Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia  + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una …
  La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
  i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
• Activitat 3 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia  + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una …
  La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
  i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
• Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lucía Prellezo  + (La crítica que faré a continuació és sobre …
  La crítica que faré a continuació és sobre una de les activitats de l'usuari Manelm (Manel Martos, Col·legi SIL) del llibre ''Camps de Maduixes'' de Jordi Serra i Fabra. En Manel ha realitzat una activitat sobre la vida oculta de l'Eloi, un personatge amb qui ha sabut connectar molt bé des del principi. Pel context en què ens situa i la forma en què el descriu, es nota que ha tingut en compte molts detalls i moltes dades per tal d'ajudar que el text tingui sentit dins de la història original. L'escrit, malgrat algunes repeticiones, està ben estructurat i ben cohesionat. Personalment m'ha semblat una redacció original i entretinguda. És evident que en Manel ha gaudit molt tant de la lectura del llibre com durant l'elaboració del treball.
  libre com durant l'elaboració del treball.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Goethianss  + (La filla del rei d’Hongria és una bella do …
  La filla del rei d’Hongria és una bella donzella virtuosa que, per defugir els propòsits d’incest del pare, arriba a sacrificis i sofriments fora mesura. Ara, la coneixerem una mica més fent-li unes preguntes. '''-No et va semblar una bogeria molt gran haver-te tallat les mans?''' Al principi no anava a fer-ho, era una mera amenaça per a que el meu pare no es casés amb mi. Però gràcies a la gran fe en Déu que tinc hem va empènyer a fer-ho per evitar-ho i que tingués un fill amb mi. '''-Què li faries a la comtessa de Provença per haver canviat les cartes?''' No li faria res, no soc ningú per a jutjar els actes dels demés. Déu es qui s’encarrega d’això, encara que no em sembla un fet digne. '''-Què creus sobre la decisió del teu pare de casar-se amb tu?''' Em sembla una decisió irresponsable per part seva. Em sembla un acte impur al ser un tabú de la societat el fet d’incest. '''-Que haguessis fet si haguessis estat en la posició del teu pare? T’hauries casat amb la teva filla?''' Jo hauria buscat una altra dóna perquè m’hauria fixat més en el que sentiria la meva filla. A més, segur que hi hauria alguna dona en tot el món que em semblés molt bella. '''-Pots descriure’ns els teus sentiments quan estaves a la balsa?''' Estava espantada perquè no sabia a quin lloc em dirigia, però a la vegada estava segura de que la meva fe en Déu em salvaria. '''-En arribar a la illa, en general com et vas sentir?''' Alleugerida, segura i una mica feliç, però a la vegada trista per haver deixat, finalment, enrere al meu pare. '''-Quina sensació vas tenir al recuperar les teves pròpies mans?''' Agraïda perquè sabia que era un regal de Déu per haver mantingut la fe en ell. També, feliç i sorpresa. '''-Vas conèixer alguna monja amb la que et vas sentir identificada?''' La veritat es que no, perquè la meva historia es molt peculiar, però també vaig conèixer altres histories diferents. Per exemple, una de les històries que vaig escoltar va ser d’una monja que es va enamorar d’un monge i li van començar a passar coses estranyes com a càstig de Déu.
  assar coses estranyes com a càstig de Déu.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Homèrics  + (La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be …
  La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be -Com et sens sense tenir mans? -Em sento genial perquè estic lliure -Com et sents si el teu pare et vol fer la seva dona? -Malament perque jo el volia molt -Que sents sentla filla d’un rei? -Tens molts privilegis -Com et sent tenint fills tant important? -Es un orgull veure com els teus fills han triunfat -Com creus que es anar en un vaixellsense mans? -Era un repte que tenia que fer -Com creus que es sent el teu pare quan et tallen les mans -Es sentía molt trist -Per els teus fills com ha sigut tenir una mare sense mans? -No els han importat
  una mare sense mans? -No els han importat)
• Activitat sobre La forma de dur els cabells de l, pels Guachipey  + (La forma de dur els cabells Aquell fastigó …
  La forma de dur els cabells Aquell fastigós alemany ja feia dues hores que l’havia clavat en aquell vagó, tenia fam i una set que li pegava la llengua al paladar. A la família i amics feia ja mesos que no els havia vist. Havia estat com un gos perdut fins que el van atrapar. Per a ell tot havia acabat, tot era foscor i soledat. Sols una paraula ressonava dins el seu cap “Auschwitz”, mentre totes les històries de por que li havien contat sobre aquest monstre assassí cobraven vida dins seu. El vagó poquet a poquet s’havia anat omplint fins a l’extenuació. Una forta xiuletada indicà els escassos segons de pau a les vies. El tren eixí, amb tanta força que li va fer una empenta a tots els passatgers que es xocaren entre si. Ell, ja estava suficientment enfonat per a què, a sobre, el trepitjaren. Va alçar el cap per veure qui havia sigut i la va veure. Tindria uns 17 anys, la mateixa edat que ell, tenia la pell tan blanca com la neu, uns ulls verds immensos i el que més cridava l’atenció, una cabellera negra i brillant plena de rínxols. Era tota una llàstima que estiguera tan flaca i tinguera la mirada tan perduda, així i tot estava molt bonica. Es va quedar bocabadat, com una cosa tan bonica podia estar en un lloc i una situació com aquesta? Ella notava com uns ulls negres estaven clavats en ella però no va fer res, ni alçà el cap, li havien ensenyat a callar i no mirar des que havia vingut aquell senyor de gavardina negra a dir-li que era un ser inferior i que ella i tota la seva família havia de deixar-ho tot per anar-se’n a un gueto de mala mort, “amb els seus”... Però al cap i a la fi, que més donava ja? Alçà el cap i es va sorprendre de veure a un xicot ben plantat de la seva edat, estava brut i la seva mirada tan suplicant donava por. Però no la va apartar, va mirar-li als ulls. I així passaren les hores, una conversa de mirades interminable, es digueren el que no havien pogut dir mai amb paraules. Una forta xiuletada indicava els pocs segons que els quedaven. Encara que havia estat un viatge d'hores, a ells se’ls havia passat com segons. I ara, tocava acomiadar-se. Ella va tancar els ulls durant dos segons i una grossa llàgrima se li va esvarar per la galta. Ell, sense pensar-ho, s’acostà delicadament i li féu un bes al front. No era un bes, era el bes, el bes de la llibertat, el bes pur, el bes representant de recordar a tots dos la verdadera ànima humana que tenien oblidada. Els feren baixar i els separaren. A ella, al baixar van rapar-li el cap al zero, a pesar de les seves súpliques. Ell la va intentar buscar, preguntà per una xica amb una bonica melena negra amb rínxols però soles va rebre rialles amb to humiliant per part dels soldats que dirigien el camp. I així, entre cossos sense vida ni ànima es van perdre tots dos, i amb ells, la possibilitat de continuar una bonica història d’amor.
  t de continuar una bonica història d’amor.)
• Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
  La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
  ignorants del món que existeix més enllà.)
• Activitat 2 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
  La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
  ignorants del món que existeix més enllà.)
• Activitat 3 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
  La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
  ignorants del món que existeix més enllà.)
• Activitat sobre Licantropia de l'autor Carles Terès, pels Ignasi carrasco  + (La història inicial del mossèn desemboca e …
  La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia.
  a un secret: el deliri de la licantropia.)
