grup de rock dur que tocava tot tipus de gèneres, com el blues, el rock and roll, el soul, la música celta, el folki, també han influït en la teva personalitat; de fet és curiós com la música forma part de les nostres vides . Entenc el que devies sentir en trobar a Carlos, un noi que va arribar al poble un dia i et va explicar que havia vingut buscant a un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu, i així vas conèixer un altre noi a qui li agradava Led Zeppelin, la música uneix i marca una manera de viure i de pensar. Això passa en tots els temps i en moltes circumstàncies, sobre tot quan es troben dos adolescents. A mi també em passa, em trobo a gust amb amics a qui els agrada la mateixa música que a mi, però tornem a allò que t’estava dient. Durant molt temps vas estar esperant al teu pare per fer-li mil i una preguntes, pot ser et volies venjar del dolor que va produir ell en la teva mare o en tu mateix, però al final, quan la teva relació amb el Carlos et va fer replantejar tantes coses, tu només vas poder perdonar. En aquesta part del llibre vaig admirar el teu coratge i la capacitat de posar-te en el lloc de Carlos. Però...és tan difícil d'arribar a ser "bonament un mateix"! Arribar a expressar-se com un voldria...crec que al final del llibre tu ho aconsegueixes. Tu li dius al Carlos, “ni tan sols sé què sento. Odi, compassió, ansietat, ràbia, desconcert,...” i així et confies al teu “amic” Carlos el moment en què vas a veure al teu pare, i així ets “tu mateix”. Quina decepció devies sentir al saber qui era realment en Carlos!, però quina gran capacitat de comprensió vas demostrar acceptant que els dos éreu fills d’unes circumstàncies, dos “cors solitaris” i que no éreu vosaltres mateixos, sinó les circumstàncies les que us havien portat a extrems com el que es va produir davant del teu pare. Em va agradar com es va produir el final de la novel•la, tot el que deies em semblava carregat de raó i de mesura i per això mateix hi estic d'acord, penso que saber posar-se en la pell de l’altre és la millor demostració d’amistat i quan en un moment vas començar a treure els sentiments tant de temps amagats, van sorgir sense més i tu vas plorar per tots els anys de silenci, demostrant que la sensibilitat forma part de les persones i de vegades no hem d’amagar allò que sentim. Crec de debò, que cada un ha de procurar ser bonament ell mateix i no pas anar pel món disfressat d'una altra cosa, per això m’ha agradat el final del llibre i la teva reacció al dir adéu a Carlos, deixant una porta oberta a l’amistat, tot i que després d’un temps. El temps és important per tornar la tranquil•litat i per oblidar ferides. Bé, Tetxu, espero que aquesta carta t’arribi i et porti aquest sentiment d’admiració que et volia trametre en escriure-la. Salutacions cordials d’un admirador, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08
  or, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08)
• Activitat 8 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac  + (Tràiler del llibre)
• Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels Carlafaixedas  + (TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'u …
  TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'ultratomba AUTOR/A DEL GUIÓ/ Clàudia Riumalló,Paula Bonfill, Eloy Ruiz i Carla Faixedas. NOM DE GRUP: Carlafaixedas PERSONATGES: PARE I 3 FILLES. INT/EXT. DIA/NIT. LLOC 01 -Foto d'una mare terrorífica. PERSONAtgE a (Clàudia) Conten que fa molts i molts anys, la jove de casa de Pepe de Durro va morir de part, però la llevadora va poder salvar la criatura. A més d'aquesta nena, la dona en deixava dues més. -Foto d'un pare desesperat i trist PERSONAtgE b (Eloy) El pare estava desesperat, com s'ho faria per cuidar ell sol a 3 nenes? -Foto de por PERSONATGE C (Paula) El pare va començar a trobar-se coses paranormals, com si un fantasma cuides a les seves filles. -Foto de por PERSONATGE D (Carla) Què creieu que contestaven les nenes quan els preguntaven qui les cuidava? -FINAL: Foto llibre (Carla) Si t'agraden els misteris, aquest conte és per a tu! Veu de nena terrorífica: la mama... Crèdits
  u de nena terrorífica: la mama... Crèdits)
• Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels LAKARENMANDA  + (UN noi de berlin se'n va a viure al costat d'Auswithch on es fa amic d'un jueu.)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends  + (Un 12 març qualsevol a la ciutat de Valènc …
  Un 12 març qualsevol a la ciutat de València conptaven un fet en les notícies, a la televisió, en els diaris, en definitiva, en tots els mitjans de comunicació que existien fins eixe moment. Aquest esdeveniment era una mascletà abundant en pólvora, la més gran que s'havia fet en la història de tota la Comunitat Valenciana, amb més de nou-cents quilograms de pólvora. Aquesta mascletà tots deien que se celebrava el 19 de Març com cada dia de Sant Josep. Van anar passant els dies a la ciutat de València i només es comentava: "Vas a anar a la mascletà?", "Anem a morir per fer-la amb tanta pólvora "," Estic nerviós per aquest fet". Fins que va arribar el dia. Tots els comentaris que s'escoltaven en els carrers eren aquests, amb alguna que altra modificació depenent de la persona que ho diguera. Va arribar el tan esperat dia, i com tots els dies de Sant Josep, la gent es va despertar amb la despertà, excepte els que dormien com els coales en les branques de l'arbre que habitaven. Els turistes que estaven per València, es van espantar perquè mai es van despertar amb una ona de sons així, harmoniosos per als valencians, per als turistes era com un taladre al seu cap que no finalitzava fins que acabés l'acte. Va arribar el migdia. Els que estaven dormint, ara estaven en qualsevol bar dels carrers dels voltants de la plaça on s'havia de celebrar la mascletà. Estaven