Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 2 sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces  + (FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar …
  FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis. - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble! Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa. Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés. L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa. Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar. Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.
  la pena, havia salvat a la meva família.)
• Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Ferrimay8  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
  FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en que desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat però, res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliques què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, així fent, que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensa en ella i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, assentada al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estòmac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, casi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet de haver trobat novia que segons en Kumail era una fantàstica novia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en que se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava descompòs, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
  l valor que sempre demostra, la va llegir.)
• Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team  + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
  FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en què desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat, però res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliqués què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, fent així que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensen en elles i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins a la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, asseguda al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estómac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, quasi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet d'haver trobat nòvia que, segons en Kumail, era una fantàstica nòvia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en què se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava desfet, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
  l valor que sempre demostra, la va llegir.)
• Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint  + (FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de …
  FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de l’eva quan va sorprendre al camell, qui va fugir en veure’l. -Atura’t mosca! -va dir l’Eloi. Però el Mosca no es va aturar. Com pot enxampar-lo?, pensa l’Eloi i en aquell moment el camell ensopega amb una dona que passejava per allà. Les pastilles cauen a terra i l’Eloi només aconseguir atrapar-ne una en l’aire. Al instant, truca a la policia i els mossos d’esquadra arriben. Immediatament, l’Eloi truca al Santi i la Loreto per explicar-los la bona notícia i tots es troben a l’hospital. A l’ascensor, es troben els amics. -No m’ho puc creure, tot tornarà a ser com abans -diu l’Eloi. -Per fi aquest mal son s’ha acabat.-diu en Santi. -Ja veus! -va dir la Loreto sospirant. La porta de l’ascensor s’obre quan un rebombori de soroll atordeix les seves oïdes. -Quin és aquest soroll? Que ha passat? -diuen tots a l’uníson. Les infermeres es dirigeixen a l’habitació de la Lluciana. Als seus caps pensen “Que es tot això?”. En aquell moment veuen la família de la Lluciana amb els ulls plorosos. El doctor Ponts arriba a la sala d’espera on els familiars aguarden impacients. -La Lluciana ha tingut una parada cardíaca, em fer tot el que em pogut per salvar-la.-diu el doctor. -No pot ser! Vull veure a la meva filla! -exclama entre plors. -Els acompanyo en el sentiment -diu el doctor abaixant el cap. El pare reconforta a la mare mentre xiscla entre plors. Al mateix moment que l’Eloi descarrega la seva ràbia contra una paret a la vegada que crida. Un mes més tard al telenotícies -Última hora: els últims estudis medicinals de la universitat de Barcelona revelen la cura contra la consumició de l’eva, una nova droga de laboratori amb una mitja lluna dibuixada. El nostre reporter Marià Zapata, qui ha seguit molt d'a prop el cas de la Lluciana Salas. Aquesta noia de divuit anys va prendre aquesta pastilla una nit que va sortir de festa amb els amics. La droga va ser tan forta que el seu cos no va poder aguantar. El seu cas ha obert un debat sobre la consumició de drogues entre els joves. Isabel Forcadell des dels informatius Tv3. Y ara us deixo amb el meu company, Joan Serlavós. Alhora, la família i els amics de la Lluciana, miren les noticies mentres comenten. -Quina sort que per fi, aquesta cura hagi sigut trobada! -diu l’Eloi. -Si, i tan de bo ninguna família hagi de patir pel seu fill com ho em fet nosaltres. -El narcotraficant conegut com el Mosca va ser detingut per la policia fa un mes. S’enfrontarà a una pena de deu anys de presó per tràfic de drogues i homicidi involuntari. Joan Serlavós de les noticies del vespre, i ara us deixo amb el temps.
  s del vespre, i ara us deixo amb el temps.)
• Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA  + (FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mor …
  FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor. Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia. Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu. La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut. Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida. Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família. Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi. Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules. “Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ” Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells. Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó. Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí. Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula. El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any. Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells. Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
  de viure amb la culpa de la mort de Júlia.)
• Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer al …
  FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir. Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l - Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Que has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva? - Si, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
  dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
• Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC  + (FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. …
  FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir. Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna cosa per convencer-lo. - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Què has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva? - Sí, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
  g dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
• Activitat 4 sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra  + (FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Despr …
  FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Després d’haver acabat el treball, ja m’imaginava la cara de la Rius... Suposava que no es creuria que aquell treball l’havia fet jo, només per una raó, perquè em vaig passar tot el curs sense fer res i ara, al veure aquesta actitud per poder aprovar, es deuria de quedar parada. Aquella nit no vaig dormir gaire... el meu cap rumiava i rumiava, si no aprovava suspendria i això, em faria repetir, aquell treball era la meva única solució per passar de curs. A l’endemà em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig vestir i vaig agafar les coses, estava apunt per anar a l’escola. Quan vaig arribar a l’escola, vaig entrar per la porta de classe i vaig veure a la Rius, la vaig saludar amb un somriure, seguidament vaig seure i vaig treure les coses. Aleshores, quan la Rius va agafar la llista va començar a dir noms fins que em va tocar a mi... La cara de la Rius ho deia tot... el va agafar i se’l va fullejar, no deia res, i aquell silenci m’incomodava i a la vegada m’espantava, no s’havia que fer, fins que la Rius va dir, em miraré tots els treballs i d’aquí un parell de dies us diré la nota. Jo s’havia perfectament que fins que no digués la nota estaria nerviós perquè m’ho estava jugant tot. Al cap de dos dies vaig veure que la Rius m’havia enviat un correu electrònic on hi posava: Hola Albert sóc la Rius aquest treball està molt bé, però no em crec que l’hagis fet tu, francament, crec que podries haver aprovat si t’haguessis esforçat durant tot el curs, el pròxim cop ja saps, ara, ja saps el que toca. Quan el vaig llegir sem va caure el món a sobre, no m’imaginava repetint, veure com els meus amics estaven a la Universitat... Els meus pares s’emportarien una gran decepció no s’havia que fer, només s’havia que m’acabaria mentalitzant i que el pròxim cop ja s’havia que havia de fer. Peus a terra.