• Activitat 2 sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels Carla i Julia  + (La història que narra és sobre un futur pr …
  La història que narra és sobre un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi (no existencial) portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context , una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges (no tots estan conectats entre ells) per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la socitat de l'informació. Una història creada per Enric Herce, consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades en realitats virtuals. Una història creada per Enric Herce. Consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals.
  s es veuran abocades a realitats virtuals.)
• Activitat sobre El secret de la mare de J.L. Witterick., pels La mafia dels pronoms febles1  + (La història tracta sobre una família compo …
  La història tracta sobre una família composta per un pare una mare i un fill, l'avi matern era professor del seu pare, i els seus progenitors es van conéixer en una reunió d'alumnes a casa del meu avi. Quan es van vore es van enamorar i des d'aquell dia tots les diumenges quedaven amb una dona de companyia . Es van casar i als cinc anys van tindre Mikolaj. Un dia que la mare i el fill van anar al mercat, van conèixer Franzesca, que era la dona que els va vendre els ous els que els van trencar uns homes amb una espenta ja que estaven barallant-se. Un dia que estava al treball va arribar un pacient d'urgència militar alemany i el va operar. Aquest militar alemany més tard li va avisar que en unes setmanes començarien a perseguir els jueus. Per això la dona li va demanar a Franceska que els amagara a la seva casa. Unes setmanes més tard es varen traslladar a la casa de Franceska . Un dia que el carter va a sa casa , escolten el Mikolaj esternudar i l'amenaça amb cridar a la policia però com que el metge el coneixia li va fer el favor de no dir-ho a ningú i li va portar un xarop per al seu fill. POSSIBLE FINAL: Al cap d'una setmana van cridar a la porta i va obrir Franseska, eren les militars alemanys. Li van dir que sabien que tenia una família de jueus amagats, Franzesca no va oposar resistència perquè no volia posar-se en un compromís i els va lliurar i se'ls van emportar. Dos setmanes després la mare i Micolaj estaven en un camp de concentració, mentre que al pare el van agafar per a què atenguera les malalties del soldats alemanys. El pare en assabentar-se que anaven a exterminar la seua família es va suïcidar . El que no sabia aquest és que el seu fill va aconseguir escapar i va viure molt de temps.
  nseguir escapar i va viure molt de temps.)
• Activitat sobre Wonder de R.J. Palacio, pels Wondergirls03  + (La idea que volem transmetre després d’hav …
  La idea que volem transmetre després d’haver llegit el llibre Wonder és que quan coneixem una persona, no ens n’ha d’importar l’aspecte físic, perquè l’aspecte d’algú no defineix el seu interior, pel fet que s’ha de conèixer com és, ja que ningú escull el físic que té. El físic es només una aparença. Els aspectes que volem destacar del llibre, són els següents: l’actitud que té la Summer de conèixer l’August sense que el director li demanés que es fes amiga seva, ella se’n va fer, sense donar importància al que deien les seves amigues.Un altre aspecte que volem destacar és quan la mare li va dir a l’August que encara que no li agradés on es o com li tractessin, ha de pensar que està on li agradaria estar.
  de pensar que està on li agradaria estar.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Lidia.rosa  + (La noia del descapotable Desprès del viat …
  La noia del descapotable Desprès del viatge en autocar des de Venècia, entre en Robert i jo no hi fluïa cap mena de paraula ni gest,que em fes pensar que tot anava bé. Va ser un llarg camí fins a Sitges. En arribar, les portes de l’autocar es van obrir i una mà em va ajudar a baixar les escales. Era en Jimmy! Havia tornat a buscar-me. -Bon dia nena. -Jimmy! No havies marxat a Sarrià per anar a Amsterdam? -Sí, però en arribar a casa de ma mare, vaig parar-me a pensar que què hi faria a Amsterdam sense tu? -Oh quin detall!- vaig dir. - He anat a casa teva a parlar amb el teu pare, però un cop allà he vist que tenien molt enrenou i he decidit que hi aniria més tard, fins que estiguessin més tranquils. -Jimmy, perquè has anat a casa? -Vull demanar-li als teus pares un favor, maca. - Quin favor es aquest,si es pot saber? -”Sorprise”- va dir ell amb entonació anglesa. No sabia quina entremaliadura estaria planejant en Jimmy ara, però amb totes les que ha dut a terme no m’estranyaria que hi sortíssim malparats. -Andrius! Vols que et convidi a un gelat? -Andrius?.-vaig preguntar-li estranyada. -Així es com et diré d’ara en endavant! Mola, és divertit. -D’acord Jonàs.- amb una ganyota. Un cop a la botiga xixonenca, en Jimmy va comprar-me el gelat més gran que tenien. Quin bon amic tenia al cantó. -Et sembla que hi anem ara, a parlar-hi amb la Neus i l’Enric?- em digué impacient. -Això està fet! Una carrera? -D’acord! Però amb la condició que qui perdi li deu un petó a l’altre i no a la galta! Això m’havia fet pensar mentre corríem. Potser li agradava a en Jimmy? El meu millor amic des que hi era a l’Inter? Per què no m’ho havia dit abans? I just ara que en Robert i jo estem tan malament i distants?
  Robert i jo estem tan malament i distants?)
• Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Stokers  + (La nostra idea és fer com si el Jonathan H …
  La nostra idea és fer com si el Jonathan Harker escrivís en un diari tot el que passa al castell de Dràcula. Descriu com és el castell passejant per les seves habitacions i li causa intriga una habitació a la qual no se li permet el seu accés. Mica en mica se n'adona que en Dràcula fa coses estranyes que el delaten com a vampir. Per la nit mentre el comte Dràcula dorm a dins d'un taüt, Jonathan Harker decideix clava-li una estaca i així se'n va d'aquell castell tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.
  tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.)
• Activitat sobre Enxarxats de l, pels MarionaMarc  + (La novel·la Enxarxats tracta de la històri …
  La novel·la Enxarxats tracta de la història de la Júlia quan torna a Barcelona per treballar a l'escola d'enginyeria i li assignen el despatx d'una catedràtica que s'acaba de jubilar, l'Ariadna Mestres, l'antiga directora del centre. En obrir l'ordinador, que va ser reformatat, troba les contrasenyes i la correspondència de la professora. Entra en pàgines webs exclusives i en projectes secrets. De cop i volta una icona d'una aranya blava s'instal·la i li envia missatges que la motiven a resoldre misteris i a informar-se sobre la influència de les xarxes socials, també es fixa en dues aplicacions, l'horòscop i els aforismes.
  s aplicacions, l'horòscop i els aforismes.)
• Activitat 2 sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda  + (La novel·la de "Germà de gel" explica la v …
  La novel·la de "Germà de gel" explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. El tagline d'aquesta novel·la és que a pesar de que la protagonista és una persona obsessionada amb el gèl, el títol fa referència al seu germà M, un noi autista. Aquesta novel·la tambés és un diari de la portagonista, on vol fer un recerca interior, de si mateixa a trevés del gel.
  interior, de si mateixa a trevés del gel.)
