Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala + (En Tetxu era un nen que passava molts mome …
En Tetxu era un nen que passava molts moments amb el seu pare, tots amb grans records que mai podran ser esborrats de la ment d’en tetxu, com tots aquells instants al cinema, d’excursió els diumenges o dels vespres mirant el futbol. Per ells, haver-se de separar seria molt dolorós, i encara més a causa d’un atemptat. En Tetxu mai podrà perdonar el culpable d’aquells fets ni trobar-hi una explicació raonable; tot i així sabrà com tirar endavant i entendre que en la vida hi ha moments com aquests i s’han de superar. Després de la mort, en Tetxu va quedar molt tocat anímicament, perquè sabia que mai ningú podria tornar-li al seu pare ni arribar-lo a substituir, ja que ell formava part de tota la seva vida. Passat els anys va anar aprenent i a viure sense l’amor del seu pare, a trobar noves persones que el puguin fer sentir emocions plenes i recordar aquells moments. Va conèixer una noia amb la qual sorgir un gran amor i van formar una família. La idea del Tetxu era donar-li i ensenyar-li al seu fill tot el que el seu pare va fer per ell i intentar fer d’avi al mateix temps. Va aconseguir establir una relació amb el seu difunt pare sabent que ja no el tornaria a veure mai més però a través del seu fill podria sentir que estaven tots junts. És un llibre que ens ensenya la importància a estimar totes les persones importants per a nosaltres sense haver de penedir-nos algun dia, i d’aprofitar cada moment amb ells per ser feliços, com en Tetxu, que encara que va ser un cop molt dur per ell es va quedar amb el consol de d’haver demostrat l’amor pel seu pare i no voler tornar enrere en cap moment.
re i no voler tornar enrere en cap moment.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes M3G + (En aquest glogster, nosaltres hem fet un a …
En aquest glogster, nosaltres hem fet un anunci del nostre programa de televisió anomenat “Maduixes M3G” (en el qual ja vam fer un vídeo en la primera activitat). En aquest anunci, presentem el nostre nou programa, en el qual ens visita el nostre personatge l’Eloi. En aquest, a part de la part escrita i visual, també hi ha un petit vídeo. En aquest anunci, nosaltres us mostrem una petita biografia del personatge que nosaltres ja vam triar en la primera activitat, l'Eloi. La imatge que hi ha en ell és de l’Eloi, que en aquest cas és el nostre company Miquel, com ja va representar en la primera activitat. També hi haurà un petit vídeo, en què la presentadora del programa, la nostra companya Mar, us presenta el programa i explica que hi haurà en el mateix programa. I finalment, hi ha l’enllaç de YouTube del nostre programa, en què podeu veure la primera activitat, l'entrevista que vam fer a l'Eloi. '''El text que hi ha el glogster és: ''' “Benvinguts al primer programa de Maduixes M3G, en el que farem una petita entrevista al noi envejable del moment, ell és… L’Eloi. Aquest noi s’ha fet famós gràcies a història romàntica i dramàtica que va tenir amb la Lluciana. Una història que ha fet la volta al món i ha commogut a milers de persones. El nostre programa serà transmet el divendres 18 de març a les 22 h, a la Televisió de Catalunya. També es pot mirar el programa en el següent enllaç: ''https://www.youtube.com/watch?v=9X_8xl3tjb8 '' Esperem que gaudiu del nostre primer programa!”
em que gaudiu del nostre primer programa!”)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Mariona-judit + (En el nostre booktrailer podreu observar q …
En el nostre booktrailer podreu observar que s'ha dividit en tres grans seccions que acompanyen l'evolució del protagonista. La felicitat dels dies tristos narra els canvis que pateix un noi gairebé adult per l'amor i el descobriment de la vida adulta. Hem volgut dividir en les tres seccions de: - Innocència: l'inici de la narració exposa un noi que encara està molt arrelat al seu món familiar i per molt que no ho vulgui admetre, s'hi sent còmode i prefereix estar-s'hi i ignorar la vida externa. Tot i això, el fet d'enamorar-se li provoca un canvis que l'apartaran d'aquesta innocència adolescent. - Dolor: aquests canvis li provoquen dolor perquè no entén el funcionament d'aquests. De mica en mica va descobrint com el món dels adults és i el que significa fer-se adult. Per tornar a la calma inicial, recorre a diferents mètodes com les drogues i l'alcohol, coses que en realitat l'arrosseguen cap a un dolor més intern. - Canvi: a partir de tantes patacades i de tantes batalles perdudes amb els altres i ell mateix, de mica en mica va assimilant de què va la vida i canvia la seva visió d'aquesta com tots els adults han fet en algun moment o altre.
ls adults han fet en algun moment o altre.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels SABOPOL + (En el següent acte, després que la Maria R …
En el següent acte, després que la Maria Rosa assassines al Marçal, els familiars que havien estat trucats per Maria Rosa es presenten i en veure l'espectacle s'horroritzen, i diuen que el més aconsellable és trucar a la policia, però en Badori no li feia cap gràcia, ell l'aconsella fugir tan lluny com sigui possible. Un veí va trucar a la policia perquè estaven fent molt xivarri. La policia en presentar-se el primer que va fer va ser mirar el cadàver, en intentar explicar-ho la policia va fer cas omís de la Maria Rosa, i tenia la intenció d' arrestar-la. Badori, encegat d'amor, va intentar impedir-ho retenint als agents, mentre la Maria Rosa s'escapava per la porta del darrere. Quan estva a molta distància del poble es trobà amb una persona que li resultà familiar. Era l'Andreu. Resulta que no s'havia mort sinó que l'havien apallissat i l'havien donat per mort. En trobar-se els dos, Maria Rosa s'espantà i creu que és una aparició divina i ella en aquell moment passava per un pont i pensava que havia perdut el cap i decideix tirar-se daltabaix del pont.
p i decideix tirar-se daltabaix del pont.)
Activitat sobre Ciutats de paper de l'autor John Green, pels M2julire + (En el seu últim any d'institut, Quenti no …
En el seu últim any d'institut, Quenti no ha aprovat ni en popularitat ni en assumptes del cor ... Però tot canvia quan la seva veïna, la llegendària, inabastable i enigmàtica Margo Roth Spiegelman, es presenta a la meitat de la nit per proposar-li que li acompanyi en un pla de venjança inaudit. Després d'una intensa nit que revifa el vincle d'una infància compartida i sembla segellar una nova destinació per a tots dos, Margo desapareix deixant rere seu un estrany setge de pistes.
ixant rere seu un estrany setge de pistes.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Kappa + (En la història surten dos nois l'Alba i en …
En la història surten dos nois l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys , que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a estar sota l'aigua.
ls es salven gràcies a estar sota l'aigua.)
Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord.Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat 2 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat 5 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid i es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
unt de vista en què es visualitza l’acció.)
Activitat sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels 07114.casp + (En un futur proper i fàcilment reconeixibl …
En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació. Amb un pols narratiu ferm, Enric Herce construeix aquest intel·ligentíssim thriller de ciència-ficció, en què les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals i conspiracions terroristes d’abast mundial. En el tràiler sobre el llibre hem voulgut mostrar el context en el qual es desemvolupa la història com la trama d'aquesta novela distòpica.
a com la trama d'aquesta novela distòpica.)
Activitat 19 sobre Vulcano de l'autor Max Besora, pels Helena Tejitu + (En un poble aparentment tranquil es produeix una errupció vulcànica. Tothom marxa excepte un home que decideix quedar-se. Al llarg del del vídeo es mostra el creixement continuo de la bogeria del protagonista.)
Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels 07018.casp + (En un racó de Mallorca en l'època actual h …
En un racó de Mallorca en l'època actual hi trobem en Joan, un jove en plena etapa de canvi vital, acostumat a ésser classificat com una mala influència. Juntament amb el seu amic Àngel protagonitzaran una acció trencadora i boja, cremar el bosc matant així a tres persones. Com a desencadenant ens trobarem una història de fugida, amor i identitat personal.