  Peus a terra.)
• Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Dunlop  + (Fa un temps, quan la fallera era petita, e …
  Fa un temps, quan la fallera era petita, entrà en una falla, en la qual també la van triar per ser la fallera major infantil de la seua falla. Una altra persona, que havia estat tota la seva infància en aquesta falla, també volia ser-ho, per tant, intentà fer trampes en els vots, per intentar ser ella la fallera major infantil. La van enxampar i va ser expulsada de la falla per a tota la vida. Ja era impossible que fos fallera major en la falla en què tota la seva família havia esta sempre. El seu odi per la nostra fallera calavera començava a cremar. Quan la fallera es va fer gran, la van nomenar una altra vegada fallera major de tota València. Aquesta notícia li arribà a la nostra amiga, de manera que el seu odi per la fallera va esclatar: no suportava veure-la allà dalt, pensava que aquest no era el seu lloc, sinó el d'ella. Llavors va començar a planejar matar-la. Va escoltar que anaven a fer una super-mega-hiper-mascleta, en la qual la fallera a qui tant odi li tenia, anava a donar la veu d'entrada. Es va adonar que aquest era el dia perfecte per matar-la. Va investigar i va veure que anava a fer una ràfega de vent en un moment determinat. Llavors va posar un munt de pólvora en un sol petard, al petard clau que faria que la fallera morís. Com cada 19 de març, el dia de Sant Josep s'havia anat obrint pas amb el ritme sorollós de la despertà...
  as amb el ritme sorollós de la despertà...)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiaainajuliahelena  + (Feia un mes que havíem tornat de Venècia. …
  Feia un mes que havíem tornat de Venècia. Tot havia canviat i la relació amb en Robert s’havia consolidat. El nostre amor s’havia tornat més fort. Sentia que formava part de la meva vida i era imprescindible en ella. Cada di el vivíem com si fos l’últim, l’un al costat de l’altre. Mai res ens podria separar. -Bon dia amor! Com estàs?- va preguntar-me en Robert. -Molt bé, com sempre. Avui no sé que em passa. Estic molt marejada-. -D’això et volia parlar. Fa uns dies que estic preocupat perquè sempre estàs marejada. T’ha vingut la regla?. -Doncs no, encara no m’ha vingut. Potser m’hauria de fer un test, però em fa vergonya anar-lo a comprar. -Jo t’acompanyo o si vols ja el vaig a comprar jo- va respondre. En sortir de classe vam anar cap a la farmàcia plegats. Em van robar catorze euros amb noranta-cinc i això que era dels més econòmics. Després, en vàrem dirigir cap a casa d’en Robert. Estava molt nerviosa. -Robert, estaries disposat a ser pare?- vaig preguntar-li. -Si fos així no tindríem més remei que fer de pares. No el podríem deixar pas sol al carrer. Quan vam arribar a casa seva, vaig anar directament al lavabo i vaig demanar a en Robert una mica d’intimitat. Vaig pixar sobre aquell aparell . Em va fer una mica d’angúnia però ho havia de fer. Mentre esperava el resultat de la prova no parava de passejar-me per fins del lavabo. Aquells minuts varen ser els més eterns de la meva vida. Potser era el principi d’una nova etapa al costat d’en Robert o d’en Peter. Aquí van començar els meus dubtes. Qui seria el pare? El test va començar a donar el resultat. Va aparèixer una careta somrient. Segurament per algú seria un dia feliç, però per mi no ho era. Era massa jove per fer de mare i ocupar-me d’un nadó. Amb un petit gest en Robert ho va entendre tot. -Robert si us plau no t’enfadis. -Tranquil·la, digues el que m’hagis de dir. -Em sap greu, però no sé qui és el pare. -Andrea, com que no saps qui és el pare? El silenci va envair la sala. Cap dels dos no sabíem que dir. De sobte vaig recordar que només feia un mes que havíem viatjat a Venècia i que ho havia fet amb en Robert i l’aparell marcava que feia tres mesos que estava embarassada. Lligant caps vaig veure que en Peter era l’únic possible pare. -Andrea si us plau contesta!- va cridar. -Ho sento molt Robert! No era la meva intenció fer-te mal… -Ja ho he entès tot. No cal que diguis res més. Marxa immediatament de casa meva!. -No Robert, deixa’m explicar-me si us plau. Jo t’estimo. -Jo fins fa uns segons també, però ara marxa. No et vull tornar a veure mai més!
  marxa. No et vull tornar a veure mai més!)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas  + (Final de la noia del descapotable Després …
  Final de la noia del descapotable Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa. En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar. Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon. Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia. Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris. Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans. La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa. No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte. Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir. I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.
  bar d’omplir el forat que sentia dins meu.)
