Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre El gat negre i altres contes d' Edagr Allan Poe, pels Bamg  + (Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta hi …
  Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta història va sobre un home que es diu RODERICK USHER , que esta molt malalt, esta pàl·lid, sec, deshidratat, abatut per la vida com la seva germana bessona, la MADELINE, que també esta malalta, amb una salut feble. La germana bessona, al final de molts sofriments cau al terra i s’acaba morint. RODERICK la fica dins una cripta. La MADELINE i RODERICK es veuen en un futur. Tackline L'adeu d'una família important
  Tackline L'adeu d'una família important)
• Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Totesliteratura  + (Sinopsi del tràiler de llibre En el trài …
  Sinopsi del tràiler de llibre En el tràiler es poden observa els moments més rellevants, importants i emotius del relat. Volem ressaltar l'amistat positiva entre William i l'amic i el criat Júpiter. Júpiter i William es troben un escarabat i un paper mig enterrat a la platja. A la nit, Júpiter arriba a casa de l'amic de William amb una carta a la mà i la hi dona a l'amic perquè la llegeixi. Dies després, quan l'amic va a casa de William, decideixen anar a buscar el tresor. Gràcies al treball en equip, William torna a recupera la seva fortuna. Tagline El tresor de William Legrand
  na. Tagline El tresor de William Legrand)
• Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels Pijama  + (Sinopsi del tràiler del llibre Tagline)
• Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea  + (Sinopsi tràiler del llibre: El nostre trà …
  Sinopsi tràiler del llibre: El nostre tràiler combinarà els formats de veu en off mentre es van observant escenes diverses de l'obra amb diàleg directe entre els personatges. S'anirà passant per sobre dels molts aspectes que es tracten al llibre de forma breu, per donar dinamisme al tràiler. L'escenari serà permanentment un aula d'una escola de primària. Hem decidit eliminar el personatge de Jaume del nostre treball. Tagline: Cal estar lligat per demanar perdó GUIÓ TÈCNIC Manel: Hola sóc en Manel, el pare d’en Joan, tenia una reunió amb la directora. Jaume: Hola sóc en Jaume. Manel: Hola. Núria: Hola, no havíem quedat a les 7:30 són les 7. Manel: I que tal els xiquets? Núria: Diràs el xiquet i la xiqueta. Manel: Bueno si els xiquets. Núria: Bé, sí, les xiquetes. Aurora: Hola? Estàs sol aquí? Manel: Sí. Jaume: Perdona que la molesti, a trucat el señor Cortejo un altre cop. Núria: Bfff. Núria: Passi. Cortejo: Aquest, aquest ha sigut a qui a picat al meu fill. Núria: Així, és com ens sentim nosaltres, quan no ens deixeu dir res. Aurora: Calladetes més guapes. Manel: Mmmmmm. Núria: Només us interessa les mamellas. Aurora: I el cul. Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?
  Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?)
• Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan  + (Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a …
  Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a part d'un llibre que es diu (coses que no podrem evitar). És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amorto impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que dures un any per tot el món. En aquest BookTràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
  a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
• Activitat 3 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan  + (Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a p …
  Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a partir d'un llibre que es diu ''Coses que no podrem evitar". És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amor impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que durés un any per tot el món. En aquest Booktràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: "Coses que no podrem evitar" és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
  a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
• Activitat 2 sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons  + (Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'e …
  Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'entramat de relacions polítiques, personals i socials que s'estableix entre l'aristocràcia barcelonina, encarnades en el regent civil de la ciutat. L'assassinat de la cantant Desflors desencadena una crisi moral que el durà a escollir entre els seus interessos polítics i la justícia que representa, mentre que el principal sospitós del crim espera per a ésser condemnat a mort.
  crim espera per a ésser condemnat a mort.)
• Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Clamana  + (Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta o …
  Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta obra destacaria l’amor, representat quan el Jonathan Harker estava en el castell de Dràcula acompanyat de tres vampiresses que sedueixen i estan a punt de xopar-li la sang per què el volien convertir en vampir. Un altre aspecte seria la immortalitat representada desprès de que la Lucy i la seva mare morissin parlen d’una senyora que mossega als nens petits i que sospitin que la Lucy no estigués al taüt dies després d’haver-la enterrat i efectivament no ho estava. D’aquesta obra destacaria quan el Dràcula dona el nen que ha segrestat per què es beguin la seva sang, en comptes de la den Jonathan.
  seva sang, en comptes de la den Jonathan.)
• Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Aipamapa  + (Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem tr …
  Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem transmetre el canvi que sofreix el protagonista a causa dels efectes de l’alcohol. Passa de ser generós i afectuós a ser agressiu i violent; primer cap al seu gat i, més tard, cap a la gent que l’envolta. Un home jove del qual en desconeixem el nom, conviu amb la seva dona. Tots dos són amants dels animals. Va passant el temps i el protagonista fa un canvi radical; passa de ser un home extraodinari a ser una bestia sense sentiments. La seva esposa i el seu gat ho noten quan la seva actitud canvia de ser pacífica a agressiva i violenta, com a conseqüència de la seva addicció per l’alcohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.
  cohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.)