amb un parell de xurros amb xocolata per esmorzar, i mentrestant, alguns locals van treure pilotes grans perquè la gent no s'avorrira a l'espera del començament de la mascletà. Quan quedava encara mitja hora perquè comencés, la gent no es podia moure, i les pilotes que havien tret els locals ja no es podien moure amb la facilitat que tenia uns deu minuts abans, ara es jugava amb el cap dirigint-la fins que a deu minuts abans que començara l'acte, quan els locals reclamaven les seées pilotes, i només les van guardar es va sentir: "PUM!". La gent va embogir amb aquest so que marcava que quedava poc perquè comencés l'acte tan esperat per tots. Es va escoltar un altre "PUM!" i la gent ja estava aplaudint nerviosa, tan nerviosa que a alguns els van entrar ganes de pixar perquè no podien esperar més temps. Va sortir la fallera major a dir les paraules tan esperades per tota la gent que presenciava el l'acte fins i tot per la seva cort d'honor, que estava al seu costat. -Senyor Pirotecnic, pot començar la mascletà!.- S'escoltà l'últim avís i donà començ al gran acte esperat per tots els espectadors, la gent sentia de tot per aquest so: els valencians pau, tranquil·litat, com una melodia de Mozart, aquest era el semblant per als valencians, com si esperessin La dominant, La sensible i finalitzar amb La tònica. En canvi, els turistes que pensaven que era un luxe poder anar a contemplar tal acte. A alguns els va encantar escoltar tal soroll, altres, en canvi, veien que la gent entreobria la boca, i aquest gest de entreobrir-la no ho entenien perquè ells es tapaven les orelles en pensar que tants decibels per al timpà era dolent per a la seva salut. Arribà el terratrèmol, els valencians van embogir, i en aquest instant passaven uns cavallers per fer una actuació, els cavalls, es van espantar perquè no suportaven tant soroll i van començar a córrer per intentar salvar les seues vides, pel camí varen atropellar molta gent, la van arrossegar per terra fins a tal punt de produir molts ferits i alguns morts. La gent, mentre els cavalls els atropellaven, s'allunyava com podia d'ells però qualsevol cosa que fessin era impossible i si el cavall passava per on estaves podies ser ferit o morir. La mascletà va finalitzar, i els cavalls, es van calmar poc a poc, ara només estaven espantats perquè no sabien si tornaria a succeir, mentre, la gent aplaudia per la mascleta als carrers on no hi havia cavallers. Als cinc minuts,van arribar diverses ambulàncies i van determinar cent vint ferits i trenta morts en el minut que varen embogir els cavalls. Des de llavors l'empresa va haver d'indemnitzar dos-cents mil euros durant deu anys a totes les famílies dels ferits, va suspendre tots els seus actes en setmanes de falles i en la resta de l'any perquè no tenien més diners que cent cinquanta mil euros i esperaven obtenir benefici amb l'actuació que tenien a les 17:00 a la Plaça de la Verge de València. Però a ells els va resultar estrany que ocorregués això amb els cavalls.
  trany que ocorregués això amb els cavalls.)
• Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries  + (Un amor a cada port Després de la mort de …
  Un amor a cada port Després de la mort de la mare dalt del vaixell, em trobava sol davant la immensitat del món. Al cap de dues setmanes vam arribar a port. Era una ciutat nova i estranya per a mi. No sabia on anar ni què fer. Em passava les setmanes pidolant i robant pel carrer, com molts altres nens. Un dia mentre caminava pels mercats d'Alexandria, un vell pagès va sorprendre'm agafant una poma d'una fruiteria. Aleshores, per una vegada, la sort va somriure'm i el vell va proposar-me allotjament, un sostre i menjar a canvi d'algunes feines. Però al cap d’un temps les feines inicials van acabar convertint-se en esclavatge. Vaig decidir escapar-me. M'alçava del llit cap a les dues decidit a abocar-me a allò que el destí em tenia preparat. La meva pell notava com el fred s'enganxava al voltant del cos. Vaig caminar durant hores fins que vaig arribar a l'últim bar del port, on hi havia una mena de taberna, l'única que encara tenia els llums encesos. Mort de fred, vaig decidir demanar una calenta cervesa de mantega. Entre els mariners va aparèixer una bonica jove, que a mesura que s'anava apropant el meu cor bategava més fort: – Què fa un jovenet tan ben plantat com tu a aquestes hores de la nit i en aquest bar? Necessites els meus serveis? Els dilluns gairebé no tinc feina. Véns a casa? Jo, emmudit i perplex, no sabia què respondre davant la proposta que m'havia fet aquella bella dona, ja que no entenia de què anava tot allò. Finalment, després de rumiar una bona estona vaig caure-hi: havia anat a parar en un prostíbul. Aquella jove devia interpretar la meva cara d'incredulitat i va tornar-ho a intentar. Va refer la proposta d'una manera més subtil: – Sento haver-te espantat, sóc la Yasmin, treballo en aquest bar. Què fas aquí? Després de xerrar una estona amb ella em vaig adonar que les seves intencions eren completament diferents de les inicials. Vaig contestar: – No tinc res, sóc orfe. M'acabo d'escapar d'una vida horrible que desfeia amb angoixa les meves esperances. Ella va somriure, assentint. Era la primera persona que m'entenia i no sentia pena davant la meva situació. Era diferent: – T'entenc més del que et penses. No tots hem pogut viure una vida fàcil, m'incloc. Jo llavors era un nen i no n'entenia gaire, de preguntes indirectes, així que ho vaig fer directament: – Com vas arribar aquí? – Jo també em vaig escapar de casa... Veia el dolor en els ulls d'aquella noia, mentre dues llàgrimes baixaven veloçment per les seves galtes. Després d'aquesta trista història vaig acompanyar-la al camerino i una vegada canviada vam sortir d'aquell lloc de mala mort. No sé quants carrers vam creuar ni quants