òria de fugida, amor i identitat personal.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura + (Encara no em faig a la idea de que precisa …
Encara no em faig a la idea de que precisament t'hagi passat això a tu. Sé que te'n sortiràs, que podràs llegir aquesta carta que t'escric, ets una noia forta i te'n sortiràs, ho sé. Em convenço a mi mateix de que no te'n aniràs ja que si te'n vas no podré seguir la meva vida sense tu. Et prometo estar sempre amb tu i cuidar-te. No t'imagines quant et trobo a faltar. Ets imprescindible ja ho saps, ets el meu primer amor i l'únic. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagi pensat amb tu, no sé com t'ho fas però dia rere dia em passa el teu record pel cap. Sento un remordiment immens per dins, em culpo per tot el que ha passat i no ho puc evitar. Hagués pogut estar allà amb tu, evitar aquesta desgràcia i poder haver disfrutat amb tu aquella última nit. Tinc por, por de no tornar-te a veure, de no poder admirar mai més aquell somriure ni aquella olor. El perfum que recordava cada matí al despertar-me i el que m'arribava cada dia al veure't. Saps que sempre et portaré a dins i mai t'oblidaré. Espero i desitjo que puguis llegir aquesta carta amb tota la meva ànima, no tinc més desig. No només t'escric això per tot el que t'estimo i t'aprecio, sinó perquè tampoc sé si et tornaré a veure, intento no pensar-hi però al final és inevitable. He vist la cara de preocupació de tots els que t'estimen i et protegeixen, els teus pares, la teva germana, les teves amigues i jo. Estem tots preocupats per tu, encara que sé que si estiguessis aquí amb nosaltres ens diries que ho deixéssim córrer. Tinc tantes ganes d'abraçar-te i de dir-te tot el que sento i tot el que he passat sense tu... No em puc treure la teva imatge estirada al llit de l'hospital sabent que estàs en coma. Penja d'un fil si despertar o morir. Tinc por, molta por. Però és gràcies a tot el que sento per tu el que em fa seguir endavant i tenir esperança. La fe de que tot sortirà bé. Ja saps tot el que signifiques per a mi i et prometo que en sortiràs d'aquesta, és només una mala experiència, un mal record. Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.
Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.)
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Encara que jo estava segur que havia enter …
Encara que jo estava segur que havia enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba, vaig començar a buscar per tot arreu però no la vaig poder trobar. El cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella quan estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls devia haver estat tan gran que jo en devia haver parat boig. Llavors, de sobte, les paraules que havia dit Morella em va venir com un flaix-back ''Jo sé que tu no m'estimes tant com jo t'estimava, però m'estimaràs després de la meva mort, com mai no m'has estimat abans''. Em van prendre el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, ara impossible de ser trobat enlloc.
dona, ara impossible de ser trobat enlloc.)
Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Encara que, jo estava segur que va enterra …
Encara que, jo estava segur que va enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba. Vaig començar a buscar per tot arreu però no es va poder trobar. Cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls era massa que va resultar boig. Llavors, de sobte, les paraules dites Morella em va venir com un flash-back "Jo sé que tu no em vols tant com jo et volia, però em estimaràs després de la meva mort, com mai m'has estimat des d'abans" . Em van treure el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, que estava ara enlloc ser trobat.
va dona, que estava ara enlloc ser trobat.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Plusquamperfets + (Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoque …
Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoquen les preguntes i les respostes són molt bones. L’edició del vídeo ens ha sorprès gratament, la introducció ens ha encantat i els canvis d’escena també. El to de veu de tots dos també es bo. La duració de vídeo es bona també, no es ni molt llarg ni molt curt. El que potser no ens ha agradat tant és que el Dídac està tota l’estona amb la mà a la boca i per tant, no s’acaba d’escoltar perfectament i potser està una mica nerviós, cosa normal en aquests casos.
ica nerviós, cosa normal en aquests casos.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Poorca + (Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de …
Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de foc, activitat guanyadora de l’any passat i hem observat una sèrie d’aspectes a millorar: - Es necessitaria fer un petit resum o una explicació del llibre a la introducció, si no, en alguns casos, la persona que ho llegeix, no l’acaba d’entendre. - Per fer-la més dinàmica i entretinguda, creiem que es podria haver fet un vídeo o gravació de veu, ja que, si no, sembla una mica pesada, l’entrevista. - Pensem que el principi de l’entrevista és massa ràpid. Podria explicar una mica més qui és l’Ocell de Foc i fer com una introducció més completa. D’aquesta manera queda una mica penjada. - Tot i així, trobem que aquesta entrevista està molt ben elaborada. Les preguntes i respostes estan molt ben pensades.
untes i respostes estan molt ben pensades.)
Activitat sobre Antologia de la poesia catalana de l: Els amants, pels SofiaAyelen99 + (Ens situem a València els anys 50, la Laur …
Ens situem a València els anys 50, la Laura una noia de 18 anys de classe social alta entra a la universitat per estudiar Magisteri. Ella està estudiant obligada pels seus pares, ja que és una de les poques dones que poden accedir a uns estudis tan alts. La majoria de noies a la seva edat estan treballant per portar un sou a casa, o simplement, s’acaben de casar. La Laura no volia estudiar més perquè sabria que no li serviria de res, que d’aquí uns mesos li presentarien un xicot i es tindria que casar. Pare no fa falta que es gasti els diners amb matricules de la universitat -. Li deia la Laura cada vegada que parlaven del tema. No filla, ets la única filla que tinc i vull que et treguis la carrera de Magisteri perquè puguis educar els teus fills millor. Pare, l’educació que he rabut per part vostre ja m’ha servit. L’escola que he anat i he après moltes coses. Era impossible fer entrar en raó en el meu pare. El primer dia de la universitat el recordaré tota la meva vida. Vaig arribar a l’altura de la universitat i, de sobte, vaig veure com tres nois estaven just al costat de la porta. Estaven intentant lligar amb les altres noies que hi entraven i sortien. Quan jo vaig estar a l’altura d’ells hem van dir: Hola bonica, vos anar a beure un cafè amb mi? -. Tenia cara la negra com el carbó, era el típic obrer. Deixa-la que la senyoreta te presa -. Un noi mes o menys arreglat, tenia els ulls blaus com el mar. Ens vam mirar tots dos durant una estona sense dir-nos res. De cop vaig a apartar-la i vaig entrar. Durant tot el matí vaig estar pensant amb aquell noi, mai m’havia passat no poder oblidar a un home. Vaig tornar cap a casa al migdia. Casi tota la tarda la vaig passant estudiant fins de sobte una noia del servei entra: Senyoreta te visita. Jo? -. Vaig preguntar estranyada -. Si m’ha preguntat per una tal Laura i és la única d’aquesta casa. Dili que passí. A la vostra habitació? -. Pregunta rarament. Sí... hi ha algun problema? Es que es un home. Un home?! -. Hem va afirmar amb el cap -. Dili que m’esperi a la sala d’estar. Vaig anar a la sala d’estar amb molta curiositat per saber qui era. Vaig obrir la porta, era ell, el noi d’ulls blaus i portava la meva agenda a la mà. Ell es girà i em dedica un somriure a la vegada hem donava lo meu. Aquest matí se li ha caigut. Moltes gracies! -. Li vaig tornar el somriure -. Per cert moltes gracies per lo que ha fet per a mi aquest matí... si no fos per vostè ara mateix estaria amb el seu amic. No és molèstia per mi -. Li vaig indicar que s’assegués. Com es diu? Hem dic Ian i vostè es diu Laura que ho he vist a l’agenda. Si hem dic Laura i suposo que també ha vist la meva direcció perquè sinó no estaria aquí amb mi. Si... Que estudia? -. Pregunta amb curiositat. Magisteri i vostè? No jo no estudio...tinc un negoci familiar...un bar concretament. On està situat el bar? -. Ell em mira i treu una targeta que me la dona i jo la miro. Algun dia m’hi passaré. Li agradaria venir amb mi el que queda de tarda? D’acord. No podia deixar-lo escapar, sentia que era l’home de la meva vida. Vam passar una estona molt divertida, i si, va passar ens vam besar. Cada dia després de la universitat ens anàvem a dinar junts al seu bar, els seus pares eren molt amables, jo li deia al meu pare que anava amb una amiga a estudiar i a dinar. Sabia que no aprovarien aquesta relació per el sol fet que l’Ian sigues més pobre