Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus vida oculta de sobre L'Alba a l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Lectors al poder del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.

Aquesta invenció sobre la vida oculta de L'Alba es situa abans dels fets narrats en el llibre.

Hola! Som el Gustavo, l'Adrià i en Juan i em volgut fer la vida oculta de l'Alba abans del llibre, quan l'Alba va tindre un germà i coneixem a la seva millor amiga ,el seus enemics i el noi que li agrada

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

La vida oculta de l’Alba

Capítol 1: L’Alba i el seu dia

En una tarda normal i corrent, l’Alba González va trobar-se amb uns amics. Aquells amics resultava que eren en Tiki i en Taka, dos nois orfes, perquè la seva mare havia estat assassinada. Ells demostraven la seva ràbia i impotència pegant els nois negres del seu barri. Aquella va ser una prova de la vida, la més dura de totes que encara no han pogut superar. L’Alba els va demanar que deixessin de fer tot això. La gent del carrer els mirava de manera molt estranya, com si els fes fàstic. En Tiki, el germà gran, va contestar amb molta ràbia que no volien deixar-ho, que era com una addicció molt estranya, que no ho podien evitar.

Van arribar a casa i l’Alba va sortir una altra vegada però aquest cop per passejar sola. Caminant per la platja, li va começar a sonar el mòbil, el va agafar amb cara d’espantada i va começar a parlar amb la seva mare. Després que la seva mare digués que estava a l’hospital, ella se’n va anar correns cap l’hospital Mayoral Gorali. La seva mare estava en una llitera ii l’Alba no sabia el perquè. Uns minuts després l’Alba veia que li estaven fent unes quantes proves per veure si estava embarassada, i sí: va donar positiu.

Capítol 2: Un embaràs inoportú.

Després de saber això l’Alba es va quedar al·lucinada: un embaràs, un germà o una germana, haver de fer un espai en aquesta petita casa, un lloc no trobat, haver de compartir-ho tot amb un altre i a sobre permanentment. Un desastre, un nou habitant en aquest món on no hi ha més espai. El metge va dir que estava de tres mesos. Quan ho va saber, l’àvia, va quedar-se sense alè, tornaria a ser àvia per segon cop, un altre nadó que tindria entre els braços..

El primer mes d’embaràs va passar volant. Els companys d’escola ja ho sabien i la felicitaven constantment, els professors trucaven a casa per veure com es trobava la mare, i ja de pas, li deien com anaven els estudis. La mare li controlava molt amb això dels estudis, segons ella havia de demostrar que la família González sí valia, que era un estudiant formidable que podia fer el que ella volgués ser de gran. La mare sempre que tornava de l’escola estava treballant; i ella li explicava que havia de descansar,que ja ho faria . El primer mes li va créixer una mica més la panxa i tot anava bé.

El segon mes li va créixer molt la panxa. La gent els anava preguntant els noms que tenien pensats si era nen i els noms per si era nena. Ells tenien una llista de noms. Sempre responien el mateix: que ho estaven pensant i que encara era molt aviat per escollir noms. Seria difícil pensar en un nom que els agradés a tota la família , però cada cosa al seu temps.

Cada cop era més difícil trobar roba per a ella i per a la seva panxa, és clar. Un dia la mare va anar al metge perquè li feien les proves per veure si era nen o nena. El metge la va tumbar en un llit, li va posar un gel a la panxa i va començar a mirar amb la càmera. El fetus es veia clarament i també es veia que era un nen, un petit nen.

Al tercer mes, la llista de noms de nenes estava tancada. Tan sols quedaven els noms de Raül, Alonso i Iker. Els pares estaven indecisos, aixi que ho van fer a l’atzar. Després d’una bona estona, el dit va caure sobre el nom d’Iker, es diria Iker Gonzàlez. Després d’una setmana van anar a la platja quan de sobte la mare va trencar aigües, van agafar el cotxe i van sortir corrent de la platja fins a l’hospital. Després d’estar hores i hores esperant, li van dir que entrés i per fi el va veure: era guapíssim.

Capítol 3 : El començament d’una nova etapa

Després d’un any , l’Alba va complir els 13 anys. Al principi, el seu germanet no era GENS sorollós però després: que si aigua, canvi de bolquer.... Tot un desastre i l’Alba totalment cansada de plors i queixes, i a sobre havia de canviar-li elsl bolquers amb aquella pudor tan fastigosa. Malgrat això, ll’estimava molt, era el millor que tenia en el món, encara que li hauria agradat més una germaneta. La seva mare li deia que era millor tenir un germanet ja que aixì no li trauria el maquillatge ni la roba.

L’Alba havia començat 2n de secundària, una nova etapa per a ella i els seus companys. La seva millor amiga, la Laia, a tercer, se n’anava del cole perquè marxava a viure a Suïssa per una qüestió de feina dels seus pares, però l’Alba no es deprimiria sinó que deia que gaudiria de la seva amistat en el temps que li quedava.

Sempre hi havia un company que els molestava: en Jordi era un noi molt pesat, però la “profe” el castigava perquè la feia molt grossa.. Ell es creia que queia bé a tothom i lamentablement no era així, era un nen detestable per a les nenes, i per als nois, un manipulador. Sempre abusava dels altres per poder tenir bones amistats però per sort no ho aconseguia.

A l’Alba hi havia un noi que li agradava moltíssim: en Pedro, que era un noi molt popular I molt simpàtic. Li agradava molt a l’Alba, sempre que anava a parlar amb ell es posava molt nerviosa i s’amagava. La Laia sempre li deia que no tingués por, que li digués el que sentia, que havia de ser valenta i enfrontar-se a la seva por, que no es rendís.

L’Alba a l’escola era un noia normal, ni molt popular ni molt desconeguda.. sempre anava amb algú, treia sempre molt bones notes, però no feia els deures. A vegades no els feia i la mare s’hi’enfadava i sempre li cridava.

A l’escola hi havia una noia repel·lent que era la novia d’en Pedro. La noia era molt popular I sempre molestava l’Alba i ja li havia fet algunes malifetes. A la Laia li queia més malament, l’Alba era més com una defensora de la Laia, es protegien mútament. Eren com germanes i sempre anaven a fer el deures a casa de l’Alba. La mare de l’Alba estimava molt la Laia, era com si fos de la família; jugava també amb l’Iker i amb l’Alba es divertien tots el dies .