Explora el wiki

La vida oculta de la mare de la Neus La mare de la Neus no havia pogut dormir tranquil•la d’ençà d’aquell fet succeït dos mesos enrere, no podia treure’s del cap aquella persecució, la fisonomia d’aquell home, cara-xuclat i amb el nas xato, amb el front i les galtes plens de pigues, i un somriure forçat amb el que intentava donar la impressió de bon jan, però que amagava un aspecte diabòlic. La mare de la Neus, al donar-se conta de la presència d’aquell home tan enigmàtic va accelerar el seu pas i, al adonar-se que al mateix temps l’home també ho feia, arrencà a córrer –era molt poruga, ella- sense pensar-s’ho dues vegades. La pobre dona, espantada, es va ficar dins del primer edifici pel costat del qual passà, l’església del poble, una construcció antiga, amb algunes parts aixecades des de l’Edat Mitjana, de pedra amb les portes de fusta. Avançà lentament, procurant fer el mínim soroll possible –dins de l’església ressonava tot- baixà unes escaletes mig amagades rere l’altar, només començar a descendir-les sentí com algú obria la porta darrere seu, sentí també com grinyolava la porta de fusta de la petita entrada al tancar-se, acabà de baixar les escales que duien a una petita sala on hi havia diverses vestimentes. De cop i volta va sentir com algú baixava les escales de cargol darrere seu, així que s’afanyà a amagar-se darrere una columna de la petita sala. Els passos s’aturaren molt a prop seu; es girà per comprovar que tenia l’esquena ben coberta, però quina va ser la seva sorpresa al adonar-se que tenia a l’home del que havia fugit escassos minuts abans, li treia dos caps i ella es sentia molt inferior a ell, introduí una mà a la butxaca interior de la gavardina llarga que duia, i en va treure una navalla que, oberta, ocupava més que el palmell de la seva enorme mà; la mare de la Neus va començar a suar, i va enretirar-se, fins que no pogué més i topà amb la paret, l’home li apropà la navalla al coll, fins que la mare de la Neus sentí la freda punta topar amb la seva jugular, tancà els ulls esperant que l’home acabés ràpid amb tot, però en aquell mateix moment irromperen a la sala tres agents de l’Interpol internacional i, abans que l’home enorme pogués reaccionar, aquests l’arrestaren, i l’homenàs es girà cap a la mare de la Neus, l’increpà i li digué que l’aniria a buscar fins a trobar-la i assassinar-la. A partir d’aquell moment la mare de la Neus i la pròpia Neus començaren a formar part d’un programa de protecció de testimonis, però l’adolescent no en sabia res; observava que la seva mare es movia sempre inquieta pel pis franc on s’allotjaven, però tot seguia el seu curs normal, si no fos perquè la mare de la Neus assistia a classes de defensa personal i col•laborava amb l’Interpol per trobar l’home de l’intent d’homicidi.