que nosaltres. Però ja es sap que no es pot ocultar alguna cosa així per més temps i ens van descobrir. Un amic del meu pare va entrar en el bar just quan nosaltres dos ens estaven besant, l’home hem va mirar i va sortir corrents. Sabia que li anava a dir al meu pare. En arribar a casa vaig trobar al meu pare i a la meva mare a la sala d’estar. Crec que ens tens que explicar algunes coses -. Va dir el meu pare seriosament. Jo l’estimo.... -. Son les úniques paraules que hem van sortir de la meva boca. No el pots estimar Laura, no veus que no seràs feliç al seu costat, que tindràs que treballar en aquell bar de mala mort tota la teva vida. Més ben igual, i no tinc perquè treballar en el bar si més no estic estudiant magisteri. Com segueixis amb ell no et penso pagar més els estudis...i no vull que la única filla que tinc es quedi com una analfabeta.... així que demà mateix t’aniràs cap a Londres. Pare, no hem pot fer això, jo l’estimo serè feliç amb ell.... els diners no ho son tot en aquesta vida. No comencis a plorar com una nena petita... les maletes ja estan preparades per demà a primera hora. Vaig anar a l’habitació i vaig veure a la noia del servei, li vaig demanar que li portes una carta a l’Ian que li havia escrit enseguida de rebre la noticia. Dos hores desprès va venir la noia amb una carta d’ell. Al final de la carta hem va escriure un poema molt maco que me l’emportaré amb mi sempre. I aquest poema diu així: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdoni el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València, dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
ants com nosaltres en son parits ben pocs.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni + (Ens trobàvem el papà i jo mirant per la fi …
Ens trobàvem el papà i jo mirant per la finestra. Era un dia de pluja, un dia lleig, es respirava tristesa. Vaig sentir una sensació estranya i em vaig apropar a la iaia. -Papà! Vine, la iaia sembla no respirar! -vaig dir entre plors. El papà es va acostar a la iaia i de seguida va comprovar que les meves paraules eren certes. -Un metge, si us plau! Va aparèixer un metge acompanyat de diverses metgesses a l’habitació. Després de pocs minuts les infermeres van sortir on érem el papà i jo. -Sento comunicar-los que la senyora Maria Solà ha mort. Vaig arrencar a plorar i vaig abraçar al papà molt fort. Ens van deixar entrar a l’habitació uns instants per poder visitar-la per última vegada. Pobra iaia, me l’estimava molt. Volia fer una última abraçada a la meva estimada iaia, però va venir la infermera i ens va fer fora, ja que havien de preparar els papers per poder portar-la el tanatori. Vaig creuar la meva mirada amb el papà. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Era la primera vegada que el veia plorar d’aquesta manera. Al cap d’una hora vam baixar a dinar el bar de l’hospital mentre fèiem els últims tràmits. No es va sentir ni una sola paraula amb tot el dinar. Potser era la tristesa, o bé el desconsol. De sobte va aparèixer una infermera i va trencar aquest silenci: -Perdoneu, haig de comunicar-los que la vostra parent ha tornat a tenir pulsacions. -Com que pulsacions?-va dir el papà tot sorprès. -Hem fet varies proves per confirmar el que ens ha semblat la mort de la Senyora Solà. Per sort o desgràcia ella es troba amb estat de catalèpsia. -Ca-ta-ta-le què?-vaig dir estranyada. -Catalèpsia jove. És una malaltia que pot deixar el malalt en estat vegetal en qualsevol instant i després tornar a la normalitat. -Per tant la iaia és viva? Puc anar a veure-la? -Andrea filla, deixa treballar el metge i ja la veurem amb tranquil·litat. -Tranquil senyor, podeu passar a veure-la, nosaltres ja hem fet la nostra feina. - Anem-m'hi doncs papà. -vaig dir tota emocionada. - Encara no he entès ben bé el que li ha passat. -va dir el papà intentant comprendre les coses. - No et preocupis per això ara el que és important és saber com es troba la iaia. -vaig dir jo emportant-me’l cap a dalt. Vam pujar corrents les escales i vam entrar a l'habitació de cop i volta. La iaia tenia el mateix estat, però alguna cosa canviava, respirava per si sola. No m'ho acabava de creure. -Papà, és veritat, la iaia respira! -vaig dir girant-me amb un somriure d’orella a orella. - No m'ho puc creure -va exclamar el pare en veure la iaia. Ens vam abraçar tot d'una. - Iaia, iaia! -vaig exclamar en veure com es movia. - Deixa-la estar, necessitarà diversos dies de descans fins que pugui tornar a portar la vida com abans -va dir el pare tot emocionat. - Però és que... -vaig dir-li al pare intentant fer-li entrar en raó. - Millor deixa-ho estar i sortim de l'habitació. -va dir el pare mentre m'arrossegava cap a fora. Volia sentir parlar a la iaia, ni que fos una paraula, però el pare preferia deixar-la descansar un parell de dies més. L'endemà vam tornar a l'hospital amb ganes de veure-la com una rosa. Pels passadissos ens vàrem trobar la infermera. - Es troba millor? -va preguntar el pare a la infermera. - Sí, sí passin vostès endavant, em sembla haver sentit les primeres paraules, com un xiuxiueig. Vàrem passar tot dos emocionats. - Maria Solà! -va exclamar el pare. -Andrea? -es va sentir una veu molt fina. - No pot ser! -vaig abraçar-la com vaig poder al llit i em vaig quedar adormida al costat.
llit i em vaig quedar adormida al costat.)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels El món inexistent + (Entrevista a Antígona '''Plató de televi …
Entrevista a Antígona '''Plató de televisió Parc Audiovisual de Catalunya, del programa “El Penjat”. Apareixen els dos presentadors i el públic deixa d’aplaudir.'' Presentador: Benvinguts un dia més a “El Penjat”! (aplaudiments) Avui tenim, amb tots nosaltres, una convidada molt especial que ha vingut directament des de Grècia. Ella es considera una persona lluitadora, segura de si mateixa i que vol la pau i la justicia del poble. Està disposada a contestar qualsevol de les nostres preguntes. Presentador 2: Bon dia Jordi, i bon dia a tots vosaltres. Doncs sí! Així és, aquí la tenim. Benvinguda, Antígona! (aplaudiments) Antígona: Bon dia a tots i a totes! És un plaer estar aquí, a Catalunya, amb tots vosaltres. Ha sigut un viatge llarg, però sé que valdrà la pena. Presentador: Igualment, el plaer és nostre. Presentador 2: Bé, què us sembla si anem al gra? Què li sembla l’actitud del rei Creont? Antígona: La veritat és que em sembla una actitud poc adient al seu càrrec; ell és rei i actua com a dictador. No m’agrada gens el que fa amb Polinices i les normes que va imposar amb el seu cos. Presentador: Però... Vostè què creu que hauria d’haver fet? Antígona: (mig plorant) Doncs era la seva decisió com a rei matar-lo o salvar-lo… però si el matava, l’hauria d’haver enterrat i no tirar-lo als extramurs i deixar que se’l mengessin els ocells. (plora desconsoladament) (El presentador intenta calmar Antígona, que sembla força afectada) Presentador 2: Tranquil•la, Antígona, sabem que li costa parlar d’aquest tema... Presentador: Ara bé, de veritat vostè estimava més a Polinices que Eteocles? Antígona: Ui, no, no és veritat! (ara somriu i riu) El que em passa a mi és que sempre defenso el més feble. En aquest cas, era Polinices però si hagués sigut Eteocles també l’hagués protegit. De petits l’havia defensat molts cops a ell també... Presentador: Per què creu que el seu germà ¡a no va respectar el pacte? Antigona: La mateixa pregunta li vaig fer jo. Si ho mirem així, ell és qui es va comportar inadequadament. Segons ell molta gent, de cop, odià Polinices per les seves injustícies i la seva actitud. Eteocles va dir que es va veure obligat a actuar així. Presentador 2: Com és que Eumolp la va ajudar tant? Antígona: (emocionada) Perquè tenim una amistat sincera, i jo l’estimo molt. Ha vingut amb mi fins el final i això no ho fa pas tothom. Presentador: I què ens pot dir del famós rumor de la seva relació? Antígona: Oh no! Una altra vegada això, no! Ell i jo no tenim res! Jo sempre l’he tractat bé i ell m’ho va agrair d’aquella manera. Presentador 2: (somriu) D’acord, d’acord… Presentador: I, per finalitzar la nostra entrevista, l’última pregunta és: està contenta amb el seu personatge? Antígona: Sí molt, en Salvador Espriu va fer un bon treball amb mi (Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments) Presentador: Benvolguts espectadors, fins aquí acabem amb la preciosa Antígona... Esperem que s’ho hagi passat molt bé i que hagi valgut la pena el llarg viatge. Moltes gràcies, Antígona! Presentador 2: (clica l’ull al presentador) I que a tots vosaltres també us hagi agradat! Us esperem la setmana que ve amb l’Eumolp! (s’acomiada d’Antígona) Antígona: Adéu amics! Un gran plaer! Presentadors: Fins la setmana vinent! Apaguen els micròfons, s’aixequen i es posen a xerrar amb el públic i la convidada. Banda sonora del programa “El Penjat” i aplaudiments de fons.
ograma “El Penjat” i aplaudiments de fons.)
Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels Les escopinyes + (Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de …
Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de novembre del 1974 tenim l'honor d’entrevistar la Mercè Rodoreda, una gran escriptora de la seva època, autora de grans èxits com Aloma. Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre de l'any1908. És coneguda sobretot com a novel·lista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Molt jove va contraure matrimoni amb el seu oncle, fruit que va donar, el naixement del seu fill amb discapacitat. La seva obra més coneguda és Aloma. Bé,doncs comencem l'entrevista: 1) Per què va contraure matrimoni amb el seu oncle? - Va ser un error però no del tot, ja que gràcies a això, va néixer la persona que més estimo en aquest món, el meu fill. 2) Què va suposar per a vostè -tant com a persona, com a escriptora- que el seu fill tingués una discapacitat mental? -Va ser una sorpresa tan negativa, com terrible. Però també m'ha fet créixer com a persona i com a escriptora. Aquest fet em va ensenyar a ser millor persona amb els altres i sobretot amb mi mateixa. 3) Quines influències a la seva infància van aconseguir que es formés com a persona i escriptora? -Bona pregunta. Em recordo molt bé d'aquells dies en què el meu avi em llegia contes , i intentava educar-me com a persona, ja que jo no havia rebut gaire bona educació, tan sols vaig anar a escola quatre anys. 4) Per tant, d'alguna manera el seu avi li va inculcar la passió per l'escriptura, oi? -I tant que sí, sense ell, mai hagués estat escriptora, ni la persona que sóc actualment. 5)Per què va haver d'anar-se'n a l'exili? -La meva mare em va recomanar sortir del país immediatament perquè les tropes franquistes avançaven cap a Catalunya i segurament vindrien a buscar-me. 6) I ja per concloure la nostra entrevista, ens agradaria fer-li una pregunta molt atrevida: troba arrogants els membres de l'associació d'escriptors en llengua catalana? -Sí, i tant! Mare meva! Vostè sap? El Miquel Martí i Pol és un d'ells, com molts altres, sempre volen lluir les seves novel·les abans de les meves! S'ho pot creure? Bé, senyora Rodoreda, ja veig que no li va agradar gens ni mica quan va entrar com a membre d'escriptors en llengua catalana. Moltes gràcies i que ens continuï escrivint històries tan interessants, sobretot des d’un punt de vista psicològic.
obretot des d’un punt de vista psicològic.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Goethians + (Entrevista a Tirant Aquesta nova secció t …
Entrevista a Tirant Aquesta nova secció tracta d'una entrevista a Tirant, personatge principal de la novel·la Tirant lo blanc. - Hola Tirant! a continuació l'hi farem unes preguntes que l'hi sembla? - Tirant: Em sembla fantàstic! - Tirant que et va fer enamorar-te de la princesa Carmesina? - Realment em vaig enamorar d'ella per la seva forma de ser, és divertida, amable.. que més vol un home d'una dona? és perfecta. - Es nota l'amor que sents per ella, una altre pregunta, consideres a Diafebus com el teu germà? - Diafebus, per a mi és més que un germà, el tinc molta estima. - D'acord un altre, haver-hi: Que sents dintre teu quan veus a Carmesina? - Sincerament sento com si el món s'aturès un instant i pensès, sóc el home més feliç del món! - Tirant és nota que l'estimes! - L'estimo moltíssim! - Tirant respon sincerament a aquesta pregunta: Com veus la relació amorosa entre Estefania i Diafebus? - La veig com una relació d'amor vertader i amb passió, és nota que s' estimen moltíssim. - Molt bé Tirant, un altre, com veus el teu futur amb la princesa? Creus que tindreu fills? - El meu futur està escrit junt amb Carmesina, i l'ho de tenir fills sincerament no et puc respondre a aquesta pregunta. - No pasa res Tirant, veiem, per últim, realment que et va fer arribar a Constantinoble? - Realment no vaig vindre a lluitar per aconseguir terres, realment l'ho que em va fer arribar a Constantinoble va ser l'amor de la princesa Carmesina. - Moltíssimes gràcies Tirant per contestar a les preguntes estem molt agraïts. - No hi ha de que home que vagi bé!
raïts. - No hi ha de que home que vagi bé!)
Activitat sobre Antígona de l, pels N'bocadelletres + (Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: …
Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: Hola som N’Bocadelletres i avui entrevistarem Tirèsias, l’endeví de la pròspera ciutat de Tebes! Bon dia, com es troba?''' Tirèsias: Les marees del temps continuen el seu ritme inesgotable i jo ja no tinc lloc en el vaixell que embarca cap a la nova era. Vosaltres, joventut, teniu la responsabilitat de lluitar per un futur millor que el que, lamentablement, nosaltres hem deixat. '''N’Bocadelletres: No és una visió massa optimista! En fi, anem amb les preguntes:''' '''Després de la tragèdia de fa vint anys quan vostè mira enrere què hi veu? ''' Veig les conseqüències d’ incomptables errors del regnat de Creont sobre Tebes, dels quals, el poble encara no s’ha recuperat. Necessitem un nou regnat , amb noves idees , més just i igualitari per a tothom. '''A quina classe de regnat es refereix? ''' Veig un rei que ens torni la pau, que sàpiga agermanar els pobles i ideologies eternament separades per una estela de mort, desídia, fam de poder i luxúria. Un rei que segueixi el llegat d’Antígona. '''Vostè diria que es penedeix de la seva actitud en vers els fets d’ara fa vint anys?''' No hi ha un sol moment que no pateixi les conseqüències d'aquelles decisions . Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat. Potser deu ser que ja sóc un ancià, però em sona una mica còmic que jo solia predir el futur a la gent quan ni tan sols era capaç de controlar la meva pròpia vida . '''Sí pogués tornar enrere què canviaria?''' No canviaria res, el que està fet està fet i jo en el fons he tingut una bona vida. Diuen que si ens quedem vivint en el passat morim una mica cada dia, de manera que el millor que puc fer és posar tot el meu esforç per quan mori deixar un món millor que quan el vaig trobar. '''Si vostè fos el Rei de Tebes què canviaria en relació amb els dos germans Polinices i Etèocles?''' I vostè continua centrant-se en el passat. Miri endavant i no visqui en la infelicitat. No penso contestar aquesta pregunta. '''Amb quins ulls visualitza un futur sense vostè?''' Com he dit, el meu moment ja ha passat. Els vents de canvi s’acosten, per a bé o per a mal, i jo no sóc qui com per dir de quin color es tenyiran els cels davant els canvis i les reaccions humanes. Ens equivoquem, jove. Jutgem, fem mal, abandonem, ens barallem… tot sense raó més que el maleït orgull. Seria fàcil somiar amb un futur brillant, però els humans són com són. '''Posi’s per un moment en el paper d’un jove, un herald de la nova era amb els seus ideals, energia, somnis i il·lusions. Com encararia el futur?''' Somio amb una societat de persones, no de poder. És cert que no som tots iguals, però en lloc d'utilitzar aquestes diferències com a excusa per fer-nos mal i discutir, podríem considerar-les com una benedicció. Persones col·laborant amb persones per un futur millor. '''Es tracta d’ una visió força utòpica.''' Jove, si una cosa se’ns ha inculcat des de petits és a no somiar. Intentaran aturar-te, intentaran limitar-te, intentaran que tinguis les mateixes pors que ells. Però tant la por com els somnis són elements necessaris perquè hi hagi evolució. No econòmica, no tecnològica, no de poder… evolució social. I estic segur que d’aquí a mil·lennis continuarem topant amb la mateixa pedra. Perquè així ha sigut. Perquè així és. Perquè així serà. Només aquells que somiem som capaços d’estendre un sender de llum entre tanta foscor, d’elevar-nos per un moment sobre tota la desgràcia que ens envolta. '''Anem acabant, d’ acord? Admiro la seva manera de pensar i parlar. Alguna última reflexió que vulgui deixar als lectors?''' No m’admiris. L'admiració és el pas més llunyà de la comprensió. En lloc de perdre el temps fixant-vos en com són les altres persones i què tenen que no tingueu vosaltres, penseu en vosaltres, en les vostres il·lusions, esperances i possibilitats, sense descuidar aquells qui estimeu. Si seguiu aquest codi a la vostra manera sereu feliços.
est codi a la vostra manera sereu feliços.)