• Activitat sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
• Activitat 2 sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris  + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
• Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Vanadela Meriqueri  + (Fins on arribaries per deixar d’estar sotm …
  Fins on arribaries per deixar d’estar sotmès al fals amor? Acceptaries convertir-te en una altra versió de tu? Podries escapar de les urpes de la foscor? La nostra adaptació de Solitud, de Víctor Català, dóna llum a tots aquests conflictes i dubtes, que es planteja la protagonista, la Mila. On, durant les escenes més importants, els intentarà resoldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?
  oldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?)
• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 4 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les vermelles  + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
  Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
  de tot sempre has demostrat ser el millor.)
• Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVIST …
  Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA.''' '''1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat?''' Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. '''2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor?''' De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. '''3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor?''' Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. '''4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació?''' Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. '''5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar?''' Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar '''6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps?''' Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. '''7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor?''' Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. '''8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona?''' No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. '''9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort?''' Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! '''10- Què penses fer ara que ell ja no hi és?''' El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
  enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
• Activitat sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians  + (Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A …
  Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA. 1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat? Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. 2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor? De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. 3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor? Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. 4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació? Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. 5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar? Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar 6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps? Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. 7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor? Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. 8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona? No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. 9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort? Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! 10- Què penses fer ara que ell ja no hi és? El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
  enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
• Activitat sobre La veritable història del capità Garfi de l'autor Pierdomenico Baccalario, pels PerAllegir  + (Fry, Què tal va tot per allà? M’agradari …
  Fry, Què tal va tot per allà? M’agradaria parlar-te sobre tu i la teva personalitat. Em sembla que ets una mica orgullós, però també em sembla que ets molt valent en prendre la decisió d'anar al port i embarcar-te tot sol en aquesta aventura. També penso que ets molt fort perquè t’has enfrontat a moltes adversitats i combats, saps cuidar molt bé de la teva tripulació i, al cap i a la fi, dels teus amics i això és molt respectable. M’agradaria que m'expliquessis el perquè de la teva decisió d'embarcar-te tot sol i encara continuar navegant. També et vull parlar de tu i en Delroy. En Delroy a vegades és una mica desconfiat i s’enfada molt ràpidament, però jo crec que si tinguessis una mica més de paciència amb ell, descobriries que és capaç de moltes coses i pot ser molt alegre i simpàtic. També vull saber què vas pensar quan va aparèixer la teva cosina de la Família Reial, la veritat és que jo no sabria què fer, però probablement jo desconfiaria d’aquesta persona perquè no és normal que algú d’aquesta categoria es presenti davant d’un pirata i es fiqui enmig d’una batalla molt perillosa. Volia saber què opines del professor Neville, ja que va entrar com un desconegut al vaixell i va acabar sent un dels teus millors amics i vas sentir-te molt afectat per la seva mort. A mi, personalment, també m’agrada tant la seva forma de ser com la seva personalitat. Ho vas passar bé quan vas visitar a la reina? Com és el seu caràcter? Espero que t’arribi la carta i em responguis quan puguis. Gràcies pel teu temps. Cordialment, PerAllegir
  pel teu temps. Cordialment, PerAllegir)
• Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Wonder Woman  + (GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullma …
  GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullman. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant. [Passejant alb els pares i germana]. Avui començo el meu primer dia d'escola [Entra al pati]. I estic mort de por [Música alta]. Mare- Auggie, ja no ho necessites.[La mare li treu el casc] (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, amb la gent mirant-lo, assegut sol a classe, menjant al menjador. Música baixa. S'apropa la Summer) Auggie- El senyor Culet t'ha demanat que siguis amiga meva? Summer- No. Sóc amiga teva perquè vull [Música alta] (Imatge de l'Auggie i el Jack jugant a Star Wars, l'Auggie jugant amb la Daisy...) Julian- Per què ets amic de l'esguerro? Jack- M'he acostumat a la seva cara. És un tio enrotllat. És més intel·ligent del que tu t'imagines i ara que el conec, sí que tinc clar que vull ser amic seu. [Música alta]. (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, alguns li xoquen les mans i el saluden. La Via parlant amb l'Auggie. Música baixa) Via- No pots passar desapercebut si has nascut per destacar. (Música de fons. El Sr. Culet davant dels alumnes en una tarima fent un discurs.) Director- ...però el que jo vull que els meus alumnes s'enduguin del seu pas per secundària és que tinguin la certesa que, en aquest futur què vosaltres mateixos us esteu forjant, tot és possible. [Música alta. La mare i l'Auggie es fan una abraçada]. Mare- Gràcies, Auggie. Auggie- Per què? Mare- Per tot el que ens has donat. Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu [Pausa]. Ets una meravella, Auggie. Una meravella. Escena final. L’Auggie d’esquena a la càmera, amb el casc a la mà, el tira al terra.
  ra, amb el casc a la mà, el tira al terra.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els Jocs de la Neus  + (GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinar …
  GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinarem el nom de la primera tribut femenina que participarà en els setens Jocs de la Neus. La tribut femenina és: Katniss Serra. Hola Katniss, estàs neguitosa per començar els jocs? - JORDINA: Bé, la veritat es que estic molt neguitosa i sorpresa de que m'hagueu escollit. - JUDIT: I finalment, esbrinarem el nom del primer tribut masculí que participarà en els setens Jocs de la Neus. El tribut masculí és: Peeta Calasanz. Hola peeta, estàs nerviòs? - POL: Sí, si que ho estic. - JUDIT: Tributs doneu-vos la mà. - JORDINA: Bé, jo penso que en aquest vídeo hi ha molta violència. - POL: Sí, estic totalment d'acord amb tu ja que el vídeo es diu la mort a venècia i ha de tractar sobre aquest tema. - JORDINA: Sí, tens raó. Quina és la part què més t'agradat? - POL: La part que més m'agradat a mi és la del narrador. Crec que està força bé. - JORDINA: Sí, estic totalment d'acord amb tu. Crec que ha sigut la part que està més ven fenta. - POL: Està bé, però el vídeo es feia una mica pesat, aburrit... - JORDINA: Ja bueno, tot i això crec que el vídeo està molt ven fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.