• Activitat sobre Todo Todo de l, pels Amantsdelletres  + (Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes …
  Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes és una noia de 17 anys que mai ha sortit de casa seva degut a una malaltia comunament anomenada com “Noia bombolla”. Tot i així, la seva vida transcorre tranquil·la. La seva mare és el seu suport, i passa els seus dies estudiant i llegint. De repent, tot canvia quan el noi d’ulls blaus és muda a la casa veïna. L’enamorament sobtat sorgeix entre missatge, llargues conversacions, sensacions, il·lusions, somnis… aquell noi fa que tot el que ella ha cregut fins ara s’esvaeixi. El món exterior se li fa cada vegada més intrigant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.
  gant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.)
• Activitat sobre La memòria de l'arbre de l'autora Tina Vallès., pels Pau Sabarich, Lluís Diestre  + (Sinopsis: El nostre trailer intenta recop …
  Sinopsis: El nostre trailer intenta recopilar totes les escenes més importants del llibre ja sigui com la pregunta d’en Jan de si es pot posar content, les clonetes a la cuina que suposem que parlen sobre la malaltia de l’avi i com evoluciona, les passejades que fan en Jan i en Joan de tornada cap a casa i en aquestes les converses que tenen on ells dos s’entenen amb preguntes sense resposta i respostes sense preguntes. També recull una mica la malaltia de l’avi de la qual no se'n diu quina es però que es pot intuir que es l’Alzheimer i el seu Desmai que es un arbre al qual li cau un llamp. Tagline: Primer serà la memòria deprés jo.
  agline: Primer serà la memòria deprés jo.)
• Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski  + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
• Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski  + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
• Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski  + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
• Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski  + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
• Activitat 4 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels ViquiGats  + (Sinòpsi El protagonista és un home ideal, …
  Sinòpsi El protagonista és un home ideal, fins que, per culpa de l’alcohol, es torna amb el pitjor malson per als animals. Es torna violent amb tot l’entorn que el rodeja i els animals, sobretot amb el seu gat Pluto, el qual acaba penjant. La seva dona intenta parar-lo,però ell s'hi nega i amb una destral li obre el cap. Fins que els veïns del voltant de la seva casa sospiten i truquen a la policia. L'home està convençut que mai trobaran el cadàver. De sobte se sent el gemec del gat dins la paret on se situa el cos de la seva dona. Tagline Els remordiments et segueixen en forma de gat.
  remordiments et segueixen en forma de gat.)
• Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels HIGHLAND  + (Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sen …
  Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sensació de temor i intriga, ja que és el que volia transmetre Edgar Allan Poe amb els seus relats. Hem volgut destacar la foscor en la casa ja que ajudarà a transmetre temor, com està fet en el conte. L'amic de Roderik Usher rep una carta on Usher li explica que està malat i que gaudir de la seva companya l'ajudaria a millorar-se. L'amic arriba a la casa Roderik on es retroben els dos amics de la infància després de molt de temps. El mateix dia a la nit Madelein, la germana de Roderik, mor. Als 15 dies la germana, suposadament morta, desperta, ja que tenia catalèpsia. L'amic marxa espantat de la casa després d'aquest fet inexplicable. Tagline: Prefereixes morir d'avorriment o de por?
  Prefereixes morir d'avorriment o de por?)
• Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d, pels Relt  + (Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler …
  Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler, volem transmetre a l’espectador la intriga sobre el que està passant. Volem fer sentir inquietud. Destaquem com l’alcohol pot canviar tant la vida d’un home i els qui conviuen amb ell. I com l’aparició del gat negre influeix tant en la història. També volem transmetre l’angoixa que sent el protagonista. Un home, amb els ulls rojos plens de ràbia i bogeria ens explica, des de la presó, la història de com ha arribat fins aquest terrible destí. Recorda la seva infantesa, quan li agradaven els animals. Era un nen amb el cabell clar que jugava amb animals com gossos o gats. Després recorda també quan és fa un home i perd l’estima pels animals. A mesura que comença a beure, l’alcohol el transforma en un psicòpata i li molesta la presència del seu gat i de la seva dona. Es torna agressiu i aplaca la seva ira contra els animals. Totalment embogit agafa una destral i arriba al seu terrible destí: la presó. Tagline Set vides de terror.
  la presó. Tagline Set vides de terror.)
• Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Beffos d'M  + (Som el grup Beffos d’M. Els components del …
  Som el grup Beffos d’M. Els components del grup som: el Víctor Esteve, la Marta Agudo, l’Ariadna Pinel i l’Àlex Ilhenfield. Hem preparat un anunci sobre el llibre d’M, l’autor del qual s’anomena Lolita Bosch. L’anunci està centrat en l’ambient familiar en el que vivia l’M i en la seva amistat amb J. Hem triat les paraules que més ho descriuen i les hem posat en un format de vídeo, que l’hem penjat al YouTube. Hem alternat les paraules amb unes fotografies que pensem que son les més adients per ajustar-se a la realitat en que viu l’M. Les fotografies intenten recrear els sentiments i les circumstàncies que envolten les últimes hores de la vida d’M. Ens ha semblat que el vídeo està força bé i esperem que us agradi.
  deo està força bé i esperem que us agradi.)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Guixonets  + (Supervivència, la base de la convivència.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Albadueso  + (Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola d …
  Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola del treball i faré l'activitat sobre "Bearn o la Sala de nines" de Llorenç Villalonga. En primer lloc, faré un breu resum de la biografia del autor i a continuació exposaré una mica la seva obra literaria. Llorenç Villalonga (Palma, 1 de març de 1897 - 27 de gener de 1980) fou un escriptor espanyol amb prestigi en la literatura catalana del segle XX, el qual va escriure tant en català com en castellà. Va estudiar medicina a Saragossa,i després a França, psiquiatría. Aquí és on va conèixer l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del que va adquirir una certa influència, sobre tot pel que fa a la novel·la psicológica. Després de casar-se es traslladà a Binissalem, on va començar a escriure la seva novel·la més emblemàtica: ''Bearn o La sala de les nines''. D'aquesta novel·la, es va fer una versió teatral, amb el títol de ''Faust'', i també va ser portada al cinema per Jaime Chávarri el 1983. Acabada la guerra, Villalonga va tornar a Palma, la seva ciutat natal, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles, i col·laborà amb el seu germà Miquel en diverses empreses, entre les quals una biografia de Chateaubriand (1944), un escriptor francès d'origen bretó. Pel que fa a la seva obra literaria, es comprèn en el període de 1931 a 1973, on va escriure grans obres molt conegudes com ''Andrea Víctrix'' La seva obra teatral que consta del 1932 al 1975, període en el que escriu les obres: ''Fedra'', ''Faust'', ''Aquil·les o l'impossible'' i per últim, ''Un estiu a Mallorca''. L'activitat dramàtica de Villalonga és subsidiària de la seva obra narrativa, és a dir, que les seves novel·les van ser reelaborades teatralment per l'autor i van donar origen a peces autònomes. És el cas de ''Faust'', drama basat en la primera part de ''Bearn o La sala de nines''. Llorenç Villalonga, com ja he esmentat però reitero, és un gran escriptor del segle XX i que va tenir grans repercusions en l'àmbit literari.
  ir grans repercusions en l'àmbit literari.)
• Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Las miquelas  + (Sóm la Sira i la Mariona i hem recitat el poema "El poble" de Miquel Martí i Pol i l'hem acompanyat amb imatges.)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga  + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
• Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga  + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
• Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Grupnegre  + (TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apode …
  TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apodera del teu subconscient. SINOPSI: Aquest relat destaca la transformació del personatge quan es torna alcohòlic. El personatge canvia de ser un home bondadós i respectuós amb la seva dona i els seus animals a una persona agressiva i violenta. Una parella tranquil·la, asseguts a un sofà amb els seus animals de companyia, l'home cau en l'alcohol. A causa d'això, es torna violent i tracta malament a la seva dona i als seus animals. Un dia que anava molt begut va agafar al gat, li va treure un ull i el va penjar a un arbre. Un altre dia, caminat pel carrer, va veure un gat paregut al seu i el va adoptar. Al cap del temps va agafar mania al gat per causes desconegudes i va decidir acabar en ell, però va sorgir un imprevist...
  bar en ell, però va sorgir un imprevist...)

• Activitat sobre La història de l'Iqbal de l'autor Francesco D'Adamo, pels Cnrp18  + (TAGLINE: Si voleu saber el que passarà, l’heu de comprar!)

• Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TETEQUATRE  + (TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activi …
  TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activitat. Damunt el desarranjat escriptori, s'hi trobaven tot d’objectes, ja inservibles, amuntegats sense cap mena d’ordre, formant una capa de brossa que, més que un escriptori, semblava que una anarquia s’hagués apoderat d’aquell moble, ja pràcticament inservible. El propietari d’aquell caos no era ni més ni menys que en Carol Adams, el hacker de la policia municipal de Halifax, la ciutat capital de la província de Nova Escòcia, a l’est de Canadà. Era un home molt eficient a l’hora de treballar, però el delatava la seva extravagant peresa i la seva deixadesa, tant per la seva mania a deixar-ho tot escampat per terra com la seva deixadesa personal, ja que ell considerava que la higiene en excés només distreia a les persones de temes socials més importants. Amés a més patia del TOB (o trastorn obsessiu compulsiu) i de algun que altre problema d’àmbit neuròtic. Malgrat tot això, en Carol era una persona sociable, a més d’estar dotat amb un enorme sentit de d’humor. Un càlid i xafogós dia d’agost, en Carol va advertir que el seu superior (el comissari) li havia enviat un missatge. Ho va trobar estrany, car mai no n’havia rebut cap. Va obrir l’arxiu frisosament, intrigat. El missatge estipulava que s’havia de presentar a comissaria a les quatre en punt sense falta. En Carol va girar vagament el cap i va observar que en el rellotge del despertador l’agulla petita estava entre les tres i les quatre. Es quedà pensatiu un moment. Va tornar a girar el cap per a assegurar-se, car ell estava encara mig dormit de la migdiada. Quan es va atalaiar de l’hora que era, es projectà cap a la sortida, a causa de que casa seva esta a quasi tres quarts d’ora de viatge. Per sort el tràfic no estava gaire esvalotat i hi va poder arribar amb no més de deu minuts de retard. No obstant, quant va entrar, el comissari estava enutjat i si més no un xic neguitós. El que el comissari li va comunicar, no eren precisament bones noticies. Resultava que el cos de policia no estava satisfet amb els resultats obtinguts del treball realitzat i disposava una vacant. A pesar d’això (i donat a que es sabia que en Carol podia rendir més) en Carol encara tenia una petita oportunitat. Hauria de competir amb el més qualificat de els que es presentessin al càrrec. Al escoltar tal nociva notícia, en pobre Carol es va quedar gelat. Un parell de setmanes més tard, el candidat a nou hacker de la policia ja estava escollit. I no era altre que en Tomas Richwell un altre geni informàtica que recentment havia quedat quart en el torneig nacional de coneixements d’informàtica. Per poc no és que en Carol es fes caca als pantalons. Els dos competidors es presentaren a l’oficina del comissari. Ell els va dictar pas a pas les instruccions que tenia ben apuntades en un full sobre l’escriptori. A cada un dels dos els va donar una adreça ID que segons ell portaria pistes que els conduirien a la següent lloc web. Segons el comissari les dues pistes portaven a parar a un vídeo qualsevol a l’atzar d’una pagina de treballs estrangera, del qual haurien d’extreure’n les conclusions. Els dos nois es van quedar perplexos; mai no havien fet res tan estrany. Però ningú dels dos no hi va ficar ninguna objecció. Acceleradament, en Carol se’n va anar a casa seva i començà el repte pensant que seria bufar i fer ampolles. Però resultava que les “pistes” eren complicades arrels algebraiques o problemes de lògica endiabladament difícils. Passaren ja dues setmanes quan l’esperança ‘en Carol començà a decaure, portava nits sense dormir, no menjava, i la seva salut podria estar en perill... Fins que un dia va arribar a una direcció web anomenada viquilletra. Per a veure el vídeo no feia falta de registrar-se, així que pa procedir en la visualització d’aquest. Després de veure-se’l repetides vegades va extreure’n aquestes conclusions: -Musica:Ben trobada amb ambientació apocalíptica, encara que els trets es podrien treure, ja que en la novel•la no es parla de ninguna confrontació armada. -Imatges: Encara que algunes no tenen gaire sentit, en general estan ben trobades. -Vídeo: Sembla que el grup no hi hagi ficat ambició, ja que ho podrien haver fet millor. Nota: per a ser un nois d’eso tenen uns coneixements bons d’edició de vídeos. Després d’analitzar el vídeo se’n va anar com una exhalació cap a comissaria i allà s’hi va trobar al comissari i a en Tomas parlant. Se li va caure l’anima als peus. Però al final va resultar que tot va ser una astuta estratagema per a que en Carol es poses les piles, ja que havia anat perdent qualitat amb el pas del temps. Aquell dia en Carol va aprendre una important lliçó que mai se li oblidaria.
  a important lliçó que mai se li oblidaria.)
• Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Pepa02  + (Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de l …
  Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de la revolució. Sinopsi: La Katniss tenia una vida tranquil·la, tot i que bastant dura, sobretot des de la mort del seu pare. Actualment vivia amb la seva germana Prim i la seva mare. No obstant, tots els seus plans de futur canviaran sobtadament quan amb tan sols setze anys, participarà en un combat a mort contra vint-i- tres joves més. Cada any, i per commemorar i recordar la derrota dels pobles que es van rebel·lar contra el Capitoli, un noi i una noi d’entre dotze i divuits anys, són escollits per participar en els Jocs de la Fam. Ella i en Peeta, els dos representants del districte més pobre de Panem, estan disposats a guanyar. I tot i que al principi tot sembla anar en contra seva, sabran com trobar una solució. L’amor sempre guanya.