• Activitat sobre Natura quasi morta de l'autora Carme Riera, pels Roger Corbalan Claudia Marteles  + (La novel·la està ambientada a la Barcelona …
  La novel·la està ambientada a la Barcelona dels últims deu anys, concretament a la universitat Autònoma. Constantiu Illiesu, un alumne romanès de La universitat Autònoma desapareix sense deixar-hi rastre. Ningú no coneix massa el tímid estudiant, però les seves amigues italianes Laura Cremona i Domenica Arrigo, en col·laboració amb l’únic alumne autòcton que tenia una mínima relació amb el desaparegut, Marcel Bru, comencen a remoure cel i terra per trobar-lo. En plena ocupació dels anti-Bolonya, a la degana de la facultat de lletres només li faltava afrontar una desaparició, i, a sobre, d’un alumne estranger. Ni els professors encarregats dels Erasmus, ni els mossos d’esquadra no aconsegueixen trobar cap pista sobre Iliescu, però el que menys esperen és la desaparició també de la Laura, després de ser entrevistada per TV3 denunciant l’absència del seu company. Tot això capgira la tranquil·la vida del campus i posarà en problemes les autoritats universitàries i policials del Vallès, gens acostumades a enfrontar-se a casos així.
  s acostumades a enfrontar-se a casos així.)
• Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda  + (La novel·la explica la vida d'una dona i l …
  La novel·la explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre.
  desajustos constants entre l’un i l’altre.)
• Activitat 2 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
  La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
  solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
• Activitat 3 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
  La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
  solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
• Activitat sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego  + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
  La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants al seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
  solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
• Activitat sobre Si quan et donen per mort un dia tornes de l, pels Andyari  + (La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agus …
  La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agustí, la seva tornada inesperada remou l’angoixa familiar després de tants anys de silenci i l'espera es transforma en sentiments oposats i rancúnies de tota mena, tals com obsessions, plors i penediments. A mida que avança la narració descobrim també les penúries i tristeses del protagonista, que torna després de viure un veritable infern, que la fet recórrer el món sense saber amb la seva vida. Agustí es un noi de 17 que després d’una discussió amb el seu pare, decideix marxar als Sant fermíns, el que no s’espera es que el que hauria d’haver sigut una petita escapada, acaba sent una fugida de 14 anys, que el faran treballar duríssim, màfies, drogues, presó, males companyies, una dona, un fill i una família desesperada per la desaparició del seu fill gran. Que per sorpresa tornarà un 22 de desembre, fet un home, amb 32 anys i molts secrets que amagar. Llort arrenca d’un cas real que va poder veure en un programa de televisió on una noia desapareguda tornava onze anys després sense demanar explicacions i sense voler explicar res del que havia viscut durant tots aquells anys.
  que havia viscut durant tots aquells anys.)
• Activitat sobre Les darreres paraules de l'autora Carme Riera, pels Alba-Bruno  + (La novel·la «les darreres paraules» escrit …
  La novel·la «les darreres paraules» escrita per Carme Riera, es una novel·la de caire autobiogràfic i històric, encara que presenta una peculiaritat, que es l'ús del recurs literari del manuscrit (re)trobat, tècnica literària basada en la simulació de la troballa d’un escrit, text o manuscrit que introdueix l’obra. L’obra ens narra la vida de Lluís Salvador d’Habsburg, cosí de l’últim emperador de la casa dels Austria, amb l’escriptura d’una espècie de manuscrit/memòria. Es narren intrigues de la cort, la vida amorosa de Lluís Salvador i el lligam que sent amb l’illa de Mallorca, un dels seus llocs de resdiència. En aquesta novel·la escrita per Carme Riera, es narra la trepidant vida de Lluís Salvador d'Habvsburg. Des de pacifisme, naturalisme i inclús una suposada bisesxualitat, la vida d'aquest controvertit personatge ens mostrarà com tradició de la cort i modernor de pensament es poden combinar en una sola persona per a crear una mescla peculiar.
  a persona per a crear una mescla peculiar.)
• Activitat sobre La ratonera de l'autora Agatha Christie, pels Irismarinaankemada  + (La obra trata d'un parell de personatges q …
  La obra trata d'un parell de personatges que per culpa de la neu es queden atrapats a la casa d'hostes Monkswell Manor. Resulta que es veuen embolicats en un crim que ha passat recentment a Londres. Tots els personatges desconfíen els uns dels altres i es crea una trama de misteri i suspens, intentant trobar les/els sospitosos de les víctimes.
  trobar les/els sospitosos de les víctimes.)

• Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels 5 privilegiats  + (La presentació)

• Activitat 2 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka  + (La primera escena del booktràiler es pot d …
  La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
  n repressió i censura per part de l’estat.)
• Activitat 3 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka  + (La primera escena del booktràiler es pot d …
  La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
  n repressió i censura per part de l’estat.)
• Activitat sobre Aloma de Marcè Rolodera, pels Garbí Pla B  + (La vida oculta de Robert Era una nit calo …
  La vida oculta de Robert Era una nit calorosa, com les de cada vespre, però no sé per què aquell dia feia encara més xafogor. La casa estava en silenci, no se sentia ni la remor del vent. Notava el meu cos ple de suor freda. Vaig pensar d'anar a veure Aloma, però se'm van passar les ganes en recordar que ja feia uns dies que ella estava força retinent amb mi i no em feia gaire cas. Algun cop m'havia preguntat per aquelles cartes, volia saber de qui eren i què hi deia, però jo intentava desviar el tema. Què li podia dir? Que havia de marxar perquè em reclamaven? M'hauria començat a atacar amb milions de preguntes que jo no li podria respondre. Vaig obrir la porta de l' habitació i a poc a poc sense fer el mínim soroll vaig baixar les escales dirigint-me cap al jardí de la casa a veure si allà corria una mica més d'aire i podia aclarir les meves idees sobre el que havia passat aquell matí en llegir l'última carta que havia rebut. En arribar al jardí, vaig començar a reflexionar sobre quina seria la decisió que hauria de prendre: quedar-me a Barcelona amb Aloma o tornar a Amèrica i seguir amb la meva missió. Però si decidia anar-me'n, com explicaria a Ana, Joan i Aloma que era un espia que treballava per a la policia secreta d'Estats Units i que em reclamaven per a una missió que comportava haver de tornar a viure a Amèrica? No m'entendrien. Fins i tot em podrien prendre per boig i no creure'm. També em faria mal deixar la vida que estic portant aquí amb la meva germana i la seva família, sobretot em trencaria el cor haver-me de separar d'Aloma. Estava perdut en aquells moments, veia que triar el camí adequat em seria molt difícil. Tot i que intentava desconnectar, aquella carta no em sortia del cap...Tot era massa complicat. Havia de decidir si complir amb la meva missió o no, però també havia de tractar un altre problema: havia tingut un fill. En una d'aquelles maleïdes cartes també em comunicaven que la noia amb què havia mantingut una relació sentimental fa un temps m'havia amagat que estava embarassada per por a que la rebutgés i ara que havia nascut el nen, volia que tornés perquè em reclamava ajuda, ja que també era el meu fill. No sabia què fer, no estava preparat per tenir un fill. I si li ho expliqués a Aloma? No vull que això l'aparti de mi, necessito que entengui que tot això forma part del meu passat, però ara ella és el meu present. Ja han passat uns quants dies en els quals he estat reflexionant sobre totes les notícies que em van donar i crec que finalment he pogut decantar-me cap a una decisió. Em quedaré aquí, a Barcelona, amb la meva família de veritat. Em retiro de la meva feina i he decidit que aniré enviant diners cada mes a aquest fill desconegut i llunyà que tinc perquè no li falti de res. Finalment he triat el camí d'estar al costat d'Aloma i començar una nova vida amb més tranquil.litat i benestar. Trobaré a faltar una mica la meva antiga vida, però m'és impossible deixar el que tinc ara en aquesta casa: felicitat. Berta Cots Cristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma
  ristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma)
• Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els secrets de la Neus  + (La vida oculta de la mare de la Neus La m …
  La vida oculta de la mare de la Neus La mare de la Neus no havia pogut dormir tranquil•la d’ençà d’aquell fet succeït dos mesos enrere, no podia treure’s del cap aquella persecució, la fisonomia d’aquell home, cara-xuclat i amb el nas xato, amb el front i les galtes plens de pigues, i un somriure forçat amb el que intentava donar la impressió de bon jan, però que amagava un aspecte diabòlic. La mare de la Neus, al donar-se conta de la presència d’aquell home tan enigmàtic va accelerar el seu pas i, al adonar-se que al mateix temps l’home també ho feia, arrencà a córrer –era molt poruga, ella- sense pensar-s’ho dues vegades. La pobre dona, espantada, es va ficar dins del primer edifici pel costat del qual passà, l’església del poble, una construcció antiga, amb algunes parts aixecades des de l’Edat Mitjana, de pedra amb les portes de fusta. Avançà lentament, procurant fer el mínim soroll possible –dins de l’església ressonava tot- baixà unes escaletes mig amagades rere l’altar, només començar a descendir-les sentí com algú obria la porta darrere seu, sentí també com grinyolava la porta de fusta de la petita entrada al tancar-se, acabà de baixar les escales que duien a una petita sala on hi havia diverses vestimentes. De cop i volta va sentir com algú baixava les escales de cargol darrere seu, així que s’afanyà a amagar-se darrere una columna de la petita sala. Els passos s’aturaren molt a prop seu; es girà per comprovar que tenia l’esquena ben coberta, però quina va ser la seva sorpresa al adonar-se que tenia a l’home del que havia fugit escassos minuts abans, li treia dos caps i ella es sentia molt inferior a ell, introduí una mà a la butxaca interior de la gavardina llarga que duia, i en va treure una navalla que, oberta, ocupava més que el palmell de la seva enorme mà; la mare de la Neus va començar a suar, i va enretirar-se, fins que no pogué més i topà amb la paret, l’home li apropà la navalla al coll, fins que la mare de la Neus sentí la freda punta topar amb la seva jugular, tancà els ulls esperant que l’home acabés ràpid amb tot, però en aquell mateix moment irromperen a la sala tres agents de l’Interpol internacional i, abans que l’home enorme pogués reaccionar, aquests l’arrestaren, i l’homenàs es girà cap a la mare de la Neus, l’increpà i li digué que l’aniria a buscar fins a trobar-la i assassinar-la. A partir d’aquell moment la mare de la Neus i la pròpia Neus començaren a formar part d’un programa de protecció de testimonis, però l’adolescent no en sabia res; observava que la seva mare es movia sempre inquieta pel pis franc on s’allotjaven, però tot seguia el seu curs normal, si no fos perquè la mare de la Neus assistia a classes de defensa personal i col•laborava amb l’Interpol per trobar l’home de l’intent d’homicidi.
  per trobar l’home de l’intent d’homicidi.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lectors al poder  + (La vida oculta de l’Alba '''Capítol 1: L …
  La vida oculta de l’Alba '''Capítol 1: L’Alba i el seu dia''' En una tarda normal i corrent, l’Alba González va trobar-se amb uns amics. Aquells amics resultava que eren en Tiki i en Taka, dos nois orfes, perquè la seva mare havia estat assassinada. Ells demostraven la seva ràbia i impotència pegant els nois negres del seu barri. Aquella va ser una prova de la vida, la més dura de totes que encara no han pogut superar. L’Alba els va demanar que deixessin de fer tot això. La gent del carrer els mirava de manera molt estranya, com si els fes fàstic. En Tiki, el germà gran, va contestar amb molta ràbia que no volien deixar-ho, que era com una addicció molt estranya, que no ho podien evitar. Van arribar a casa i l’Alba va sortir una altra vegada però aquest cop per passejar sola. Caminant per la platja, li va começar a sonar el mòbil, el va agafar amb cara d’espantada i va começar a parlar amb la seva mare. Després que la seva mare digués que estava a l’hospital, ella se’n va anar correns cap l’hospital Mayoral Gorali. La seva mare estava en una llitera ii l’Alba no sabia el perquè. Uns minuts després l’Alba veia que li estaven fent unes quantes proves per veure si estava embarassada, i sí: va donar positiu. '''Capítol 2: Un embaràs inoportú.''' Després de saber això l’Alba es va quedar al·lucinada: un embaràs, un germà o una germana, haver de fer un espai en aquesta petita casa, un lloc no trobat, haver de compartir-ho tot amb un altre i a sobre permanentment. Un desastre, un nou habitant en aquest món on no hi ha més espai. El metge va dir que estava de tres mesos. Quan ho va saber, l’àvia, va quedar-se sense alè, tornaria a ser àvia per segon cop, un altre nadó que tindria entre els braços.. El primer mes d’embaràs va passar volant. Els companys d’escola ja ho sabien i la felicitaven constantment, els professors trucaven a casa per veure com es trobava la mare, i ja de pas, li deien com anaven els estudis. La mare li controlava molt amb això dels estudis, segons ella havia de demostrar que la família González sí valia, que era un estudiant formidable que podia fer el que ella volgués ser de gran. La mare sempre que tornava de l’escola estava treballant; i ella li explicava que havia de descansar,que ja ho faria . El primer mes li va créixer una mica més la panxa i tot anava bé. El segon mes li va créixer molt la panxa. La gent els anava preguntant els noms que tenien pensats si era nen i els noms per si era nena. Ells tenien una llista de noms. Sempre responien el mateix: que ho estaven pensant i que encara era molt aviat per escollir noms. Seria difícil pensar en un nom que els agradés a tota la família , però cada cosa al seu temps. Cada cop era més difícil trobar roba per a ella i per a la seva panxa, és clar. Un dia la mare va anar al metge perquè li feien les proves per veure si era nen o nena. El metge la va tumbar en un llit, li va posar un gel a la panxa i va començar a mirar amb la càmera. El fetus es veia clarament i també es veia que era un nen, un petit nen. Al tercer mes, la llista de noms de nenes estava tancada. Tan sols quedaven els noms de Raül, Alonso i Iker. Els pares estaven indecisos, aixi que ho van fer a l’atzar. Després d’una bona estona, el dit va caure sobre el nom d’Iker, es diria Iker Gonzàlez. Després d’una setmana van anar a la platja quan de sobte la mare va trencar aigües, van agafar el cotxe i van sortir corrent de la platja fins a l’hospital. Després d’estar hores i hores esperant, li van dir que entrés i per fi el va veure: era guapíssim. '''Capítol 3 : El començament d’una nova etapa''' Després d’un any , l’Alba va complir els 13 anys. Al principi, el seu germanet no era GENS sorollós però després: que si aigua, canvi de bolquer.... Tot un desastre i l’Alba totalment cansada de plors i queixes, i a sobre havia de canviar-li elsl bolquers amb aquella pudor tan fastigosa. Malgrat això, ll’estimava molt, era el millor que tenia en el món, encara que li hauria agradat més una germaneta. La seva mare li deia que era millor tenir un germanet ja que aixì no li trauria el maquillatge ni la roba. L’Alba havia començat 2n de secundària, una nova etapa per a ella i els seus companys. La seva millor amiga, la Laia, a tercer, se n’anava del cole perquè marxava a viure a Suïssa per una qüestió de feina dels seus pares, però l’Alba no es deprimiria sinó que deia que gaudiria de la seva amistat en el temps que li quedava. Sempre hi havia un company que els molestava: en Jordi era un noi molt pesat, però la “profe” el castigava perquè la feia molt grossa.. Ell es creia que queia bé a tothom i lamentablement no era així, era un nen detestable per a les nenes, i per als nois, un manipulador. Sempre abusava dels altres per poder tenir bones amistats però per sort no ho aconseguia. A l’Alba hi havia un noi que li agradava moltíssim: en Pedro, que era un noi molt popular I molt simpàtic. Li agradava molt a l’Alba, sempre que anava a parlar amb ell es posava molt nerviosa i s’amagava. La Laia sempre li deia que no tingués por, que li digués el que sentia, que havia de ser valenta i enfrontar-se a la seva por, que no es rendís. L’Alba a l’escola era un noia normal, ni molt popular ni molt desconeguda.. sempre anava amb algú, treia sempre molt bones notes, però no feia els deures. A vegades no els feia i la mare s’hi’enfadava i sempre li cridava. A l’escola hi havia una noia repel·lent que era la novia d’en Pedro. La noia era molt popular I sempre molestava l’Alba i ja li havia fet algunes malifetes. A la Laia li queia més malament, l’Alba era més com una defensora de la Laia, es protegien mútament. Eren com germanes i sempre anaven a fer el deures a casa de l’Alba. La mare de l’Alba estimava molt la Laia, era com si fos de la família; jugava també amb l’Iker i amb l’Alba es divertien tots el dies .