  en fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels DJ Conections  + (Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada …
  Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada Sylvie, Hem llegit la teva forta i dura situació i ens agradaria dir-te que mai haviem vist cap noia tan jove i forta en les nostres vides. És difícil mantenir una família sola i sense pare. Tu sola estàs cuidant aquesta família i prou bé que ho fas. En canvi, no deixis que en Pascal i l’Oliver passin tant temps amb en Kayembe. Podria ser una mala influència per a ells. En el tema de la mare, intenta ajudar-la que oblidi el vostre pare. En el camp de refugiats és difícil sobreviure, però intenta que el poble que està formant-se s’agrupi i deixi a part tots els conflictes que provoca la recerca i l’extracció del coltan. Agreïm el treball que ha fet la Marie perquè puguis anar al Canadà. Continua amb els teus estudis que ho fas prou bé,continua estudiant que després el teu futur serà molt millor.A part l’Oliver és un preadolecent que vol salvar-se de l’or blau, ell marxa de Tanzània per fer encàrrecs als perdonavides que volen enriquir-se més amb el mercat de l’or blau (coltan). La teva mare pobra l’has d’ajudar tot el possible des de que els guerillers van assesinar al teu pare, ella està molt malament i l’haurias de aixecar els ànims, perquè si ella esta millor, podría cuidar més dels teus germans i així tu podries marxar més tranquila al Canadá Bueno ens despedim, esperem que tot et vaigi bé, una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.
  una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.)
• Activitat sobre Diari de Greg 1 de l, pels Jimmy  + (Greg Heffley és gairebé adolescent, està a …
  Greg Heffley és gairebé adolescent, està a l'institut i té un amic, un autèntic cretí anomenat Rowley Jefferson, i encara que Greg vulgui aconseguir una núvia o semblar guai seu amic sempre s'ho fastigueja. Greg diu que aquest no és un típic diari, simplement les seves memòries. Tenia un germà major anomenat Rodrick, molt pesat i sempre li volia fer la vida impossible a Greg i per rematar un germanet petit d'allò més mimat i aquest es deia Manny. A l'institut hi havia una maledicció sobre un formatge; qui ho toqués, tindria "la maledicció del formatge".
  ués, tindria "la maledicció del formatge".)

• Activitat 5 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac  + (Guió del booktrailer)

• Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata  + (GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES …
  GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES VOLEN DESTACAR: La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. TAGLINE: UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS! Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
  à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
• Activitat sobre La mort a Venècia de l'autor Thomas Mann, pels Núria Colomer  + (Han passat ja molts anys. Molts anys, molt …
  Han passat ja molts anys. Molts anys, molts viatges, moltes persones, molts llocs... Molts amors. Però mai res no ha estat com abans. Et juro que si t'haguessis quedat aquí m'hagués passat la vida intentant trobar-me amb la teva mirada per casualitat, dia rere dia. Però, amor meu, el destí és capriciós, i a la vegada, savi, i potser l'únic que pretén és fer etern aquest sentiment... Qui sap, potser ja estàvem predestinats a conèixer-nos i a separar-nos tan aviat.´Al cap i a la fi, el món és un lloc massa despietat per a uns amants tan càndids i castos, mai no haguessin entès el que això significava per a nosaltres. Han estat uns anys durs, i per molt que viatgessis la Guerra no ha deixat cap indret indiferent. I saps en què penso jo quan me'n vaig a dormir a llits desconeguts, quan acarono la pell despullada d'exquisides dames? En la teva mirada tímida, en el pas lent de les hores a la platja entre coincidència i coincidència. I llavors... Em sento feliç de nou. Les beso delicadament pensant en besar la teva ànima, tot aquest desig espiritual que els anys han anat forjant quedarà com un secret que res no podrà esborrar. I avui, aquí a Venècia, sembla que el meu pensament s'hagi materialitzat. Encara a hores d'ara m'estiro a la sorra de la platja i sento la teva mirada al clatell... Tot i que ara sóc jo qui no para de cercar la teva presència al cel, Només espero que algun dia la brisa em faci saber que les nostres mirades per fi han tornat a coincidir.
  res mirades per fi han tornat a coincidir.)
• Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta  + (Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliur …
  Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa. Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada. Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses. Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra. La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra. Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida. La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè. El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions. A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre. Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència. Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà. Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava. Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells. No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva. Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho. Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
  n fer nombroses actuacions per tot el món.)
• Activitat sobre Dràcula de l, pels Quadrateam  + (Havent llegit el llibre Dràcula, la idea q …
  Havent llegit el llibre Dràcula, la idea que volem transmetre és el tema de l’amor, perquè l’amor que sent el comte Dràcula per Mina sempre ha sigut etern. Això també es relaciona amb la immortalitat del comte. D’altra banda, un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció és el viatge de Jonathan Harker al castell del comte, perquè tothom li diu que està boig si vol anar-hi, i els viatges que fan els personatges fins que s’enfronten al comte Dràcula, perquè és molt emocionant. Tagline: Vigila: els vampirs existeixen i l’amor sempre viu!
  ls vampirs existeixen i l’amor sempre viu!)
• Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Irtome  + (Havia passat tota la nit caminant i pensan …
  Havia passat tota la nit caminant i pensant en aquelles paraules del pare. Què faria ara? No volia tornar a casa i trobar-se amb aquella situació. On podia anar? Marina, sí! Pot ser ella podia ajudar-lo… Quan arribà a casa de Marina va obrir la porta una xiqueta que era evidentment la seva filla, se li semblava molt. Ramon va ser atès de seguida, la dona li preguntava molt pels motius pels que havia abandonat la casa i ell evitava parlar del tema i inventava mil excuses. El pare de la xiqueta les havia abandonades, és per això que vivien elles dos soles. Un dia la xiqueta va cridar a Ramon amb el nom de “pare” i en aquell moment Marina s’adonà que li havia agradat i que estava enamorada de ell. Amb el pas dels mesos Ramon cada vegada estava més incomode a la casa i va ser aquest el motiu pel qual va decidir allistar-se a l’exèrcit i anar-se’n a la guerra. El destinaren a Madrid i va voler començar una nova vida dient que estava sol en aquell món. Per primera vegada aniria a la guerra i no sabia com sentir-se. Recorda aquella nit que va sopar una ceba i una punteta de pa, els donaren l’uniforme i es va veure vestit com tots els que estaven preparats per lluitar. Vestit i confós com tots. Abans de gitar-se en uns taulers de fusta col·locats en fila entra un superior i els digué critant: “Esta noche vais a acostaros con vuestros fusiles, y cada uno le dará a su fusil un nombre de mujer. Desde ahora estaréis casados con ese instrumento que es todo de hierro y madera. ¿Me entendéis, capullos?”. Va marxar i tot quedà en silenci. Tot menys els seus pensaments. Després va passar un mes i encara no s’acostumava a la tensió de tots els dies. “Demà serà el dia. Demà em mataran, o potser mataré jo. Ja ho férem amb Jaume. Quina vida més miserable la meva! No puc pegar ull, ja no sé de quin color és la tela que defenso.” Es va fer amic d’un soldat més jove. Veia en aquell noi la il•lusió que ell havia perdut quan es va fer home en aquell moment que el seu pare li digué la veritat arrencant-li amb ella una part del cor. Ramon i el seu company lliuraren moltes batalles junts, cobrint-se l’un a l’altre les esquenes però tràgicament un dia Ramon va perdre el seu únic amic a causa d’un tret prop del cor. Havia vist centenars de persones morir, però pot ser era aquell vent que bufava la causa del seu sofriment. Aquest fet va marcar per sempre la vida de Ramon ja que ara se sentia més sol que mai, es trobava lluny de casa i sense ningú amb qui poder comptar. Recordà el que un dia li havia dit el seu amic: que tenia una germana vivint a Amèrica del Sud. A la setmana següent del tràgic succés, aprofitant la desbandada del final de la guerra, anà a donar la notícia de la mort a la germana del seu amic ja que pensava que era el mínim que podia fer per ell. Era una noia jove, discreta i sentia un gran amor pel seu germà. La notícia no va ser rebuda de bona manera ja que ella també es trobava sola, només li quedava el seu germà, que ja era mort. Ell s’havia fet càrrec d’ella des que els pares moriren en un accident. Ramon sentia pena per aquesta dona i li va prometre que l’ajudaria tant de temps com ho necessités. Començà ajudant-la a preparar el soterrar del germà i estigué amb ella en tots els mals moments. A poc a poc sorgí entre ells una mena de confiança que mai havien tingut. Es convertiren en grans amics que es contaven tot allò que havien fet durant el dia. Al poc de temps decidiren anar-se’n a viure junts per tal de fer-se companyia, ja que els dos estaven sols. Anaren coneixent-se més fins el punt que va sorgir l’amor entre els dos. Eren una parella que no podien permetre’s luxes, vivien al dia. Després de la guerra, sempre amb por, Ramon sortia cada dia a demanar pels carrers, a buscar un rosegó de pa, un rebuig de carn, i la situació empitjorà quan ella es quedà embarassada i tingueren un nen. L’anomenaren Ramon. Ramon pare pensà que era el moment de casar-se, havia tingut un fill amb aquella modista i era una bona dona, no preguntava més del que havia de preguntar i per això ell estava a gust amb ella. Vivien en una ignorància mútua respecte la infància de l’altre. Al cap del temps tingueren una filla, Maria, que li recordava a aquella germana seva que havia deixat a Barcelona. Era la imatge de la seva germana i només de mirar-la reviscolava tot allò que havia sentit per ella anys enrere. Amb el pas dels mesos Ramon s’entristí pels records que li continuava despertant el paregut de Maria amb la seva germana. Trobava els seus fill igual que estaven a casa ell i la seva germana de menuts, i açò li feia plantejar-se tornar a Barcelona abans que es fessin majors. Però la seva dona no acabava d’acceptar el trasllat ja que es quedaria sense l’única cosa que li quedava a la ciutat, el treball en una fabrica de patrons de vestits on guanyava el necessari per mantenir els nens. Mentrestant, Ramon cuidava els nens a casa, la Maria ja caminava i el Ramon era un any més gran, tractava d’ordenar la casa i preparar el sopar per l’arribada de la dona. Quan arribava a casa dinaven sols perquè els nens ja estaven gitats. Tan sols dos mesos més tard, en un sopar com qualsevol altre en què la parella parlava sobre la seva situació, Ramon va trobar angoixada i molt preocupada la seua dona, i de seguida va deixar de sopar per preguntar-li què era allò que tant mal la feia sentir. La dona sense voler donar-li moltes voltes i per no fer-li tant de mal, li va donar a entendre que no tindrien forma de mantenir els nens, i que alguna cosa calia que fessin. Havia perdut el treball a la fàbrica i Ramon, que era l’home i pare dels menuts, es va sentir culpable de la situació ja que no trobava treball. Va pensar en la seva mare, Sofia, estava segur que li donaria diners per ajudar-lo fins que trobaren una solució, així que definitivament tornaren a Barcelona en companyia dels seus perquè coneguessin també la seva dona i els fills. Deixaren la casa on estaven i tots junts van tornar a Barcelona.
  taven i tots junts van tornar a Barcelona.)