  trobar una solució. L’amor sempre guanya.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els metalingüístics  + (Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola …
  Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola Mar, Et fem aquesta carta perquè sabem per quina situació estàs passant i volem ajudar-te amb algunes preguntes i respostes. Una és: què creus que esta passant al món? T’ho ha explicat l’Alba? Ja has matat algun "àlien" o n’has vist algun i hi has interactuat? També vam plorar molt quan el Dídac va morir. Tu saps com va morir? Per si no ho sabies, va morir aixafat per un edifici que anava a caure damunt teu, però ell et va salvar. El teu pare va ser com el teu heroi per tu, no? Deu ser molt dur no tenir un pare que t’ajudi quan ho necessites. També et volíem preguntar si ara vius a la terra, al mar o a l’aire. No sé si saps que el Dídac volia volar per poder viatjar; tu has volat alguna vegada? Sabies que tu i l’Alba heu de procrear per mantenir l’espècie; ja heu tingut algun fill? Si és que sí, com es diu? I quants anys té? I tu, actualment quants anys tens? Tens una vida molt dura, Mar, però també ets el nen més afortunat de tot el món. Segueixes viu i has pogut sobreviure a tot. No sabem si m’agradaria estar al teu lloc. Segurament ja has vist el mar, no? Quina es la manera més fàcil de matar un "àlien"? Això, clar, si n’has matat algun. No volem que pensis que som uns pesats per fer-te tantes preguntes, però com són els "àliens"? Són molt rars, no? És que ens interessa molt aquest tema; quan siguem grans ens agradaria viatjar a l’espai. Per cert, se'ns oblidava, has trobat algun altre supervivent? Si te n’has trobat cap, t’has fet amic seu o no? Pot ser que ens estiguem passant amb tantes preguntes, però ens interessa molt la teva vida. Et volem ajudar, però no et podem dir qui som. Et diem que som supervivents de la Terra i que ens han informat de la teva vida aquí i per això t’escrivim aquesta carta, que esperem que trobis. Tenim l'esperança de veure'ns algun dia. L’última pregunta: ja saps que l’Alba és la teva mare?. Amb tot l’afecte del món, Els Metalingüístics
  ot l’afecte del món, Els Metalingüístics)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Mimoma  + (Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba …
  Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba, Som la Marta Chaves, la Mireia López i la Cristina Molina, unes estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Tarragona. Et volem parlar de la novel•la de la qual ets la protagonista: ''El Mecanoscrit del segon origen'', que va escriure Manuel de Pedrolo. Ens agrada molt com ets, el que fas i com reacciones en les diferents situacions en què et vas trobant durant tota la història que et toca de viure. La nostra escena preferida és la del primer capítol de l’obra, quan actues ràpidament defensant el Dídac de l’atac d’uns inconscients que l’estan apallissant. El que més ens crida l’atenció del teu personatge és la gran confiança que li vas agafant al Dídac segon a segon, minut a minut, dia a dia..., tot l’amor que li dónes i, en general, tot el que fas per ell. T’admirem també per la determinació que et caracteritza per seguir endavant amb la vida i l’espècie humana, tenir fills des de molt jove, cuidar el Dídac, ensenyar-li el que necessita i educar-lo en la llibertat i en l’esperança. Ets el nostre personatge preferit perquè ens encanta la teva personalitat i la teva manera d’afrontar els fets, de ser capaç de tenir una visió positiva i de sentir-te responsable del present i del futur. El llibre ens ha agradat molt i tenim moltes ganes que estrenin la pel•lícula per anar-la a veure amb tota la classe. Les aventures que passeu tu i el Dídac i els elements de ciència-ficció que presenta la novel•la ens han atret des del començament. Del final, però, no pensem el mateix. La mort del Dídac és una desgràcia per a tu i per a nosaltres. És un acabament molt trist. Sort que els annexos sembla que ens expliquin que la civilització va continuar i que, per tant, el teu projecte de salvar la humanitat es va fer realitat. En conclusió, de tu podem dir que ets una gran protagonista: ens agradaria que molts personatges dels llibres s’assemblessin a tu. Atentament, Mireia, Cristina i Marta
  . Atentament, Mireia, Cristina i Marta)
• Activitat sobre A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil- rector de vallfogona, pels ViP  + (Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estima …
  Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estimada Flora, Us vaig veure l’altre dia al terrat de casa vostra, pentinant-vos, com feu sovint i em fascinà la vostra bellesa. Brollaren de dins meu uns sentiments que són difícils d’expressar amb paraules, però ho intentaré perquè vull que sàpiga el que sento per vós. La vostra pell blanca i els vostres cabells d’un negre tan pur em van posar la pell de gallina. Pel pentinat tan preciós que s’endevinava, estic segur que sou una dona presumida, que estima la seva figura tant com l’estimo jo. La vostra mirada és tan penetrant que és impossible d’oblidar i la vostra bellesa enlluerna aquell que la contempla. El vostre cos carnós hipnotitza com cap altre, faria a un home matar-ne cents per aconseguir-lo. I els vestits de seda que dueu, la fan veure més preciosa encara. El vostre marit és el més afortunat del món. Però us mereixeu més que aquell home que mai no us estimarà com faig jo, ja que des d’avui fins a la meva mort em podeu considerar el vostre servent. Jo us ofereixo l’oportunitat de sentir-vos desitjada cada segon de la vostra vida. Si vinguéssiu amb mi, us donaria tot el que desitgéssiu, mai no us faltaria res i esdevindríeu molt feliç. Jo us estimaria sempre com el primer dia, us tractaria com si fóssiu la princesa de la casa, més ben dit, seríeu la princesa de la casa i la mare dels meus fills. Us envio aquesta carta per demostrar-vos el meu amor, per mostrar-vos el meu desig i així demanar-vos que vós i jo iniciem una aventura que no perdreu en l’oblit, una aventura excitant, una aventura divertida, L’AVENTURA. Espero que no enterreu el meu record mai, ja que si això passés em doldria tota l’ànima, i per tant reso a Déu perquè em guardeu un lloc en el vostre cor. Jo us estimo i us estimaré per sempre. Ningú no canviarà això, cap altra dona no aconseguirà mai que jo aparti el meus ulls del vostre cos, i cap altra m’enamorarà tant com ho heu fet vós. Espero que el meu amor sigui correspost i que aquesta proposta d’aventura es faci realitat i així pugui fer-vos meva, però sobretot fer-vos feliç. Seu per sempre, Víctor García i Pol Gázquez