barris vam recórrer fins arribar a la seva residència. Potser era per l'esgotament que portava a sobre. No sabia on em portava, l'únic que percebia era la pobresa creixent de cadascun d'aquells ambients. La seva casa era molt petita, humil i senzilla. Ella va ensenyar-me la seva habitació i va dir que compartiríem llit si no em feia res, ja que no en tenia cap altre. Sense pensar en res més que el meu cansament acumulat vaig adormir-me en un instant. Al matí següent va despertar-me amb suavitat. Encara no havia sortit el Sol. Em va dir que se n'anava al port, que allà hi havia molt bon negoci i molts clients: mariners que arribaven de ports llunyans a trenc d'alba. També digué que podia quedar-me a casa seva, però que si havia de sortir tanqués amb un cop de porta. Vaig decidir acompanyar-la. Havent arribat al port, ella va començar a flirtejar amb els seus clients habituals, davant dels quals jo no hi feia res. Així doncs, havia arribat el moment d'acomiadar-nos. Sempre la portaria al cor ja que la Yasmin m'havia ensenyat valors dels quals havia prescindit des de la mort de la mare. Va fer créixer el meu esperit de competitivitat, afany de superació i proximitat envers la vida. Vaig caminar una estona fins que vaig veure un home que tot cridant deia que buscava tripulació, i m'hi vaig apuntar sense pensar-ho. Tan sols tenia setze anys. No era conscient del tomb que la meva vida faria quan embarqués al Galileo. En un any vaig guanyar-me la confiança del capità del vaixell, i ja de gran el capità decidí quedar-se en un port per compartir el que li quedava de vida junt a una bella dama, la qual estimava bojament. Durant els anys següent vaig anar solcant els mars, vivint el meu dia a dia sense saber què m'esperava l'endemà, abocat al meu destí. Al llarg del meu viatge vaig conèixer i deixar enamorades moltes dones, cadascuna a diferents ports. Però cap d'elles em va deixar tanta marca com la Yasmin, exceptuant d'una: la Nura. Tot va començar mentre desembarcàvem al port de Constantinoble. Baixant del vaixell, vaig fixar-me en una pedra preciosa que portava una noia en un collaret. Vaig intentar creuar-hi pel costat per comprovar si encara mantenia la pràctica com a lladregot i poder robar-li el collaret que tant m'havia cridat l'atenció. Poc a poc, anàvem apropant-nos l'un a l'altre, sense ser conscients del que anava a passar. La meva mà es preparava per cometre el robatori, mentre ella duia un somriure maliciós als seus carnosos llavis. Tres passes, dues passes. S'acostava el moment. Una passa... i aixeco ràpidament la mà direcció al seu coll amb l'objectiu de poder desfer-li el nus del collaret, fregant-li el clatell. Vaig immortalitzar el moment de posseir aquella valuosa peça entre les meves mans, com un cofre en les d'un pirata. Seguí caminant com si res, pensant en el meu triomf i memorant vells temps com a lladre. De sobte vaig sentir una enrabiada i picant veu, dirigida cap a mi, que cridava: – Eh, tu! Torna'm això, que és meu! A més, a tu no se't veu necessitat! – Només recordava vells temps, com te n'has adonat, però? Ella em va explicar que ja feia anys que estava ficada en el món dels robatoris i que sabia molt bé de què anava tot allò, que ho coneixia perfectament. Vaig proposar que m'acompanyés a prendre una bon got de rom com a forma de disculpa. Però un got es va acabar convertint en dos, i en tres, i en quatre. Quan portava una bona ració d'alcohol a sobre ella es va aixecar, es va posar la mà a la butxaca i em va tirar un rellotge que em pertanyia. S'acomiadà tot dient: – A Constantioble vigila bé tot el que tens. No et pots fiar de ningú. Espero que ens veiem aviat. Per cert, el meu nom és Nura. Aquella nit no vaig parar de pensar en ella, així que el dia següent vaig anar al mercat. Necessitava trobar-la. Recorrent com un boig tots els carrers al voltant i dins del mercat, vaig trobar-la en una cantonada, ajaguda amb la seva típica rialla confiada i menjant una poma que segur que havia estat robada. El temps transcorria mentre passàvem tardes junts. Cada dia endarreria més el viatge amb alguna excusa, però en realitat només volia estar amb ella. Els mariners s'estaven afartant de mi a mesura que jo els ajornava la sortida de Constantinoble per una pirata. Passat un mes, vaig decidir que havia arribat l'hora d'establir-me en un lloc i formar una família, deixant de banda els meus problemes, els quals ella havia fet que oblidés. Vaig vendre el meu estimat Galileo a uns desconeguts que van prometre cuidar-lo. Tot anava bé fins que un dia d'estiu arribà un vaixell al moll. Ella havia sortit a comprar com cada dissabte al matí. Jo vaig decidir anar a fer un tomb pel port, aquell lloc on havia viscut tantes experiències. De sobte, mentre caminava apreciant la bona vida que portava, vaig veure sortir la Nura d'un vaixell, mentre s'acomiadava d'un home apassionadament, amb un petó. El món se'm va ensorrar. No vaig voler cap explicació ni la necessitava. Decebut i impotent vaig arrencar a córrer cap a casa. Això ja devia anar de lluny. Vaig recollir totes les meves coses, però abans de marxar li vaig escriure una nota: Tota esperança amb tu s'ha esfumat. Els anhels d'amor per tu han estat en va, i ja res em farà oblidar-te. Vaig deixar-ho tot enrere i m'has traït. Has destruït l'única espurna d'amor que em quedava. Adéu per sempre, Nura. Vaig fer un cop fort de porta, deixant enrere tots els meus records, al mateix temps que una llàgrima recorria riu avall la meva galta. Ja no confiaria en cap més dona. Em vaig dirigir al port amb la intenció de comprar un altre vaixell amb els diners que encara tenia, i d'embarcar-me en un llarg viatge. Potser aquest era el meu veritable destí i ningú m'estimaria mai més. Estava ple d'odi contra les dones i contra els cristians. La ira va revifar dins meu.