  r i amb l’Alba es divertien tots el dies .)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Omegalosfueltes  + (La vida oculta d’ell o d’ella… Encara me’n …
  La vida oculta d’ell o d’ella… Encara me’n recordo quan tot era perfecte o m’ho semblava. Que innocent era... sembla mentida com d’un any a l’altre les coses canvien tant, madures molt ràpid i te n’adones que el món en el qual vius és tot una gran mentida. Era petit encara que suficientment madur per notar que alguna cosa no rutllava del tot bé. Trobava a faltar el pare, puix que sempre estava fora i quan ell tornava jo ja dormia. Recordo veure la mare amoïnada, jo em preocupava, però tant el pare com ella me n’amagaven les causes. El dia del meu aniversari vam anar tots tres d’excursió per la muntanya. Era un dels millors dies, tothom estava content i no hi havia males cares. La tranquil•litat ens envoltava fins que van arribar, va ser tot molt ràpid i inesperat. Del cotxe que va parar davant nostre en van baixar dos guàrdies armats i amb els objectius ben clars, anaven a pel meu pare. Jo no entenia res, mirava les expressions de tant ell com la mare, intentant deduir el significat d’aquell assalt, però no aconseguia extreure’n una resposta. Vaig començar a pensar i mil i una imatges se’m passaren pel cap en un mateix instant, però la possibilitat de que el meu pare fos un etarra no estava entre elles. Gairebé no sabia el que aquesta paraula volia dir, i menys, el que significava ser un membre d’aquest grup. Per mi era un mot pràcticament desconegut. Em va semblar que aquells dos homes robustos feien el gest d’agafar-lo pel braç, a continuació van venir les esposes i d’un cop sec el van espentejar contra el cotxe. Vaig mirar a la mare i una por barrejada amb impotència es va apoderar de mi, quelcom fos, va tardar uns dies en anar-se’n i en ocasions, aquesta sensació encara em torna. Izaskum va començar a cridar, desesperadament, com si aquesta fos la seva única arma per defensar-se i no tingués més remei a utilitzar-la. Ens vam creuar les mirades, per a res m’imaginava que aquella seria l’última vegada que ho faríem, però un cop va entrar al cotxe finalment resignat a resistir-s’hi, vaig tenir el pressentiment de que fos el que fos que el futur m’augurava, seria lluny d’ell. Els dies passaven i seguia sense veure al pare, somiava que algun dia trucaria a la porta i apareixeria, però aquest dia semblava no arribar mai, el sentiment de desesperació m’anava consumint molt poc a poc. La meva mare ho va anar superant,encara que la tristor romania en els seus ulls des del dia que se’l van emportar. Ella intentava esquivar el tema; no parlar-ne,com si així tot fos més fàcil d’oblidar, és per això que quan em va dir que havíem de parlar em vaig quedar de pedra. No sabia que esperar-me, vaig resar per que fos una bona notícia. L’havien trucat de la presó, comunicant-li que el seu marit n’havia tocat el dos. Ja feia unes hores que havien donat l’ordre de busca i captura, gairebé totes les comissaries n’estaven assabentades i la premsa no va tardar en posar-s’hi pel mig, a la pobra mare només li faltava això. L’arribada de dos homes robustos no ens va sorprendre gaire, puix que intuíem les seves intencions. I no, no sabíem on era el pare, o almenys això és el què em va fer creure Izaskum durant anys. Els policies semblaven molt neguitosos per trobar el parany on s’amagava el meu pare. Tots em veien com el fill d’un fugitiu, però per mi, ell era un desaparegut que havia tingut sort. Encara que al cap d’un temps, tot el que deia la gent es va anar introduint lentament en la meva ment, i si ells tenien raó? En aquell instant, me’n vaig adonar que no coneixia al meu pare, què estaria disposat a fer a canvi de poder i de diners? Era un egoista, si, això és el que era i el que la meva mare sempre m’havia dit: ens havia deixat sols i això mai li perdonaria. Amb el temps, he anat creixent, la vida m’ha ensenyat que un s’ha d’espavilar. Mai facis cas del que els altres et diguin o pensin, solsamènt guia’t pel teu cor, aquesta és l’única manera de trobar-se amb un mateix.
  l’única manera de trobar-se amb un mateix.)
• Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS  + (La vídeo trucada perduda. Després de torn …
  La vídeo trucada perduda. Després de tornar amb la Carlota, vaig pensar en parlar amb la Nines; i per què no usar la vídeo trucada de Skype; vaig registrar-me i vaig donar-li a trucar però no l’agafava .Vaig anar a netejar el plats del bar mentre que no responia a la meva trucada. Al final, el va agafar… COLLINS! Podria haver-se donat pressa! Ara que està fet no passa res. Vaig esperar que me diguera alguna cosa… Nines: Bona vesprada Flanagan. Jo: Bona vesprada! Nines: fa molt de temps que no parlem. Que tal? Flanagan: Molt bé, i tu per Itàlia? Nines: Be. Ahir vaig visitar el Coliseu i m’he apuntat a unes classes d’italià. Flanagan: Molt bé! A vore si quan tornes a Espanya m’ensenyes un poquet eh? Nines: Clar! La ciutat és molt bonica. Hi ha molt turisme rural. Al principi no entenia a la gent molt bé, però al final anava agafant el truquet. Flanagan: Bé, bé... Has conegut a algú per aquelles terres? Va haver uns segons de silenci amb la Nines… Flanagan: Nines? Nines? Segueixes ací? Per alguna causa es va tallar la vídeo trucada. Flanagan va decidir anar a dormir i demà ja veuríem què passaria. Vaig alçar-me amb ganes d’esperar que la Nines em diguera que tornaven a estar junts una altra vegada (jo creia que sí...) vaig anar al bar ja que ma mare a la matinada em va demanar que ordenara el saló del bar i fregar-ho per obrir-ho i anar a parlar amb… me pose ja abans que m’agafe la mare escrivint en compte d’estar fregant. Desprès, vaig agafar l’ordinador i vaig trucar; no em va agradar res el so que escoltava en segon pla però no vaig fer cas al meu instint: Flanagan: Hola, com t’has alçat aquest matí? (vaig notar que es trobava al costat de la finestra, llavors la veu que havia escoltat abans podria vindre del carrer perquè veia la gent passar davant dels meus ulls). Nines: ara no … ara no. (Era evident que hi havia algú més en l’habitació amb ella i vaig dir com si estiguera boig) Flanagan: Què passa en la teua habitació? (La veu estava més i més a prop de l’ordinador, l'individu es va posar davant de l’ordinador i es va tirar com si fóra una pantera cap a la Nines i ella corrent va apagar l’ordinador, aquell era l’individu d´allí!) Déu meu però que t’he fet? Podia ser un simple company seu de les classes d’italià o un amic que havia conegut. Però també cabria la possibilitat que Nines m’estava enganyant amb un altre xic. Flanagan: He de parlar! Nines: De què? Flanagan: Et creus que no em done compte del que està passant!? Nines : No sé de qué estàs parlant. Flanagan: D'aquella veu que s’escolta. Nines: És un amic meu de les classes d´Italià. Jo: No m'ho crec. Després d´uns segons d’espera… Flanagan: Nines, encara hi ets? Nines: Sí, és que m’estava acomiadant del meu amic. Flanagan: No serà el teu nou nuvi? Nines: No, sols és un amic. Perquè em fas tantes preguntes? Estàs gelós? Flanagan: No, és sols per parlar amb tu, perquè no sé de què parlar. Nines: Serà millor deixar-ho per altre dia. Jo pensava que tot açò s’anava a reparar però, ja estic mirant que “l’amic” li està dient més coses en italià; segur que ell estava explicant el seu llenguatge d’altra manera. Serà millor que trenque aquesta part del diari que és bastant depriment per mi. Directe a la paperera! RASSSSSSS! i per això falta una part de fulles en el diari de Flanagan i nosaltres la vam trobar per casualitat en un racó de la nostra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!
  ra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!)
• Activitat 2 sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries  + (Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel. Esperem que us agradi molt! Les Literàries)
• Activitat sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia  + (Licantropia és un llibre de Carles Terés q …
  Licantropia és un llibre de Carles Terés que explica la història d'en Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal que es troba amb una sèrie d'inconvenients degut a la malaltia mental licantropia que afecta a la família de la seva dona i així com també a la seva. Aquest llibre ens fa adonar que el més increïble pot ser real.
  adonar que el més increïble pot ser real.)
• Activitat 2 sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia  + (Licantropia és un llibre que explica els i …
  Licantropia és un llibre que explica els inconvenients que li surgeixen al Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal, degut a la malaltia de la qual n'és portadora la família de la seva dona, la licantropia. També relata una experiència de tres segles enrere viscuda pel Mossén Magí i que està relacionada amb la malaltia. Aquest llibre pretén mostrar que fins i tot el més increïble pot ser real.
  fins i tot el més increïble pot ser real.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Edtdantescos  + (Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic T …
  Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic Tirant, Fa molt de temps que no sabiem res de tu fins fa poc. Ens hem assabentat de molt bones notícies teves. Gràcies a Diafebus, i la carta que ens va enviar, hem pogut saber com t'anava tot. Et felicitem per tots els teus èxits militars, no hi ha dubte que segueixes com sempre, guanyant totes les batalles com el gran cavaller que ets. Tots aquí, estem molt contents de tornar a saber de tu cada dia no es coneix a persones tan admirables. Gràcies a tot el que ens vas ensenyar quan estaves amb nosaltres, vam poder aprendre moltíssimes coses. Sabem que vas tenir a un gran mestre, el comte de Varoic. T'agradaria molt tornar-lo a veure oi? Igual que nosaltres. I no se si algun dia podrem arribar al vostre nivell. També em va explicar que l'Emperador de Constantinoble et va demanar ajuda per lluitar contra els turcs, que sembla ser que guanyaran. Espero que aquesta lluita contra ells aconsegueixis guanyar-la amb la teva valentia i inteligència, i no dubto que ho aconseguiràs.Ara, ja ets el Capità de les seves tropes. Encara que pel que sabem no està sent tan fàcil. Apart d'això, segurament serà una estancia dura allà, però crec que no tot és tan dolent. Diafebus ens ha parlat d'una noia que t'ha tornat boig, però d'amor, Carmesina, filla de l'Emperador. No em sorprèn. Deu ser una noieta amb una bellesa encantadora, culte i molt refinada. Una cosa que ens va fer molta gràcia va ser quan ens va dir que et vas trencar una cama, saltant de l'habitació de Carmesina. Quines coses et fa fer l'amor Tirant. Ell també ens ha explicat els seus amors amb la duquessa Estefania. M'alegro que estigueu tant contents amb elles, pero segons el teu cosí no ets tan valent en l'amor com en les batalles. Però se que faràs lo possible per lluitar pel seu amor. I, per quan és la boda? Que ja tinc ganes de tornar-te a veure i conèixer a la teva estimada que et fa tan feliç. El mateix penso per en Diafebus. Bueno ara ja saps que no ens hem oblidat de tu. Esperem tornar-vos a veure. Ha estat un plaer saber de tu i esperem que tot et vagi bé i puguis aconseguir el que t'han proposat, guanyar als turcs. I que disfrutis molt de l'amor amb la teva princesa. Una forta abraçada estimat Tirant.
  ncesa. Una forta abraçada estimat Tirant.)
• Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l´autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS  + (L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dillu …
  L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dilluns vaig anar ca la Carlota per a preguntar-li com anava després la ruptura. Quan vaig timbrar a sa casa sol estava la seua mare,però em va dir que havia d‘anar a comprar unes truites (però això no m’interessava). Em va deixar a soles i que vaig fer? fullejar… que diu sentar-me sense fer res… però vaig vore el diari de la Carlota damunt la taula i vaig pensar que anava bé però vaig fullejar el seu diari i aquest text vaig llegir: Hui he conegut a un xic molt simpàtic i molt guapo , s’anomena Eduard i s’ha canviat al nostre institut per problemes amb els seus antics companys, però no ho entenc, perquè he estat tota la vesprada amb ell i és molt graciós i molt bona persona. He descobert que tenim moltes coses en comú, als dos ens agrada la mateixa música, les mateixes pel•lícules, les mateixes assignatures i moltes més coses. Crec que m’estic enamorant.Després vaig llegir aquestes paraules em vaig quedar bocabadat, jo creia que encara m’estimava, que pensaria en mi, en nosaltres... Com és possible que ja pense en altre? Però si jo pense en ella nit i dia. Als meus pensaments sempre està ella, esperava que ella sintiera el mateix, però ja veig que no es així, no l’entenc. No sabia que fer, vaig tancar el diari i deixar-ho en el mateix lloc perquè no es donara compte que ho havia llegit. Me'n vaig anar corrent a ma casa trist, nerviós i enfadat. Quan vaig arribar a ma casa vaig reflexionar i vaig anar a parlar amb el meu amic Borja. Vaig contar-li el que havia passat i vam pensar en espiar-la com espies secrets per a vore si era veritat Vam quedar a les onze de la matinada prop del seu portal. Portàvem ulleres i gorres. A les dos de la vesprada no va a passar res i vam decidir posar una càmera secreta perquè havíem d’anar a menjar. A les tres vam vore la càmera i menys mal que no va passar res…duan van arribar les cinc… La vam vore! Va girar la l’illa i en un banc Eduard l’estava esperant. Vam assegurar-nos bé amb els prismàtics i efectivament era ell… Vaig vore que es va besar i de tot… El meu amic va dir-me que parlara amb ella i això vaig fer. Al dia següent vaig parlar amb ella i es vam enfadar de veritat. Ja pensí que mai parlaria amb ella, a més a més, el meu amic va dir-me que vaig fer el correcte.
  u amic va dir-me que vaig fer el correcte.)
• Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels VAGOS  + (L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu av …
  L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu avi és dirigeixen cap el museu de ford a Detroit, el nen petit (Ben) pel camí li va dient al seu avi a on és dirigeixen i l’ avi no respon al arribar el nen li diu al avi : Hem fet tot aquest camí per anar fins a un museu, i l’ avi no respon. Al entrar un senyor al i ven vestit els guia fins al lloc on està situat l’autobús. L’ avi i el nen entren a l’ autobús i l’ avi li comença a explicar una història…… Un dia quan l’ avi es va muntar a un autobús hi havien 4 llocs lliures on es van seure quatre persones negres a la parada següent van entrar quatre persones blanques l’ avi i dos senyores negres es van aixecar però la Rosa no es va aixecar el conductor de l’ autobús va aparcar el autobús a una banda i la policia va venir i la va empresonar, totes les persones negres van quedar que mai agafarien un autobús, i dit i fet ningú més va agafar el autobús i els treballadors es van quedar sense treball. i en l’ any 1956 al cap d ’un any del seu NO Els tribunal suprem va declarar il·legal la segregació racial. FI!
  FI!)
• Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces  + (L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 …
  L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res estrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferenciés dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas. Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home; per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps; volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes. Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava. Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins que prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre l'exèrcit i la meva llegenda va arribar fins al Rei de les Espanyes i a alts càrrecs de la Santa Església. Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hi podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també. El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat; vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells debatien abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós. Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.
  maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Trobadorsdelport  + (L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIR …
  L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIRANT LO BLANC TROBADORS: Bon dia Tirant, som “Els trobadors del port” i estem fent un treball sobre la teua vida. Volíem fer-te algunes preguntes, acceptaries? TIRANT: Sí, com no, tot un plaer. TROBADORS: De tu ja saben que ets un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. Ets un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós pareix que et mostres bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament et porta conseqüències a la teua pròpia vida, i parlant de tot això volien saber què significa per a tu Carmesina? TIRANT: Carmesina és la princesa de Constantinoble, una xiqueta de catorze anys d’una gran bellesa que vol conservar la seua virginitat i no casar-se amb ningú, encara que jo la vaig enamorar. Té una bellesa singular, amb la qual me’n vaig enamorar completament d’ella al vore els seus pits, però de vegades es deixa endur molt fàcilment per les influències dels altres. TROBADORS: I com vares fer perquè Carmesina s’enamorara de tu? Hem vist que hi havia algú al qual no li agradava gens aquest amor. TIRANT: La vaig conquistar amb l’ajuda de Plaerdemavida, que és una persona molt intel·ligent i sincera i fa tot el possible per ajudar-me en les arts de seducció, per atreure l’atenció de Carmesina a la qual serveix i amb la qual té amistat. En contra de Plaerdemavida que m’ajuda, la Viuda Reposada és una persona odiosa, que intenta fer impossibles el meu amor amb Carmesina, perquè està enamorada de mi, i intenta distanciar-nos amb enganys. TROBADORS: Hem vist en la novel·la que ets molt amic de Diafebus, ens pots dir alguna cosa d’ell? TIRANT: Diafebus és un cavaller culte prestigiós i fidel; a més de pràcticament el narrador de la meua història. És amic íntim meu, a més del meu propi cosí i fidel escuder que m'acompanya al llarg de tota la novel·la, protagonitzant algunes aventures paral·leles. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia, que a més és donzella i amiga íntima de Carmesina, la meua amada. - ¿Que penses sobre l’emperador i l’emperadriu, pares de Carmesina? -L’emperador és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se n’adona del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Carmesina i per mi. És el pare de Carmesina i marit de l’emperadriu, una persona molt noble i honesta, molt respectuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga a l’emperador la seva relació amorosa amb Hipòlit. Hipòlit és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense molta experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu. TROBADOR: Moltes gràcies Tirant, ja hem vist que ets molt amable, igual ens tornem a trobar per fer-te un altra entrevista. TIRANT: Gràcies a vosaltres, fins sempre. Com hem pogut veure Tirant és un home que pareix que ho sàpiga tot, a més d’aquesta forma hem pogut veure quins són els seus sentiments per Carmesina, i sobretot de quina manera la descriu. A més nosaltres pensem que de veres sense l’ajuda Plaerdemavida no hauria aconseguit res de Carmesina, perquè Plaerdemavida com amiga seua que és, la coneix molt bé. De la resta dels personatges era un poquet més difícil saber què podia pensar Tirant d’ells però tampoc ens hem endut una sorpresa molt gran perquè més o menys és el que nosaltres pensem.
  uè més o menys és el que nosaltres pensem.)
• Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Claraarlet  + (L’aniversari és una novel·la intrigant que …
  L’aniversari és una novel·la intrigant que a poc a poc es va tornant angoixant, gràcies, sobretot, al tens suspens que de mica en mica envaeix l’escena i la trama. Una novel·la que comença amb dues històries en paral·lel que d’entrada no semblen tenir relació fins que un dels protagonistes decideix explicar, i desvetllar-nos, com n’estan de lligades. Un matrimoni que sembla que ha tocat fons i va directe a la ruptura és l’excusa, el punt de partida per iniciar el relat. L’aniversari, la celebració, que ha de ser el punt d’inflexió de tantes coses, es converteix en l’inici del drama. I el regal serà el detonant, el que d’entrada trencarà el silenci que durant tantes setmanes la parella té pactat. I tot això passarà dins del cotxe, al mig del bosc, on ell busca el lloc ideal per refer el matrimoni, en un entorn carregat de records. Paral·lelament, i en capítols alternatius, seguirem l’altra història, la de dos nens que es coneixen per casualitat però que de seguida compartiran una passió, la de viure, gairebé al peu de la lletra, les lectures que fan. Recreant diàlegs, personatges i situacions, talment com s’ho visquessin. I ara és el torn de representar Moby Dick, la del mariner a la recerca de la blanca balena. I serà, també, en l’aniversari d’un d’ells on es desencadenarà l’altre drama.
  d’ells on es desencadenarà l’altre drama.)