  per sempre, Víctor García i Pol Gázquez)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels L' ocell de la revolta  + (Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolg …
  Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolgut Mar, Som uns alumnes de l’Institut Tarragona i t’enviem aquesta carta per aclarir-te els possibles dubtes sobre la teva existència. T'explicarem el que sabem sobre “tot plegat” (què en va ser del món, del teu pare...) i esperem que si et queden caps sense lligar ens ho facis saber pel mateix mitjà. Nosaltres estarem encantats de respondre't. Doncs bé, comencem! Els teus pares vivien a Benaura, un poble petit i de gent ben avinguda. Un dia aquesta vila, igual que la resta de món, va ser atacada per OVNIS. L’Alba i en Dídac es van salvar perquè en el moment de l’escomesa es trobaven submergits a l’aigua. Una vegada van ser conscients del que havia passat amb la resta de persones conegudes, van haver d’emmagatzemar tot el que necessitaven i el que recollien del poble. Havien de sobreviure a tots els obstacles que s’interposessin en el seu camí ja que, davant del dubte de la supervivència d’altres persones, tenien una gran responsabilitat: la de perpetuar l’espècie. Al llarg del seu viatge, en Dídac i l’Alba van portar una vida nòmada, cercant nous llocs segons les seves necessitats; també van recol·lectar molts llibres, importants pel seu valor cultural i d’aplec del saber de la nostra civilització, i els van anar guardant en diferents rulots. Per deixar constància del que havia passat i facilitar la tasca d’investigadors i historiadors futurs, van filmar imatges sobre Barcelona desprès de l’atac, i d’aquestes imatges i petits curtmetratges van intentar fer un documental.Més endavant van decidir fer un viatge per la Mediterrània (en el mar Adriàtic i els voltants de la  costa italiana), on van passar nits llargues sota la lluna a les platges i on també van perdre la virginitat. En aquesta travessia, es van trobar diferents supervivents, però tots tocats de l’ala.Mar, el teu nom, té l'origen a la platja de Barcelona, i com molt bé ens demostra, es refereix al mar que L’Alba i en Dídac van poder observar per primer cop;i quedaren tan meravellats i sorpresos per la seva bellesa i la immensitat que van decidir anomenar-te així. El va proposar el teu pare abans que nasquessis i la teva mare el va trobar encertadíssim perquè tant es pot utilitzar en masculí com en femení. El teu pare, en Dídac, un home de raça negra, es va morir quan gairebé tu acabaves de néixer, ensorrat sota un edifici; tornava d’agafar uns llibres d’electricitat va anar a buscar bombones de gas.Gràcies a l’Alba, que, tot i les circumstàncies en què es trobaven ella i en Dídac, va dedicar estones del seu viatge a escriure un manuscrit amb les seves aventures, el mecanoscrit del qual nosaltres vam poder llegir, hem pogut proporcionar-te aquesta informació. Ras i curt, els teus van fer una gran feina per tal de salvar la nostra raça, tu vas néixer per poder tirar endavant  l’espècie amb la teva mare i d’aquesta forma, igual que ella, esdevenir pare de la humanitat. UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!!  L'ocell de la revolta
  ADA BEN FORTA!!!!  L'ocell de la revolta)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes  + (Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda …
  Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda Alba, Només volíem dir-te que t'admirem perquè vas poder tirar endavant en moments difícils per a tu i en Dídac. Vau superar els perills i els obstacles que havíeu d'afrontar per sobreviure en aquell poblat anomenat Benaura, que va ser destruïda pels extraterrestres. Ets una persona molt madura i responsable en tot. No sabem com vas poder ser tan valenta en moments difícils. Ets molt decidida, vas poder afrontar l'embaràs tota sola, i ens agradaria moltíssim a tots que ens responguessis aquestes curiositats urgents que tenim sobre tu, si pot ser: Per què vas decidir tenir a en Mar tan aviat? Com vau sobreviure sols en aquest món? Et vas enamorar del Dídac o només vas tenir un fill amb ell per perpetuar l'espècie humana? Com heu arribat fins aquí? Com vau superar les vostres dificultats? Creiem que ets una noia molt forta per tot el que has passat, ets un exemple a seguir i continuarà així. T'estimem. Els teus admiradors, Els anònims
  timem. Els teus admiradors, Els anònims)
• Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Tirants  + (Tenia una mica de por. Com a entrevistador …