  els cristians. La ira va revifar dins meu.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels JuanMarc  + (Un antic lluitador de la independència d'I …
  Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima. En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els "citauca". Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
  sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.)
• Activitat sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 2 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 3 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 4 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)

• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Lbabot  + (Un banner per a Tirant!)

• Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels Pauvives  + (Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadamen …
  Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadament per un fort cop a l’habitació del costat. Em vesteixo apressadament per investigar què hi passava. Surto per la porta de la meva habitació, em disposo a obrir la porta d’en Pol però un munt de roba impedeix que hi pugui passar. Pico fort a la porta, no m’escolta el gamarús del meu germà, té la música massa alta. Pico i pico però com si fos un talp sota terra no escolta res. Baixo les escales de la casa per preguntar què passa amb el Pol i el perquè està tant content. Ma mare no està a casa i mon pare esta treballant. Dons cap problema, em preparo la meva llet calenteta amb una culleradeta de cola-cao i m’espatarro al sofà amb intenció de no moure-m'hi. Acabat el meu temps de descans, recordo que havia quedat amb el Peter ja que el vaig deixar tirat en aquella escola tan pija i superficial. Pujo les escales i trobo tot de roba pel terra, era l'habitació del Pol que estava desbordada de roba. Vaig entrar a l’habitació a la força com si fos una jungla frondosa a través de la roba. En Pol està estirat al llit amb els cascos al màxim. Pregunto al Pol el perquè està amb tot pel terra, tot fet un desastre. Em parla d’un viatge que farem amb la família al dia següent. Ens anirem de viatge al País Basc. Em quedo bocabadada, sobtada perquè no en sabia res. Reflexiono i reflexiono i penso que em podria escapar amb el Peter. El tenia mol abandonat i el vaig deixar en aquell col·legi i d'allí no vaig comunicar-me més amb ell. Uns dies més tard, quan ja érem a l'aeroport, quedo amb el Peter a l'aeroport, li explico el que sentia per ell i li demano perdó per tan ximple que havia sigut. El Peter amb cara enfadada se'm queda mirant profundament als ulls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.
  ls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les poupou  + (Un cop acabat l’estiu, en Carles es va pla …
  Un cop acabat l’estiu, en Carles es va plantejar un milió de preguntes de difícil resposta. Tot el que havia mogut la seva vida ha quedat enrere, sense el final que ell esperava. Per què? La idea que l’havia envoltat a principis d’estiu, el fet de venjar-se de la mort del seu pare, començava a fer-se més dèbil, a perdre importància, a quedar en un tercer pla. L’amistat que havia crescut entre els dos amics era cada cop més inevitable, pel que feia a en Carlos, i els interessos que l’havien mogut fins aleshores, havien marxat deixant lloc a una relació vertadera. En Carlos se’n va adonar que matant l’assassí que va acabar amb la vida dels seu pare, no arreglaria pas res. Els dos nois havien viscut sense la figura paterna, així que ambdós coneixien de primera mà les dificultats que això suposa. És per aquest motiu que en Carlos va abordar l’objectiu d’acabar amb la vida d’un ex-etarra ja que d’aquesta manera obligava al pobre Tetxu, el qual no tenia culpa de res, a patir i sofrir tant com ell ho va fer, fins i tot encara més que vivint sense conèixer qui era realment el seu pare. El lleidatà està segur que el temps de l’oblit serà del tot profitós en tots els sentits. Serà de bona ajuda a l’hora de fer viatjar la seva ment, retrobant-se amb els seus propis pensaments, fins al moment que tot va començar i fer balança de tot allò, bo i dolent, que l’ha ajudat a créixer, incloent-hi, per suposat, la seva amistat amb en Tetxu. Potser la manca de pare que han patit els dos amics, pot ser una bona coincidència per començar una amistat eterna. Una amistat que no els hi permetria, en cap moment, girar els ulls al passat i començar novament un tiroteig de bales oblidades que no farien res més que obrir les ferides ja curades.
  res més que obrir les ferides ja curades.)
• Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé  + (Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el …
  Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el viatge de Jonathan al castell de Dràcula, el viatge de la Mina amb la Lucy i les coses que passen durant tot el seu viatge, les vivències del Seward i el seu pacient, en Dràcula a Londres amb la Mina i el seu amor passional, perquè l’amor i la immortalitat creiem que és una de les idees principals que transmet el llibre. Per transmetre tota aquesta informació, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.
  , farem un tràiler amb forma d’stopmotion.)
• Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends  + (Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón …
  Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perqué s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, és a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posar-se roba de gala i eixir a sopar totes. Ja una vegada que hagueren dinat, contractar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocórrer un accident en la mascletà, on la fallera va morir perquè el vent havia mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta notícia va arribar a tots els llocs possibles per mitjà de la televisió, fins al seu noi,que es va posar a plorar perquè ell l'estimava molt com per a perdre-la. A més, ell, es va sentir pitjor, perquè ell ja havia fet el seu comiat amb els seus col·legues i una stripper que varen contractar. Es va sentir que ell era infidel i ,com que no podia tindre tant de dolor acumulat en el seu cos i la seua vida ja no tenia sentit sense ella, es va haver de suïcidar. La Cort d'Honor quan es va assabentar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com mai havien plorat. Després totes amb tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien fer la festa perquè la protagonista havia mort.
  a festa perquè la protagonista havia mort.)
• Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Legends  + (Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcó …
  Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcón, es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perque s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, es a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posarse ropa de gala i eixir a dinar totes. Ja una vegada que han dinat, contratar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes elles de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocorrer un accident en la mascletà, que la fallera va morir perque el vent ha mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta noticia va arribar a tots els llocs posibles per medi de la televisió,fins al seu noi,que es va posar a plorar perque ell la volia molt com per a perdre-la ,a mes, ell, es va sentir pitjor, perque ell ja havia fet la seua despedida en els seus colegues i, una stripper que varen contratar, es va sentir que ell era infidel i, per tant, com no podia tindre tant dolor acumulat en el seu cos,la seua vida ja no tenia sentit sense ella, i per tant, es va tindre que suïcidar. La Cort d'Honor quan es va enterar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com nunca havien plorat. Després totes en tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien perque la que feia la festa havia mort.
  en perque la que feia la festa havia mort.)
• Activitat sobre L´últim dia abans de demà - Eduard Márquez, pels Helemoni  + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
  Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
  a renúncia als nostres somnis de joventut.)
• Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Emma-Marina  + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
  Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
  a renúncia als nostres somnis de joventut.)
• Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sergipau  + (Un jove periodista indaga la vida de diver …
  Un jove periodista indaga la vida de diverses models que van viure al límit, como sol ser habitual al món de les ''top'', i tracta d'aclarir el misteri d'una de les més famoses, desapareguda fa deu anys. El vaig llegir perquè m'ho van regalar, i veritat és que em va agradar molt. La forma en què el periodista va reunint les pistes per a trobar a Vània, la exmodel, et captiva i et fa interessar-te pel llibre fins la darrera pàgina.
  ssar-te pel llibre fins la darrera pàgina.)
• Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirigeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Ferran-Vicente  + (Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembar …
  Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembarca a la platja d'una illa del sud de l'Atlàntic amb una xalupa, ja que decideix allunyar-se de la guerra que està succeint al seu país d'origen. Un cop ja ha arribat, el sorprèn que l'únic habitant de l'illa no surti a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó (l'altre habitant de l'illa) i l'Aneris, la de la pell freda la qual és l'esclava d'en Batís- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
  e crueltat i d'amor, de por i d'esperança.)
• Activitat sobre Elles també maten de l, pels WikiRetards  + (Un reflex a la mirada Un home camina sol …
  Un reflex a la mirada Un home camina sol per la nit fosca, per un carreró estret. Veu una noia molt bonica espera a la parada autobús, s’assenta al seu costat a la banqueta. -Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar. La noia riu, posar-se vermella: - Jo crec que has de tornar a passar. Els dos rigueren; -em dic Ibraïm. -Encantada, em dic Ariadna. -Ariadna a on vas aquestes hores de la nit? -Tornava a casa, he estat amb uns amics. -Vens d’una festa? No aniràs beguda? Rigué, - he begut una mica, però controlo. -Segur que no necessites cap ajuda? Si vols t’acompanyo a casa. La noia es va sorprendre de la directa de aquest estrany. -No gràcies, puc anar tota sola. En aquell mateix moment passà l’autobús, - que tinguis una bona nit Ibraïm. -No no si ara hi pujo. Els dos nois pujaren a l’autobús, la noia semblava inquieta, l’home no parava de mirar-la i somriure. L’Ariadna/ va arribar a la seva parada i baixar ràpidament. L’home curosament també baixar, la va seguir carrer amunt fins arribara la seva casa. Quan ella obrir la porta saltar-li al damunt i tombar-la: -Però que coll* fots? Això és l’últim que recordà l’Ariadna. Ara estava lligada al seu llit mentres l’estrany de l’autobús la violava i li pegava, de sobte prengué consciència cridà que parés. L’home seguia empenyent-la pel darrere. De sobte va veure que l’home agafà una llampara i golpejar-la al cap. L’home va sortir del llit i es va vestir. En aquell mateix moment la Ariadna encara estava viva i respirant mentres tenia la llampara damunt del cap mentres gotejava la sang del seu cap. L’home va agafar un ganivet de la seva motxilla i va tallar la senyoreta en petits troços de carn, en va agafar uns quants de la cuixa, on hi havia més greix i se la va menjar crua. El que va sobrar ho va deixar en unes bosses de brossa que va posar en el jardí de darrere on després més tard les recolliria. Aquest era l’extrany “hobbie” de l’Ibraïm, com a la llegenda del cor menjat, es recorreix a el canibalisme per castigar una ànima, però la diferència amb aquesta es que aquí es per castigar a la seva pròpia ànima. Ibraïm vivia a Síria quan un dia uns fanàtics del dictador van entrar a casa seva i van matar tota la seva família quan ell només tenia 9 anys. Des d’aquell moment Ibraïm o va ser el mateix. El van enviar a un internat de França on va estar fins els 18 anys planejant la seva venjança a aquest Món i al seu deu. Des de que va sortir de l’internat a anat voltant pel món, venjant-se amb tota pobre persona que es trobi al seu camí i que trobi que pot tenir alguna cosa a veure amb el que li va passar a la seva família, o simplement que sigui molt maca. Com el que li ha passat a aquesta noia, que estava en el lloc equivocat amb el pirat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.
  rat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.)
• Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva  + (Un soterrar i una sorpresa Miquel va pren …
  Un soterrar i una sorpresa Miquel va prendre el primer avió al dia següent. Arribà molt fatigat del llarg viatge a l’aeroport de Manises. Ja estava altra vegada en València i s’encaminava amb l’Enrico cap a Burjassot per primera vegada des de fa molts anys. Anava a tornar a xafar la terra on s’havia criat i de la qual va dir que mai més tornaria a xafar fins que Franco morira. Ell seguia amb la terrible tristesa que li omplia el cor pel seu estimat i millor amic des de la infantesa; Vicent Andrés Estellés. I durant el trajecte en taxi va derramar algunes llàgrimes al recordar el passat. Es varen hostatjar en un hotel a prop del seu poble. Varen deixar les seues pertinences i s’anaren a donar el condol als familiars. Quan aplegaren, instintivament, Miquel va buscar Carmina i li va donar una abraçada mentre els dos ploraven com uns descosits. L’Enrico no va poder evitar soltar-hi uns plors al vore el seu company tan dolgut. Hi havia molta de gent en el vetlatori, Vicent era molt estimat. Al matí següent va ser el soterrar i tots dos es van vestir de negre per donar-li l’últim adéu a un gran poeta i millor persona, Vicent. En el rostre del assistents es percebia un gran dolor. En un moment Miquel va alçar el cap i va veure una dona molt prima, i amb les cames molt llargues; el primer que li va venir al cap va ser aquell dia quan els dos amics estaven jugant amb la pilota i van aparèixer unes llargues cames parant la pilota que se li havia escapat. Es va quedar pensatiu, però prompte es va oblidar i va continuar rendint-li homenatge al Vicent dedicant-li unes paraules que van commoure tot el món. Quan va terminar va tornar a vore a aquesta dona altra vegada i se li va acostar. Ell li va dir: - Perdona, m’ets molt familiar, et conec? - Ho sent molt però si et conec , ara no caic. - De segur que no? És que et trobe molt familiar, ets família de Vicent? - No, va ser un amic de la infantesa, res més. Veig per les teues paraules que el coneixies molt bé... - Sí, va ser el meu millor amic des de la infantesa. Els dos es van quedar mirant, i sorpresos van dir alhora: - Tu no seràs... Miquel! –Harmonia! - Déu meu! Com has canviat Miquel... Quina alegria! – Va dir sostenint les llàgrimes. - I tu, i tu!, els anys no perdonen- Va fer una rialleta per dissimular tantes emocions alhora i tantes llàgrimes a la vegada. – Mare meua! I que fas ací? Com t’has assabentat? - Ho vaig llegir a la premsa, i vaig decidir vore’l per última vegada; no sabia res de vosaltres ni del vostre paradís; vaig arribar fa uns mesos de Madrid. L’Enrico que passava pel seu costat amb Carmina li va fer un somriure molt dolç, i ell el va agafar del braç i el presentà a l’Harmonia com la seua parella sentimental. No s’ho esperava encara que no es va sorprendre molt. L’Enric es va alegrar per aquell retrobament, el seu amat estava molt trist però al tornar-se a trobar amb Harmonia li va tornar un poc el color en eixe moment tan dur per a ell. Més tard es van anar a prendre unes copes a un bar per ofegar les penes i Harmonia li va preguntar què va ser de la seua vida després de la seua partida; ell li ho va contar tot i després va ser el torn d’ella que va començar així: -Aquell dia de fa tant de temps, quan vaig fugir amb la companyia de teatre, va ser un dels dies mes feliços de tota la meua vida. - va fer una pausa, amb els ulls fixos en un punt en l’aire, rememorant imatges de la seua joventut- Mon pare estava fora de la meua vida definitivament, ja no hauria mes baralles, més discussions que causaven tant de sofriment a la meua família. Per fi érem lliures. Amb el temps em vaig adonar que ma mare s’havia tornat a enamorar, però aquesta vegada d’un home que si la faria realment feliç, que si la tractaria com ella es mereixia, Carles. “Vàrem viatjar al centre de Madrid, on ens vàrem buscar la vida per trobar un allotjament temporal on poder passar uns dies. Amb el temps, ma mare i Carles feren la seua relació oficial i, després de guanyar alguns diners treballant al carrer, compràrem una casa en la ciutat. Carles era el pare que mai havia tingut, la felicitat que rodejava a ma mare, la nostra vida. Ens vam convertir en una família de veritat, sempre units. Jo vaig créixer a poc a poc, em vaig fer dona, com sempre havia volgut la meua estimada mare. Quan vaig complir el vint anys, Carles em va posar com actriu principal en una de les seues obres. La nostra companyia s’havia fet famosa amb el temps, més coneguda. Guanyaven més diners i contractàvem a més persones. A vegades actuàvem en llocs importants, a vegades no. Però ser l’actriu principal d’aquella obra em va fer molt feliç. Aquell dia actuàvem per a gent de diners. Havien homes ben vestits a les cadires, atents al que succeïa. Resulta que un d’aquells homes era un caçador de talents. Se’m va acostar al finalitzar la funció i em va passar la seua targeta, dient-me que es posaria en contacte amb mi, amb l’excusa que sentia que jo tenia talent. En temps com els que corrien, tot ple de bombes i guerres, això era un miracle. Dons bé, així va començar tot. Aquell home, anomenat Artur Benicalap, era el que jo deia, un home de negocis. Va veure potencial en mi, es va convertir en el meu mànager, en el meu amic. Ell era espontani, sense por a dir el que pensava, que mantenia els seus valors sempre per davant, amb un cor gegant. Jo em vaig enamorar. El que va passar a continuació ho pots imaginar: La meua fama com a actriu va créixer, anava i venia de diferents teatres, vaig obtenir un nom artístic, “La paraula viva”. Temps després, em vaig casar amb l’Artur. A partir d’aquesta data, la meua vida es va afonar, això es va veure lligat amb la meua infelicitat. Jo l’estimava massa, però ell no em volia; volia pensar que