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Sampinyón&CO + (Entrevista a l'Alba i en Dídac)

Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Mata'm + (Entrevista a la Carme Berguedà La Carme …
Entrevista a la Carme Berguedà La Carme és la dona de l'inspector Lozano i ha accedit a ser entrevistada sobre el cas de la Bàrbara Molina i sobre el seu marit. El senyor Lozano va ser qui va portar tot el cas de la Bàrbara Molina fins a la seva jubilació. Periodista: Bon dia Carme, després de deu anys d'haver resolt el cas de la Bàrbara, com se sent vostè? Carme: Ara per ara, estic bé. M'ha costat acceptar la mort del meu marit. Moltes persones m'han ajudat ha superar la seva mort. Periodista: Després de la mort del seu marit, ha tornat a tenir contacte amb la Núria Solís o amb el pare de la Bàrbara? Carme: Amb el Pep, després del judici, no li he tornat ha veure el pèl, i, sincerament, tampoc en tinc ganes. I amb la Núria Solís, poc a poc hem establert un bona confiança. Ella i jo vam començar a parlar des que vam coincidir a una teràpia poc després de tot lo que va passar. Periodista: Avui, deu anys després dels successos en el cas de la Bàrbara Molina, ha tornat a sentir parlar d'ella? Carme: Ens hem vist un parell de cops. Un dia va venir a casa meva, i vam estar parlant una estona de com ens sentíem i em va agrair tot lo que va fer el meu estimat per continuar mantenint l'esperança que ella estava viva. Periodista: A casa, l'inspector continuava posat en la seva feina? Carme: Sí, no parava mai. Els seus temes de conversa giraven al voltant els seus casos a investigar. Era un home que complia les seves promeses. Periodista: Com creus que hauria estat la seva vida després de la seva jubilació? Carme: Hauria continuat sent el mateix, però estaria orgullós de la seva feina feta, d'haver resolt el cas de la Bàrbara. Periodista: Què creus que va ser l'últim que va pensar de l'inspector abans de morir? Carme: Imagino que es va sentir culpable d'haver confiat amb el Pep Molina, de haver-li explicat masses coses sobre com dominaven el cas. Periodista: Què creu que pensava en Lozano de l'inspector Susqueda? Carme: Que faria molt bé la seva feina, però que ningú arribaria a fer la feina tan ben feta i organitzada com ell. Periodista: Creus que el seu marit va fer bé en aprofitar les seves ultimes hores investigant el cas de la Bàrbara? Carme: Sí, perquè era la seva feina i ho volia acabar de resoldre, però no sabia que hi perdria la vida. Periodista: Doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies, Carme, per haver estat amb nosaltres i haver contestat totes les preguntes. Un plaer. Carme: De res, estic molt agraïda d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.
a d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Voltarians + (Entrevista a la filla del rei d' Hongria …
Entrevista a la filla del rei d' Hongria 1.-Bon dia senyora, com està? -Bé gràcies, contenta de fer aquesta entrevista. 2.-Bé, podria dir-nos el vostre nom? -Sí, es clar, em dic Naftia d’Hongria. 3.-Bé, quina edat té? -Realment aquesta és una pregunta difícil de respondre, uns 550 anys aproximadament. 4.-Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? -Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. 5.-Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? -No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Un munt de coses s’em van passar pel cap. 6.-Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? -Em sentia molt extranyada però jo creia que era lo correcte. 7.-Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? -En aquell mateix instant no, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. 8.-Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? -Sí, bastant, la veritat és que fins i tot jo estaria sorpresa. 9.-Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços et vas quedar sorpresa?Sabrias que pasaria? -No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. 10.-Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? -No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat. Entrevistants: Àlvaro Grau, Isaac Garcia, Bastian Nelson i Adrián Carrasco. Entrevistada: La filla del rei d' Hongria
Entrevistada: La filla del rei d' Hongria)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros + (Entrevista a l’Olga '''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona. Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abordarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la Creu Roja. '''Ramon:''' Bona nit. '''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler. '''Joaquim:''' Molt bona nit. '''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga. '''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat. '''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària? '''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells. '''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina. ''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”'' '''Joaquim:''' Molt bon dia Olga. '''Olga:''' Molt bon dia. '''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas? '''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dues o tres hores al dia. '''Joaquim:''' I això què t’aporta? '''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé. '''Joaquim:''' Per què vas decidir començar a fer això? '''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia... ''“L’avi augmenta el volum del televisor”'' '''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor! '''Avi:''' Perdona noia! '''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar, em va agradar i ara, doncs, ja m’he quedat aquí des de fa temps. '''Presentador:''' I quant temps fa que estàs fent el voluntariat? '''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys! '''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi? '''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic o Federico, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps. Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i... '''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua? '''Olga:''' Ara no, espera’t. '''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista! '''Àvia:''' Calla i mira la televisió. '''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides. '''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà? '''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat. '''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent, de què t’ha servit a la teva vida? '''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre sobre la nostra història més recent. '''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat? '''Olga:''' Doncs mira, vaig portar l’Arnau, el meu company d'institut i el vaig enganxar, i després he portat dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis. '''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat? '''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar tot el que feia. Ella s’ho va estar pensant molt de temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit, ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals. '''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies. '''Olga:''' A vosaltres. '''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat. 
m a fer el debat. )
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chikens + (Entrevista a un personatge: Entrevistarem, …
Entrevista a un personatge: Entrevistarem, per grups, un personatge usant recursos diversos (imatges, àudio, vídeo). Produir un document en el format que es consideri adient que desenvolupi una entrevista a un personatge de la novel•la escollida. L’entrevista ha d’estar enfocada a: conèixer la psicologia/identitat del personatge; donar sentit a com es comporta i actua; aprofundir en la seva història i context social en el marc de la novel•la. Entrevistador- Bona nit senyor Carlos. Carlos- Bona nit. Entrevistador- Sap per què està avui aquí? Carlos- Sí. Entrevistador- Benvolguts espectadors avui el senyor Carlos ens explicarà la seva vivència personal. Entrevistador- Carlos per què vas anar a la presó i què et va impulsar a entrar-hi? Carlos- El meu passat va ser incert, un militant d’ETA va matar el meu pare per error quan jo tan sols era un nen. Entrevistador- I com et vas sentir com van ser les primeres reaccions? Carlos- Va ser un moment dur, a l’inici em vaig trasbalsar però la ira es va acumular en mi i el meu objectiu a la vida es va convertir a fer pagar l’assassinat del meu pare a l’assassí sense escrúpols que ho va fer. Entrevistador- Això et semblava just i ètic? Carlos- No hi pensava amb el just, simplement no pensava, deixava que la ira em conduís. Entrevistador- I en cap moment va creure que malbaratava seva vida? Carlos- No, perquè la ira m’havia encegat. Vostè no sap el que és estar una nit pensant en la cara encaputxada matant el teu pare a sang freda la sensació d’impotència que es sent. Entrevistador- Ja ho crec però que no ho entenc, però el procés fins trobar l’assassí va ser molt llarg com el va afrontar? Carlos- Tenia el cap molt fred i no necessitava a ningú. Al meu cap traginava tranquil•lament un pla magistral tot pensat i calculat. Entrevistador- Senyores i senyors fins aquì el programa d’avui, esperem que el programa us hagi agradat i fins la setmana que ve. Carlos- Adéu, si voleu sabeu més de mí la meva pagina web és wwww.carlos@inventada.mol. Entrevistador- El pròxim dia el camió monstre més gran del mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.
el mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.)
Activitat sobre Antígona de Salvador Espriu, pels Viquillibre + (Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon d …
Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon dia. Estem aquí una altra vegada transmetent des Ràdio flaix. En aquesta ocasió entrevistarem el Lúcid Conseller. Entrevistador: Hola bon dia, gràcies per haver assistit aquest matí a la nostra petita ràdio. L.C.: De res; és un plaer. Entrevistador: Bé, comencem. Primera pregunta: quina llei o quina acció hauria d’haver dictat Creont en lloc d’executar Antígona i Eumolp, que volien enterrar Polinices? L.C.: Jo crec que aquesta llei va ser molt absurda, que realment Creont es va equivocar en aquesta decisió, ja que Polinices va ser un gran lluitador i no es mereixia deixar-lo així a mercè del voltors. Entrevistador: Vostè qui paper tenia en el govern de Creont? L.C.:Doncs jo com, tots els altres consellers, ajudava a prendre decisions a Creont sobre el que havia de fer o guiar-lo una mica en el seu diguem “ofici”. Entrevistador: Per quina raó creu que Creont va fer que s’enfrontessin els dos germans? L.C.: Doncs bé: això està molt clar. Ell el que volia era tenir poder i manar i si feia que s’enfrontessin, tindria més proper el seu regnat. Li va sortir bé la jugada perquè van morir els dos germans, no un. Entrevistador: Sembla que això ho tenia planejat feia temps, oi? L.C.: Sí, perquè li va sortir molt bé i sense gaire complicacions. Entrevistador: Com creu que ha pesat la mort d’Antígona a la ciutat de Tebes? L.C.: La mort d’Antígona va fer molt mal a la ciutat. D’altra banda, penso que ella hauria manat millor que Creont; la van matar només per enterrar el seu germà i no deixar-lo tirat fora del poble. Entrevistador: Va servir d’alguna cosa la mort d’Antígona? L.C.: En realitat no ha servit de gaire encara que ella va morir feliç i amb l'esperança que amb la seva mort es recuperi el poble, desgraciadament no va ser així. Entrevistador.: Última pregunta, que hauria fet vostè estant en aquesta situació? Quines decisions hauria pres? L.C.: Primer de tot no hauria fet que s’enfrontessin, però si hagués passat hauria deixat que enterressin el perdedor i que tingués un funeral digne. Entrevistador: Bé, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. L.C.: De res. Ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.