• Activitat sobre Entrevista a Joanot Martorell i altres, pels Edtlul.lians  + (He volgut mostrar diversos punts de vista utilitzant diversos autors de diferents gèneres i moviments.)
• Activitat 7 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita  + (Hem decidit fer l'activitat de a nosaltres ens suggereix... ja que volíem donar a conèixer els diferents sentiments que evoca el llibre d'M.)
• Activitat sobre Els avantatges de ser un marginat de l'autor Stephen Chbosky, pels Chocoboyo  + (Hem volgut enfocar el tràiler cap al procés de maduració pel qual passa el protagonista (Charlie) , amb l'ajuda dels seus amics i familiars per a superar els seus traumes del passat.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Chrisoscarjuli  + (Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit pe …
  Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit per comunicar-te el succeït en els anteriors dies aquí a Constantinoble. La notícia es desoladora... El teu cavaller i cosí meu ha caigut desmaiat davant d’un riu en companyia del rei de Sicília i Escariano, a causa d’ una grip, en aquell moment estaven tornant cap al nostre regne després d’una gran victòria contra els turcs. Al arribar, han vingut bons metges però no han pogut fer res... És curiós, mai havia pres mal en ninguna batalla i se’ns ha anat per culpa d’una fràgil malaltia... però així és la vida amic meu, avegades les circumstàncies menys perilloses són en les que desencadenen en les més pitjors desgràcies. Després d’aquesta terrible catàstrofe l’han succeït dos de tan tristes com l’ anterior que ha sigut la mort de la Carmesina i de l’Emperador per la tristesa de la mort d’aquests. Per tots aquests motius et demano que tornis aquí a Constantinoble per ajudar-me a arreglar tot el desordre que hi ha ara mateix, ja que la pròxima hereva és l’emperadriu. A més a més així ens donarem suport mútuament. T’espero amic.
  s donarem suport mútuament. T’espero amic.)
• Activitat 5 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls  + (Hola , som el grup de les beautiful girls, …
  Hola , som el grup de les beautiful girls, i realitzarem una conversació entre l'Andreu i un company de presó. Son les 13.00 és el torn de dinar , l'Andreu porta uns quants dies a la presó i ha fet migues amb el seu company Marc. Marc:-Que et passa Andreu, que et veig trist? Andreu:-No se si et vaig explicar que estava casat amb una dona que es diu Maria Rosa , però la qüestió es que si no estic al seu costat no tinc forces per viure. Marc:-Andreu, se que els dies, aquí a la presó no son gaire agradables però si no et fa res m'agradaria que m'expliquessis perquè t'han tret la llibertat... Andreu:-Es difícil d'entendre, alo millor pots pensar que soc un mentider, però estic aquí per un assassinat que no he fet jo. Marc:-Per el que veig se que es veritat el que em dius perquè durant el temps que portes aquí e vist que faries qualsevol cosa per a que no et separessin de la Maria Rosa. Andreu:-Moltíssimes graciés per creure amb mi, això no em fa sentir tan vulnerable. Marc:-Jo també tenia un amor fora d'aquí i quan vaig marxar del poble ningú creia en mi, i vaig necessitar que algú confies amb mi. Saps que tens un amic, fora i dintre d'aquí. Andreu:-Gracies, de veritat. Marc:-Penses que la Maria Rosa, t'esperara? Andreu:-L'ultima carta que em va enviar, deia que creia en mi i que confiava en que no era culpable. Per això penso que quan surti d'aquí, espero trobar-la a la porta i seguir la nostre historia d'amor. Marc:-Per això, has d'agafar forces, menjar i ser una mica mes fort, perquè sinó no la tornaràs a veure. Andreu:-Et juro Marc, que si em dexeissin veure-la agafaria totes les forces que necessito i no tendria aquesta pena que tinc, que no amb deixa seguir lluitant... Marc:-Vaig a dinar, intenta menjar una mica. Ens veiem desprès.
  ntenta menjar una mica. Ens veiem desprès.)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Send  + (Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per …
  Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.
  ecessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best  + (Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes p …
  Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu . Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh ! Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?... I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió? Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar. El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia . Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar. Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu? Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic. Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València. Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar? Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare, On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los, als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves? Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil. Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet?? Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....) Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
  i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!)
• Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Juvenils  + (Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perq …
  Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort. Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill. Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.
  a, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team  + (Hola Alba, T’envio aquesta carta per sabe …
  Hola Alba, T’envio aquesta carta per saber com estàs i si has pogut sobreviure després de tot el que ha passat. Jo estava a la platja nedant, em vaig submergir dins l’aigua i de sobte vaig sentir un estrèpit. En sortir del mar i hi havia un silenci que esgarrifava. Després, vaig decidir caminar pels voltants, ja que no veia ni sentia a ningú. Unes hores després, me'n vaig adonar de que estava completament sol i era l’únic supervivent del poble. Tots els edificis estaven en runes. Vaig caminar fins casa meva i, una terrible imatge se’m va quedar gravada al fons del meu cor; hi havia tots els mobles a terra, les parets estaven plenes d’esquerdes menys una, que havia caigut sobre la meva mare. Ho havia perdut tot. Estic molt preocupat, ja que no he tingut notícies teves. Em sent molt sol. Si reps aquesta carta em podries dir en quin lloc et trobes, per així poder retrobar-nos. M’agradaria saber com has pogut sobreviure i si has divisat algú més. No suport estar més temps sol, et necessito al meu costat, per així poder compartir totes les nostres emocions, sentiments i ajuntar els nostres coneixements i tècniques per poder formar una nova societat. Imagina’t a nosaltres dos vivint a una casa molt polida amb un hort per poder cultivar el nostre aliment i el del nostre fill. També els caps de setmana aniríem d’excursió o a pescar. La meva il•lusió és poder viatjar arreu del món amb tu i amb els nostres descendents. PD: esper amb tot el meu cor que aquesta carta t’arribi el més aviat possible. Esper la teva resposta. Molts petons. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.
  . Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.)
• Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Dani …
  Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Daniel i jo, Gabriel, estem escrivint-te això al col·legi, som els teus amics de Barcelona!! Estem preocupats per si hagués passat alguna cosa a la teva família. Al col·legi estem igual, deures, exàmens... M'agradaria que tornessis a Barcelona per jugar amb nosaltres a moltes coses més. Espero que el teu pare hagi sobreviscut a la guerra i que no patiu més desgràcies, la teva família i tu. La teva iaia, com es troba? Sé que una guerra és molt dura, però no et traumatitzis pel carter que vas veure al terra ensangonat i quasi mort. Esperem que ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel
  e ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark  + (Hola Carles, Sóc una amiga teva, però enca …
  Hola Carles, Sóc una amiga teva, però encara no et vull dir el meu nom. Aquesta carta la faig perquè et conec fa molts anys i et volia dir el que sento per tu, però no tinc el valor de dir-t'ho en persona. Estic enamorada, molt enamorada de tu. Per a mi ets molt especial. Demà t´enviaré una altra carta amb una pista de qui sóc. Si vols, cada dia t´enviaré una pista de qui sóc. Aquí te'n deixo una: aquest any hem anat a molts llocs junts i som molt amics, però tu no ets concient del que sento per tu. Arribaran més cartes, La teva admiradora secreta
  ran més cartes, La teva admiradora secreta)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els orcos  + (Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert G …
  Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert Giné, el Pol Ossmann i el Kilian. Ens ha semblat interessant escriure’t per la teva actuació en el llibre el temps de l’oblit, i et volíem comentar sobre la teva passió per la música, sobre la teva forta amistat i indestructible amb en Tetxu, a part de la meravellosa noia que va conèixer, l’Ainhoa, que va ser capaç de tornar a fer somriure Tetxu després de la tragèdia que va patir quan era petit. Primer de tot et volíem parlar sobre la música que t’agrada, perquè, a nosaltres també ens agrada la música de Led Zèppelin ! Quina casualitat oi ? Ens podríem arribar a conèixer ! També et volíem comentar sobre la forta i, alhora delicada relació d’amistat amb en Tetxu. Com vau poder connectar tan bé en tant poc temps ? Quina va ser la cosa o aspecte que et va cridar l’atenció de Tetxu ? Són preguntes que ens agradaria conèixer sobre tu ! ( A més a mes, ens has semblat molt simpàtic i tenim moltes coses en comú sobre la música ) Ah ! També ens agradaria conèixer l’Ainhoa ! La veiem com una persona magnífica i molt respectuosa amb tots els aspectes: en l’amistat, en la comprensió de tots els problemes ... Doncs aquí acaba la nostra carta ! Doncs res que ens agradaria conèixer-te o quedar amb tu per poder-nos conèixer molt millor! Crec que ens podríem caure bé ! Doncs tant de bo ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !
  o ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les Carlotes  + (Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te qu …
  Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te que seguixc enamorat de tu i que malgrat tot no t'he pogut oblidar, sé que no em vas a perdonar però recorda tots els moments en ta casa, quan nos amagarem dels meus amics i de tot... Sé que no anem a tornar, però m'agradaria quedar en tu i tindre una relació cordial per a poder ser amics, ja que m'agradava molt parlar en tu. Espere que em contestes i no vesprades molt, un petó Carlota.