sí, però mai em va voler. Un dia que em vaig quedar assajant el meu paper amb l’altre protagonista de l’obra, es va endinsar per la porta del teatre amb els ulls injectats en sang i cridant com un boig que era una *puta*, que li estava sent infidel. El vaig intentar calmar, però m’alçà el braç i em donà punyada a la boca. Em vaig callar, em va agafar pel braç i se m’emportà a casa. Després d’uns nombrosos incidents pareguts, vaig decidir deixar-lo. L’estimava moltíssim però més m’estimava jo. Més tard, vaig crear una campanya per a les dones maltractades, recol·lectar diners i així poder donar-los un lloc on refugiar-se i tenir on amagar-se, estar protegides de les bèsties amb les quals s’havien cassat i que es pensaven que eren de la seua propietat. Tres anys després de crear aquesta campanya que va ser tot un triomf, va morir de càncer la meua estimada mare. Vaig caure en una gran depressió la qual Carles em va ajudar a superar. Ell no era mon pare, però com si ho fóra. Ho vam passar desgraciadament molt malament durant un període llarg de temps i encara la tinc en la meua memòria viva com el seu aspecte després de tornar a viure, després d’aquell infern que va suportar, bé; que vam suportar. I res, fa uns mesos que vaig tornar a Burjassot, amb Carles. Ens compràrem una casa prop de l’antiga i estem vivint allí. He tingut una vida un tant complicada però ara estic completament en pau. L’Enrico i Miquel es van emocionar en escoltar aquestes paraules tan fortes. Van estar parlant un parell d’hores més i a continuació Harmonia els convidà a sopar a sa casa. Era el començament d’una nova història que compartirien junts altra vegada. Altra vegada com els antics temps, però aquesta sense la innocència, ara eren adults i es forjaria una amistat que duraria per tota una vida.
  una amistat que duraria per tota una vida.)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Gopan  + (Un viatge de superació)
• Activitat 3 sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels UltimateTeam  + (Una altra versió de l'home que plantava ar …
  Una altra versió de l'home que plantava arbres Hi havia una vegada un cavernícola anomenat Elz buf buf que vivia en una cova a l’entorn d’un paisatge desolat ,perquè hi havia hagut una erupció volcànica .Generalment, Elz buf buf s’alimentava de carn i de fruites. Un dia va agafar una llavor , per atzar ,i va enterrar-la . Van passar molts anys . Era vellet i es trobava molt malament i es va quedar adormit al costat d’un arbre . Aleshores, es va adonar que de la llavor que havia plantat creixia una cosa molt petita que per a ell era una novetat.Passaven setmanes i allò ja semblava un petit inici d’arbre. Ell va pensar: -Com és possible si jo només vaig plantar una cosa molt petita? I just quan va créixer l'arbre del tot Elz buf buf es va morir just al costat ,amb el cap cot i van passar 20 anys. Amb el temps, i els canvis de temperatura,va ploure, va nevar ,va bufar el vent i, al final al cap de molts anys, el cos d'aquest home va acabar unit a l'arbre. Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio
  Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder  + (Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLI …
  Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba. -Allá al riu hi han un munt com aquestes. -No pot ser ,saps que és aixó? -Doncs no. -Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes. -Pero que dius dona t'has begut l’enteniment. -Tu agafa las que puguis ara vinc. L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar. Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament. CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El que?- li va dir cridant. -No ho se -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i que fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol. - A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell. -I si fem un temple. -No masa gran. -Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la? -Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans. -També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bueno es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja está. -Vale, vale no t’enfadís. -I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes. -Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau. Aixì que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG 10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.
  a snse contaminar i cap guerra per el mig.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder  + (Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLID …
  Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba. -Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta. -No pot ser ,saps què és això? -Doncs no. -Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes. -Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment. -Tu agafa les que puguis. Ara vinc. L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar. A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament. CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El què?- li va dir cridant. -No ho sé -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i què fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol. - Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne. -I si fem un temple? -No, massa gran. -Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la? -Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans? -També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bé, es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja està. -Entesos, entesos, no t’enfadís. -I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes. -Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau. Així que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.
  eta sense contaminar i cap guerra pel mig.)