  Tenia una mica de por. Com a entrevistadora, m'havia d'enfrontar a tot tipus de persones; però mai em vaig plantejar haver de parlar amb una zombi, i menys que seria fallera! En entrar-hi, la vaig veure asseguda en una de les cadires mentre un foc de llum feia que poguera veure el seu rostre zombificat. Vaig seure en la cadira que hi havia enfront i vaig deixar els papers amb les preguntes i les anotacions que hi tenia. Després d'una breu salutació i una xicoteta presentació, vaig començar: —Com et vas sentir en la gran mascletà en què vas terminar morta? La fallera calavera va tardar una estona a respondre, no pareixia agradar-li la pregunta. —No me'n recorde massa, però no pensava que hi anava a terminar morta. No vaig sentir res, vaig morir de colp. —A què es deu la teua afició a les falles? —Des de xicoteta la meva mare em duia a la Verge a dur-li les flors i la meua passió per l'ofrena va créixer fortament. A més a més, l'olor de masclet m'encanta. —Per què tens tant d'ímpetu per la recepta valenciana de la paella? —És la meua cultura, la tradició i la dels meus avantpassats, a més, les receptes no es canvien més! —Creus que eixa és la raó per la qual el transformes en olorar qualsevol paella? —És clar! Però em frustra molt quan no és la recepta autèntica valenciana. —En el viatge fins a la cadena, et vas fixar en l'actitud de Jaume I? —Oh! És clar. Ell no em parava de tirar la canya i de dir-me floretes. Volia aconseguir el meu amor, però des de sempre he estat enamorada del president major infantil de la meua falla. —Com et vas sentir quan li vas llevar la perruca a l'alcaldessa? —Em vaig sentir orgullosa de mi mateixa i capaç de fer-li veure a la gent totes les mentides que els polítics ens van fer tragar Vaig terminar d'escriure les últimes paraules de la fallera i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.
  a i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses  + (Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la c …
  Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la causa principal per la qual nosaltres ens vam conèixer. En un principi el meu objectiu era trobar la meva veritable mare, però involuntàriament vaig topar amb tu, ens vam fer molt amics. Vaig arribar a aquest poble a causa de unes cartes escrites del meu pare que li escrivia a una noia, i des de llavors vaig saber que la meva mare era en aquest poble i també em vaig assabentar de coses que prefereixo no recordar però que suposo que ja sabràs al que em refereixo. Venjar-me per tot el que va passar anys abans creia que era l’única i millor solució per tot el mal que he patit al llarg d’aquests últims deu anys sense una figura paterna, a la qual poder-te recolzar en els temps dolents que he passat, la soledat que he sentit en el meu interior, i poder superar els reptes del dia a dia. Crec que tu hagueres pensat de fer el mateix, la venjança és el nom que ens sona més a prop quan es tracten temes com aquest que no són gens ni mica fàcils ni agradables. En aquest temps que hem estat vivint junts gràcies a la tant bona amistat que hem agafat fins a dia d’avui casi com germans, hem estat en bons i mals moments els dos junts. I aquesta ha estat la causa per la qual he vist absurda la venjança. En un principi, la meva frustració era el que em demanava, pensava que si em venjava matant-te seria el millor però estic segur que ara mateix mataria per tu, si algú et fes mal ni que fos la meitat del mal que he passat jo, el mal que el teu pare m’ha fet passar. Només dir-te que a partir d’ara la amistat que hem creat es troben a poques persones, i jo he tingut la sort d’haver-te conegut a tu i haver passat aquest temps amb tu, amb el teu caràcter has aconseguit que tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.
  tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chuck norris  + (Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asist …
  Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asistir a la meva festa! Ens ho passarem molt bé!. He estat preparant un bon sopar i he reservat algunes pel•lícules al video club. Carlos(Àlex): De res home, gràcies a tu per convidar-nos a sopar! Jordi(Kevin): No hi ha res com un sopar amb amics i a més gratis! (Riuen tots) Tetxu(Oriol): Vinga nois anem a sopar que el menjar s’arrofreda Carlos(Àlex): Tu tan atent com sempre eh, Tetxu Jordi(Kevin): Esclar, esta fet un homenet responsable. Encara que en té cada una… Tetxu(Oriol): Doncs tindrieu que veure com s’ha quedat la cuina després de fer el sopar. (Tornen a riure tots) Carlos(Àlex): Vinga va que jo ja tinc gana, ja continuarem parlant mentre sopem. Jordi(Kevin): Anem que jo amb la panxa buida no sóc persona. Tetxu(Oriol): Morts de gana… - Després de sopar- Jordi(Kevin): He de marxar ho sento Tetxu dema tinc un examen. Ja parlarem, cuida’t. Tetxu(Oriol): T’entenc no passa res. Demà ja parlarem, que vagi bé l’examen. Carlos(Alex): Sí, jo també hauria d’anar tirant cap a casa que sino hem castigaran…
  tirant cap a casa que sino hem castigaran…)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava a trobar la persona que em va apartar del meu pare i tu em vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que em podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no em vaig poder contenir, em va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Em vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, em vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que em va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no em podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre una de les persones que més t’estimes. Sé que em diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no és veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell em va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Animi  + (Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: T …
  Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: Tirant anava de camí a Anglaterra on devia rebre l’ordre de cavalleria a les noces del rei anglès. Va fer una aturada al camí per descansar, i es va trobar amb l’ ermità (El comte de Varoic) ell va descavalcar i li va fer una reverència, i a continuació va contar-li el motiu del seu viatge. El comte adonant-se de la puresa del llinatge de Tirant el convida a lluitar amb ell per demostrar la seua força. Tirant accepta, com correspon a un cavaller del seu nivell, i desprès d’un combat de moltes hores a peu i a cavall, El comte de Varoic derrota a Tirant i acaba el capítol i el llibre.
  a a Tirant i acaba el capítol i el llibre.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga  + (Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, …
  Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.
  da amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.)
• Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde  + (Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal con …
  Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.
  strant que és un bon director d’editorial.)
• Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)
• Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron  + (Treball en grup: Redactar una carta inform …
  Treball en grup: Redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre. Extensió màxima: 800 mots Llibre triat. “El temps de l’oblit” Personatge triat: Tetxu Membres del grup: Gaspar Miralbés, Eduard Baró i Sergi Piqué Hola Tetxu, Tu no em coneixes. Fa un temps vaig llegir la teva història i des del primer moment em va captivar i per això he decidit d’escriure aquests mots. Em vaig sentir atret pel teu caràcter quasi des del primer capítol. Em va impressionar molt la teva història, la manera amb què vas haver d’afrontar els fets de la teva infantesa, fer-se gran en un poble del País Basc i ser fill d’un militant etarra conformen un caràcter especial, tot i que vas viure a l’ombra del teu pare, l’amor de la Izaskun, incondicional, com només una mare pot oferir va ajudar-te a créixer. Quan vivim situacions difícils, de vegades les guardem a dins, ben dins nostre; no volem compartir el dolor amb ningú, i menys amb la gent que estimem això fa que tinguem pocs amics però de debò, sembla com si tinguéssim secrets que només volem saber nosaltres, penso que això també et passa a tu i al llegir els diferents capítols es va confirmant això. L’amor que sents per la teva mare i sobretot per l’Ainoha, la teva xicota, marquen la teva adolescència i aquest gran sentiment vers la música d’un grup com el de Led Zeppelin, un grup de rock dur que tocava tot tipus de gèneres, com el blues, el rock and roll, el soul, la música celta, el folki, també han influït en la teva personalitat; de fet és curiós com la música forma part de les nostres vides . Entenc el que devies sentir en trobar a Carlos, un noi que va arribar al poble un dia i et va explicar que havia vingut buscant a un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu, i així vas conèixer un altre noi a qui li agradava Led Zeppelin, la música uneix i marca una manera de viure i de pensar. Això passa en tots els temps i en moltes circumstàncies, sobre tot quan es troben dos adolescents. A mi també em passa, em trobo a gust amb amics a qui els agrada la mateixa música que a mi, però tornem a allò que t’estava dient. Durant molt temps vas estar esperant al teu pare per fer-li mil i una preguntes, pot ser et volies venjar del dolor que va produir ell en la teva mare o en tu mateix, però al final, quan la teva relació amb el Carlos et va fer replantejar tantes coses, tu només vas poder perdonar. En aquesta part del llibre vaig admirar el teu coratge i la capacitat de posar-te en el lloc de Carlos. Però...és tan difícil d'arribar a ser "bonament un mateix"! Arribar a expressar-se com un voldria...crec que al final del llibre tu ho aconsegueixes. Tu li dius al Carlos, “ni tan sols sé què sento. Odi, compassió, ansietat, ràbia, desconcert,...” i així et confies al teu “amic” Carlos el moment en què vas a veure al teu pare, i així ets “tu mateix”. Quina decepció devies sentir al saber qui era realment en Carlos!, però quina gran capacitat de comprensió vas demostrar acceptant que els dos éreu fills d’unes circumstàncies, dos “cors solitaris” i que no éreu vosaltres mateixos, sinó les circumstàncies les que us havien portat a extrems com el que es va produir davant del teu pare. Em va agradar com es va produir el final de la novel•la, tot el que deies em semblava carregat de raó i de mesura i per això mateix hi estic d'acord, penso que saber posar-se en la pell de l’altre és la millor demostració d’amistat i quan en un moment vas començar a treure els sentiments tant de temps amagats, van sorgir sense més i tu vas plorar per tots els anys de silenci, demostrant que la sensibilitat forma part de les persones i de vegades no hem d’amagar allò que sentim. Crec de debò, que cada un ha de procurar ser bonament ell mateix i no pas anar pel món disfressat d'una altra cosa, per això m’ha agradat el final del llibre i la teva reacció al dir adéu a Carlos, deixant una porta oberta a l’amistat, tot i que després d’un temps. El temps és important per tornar la tranquil•litat i per oblidar ferides. Bé, Tetxu, espero que aquesta carta t’arribi i et porti aquest sentiment d’admiració que et volia trametre en escriure-la. Salutacions cordials d’un admirador, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08
  or, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08)