  stes i no vesprades molt, un petó Carlota.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les extraterrestres  + (Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sig …
  Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història: Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors. El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat. Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma. Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia. Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu. Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra. Esperem tornar-vos a veure un altre dia. Uns supervivents
  os a veure un altre dia. Uns supervivents)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules  + (Hola Dídac, T’escric des del cel perquè e …
  Hola Dídac, T’escric des del cel perquè estic mort. Sé que ets viu i que ets l’únic supervivent del món, juntament amb l’Alba. Et comunico que els de la meva espècie us busquen per liquidar-vos. També us volia dir que no és una manera molt noble disparar per l’esquena amb dos màusers: és una manera molt cruel i per la nostra raça matar-nos així. Nosaltres només veníem en son de pau, però quan vam veure com destrossàveu el planeta, vam decidir governar nosaltres. Per a nosaltres, la llei més important és que tothom és amo del que mata, per això és possible que us anomenin reis dels ŴŒ. Quan em revisqui en un altre cos aniré a buscar-te i et menjaré cada part del teu cos. Quan em vau trobar només volia conversar amb vosaltres i arribar a un acord però com que em vau disparar per l’esquena, no vaig poder dir-vos res i per aquest motiu us envio aquesta carta. Com que seràs rei de la terra ,vull que compleixis cinc coses: 1.Has de fer cinc fills amb l’Alba amb els noms següents: Gandalf, Gremlin, Legolas, Gollum, i un de la nostra espècie que l’adoptareu: es dirà 2. Haureu de regnar amb saviesa i honor, per sobre de tots els vostres problemes, imposant la llei i la justícia per sobre de les grans injustícies. 3. Haureu de tractar els ŴŒ com si fossin els vostres fills, sense marginar a ningú. 4.Quan els vostres cinc fills hagin complert la majoria d’edat, cadascun governarà un continent. 5.Haureu de destruir tot tipus de contaminació que sigui perjudicial per a l’atmosfera de la Terra. Amb aquestes paraules m’acomiado. Espero que compliu en el vostre camí cap a un món millor, així podrem viure tots en pau i harmonia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó)
  nia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó))
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Pavos  + (Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la …
  Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la historia de l'Alba i tu. Mus sembla molt violent i preocupant lo q te feien aquells dos nois. Segur que no et va agradar gens, i van ser un temps que devies passar molts de moments dolents, com a l'escola i per el carrer. Després vas tenir molta sort perquè tenies a l'Alba com amiga, segur que es molt bona persona, i se va posar en la teva pell, i devia pensar lo malament que ho passaves quan aquells nens te insultaven sense cap motiu. L'Alba i tu vau tenir molta sort quan vau estar dins del toll de la resclosa el perquè lo que va passar a la humanitat va ser molt fort i era impossible sobreviure a aquell atac tant impressionant. Quan n'Alba i tu vau veure l'ho que havia passat us vau comportar d'una manera molt madura i gracies a aquell comportament vau aconseguir sobreviure tots sols i fins hi tot vau tenir un fill, però per una desgracia que li pot passar a molta gent et va caure l'edifici damunt teu i ens va fer llastima la teva mort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.
  ort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.)
• Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Xarxes  + (Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriur …
  Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriure’t aquesta carta perquè aquest estiu les coses s'han embolicat molt. Vull que sàpigues que jo no vaig ser el de la foto (el que la va penjar al Friendjam). Jo mai ho faria això i menys amb una noia amb qui estic sortint. T'ho he volgut dir pel mòbil però he vist que no s’havia enviat, això m'ha fet pensar que potser l’havies perdut. La Lacey em va explicar que sí que l’havies perdut, jo li vaig dir que si et podia dir que jo no havia estat el de la foto, que al contrari estava enfadat perquè no permetria que ningú pengés una foto íntima de la meva novia, però ella es va enfadar, no m'ho podia creure. Jo era el que estava intentat que ningú et digués res i, a més, volia esbrinar qui era el que l’havia penjat i totes les culpes eren per mi sense que jo hagués fet res. Vull que sàpigues que jo mai he deixat d’estimar-te. Al contrari, el dia de la festa em vaig adonar que t’estimava molt. Sé que vaig ser una mica fred, sense parlar-te com faig sempre , però era perquè quan vas borratxo és millor que no parlis per si t'entren ganes de vomitar i de mes, per això no et vaig donar conversa com sempre. Vaig ser un ximple demanant-te aquesta horrible foto que a fet canviar la nostra relació que ara és nul·la. Ho sento si en algun moment te fet mal o has pensat que jo he pogut fer-te’n perquè jo seria incapaç. Vull demanar-te perdó i també demanar-te que em creguis encara que sigui difícil de fer-ho. Vull que tot torni a ser com abans Fee. Sento que tot això hagi acabat tan mal, perquè jo no volia que acabés. Sento molt el mal que t'he causat. Encara que no decideixis creure'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.
  e'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Xx R5 xX  + (Hola Juls, Et faig un resum de la teva hi …
  Hola Juls, Et faig un resum de la teva història: Aquest llibre va sobre una nena que el seu pare és camioner i va anar a fer un viatge al Marroc. Quan va venir a la Península, va tenir un accident amb el camió mentrestant la nena i la dona estaven a casa i quan la mare es va assabentar se li va caure el plat al terra. Van anar a l'hospital de Belvitge a veure com estava el pare, li van dir que estava en coma. Van trobar que el pare s'havia drogat quan estava conduint el camió... Juls, la teva història ens ha agradat molt perquè és plena d'aventures, és divertita, per això ens ha agradat molt. Bye.
  rtita, per això ens ha agradat molt. Bye.)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms  + (Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que v …
  Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donis ànims al pare i a la mare; m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió, tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i, quan ja ho hagis superat, quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i, si li ha passat alguna cosa al pare, m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull estar amb l'intriga de saber què li ha passat. Estic bastant preocupat. Atentament, Diego.
  tic bastant preocupat. Atentament, Diego.)
• Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF  + (Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te qu …
  Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te que estem encantats de conèixer-te. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues. Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu oncle és el cap de la banda mafiosa amb l'alemany i el que et va intentar de violar és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por? El cas és que hi vas sortir bé. Com que som uns alumnes molt preocupats, volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura, i has d'evitar apropar-te a la gent desconeguda. Ni parlar-l'hi. ¿Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a gaudir de les gran vistes? Hi ha molta gent que és va pensar que el teu pare era un mentider. Bé, en definitiva, estem molt contents d'haver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.
  ver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.)