• Activitat sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka  + (L’autor en aquesta novel·la decideix parla …
  L’autor en aquesta novel·la decideix parlar d’un assassinat d’uns masovers que havia sentit quan era petit, però que mai se’n podia parlar. Aleshores escriptor decideix narrar una història gairebé desconeguda, per tothom. Aquest assassinat no va aparèixer en els mitjans de comunicació, només era coneguda pels pobles veïns. La història narra l’horrible assassinat que va sacsejar els habitants de la serra de Carreu. En les petites masoveries de Carreu van aparèixer morts un matrimoni i les seves dues nenes. El crim va commoure la gent de la contrada pirinenca. Un matrimoni sospitós va ser jutjat i empresonat. Però mai se’ls va poder inculpar perquè els fets no es van demostrar. Les influències polítiques i els interessos econòmics, en plena postguerra franquista, van fer que no s’arribés al fons del procés judicial.
  no s’arribés al fons del procés judicial.)
• Activitat 3 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers  + (L’institut <br /> L’institut és un p …
  L’institut <br /> L’institut és un professor estricte, <br /> és una noia buscant l’amor, <br /> és un alumne concentrat en els estudis, <br /> és un conserge que et fa cas quan vol. <br /> L’institut és un matí radiant de primavera, <br /> és un dia gris d’octubre, <br /> és una tempesta de principis d’estiu. <br /> L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, <br /> són els matins durs de classe, <br /> són els amics en moments de fatigues, <br /> són els estudiants, companys, etc. <br /> L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, <br /> és la meva feina i la seva feina, <br /> és el títol dels estudiants i el títol del professors. <br /> L’institut és el conjunt de l’esforç <br /> i de la nostra feina <br />i del nostre títol. <br /> L’institut som tu, jo i ells <br /> i els alumnes nouvinguts, <br /> i els teus rumors i els rumors dels altres. <br /> L’institut és tothom,<br /> l’institut és ningú. <br /> L’institut és tot: <br /> l’inici i la fi, <br /> l’enamorament i la decepció, <br /> els crits comuns i l’estrany silenci,<br /> les vuit del matí i les dues quaranta.
  t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
• Activitat 2 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers  + (L’institut <br /> L’institut és un p …
  L’institut <br /> L’institut és un professor estricte, <br /> és una noia buscant l’amor, <br /> és un alumne concentrat en els estudis, <br /> és un conserge que et fa cas quan vol. <br /> L’institut és un matí radiant de primavera, <br /> és un dia gris d’octubre, <br /> és una tempesta de principis d’estiu. <br /> L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, <br /> són els matins durs de classe, <br /> són els amics en moments de fatigues, <br /> són els estudiants, companys, etc. <br /> L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, <br /> és la meva feina i la seva feina, <br /> és el títol dels estudiants i el títol del professors. <br /> L’institut és el conjunt de l’esforç <br /> i de la nostra feina <br /> i del nostre títol. <br /> L’institut som tu, jo i ells <br /> i els alumnes nouvinguts, <br /> i els teus rumors i els rumors dels altres. <br /> L’institut és tothom,<br /> l’institut és ningú. <br /> L’institut és tot: <br /> l’inici i la fi, <br /> l’enamorament i la decepció, <br /> els crits comuns i l’estrany silenci,<br /> les vuit del matí i les dues quaranta.
  t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de William Shakespeare, pels Jacint Verdaguer  + (L’obra de Shakespeare es situa a mig camí …
  L’obra de Shakespeare es situa a mig camí del Renaixement i del Barroc. Shakespeare va ser poeta, actor anglès i dramaturg. L’obra va tenir una repercussió a tot el món, ja que molts escriptors la van llegir i es va projectar arreu del món. Shakespeare ens mostra en aquest document el seu punt de vista sobre l’amistat, el poder, la corrupció i els somnis, i com afecten aquests factors en la societat. Tot això ho fa a través d’una sèrie d’obres: Macbeth, Romeo i Julieta, Otel•lo i Mesura per mesura. En el primer eix del document se’ns parla de l’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. En el segon eix ens presenta tres obres que ens mostren la corrupció des de diferents angles. Macbeth ens mostra les conseqüències socials que comporta la corrupció. Ens deixa clar que la corrupció només pot produir més corrupció. També diu que produeix desconfiança, por, paranoia i hipocresia. El tercer eix ens presenta el poder. Apareix a les obres Macbeth, mesura per mesura i Otel•lo. A mesura per mesura ens mostra el conflicte que hi ha entre el món religiós immoral i el món viciós. Vol demostrar que el pitjor món és l’obsessió del poder. El quart eix tracta sobre els somnis. Diu que els escriptors els utilitzaven per investigar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare fa aparèixer els somnis de diferents maneres. Somnis i escapisme, somnis com a visions, somnis com a profecies, somnis com a mal sons i somnis com a il•lusions. En resum, hem conegut l’ ideologia de Shakespeare en determinats àmbits gràcies a les seves obres.
  erminats àmbits gràcies a les seves obres.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de l, pels Federico García Lorca  + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
  L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat a l’obra de Shakespeare queda reflectida pels tres tipus d’amistat: l’amistat entre homes, l’amistat entre dones i l’amistat entre homes i dones. Així com la seva evolució. Les influencies a l’obra de Shakespeare són l’amistat i els seus tres tipus. El poder i la corrupció i els somnis. -Amistat entre homes: es basaria en la lleialtat pel que fa als interessos econòmics i polítics i afavoriria el matrimoni. S’ha de tenir en compte que a mesura que passa el temps i sorgeix l’Humanisme , aquest tipus d’amistat canvia. -Amistat entre dones: es basaria amb vincles prou forts, fins que arriba l’època del matrimoni i les dones han de dedicar-se al marit. Es nota l’educació patriarcal. -Amistat entre homes i dones: Shakespeare mostra que l’amistat entre home i dona , pot acabar transformant-se en amor. L’obra de Shakespeare mostra el poder i la corrupció: el poder sempre és corrupte. I la corrupció sempre atrau i porta més corrupció. La societat segueix el joc del poder i la corrupció. I el problema més gran de la societat prové del vici moral del mateix poder. El quart eix són els somnis i l’escapisme: els somnis poden conduir a un lloc millor, els somnis poden ser visions del que agradaria poder fer, també podrien ser un avís a la vida real i es transformarien com a profecies. Aquests somnis podries ser malsons o il·lusions. En resum, per la tipologia de l’amistat es veu com funcionen les estructures de poder, la diferencia entre homes i dones. I segons l'evolució de l'amistat reflexa els canvis de la societat. El poder comporta corrupció i el mateix poder vol fer creure que prové del poble. Els somnis poden servir com a base de les diferents obres.
  servir com a base de les diferents obres.)
• Shakespeare  + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
  L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. El Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Els somnis sempre han estat una rica font per als escriptors i significaran també alguna cosa. Els escriptors utilitzaran els somnis per estudiar la psicologia i el funcionament de la societat. Shakespeare ho utilitzará en diferents moments. La Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. En resum, en el tema de l'amistat ens dóna una visió de com funcionen les estructures de poder i explica les diferencies que hi ha entre homes i dones. En el tema de poder i corrupció ens demostra a partir de les seves obres el poder que pot tenir una corrupció. I finalment en el tema dels somnis tambè ho representa de diferents maneres a travès de les obres relacionades el somni.
  travès de les obres relacionades el somni.)
• Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01  + (L’últim dia abans de demà (2011): És una …
  L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
  Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
• Activitat 2 sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01  + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
  L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
  Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
• Activitat sobre L, pels EnricJoan01  + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
  L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
  Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)