• Activitat sobre Més o menys jo de l'autor Miquel Duran, pels AlvaroRosetta  + (Una novel·la costumista, pero amb estranys …
  Una novel·la costumista, pero amb estranys costums. Una història realista, però d'una realitat que no és la teva. O sí. Més o menys. "Tu saps qui ets? Jo tampoc". Una edat en què la confusió és fàcil; un viatge de tornada a un món que ja no és el teu; una terra que de tan real resulta gairebé màgica, on les metàfores són reals i tangibles. En definitiva, Més o menys jo és un retrat iniciàtic, una road movie, una novel·la de "ritus de passatge" on unes experiències relativament quotidianes adquereixen tints trascendentals que canvien la vida del protagonista per sempre... i potser també (per què no?) la del lector.
  potser també (per què no?) la del lector.)
• Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé  + (Una ombra, una persona, muchas muertes.)
• Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar  + (Una vesprada després d'estar buscant a Fra …
  Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol. -Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres? -Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu? -Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant. -Franciszka: Començeu, xiques. -Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa? -Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista). -Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal. -Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut? -Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes. -Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat? -Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill. -Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...? -Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda. -Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant. -Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts? -Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla. -Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut? -Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven. (li sona el telèfon) -Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo. -Xiques: No pasa res, agafe'l. (5 minuts despŕes) -Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys. -Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar. -Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia. -Xiques: Adéu, Franciszka. -Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.
  s. Espere us haja servit per a l'institut.)
• Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jodadi  + (Va ser una família molt meticulosa. En el …
  Va ser una família molt meticulosa. En el que la mare (Francisca) d' origen polonesa és una dona decidida que es mou pel cor i que fa lo que creu que ès correcte. Era una dona molt firme i dura, fonamental per Helena en tots el sentits amable i optimista ;,va ser forta en el seu trasllat a Alemanya junt amb el seu marit (el pare d'Helena) d'origen ucraïnes va ser molt estricte en tota la seua vida amb la seua filla. Ambos treballaven dur per la dona servint en una casa de rics i el pare en un taller
  en una casa de rics i el pare en un taller)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els Actualizats  + (Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fa …
  Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fallera Calavera: Pensem que la teua actitud i la teua força de voluntat ha sigut adequada perquè has enfrontat la situació molt bé. Encara que a vegades has tingut reaccions exagerades, comprenem la teua situació ja que nosaltres haguérem actuat pitjor, però sense arribar a matar l'Alcaldessa. Ens haguera agradat que hagueres tingut una relació formal amb Jaume I, també ens ha agradat la relació d'amistat que has tingut amb la Delicà de Gandia. Tenim algunes preguntes per a tu, Fallera Calavera, com per què t'agrada tant la paella si eres una zombie, per què et poses una tomaca com a cor i no li'l furtes a un altre zombie, qué vas vore en Jaume I o com vas sentir-te quan et convertires en una zombie. No entenem per què et queia tan malament la Bellea del Foc si va ser ella qui et va dir la contrassenya per a accedir a la ciutat d'Alacant. En aquell moment ens vas paréixer una prepotent. Per últim, et voldríem aconsellar que no se t'apuge el poder al cap i que amb eixa prepotència no arribaràs a res. Esperem que ens respongues a aquesta carta. Atentament, Els Actualizats.
  Els Actualizats.)
• Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen, pels Entrelletres  + (Valoració sobre el mecanoscrit del segon o …
  Valoració sobre el mecanoscrit del segon origen Som els Entrelletres i valorarem la carta que fa en Dídac abans de morir, feta pel grup Independents del Institut Carles Vallbona. La carta que heu fet està molt bé escrita i estructurada, encara que la data, pensem que no la hauríeu d'haver posat, perquè el llibre no ho específica. S’entén que l’època on transcorre la història és anterior a l’època actual, ja que al llarg del llibre hi ha alguns detalls que així ho especifiquen. A part d'això, heu explicat molt bé com en Dídac, a la carta, parla sobre els sentiments i amor que sent cap a l’ Alba, i sembla que l’hagi escrit ell personalment. També cal dir que la carta està expressada amb molta fluïdesa i es nota que us heu llegit el llibre, tots els del grup. Encara que nosaltres hem apreciat un error que heu comés. En el segon paràgraf de la carta, a la darrera línia, expliqueu que en Dídac i l’Alba veuen uns objectes voladors i pensen que moriran, però en Dídac mai veu aquests objectes volar, ja que ell, en aquell moment, era a sota l’aigua. Malgrat aquests petits detalls, en general, creiem que la carta està molt ben feta i reflexa tot el que en Dídac hagués escrit . Us felicitem a tots els membre del grup pel vostre bon treball.
  s membre del grup pel vostre bon treball.)
• Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels LTRM  + (Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan er …
  Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan era petita, sempre li havia agradat el ballet. Acostumava a anar a classes particulars, però ella sentia que no era gaire ben acollida per les seves companyes i es va desapuntar de l’acadèmia. Un any més tard va tornar a inscriure's en una altra acadèmia, però encara li quedava una mica de por de tornar a ser rebutjada per les seves futures companyes. Va estar un any assistint a les classes i com que se li donava molt bé, l’acadèmia li va cedir una beca de dansa contemporània a Nova York. Però clar, a ella el que se li donava bé era el ballet i a més a més si acceptés la proposta s’hauria d'anar sola, sense ningú i tornar a refer una altra vida. Ella estava molt indecisa, no sabia què fer, i va demanar-li opinió a diverses companyes de l'acadèmia. Després de molt temps pensant-ho, va arribar a la conclusió que tenia por de no saber què es trobaria allà, però a la vegada era una oportunitat única. Va parlar-ho amb l’acadèmia, i va rebutjar la beca perquè creia que era molt petita per anar-se'n tan lluny i estar tan temps lluny de la família, i que en un futur podria reintentar-ho.
  a, i que en un futur podria reintentar-ho.)