aer. Moltes gràcies per haver-me convidat.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes + (Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bon …
Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial, l’Arnau, un dels personatges del llibre ''Jo, el desconegut'' escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut, Arnau. '''Arnau''':Bones, encantat d’estar aquí. '''Entrevistadora:'''Abans de començar amb l’entrevista farem una petita introducció de què tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història és protagonitzada per un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per a una Associació que ajuda els avis. L’Arnau,en un intent d’estar més temps amb ella, entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment quan ell cuidarà a un avi ,anomenat Ramon, que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat , Arnau? '''Arnau:''' sí, quan vulgueu. '''Entrevistadora:'''Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol de la novel· la va estar encertat per part de l’Antoni? '''Arnau''':Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( riu una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi, el centre del món era l’Olga i no jo. Però, gràcies a ella i en Ramon, m’he descobert a mi mateix. '''Entrevistadora:''' És per això que dius que no et coneixies? '''Arnau''': sí, perquè penso que si estimes a algú, has de procurar estar atent per a ell o per a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I sí, jo crec que em vaig passar de límit. Si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un error, perquè, si no et coneixes tu mateix, no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia a mi mateix. '''Entrevistadora:''' Abans d’ explicar als teus pares qui era en Ramon i què feies per ell, com pensaves que s’ho prendrien? '''Arnau''': Doncs jo creia que no els faria gaire gràcia que cuidés d’una persona més gran que jo, ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet que sóc menor i tinc les meves obligacions. I, a la meva edad, haig de centrar-me en els estudis i només en ells. Ja que, si un adolescent no té estudis, el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO, no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava, del Ramon, no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell, sinó per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts. '''Entrevistadora''': En això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts. (puja la música) (s’acaba poc a poc la música) '''Entrevistadora''':Ja tornem a ser aquí! Continuarem l’entrevista amb l’Arnau. Estàs preparat? '''Arnau''': ÉS CLAR! '''Entrevistadora:'''Què senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu? '''Arnau''': sentia ràbia i dolor. Ràbia pel fet que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “És que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber què has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà… Sempre és culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal, vulguis o no. '''Entrevistadora:''' Què vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Què significava ell per tu? '''Arnau:''' Se’m va caure el món a sobre, completament.Suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per a tu. Per a mi, en Ramon era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor i, malgrat que estigués malament, jo no em pensava que acabaria tot tant ràpid... '''Entrevistadora:''' Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més? '''Arnau''': Personalment, la part de la història que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga i, quan em va deixar aquell llibre. Per a mi, tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi i volia el millor per a mi des d’aquell instant, com jo per a ell. Se’l troba a faltar.. '''Entrevistadora:''' Cert, quan una persona et fa sentir especial i llavors la perds sense poder acomiadar-te’n, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé, Arnau, aquí acaba l’entrevista! Esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres. Moltes gràcies! '''Arnau''': Gràcies a tu, m’ha encantat. fins una altra! '''Entrevistadora:''' Estimats espectadors, aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altra! Comentari sobre l'activitat guanyadora de l'any passat:
re l'activitat guanyadora de l'any passat:)
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Beffos d'M + (Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Es …
Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Esteve Gravadora: Ariadna Pinel Guió: Víctor Esteve; Ariadna Pinel; Alex Ihlenfeld; Marta Agudo •Entrevista -Marta: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a J, l’amic del protagonista del llibre de Lolita Bosch. Bon dia J! -Víctor: Bon dia. -Marta: Apa, comencem doncs! Díguem J, com vas notar a M el seu últim dia de vida? -Víctor: Bé, el vaig notar una mica alterat. Va contestar a la professora d' Ella i no acostuma a fer-ho. Li vaig preguntar diverses vegades si estava bé, però em va respondre que ell sempre estava bé. -Marta: Eres conscient del que passava a casa d'M? -Víctor: Mai em va comentar res, no sé si era que no tenia la confiança suficient per explicar-m'ho. -Marta: Com t'ha afectat la seva mort? -Víctor: Des de la seva mort estic molt trist, però m'ha fet reflexionar. El fet que el pare mati els seus dos fills i la seva dona i esperi a la policia bevent-se una tassa de cafè diu molt d' ell. -Marta: Com afrontaràs la vida a partir d'ara? -Víctor: Intentaré no mirar enrere, però sense oblidar-ho. No vull que aquesta tragèdia es torni a repetir mai més. -Marta: Un plaer tenir-te a l'Entrevista del Dia. -Víctor: De res. El plaer és meu. -Marta: Doncs això és tot per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.
per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Bonet + (Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? …
Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? Ah sí, ens vas parlar dels anticonceptius! Ara voldria que ens parlares de l'avort, ja que això també impedeix l'embaràs. Carlota: Sí, però l'embaràs no solament pot ser interromput de manera provocada, també pot ser natural, per alguna circumstància de la dona. Entrevistador: Ens expliques les formes provocades? Carlota: És clar! En primer lloc, l’avort induït. Aquest tipus d’avort, segons l’OMS, és l’avort provocat però la mateixa dona, o per altra persona la qual la dona li haguera dit. Dins d’aquest tipus d’avort, trobem l’avort legal, es a dir, quan l’avort és provocat per alguna persona especialitzada, i que aquesta pràctica estiga dins de la llei despenalitzat del país. Aquest avort se sol provocar quan la vida de la dona és en perill, per violació, o per alguna malformació del fetus. Entrevistador: Doncs, l’avort il·legal és quan es practica sense complir aquestos requisits. Carlota: Sí, i també quan es practica de manera perillosa, en circumstàncies perjudicials per a la dona. Entrevistador: I com és això de quan l’avort és natural? Què ocorre? Carlota: Bé, l’avort natural o espontani és la pèrdua de l’embrió les primeres vint setmanes de gestació. Entrevistador: I què factors intervenen per a que això ocorra? Carlota: Solen ser circumstàncies de la dona, coses que li poden causar alguna situació d’estrés o d’angoixa. Entrevistador: L’edat també pot ser un factor d’aquest avort? Em refereix, el cos, a certa edat no està acostumat a tal procés, i menys si està en vies de desenvolupament. Carlota: Clar que sí, de fet, les dones amb més edat, poden concebre perfectament. Té més possibilitats una dona de 40 anys que una dona de 20 anys. Però, amb cada xiquet que tens, el risc augmenta, encara que tingues més edat. Entrevistador: N’hi ha algun factor més que puga interferir en aquest procés? Carlota: Els més freqüents són que l’òvul no haja sigut ben fecundat o que l’espermatozou o l’òvul tinga unes xifres equivocades de cromosomes. Entrevistador: Carlota, que símptomes comporta l’avortament? Carlota: Pot causar un sagnat inesperat, hemorràgies , infeccions, perforació de l’úter , perforació d’intestí, dolors abdominals mes forts que els de la menstruació i algunes vegades desmais. Per no parlar de sentiments com tristesa, ràbia.. Entrevistador: Mare meua i açò no pot provocar problemes emocionals, psicològics i psiquiàtrics? Carlota: Clar que sí, l’avortament provoca seriosos problemes emocionals com: Remordiments: la majoria de les dones que van avortar van tindre sentiments de remordiment per la falta del fill que “deuria haver donat a llum”. Ansietat i depressió: les adolescents són més propenses que les dones adultes a partir de les seqüeles psicològiques y per últim també pot causar síndrome post-avortament, no ni ha dubte que la pràctica de l’avortament provoca greus tensions. La dona posseïx un instint matern dau per la mateixa naturalesa.Violentar-lo significa acumulat traumes que a vegades es manifesten poc després , però altres vegades queden latents i exploten anys més tard, en les formes més inesperades com a patologies i reaccions psicològiques anòmales. Entrevistador: Hi ha molta gent que no pot tindre fills i recorren a l’adopció. Carlota: En aquest cas les famílies fan un tramite de papers i normalment depenent de les condicions, se li solen da però sol tardar prou de temps i en qualsevol altre cas està la situació dels homosexuals però a ells els sol costar més i parlarem d’açò quan vos compte les característiques del homosexuals. Entrevistador: Aproximadament quants xiquets han sigut adoptats en els últims anys? Carlota: Més de 60.000 xiquets van ser adoptats a Espanya entre 1998 i 2011. Entrevistador: Bé Carlota, canviant de tema, ens pots parlar sobre l’homosexualitat? És que ens tens intrigats! Carlota: Clar que sí, al meu llibre parle de l’homosexualitat, però no vull endinsar-me molt al tema. l’homosexualitat està formada amb gais i lesbianes també, perquè a vegades quan parlem d’homosexualitat solament ens referim als gais i aquest és un error ja que les lesbianes també estan dins de l’homosexualitat. Entrevistador: Al llibre també posa 6 característiques d’aquest tema, pots recordar-las? Carlota: Ah si ja me’n recorde és a on posava l’informe número 11. No vaig a nombrar totes perquè com antes he dit no vol endinsar-me molt, vaig a nombrar les que més m’han cridat l’atenció. L’orientació sexual no es tria. Tan normal és ser heterosexual com homosexual. Etc. Entrevistador: Bé Carlota i per últim tens que parlar de l’adopció homosexual, no? Carlota: L’adopció homosexual es més costosa ja que tenen que fer més tramitació de papers… És legal a 25 països, però a Espanya no. A altres 9 països l’admeten de vis obliqua al permetre que només un dels membres de la parella adopte com a fadrí. Entrevistador: Molt bé Carlota, això és tot per hui, ha sigut una agradable entrevista, ens hem d’acomiadar. Espere tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!
re tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Dunlop + (Era el dia de la super-mega-híper-mascletà …
Era el dia de la super-mega-híper-mascletà a la ciutat de València, tots estaven molt il·lusionats per la mascletà, sobretot l'alcaldessa , que el primer que va fer és beure's una botella de vi abans de començar. Tots coneixien que l'alcaldessa tenia fama de borratxa, però quasi ningú s'ho creia. Quan era l'hora que ella donara el discurs de començament de la mascletà, va eixir al balcó presidencial amb una botella de vi en la mà i tot seguit va procedir a parlar: -''Falleres i fallers, os anime a que dejéin, dejeis pasar el fred del verano el fred de l'hivern i busquem el caloret, el caloret faller, el caloret... sin duda el caloret de foc i la flama, el caloret faller, tenim que buscar la llegada de... la arribada de la fiesta fallera ¡Tots junts!''- va exclamar alçant la botella de vi- ''¡Ja estem en falles! OTRA VEZ ¡Ja estem en falles! Senyor pirotècnic ja pot encendre la super mascletà para que toh lo món vinga a València.'' La mascletà va començar i no es veia ni escoltava res, sols el sons dels petards. En la balconada de l'ajuntament la fallera major no parava de riure. L'alcaldessa es va apropar a ella amb la botella i li va dir: -''¡¿Y tu de qué te ríes!?''- I li va estampar la botella de vi en el cap La fallera va caure morta, l'alcaldessa i els seus sequaços van córrer per ocultar tot el que va passar i ningú va saber què va passar amb la fallera. Tothom la va criticar després del discurs, van fer cançons parodiant el discurs de "el caloret faller", fins i tot van canviar d'alcalde en la ciutat pel ridícul que va fer i per estar implicada en casos de corrupció. Va passar un any i la fallera que tots van creure que havia desaparegut, va ressucitar buscant venjança...
paregut, va ressucitar buscant venjança...)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller + (Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro …
Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres. Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar. - Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot. - Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”. - Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir. - Però… - Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit. En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier… - I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això? En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer. En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres. El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez. - Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar. I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró. La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura. - Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon. En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez? - Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible. - Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps. Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França. En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país. Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França. Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta. Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys. - Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli? Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell. Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
ía va acabar treballant per l’Àlex Castro.)
Activitat sobre Enxarxats de l'autora Carme Torras, pels Marimar Cárdenas + (Es basa en un llibre de gènere tecnològic on es poden veure els successos extranys en torn a la tecnología que li passen a una noia un cop arriba al seu nou treball.)
Activitat sobre El violí d'Auschwitz de l'autora Maria Àngels Anglada, pels Literats + (Esperem que us agradi. Aquesta activitat pretén complementar la que prèviament havien penjat el grup Carquinyolis. Gràcies per la activitat inicial!!!)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els CaleroMasGafis + (Esta presentació ha sigut realitzada pel g …
Esta presentació ha sigut realitzada pel grup els cabuts.El grup els cabuts esta format per Carlos,David i Jorge. És un llibre en el que se parla sobre la sexualitat. En ell podem aprendre moltes coses sobre les dones i la seua sexualitat també hem aprés coses que li agraden a les dones. Als alumnes de l'institut Oleana és un llibre que ens ha agradat molt perquè hem aprés prou sobre els preservatius els mètodes de com no deixar embarassades a les dones i de tindre compte a l'hora de practicar qualsevol tipus d'interacció sexual. També podem donar-nos compte de l'edat dels personatges. Te molta intriga sobre el sexe i gràcies a este llibre podem aprendre coses molt interessants i fins i tot coses que desconeixem totalment sobre el sexe o les dones. La nostra opinió és que la història no pot ocórrer en la realitat perquè al principi del llibre no és molt real, però la resta del llibre ens ha agradat molt.
ò la resta del llibre ens ha agradat molt.)
Activitat 4 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels Mel + (Estimada Alba, T’escrivim des de l’Instit …
Estimada Alba, T’escrivim des de l’Institut Carles Vallbona. Hem llegit la teva història en el llibre ''Mecanoscrit del segon origen''. Sabem que has tingut una vida molt dura i complicada, i estem molt impressionades perquè ets una noia molt forta, valenta, llesta i espavilada, que sempre et busques la vida com pots, per poder sobreviure en les pittjors circumstàncies. Pensem que no totes les persones de catorze anys farien tot el vas fer tu per sobreviure, es quedarien assegudes plorant per les seves desgràcies, però tu vas continuar la teva vida com si tot fos normal per millorar-la en el futur. Vas saber cuidar molt bé d’en Dídac, però al final no va poder sobreviure a les desgràcies de la vida. Ens alegrem que hagis sobreviscut a la catàstrofe, tenies unes condicions molt complicades i tu has trobat la solució a cada problema que tenies. Al principi, semblava que no us en sortiríeu, però a mesura que anem llegint descobrim que us esteu adaptant a aquesta nova vida, tot i les seves complicacions. Per sort vau trobar refugis on conviure i un tractor que us va fer de transport. Vau ser prou llestos com per conrear algunes plantes per alimentar-vos. Quan l’extraterrestre va arribar a Terra i tu i en Dídac estàveu sols a totes ens va agafar por que us passés alguna cosa i vam patir fins que per sort vas ser valenta i vas acabar amb ell, va ser en aquell moment quan vam descobrir que estàveu preparats per sobreviure en aquelles condicions. Esperem que, siguis on siguis, estiguis molt bé, i que sàpigues que nosaltres estem amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.
amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Rondallers + (Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des …
Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des del campament de supervivents. Aquesta carta te l’ha deixat un soldat que rondava per la zona, et volem comunicar que la invasió extraterrestre ha quedat eradicada i dins de tres mesos tornaran per revisar com està el planeta. A nosaltres no ens poden detectar ja que estem molt ben camuflats. Com esteu vosaltres? Nosaltres estem bé, tenim de tot: menjar, dutxes, camps de futbol i teatres. Us anirem a veure dintre de poc per donar-vos menjar i tot el que necessiteu.. Aquí en el campament parlen molt bé de vosaltres, de com sobreviviu, de la paciència de l’Alba i de com combateu contra els extraterrestres. Quan vau veure l’extraterrestre a tots se’ns va accelerar el batec, pensàvem que aquell extraterrestre tenia ulls al clatell però es veu que no, el que va fer l’Alba va estar molt bé ja que el Dídac va poder investigar el cadàver amb la seva companya. De totes les aventures que heu passat, la més bonica va ser quan el Dídac va deixar anar la seva cadernera i quan va passar un temps va tornar. El comportament que té el Dídac durant tot el temps és una mica infantil, ja que té una edat que encara no pensa amb maduresa però a mesura que va passant el temps va madurant, però no parlem malament del teu marit només comentem. En canvi, tu Alba ets molt madura i penses les coses abans de fer-les, t’admirem molt i volem que no us passi res de res. Esperem retrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.
etrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules + (Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta c …
Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta carta és que Lúcid Conseller ha complert amb la seva paraula d’ajudar-nos. Nosaltres, gent del poble, ens hem vist amb l’obligació d’escriure-li un comiat. Sabem que els Déus ens han marcat un destí, però trobem la situació molt injusta. La nostra ciutat, la gran Tebes, no hauria d’haver acabat amb aquest tràgic final. I tu, apreciada Antígona, no hauries d’estar tancada entre reixes ni acompanyada de la plena solitud que t’envolta. I pensar que tot aquest enrenou ha vingut per no saber parlar com a persones civilitzades… En quin caos ens hem ficat? Maleïda hora en què els Déus es van posar contra nosaltres! Ni tu mateixa saps quan arribarà el teu fatídic final. Però abans d’encaminar-vos cap al món dels morts, on la vostra ànima serà jutjada per Minos, Radamantis i Èac i, amb la gràcia de Tique, el teu veredicte serà favorable, per tant arribaràs a l’Elisi i podràs gaudir de l’etern descansa; heu de saber algunes coses. Tebes ja no és la mateixa. Creont cada dia aplica més lleis i cada cop més gent està d’acord amb ell. Ignorants... Ignorants tots aquells qui no preveuen el que vindrà! En canvi, nosaltres hem recolzat en tot moment la vostra causa i el difunt Polinices. Tot i que sabem que eres partidària de posar pau entre els dos germans, no ens podràs negar que et decantaves més per a Polinices. El fet d’haver actuat contra la paraula de Creont per voler enterrar-lo de forma idònia, tal i com diuen els nostres ritus, ho hem trobat un acte de gran coratge. Alguna gent adepte de la vostra causa es va manifestar davant el palau reial de Tebes perquè us deixessin en llibertat. La pena és que no va servir de res. Ràpidament Creont va enviar soldats perquè posessin fi a l’escàndol que, segons ell, s’estava produint. I ja us podeu imaginar com va acabar tot... Us prometem que Tebes tornarà a ser lliure. Quan? Per mala sort no ho sabem. Els Déus no ens indiquen cap senyal. Però lluitarem per a la llibertat. Ara i sempre. Ningú ens podrà aturar. Posarem totes les nostres forces per continuar endavant amb la lluita en què creus i creiem. πίστις, ἐλπίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble
ίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble)
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels PAAAH! + (Estimada Catarina Des de sempre t'he estim …
Estimada Catarina Des de sempre t'he estimat i tu ho saps, quan venia pel bar i no em feies cas, partia molt i la beguda era l'únic que em calmava. Però, el nostre casament va ser una mica precipitat i aquests mesos amb tu, al cafè han estat els millors de la meva vida , ara bé, la crisis també ens ha arribat. els pescadors no tenen prou peix, aquesta temporada ha estat molt dolenta. no tenen prous diners i per tant, no poden venir a la taverna Per això em veig obligat a marxar cap Amèrica aniré a la companyia de viatges per demanar, que em tornin a imprimir els bitllets que vaig cremar, no t’ho prenguis com una ofensa, vaig cremar aquells bitllets com a mostra del meu amor per tu, però ara potser al salvavides del nostre futur. Si volem ser feliços i que la nostre vida junts tingui continuïtat ens calem mes ingressos per el cafè. La nostra vida, des de que el Libori ens va deixar el cafè a les nostres mans, és el nostre negoci així que, partiré a Costa Rica en busca de fortuna. No et preocupis per mi tornaré, més tard o més d’hora tornaré. No et preocupis estaré bé, a més a més te escriure una carta cada dia explicant els meus negocis i dient, com faig ara, lo molt que et trobo a faltar. Claudi
ra, lo molt que et trobo a faltar. Claudi)
Activitat 4 sobre El misteri dels ballarins de l'autor Arthur Conan Doyle, pels Les Pessigolles + (Estimada Elsie, Et deman perdó per haver …
Estimada Elsie, Et deman perdó per haver matat el teu marit. Ho vaig fer sense voler, no pensava amb el cap sinó amb el cor, només pensava en tu. El cor em deia que tu només podies ser meva i que havia de fer qualsevol cosa per recuperar-te, però està clar, no t'he recuperat i la meva vida s'ha enfonsat. Me'n record quan érem feliços tu i jo i ningú s'interposava entre els nostres camins. Desitjaria tornar enrere i canviar tot el que he fet, tot excepte estar amb tu, que ha estat l'única cosa que he fet bé a la meva vida. No he estat amb una altra dona des que te'n vares anar, no he pogut. Tot el teu cos és... és especial per a mi: els teus cabells de seda, els teus ulls d'or, les teves mans de princesa... és impossible deixar de pensar en tu. Per aquesta raó vaig començar a ser un delinqüent, perquè no et tenia i volia morir-me. Quan et vaig començar a escriure amb els ballarins i em vas contestar em pensava que hi havia alguna possibilitat, que encara senties alguna cosa per mi, però ja està, ja s'ha acabat tot. No hi ha res entre tu i jo. Perdona'm per tot el que t'he fet, però que sàpigues que encara t'estim i que sempre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.
empre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Capdesuros + (Estimada Fallera Calavera, És veritat que …
Estimada Fallera Calavera, És veritat que demà és un gran dia, jo estic molt nerviós perquè desè amb totes les meues ganes de què la súper-híper-mega-mascletà. M'emocionen molt les teues paraules que sempre em dediques, moltes gràcies. Sempre recordaré aquesta cançó, sempre em recordarà a tu... "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Sols vull comentar-te que des de la primera vegada que ens van presentar em vaig enamorar de tu, la meua fallera més boniques de totes... La veritat és que t'estime molt! M'agradaria que quan explotarà la súper-híper-mega-mascletà vingueres a la meua cerca i em demostrares el teu amor per mi com jo l´estic mostrant en aquesta carta a tu. La cançó... "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." sempre et la cantava mirant als ulls i sentia que els meus sentiments despertaven, espere que els teus sentiments per mi també despertaren. "No et separes... Del caliu del meu voler..." amb això t'ho dic tot. Espere que aquesta carta t'arribe avanç de la millor mascletà del món però sols si la passa al teu costat. Sempre t'estimat amb el meu cor i espere que tu m'estimes a mi tant com jo a tu. Amb tot l'amor del món, el President.
tu. Amb tot l'amor del món, el President.)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels The simpsans + (Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he …
Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he arribat a la granja. Els soldats s'emportaren tots els animals i a la meua oma només li van deixar l'horta. M'ha contat que la van obligar a portar els aliments de la seua horta als soldats. Ara la granja està millor, la meua oma ha conegut un home que ens va regalar unes ovelles. Aquest home era un jueu que va refugiar la meua àvia, però a més existia el risc que els soldats que albergava la descobriren. He conegut una xicota del poble proper. El catorze de febrer li vaig demanar matrimoni i ens anem a casar dins de quatre mesos. M'agradaria que vingueres amb la teua filla, no hi hauria problema en l'allotjament. Com van les coses per Sokal? Helena viu feliç amb Casmir? Espere veure't prompte, que tingues sort en la teua vida i quan vingues espere poder tornar-te tot el que et dec. Petons El Vilheim P.D: Ara ja puc menjar com un vertader vegetariá.
a ja puc menjar com un vertader vegetariá.)
Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes + (Estimada Harmonia, T’escric aquesta cart …
Estimada Harmonia, T’escric aquesta carta per a contar-te la meua vida des que te’n vas anar amb la companyia de teatre. Tot aquest temps t’he trobat molt a faltar ja que les vesprades no eren el mateix sense tu i a més, et necessitava per afrontar les situacions que més avant em vaig trobar ja que la guerra va empitjorar i acabà amb la victòria dels feixistes, on el règim del dictador Franco es dibuixava amb tota la seua crueltat. Vicent i jo vam deixar de ser xiquets per convertir-nos en els homes de la casa i ens vam veure obligats a treballar per dur endavant la nostra família. Un dia estant la meua mare i jo a casa, trucà a la porta una dona jove, que era la germana del company del meu pare a la presó Model. Aquella dona ens va informar que mon pare estava allí condemnat a mort. Des d’aquell dia ma mare i jo anàvem amb freqüència a visitar-lo per dur-li una cistella amb menjar. Encara recorde la data, la nit de l’11 de maig de 194 quan vaig creure presenciar la mort del meu pare al cementeri de Paterna però només va ser un malson. Verdaderament va ser executat el 24 de maig de 1941 i a partir d’aquest moment la meua mare no va tornar a somriure mai més. Ja imaginaràs com era una dona en aquells temps viuda, per tant, es va veure obligada a contraure matrimoni amb el Santiago, un cruel feixista per al qual treballava durant els últims mesos com a serventa. En un primer moment no vaig acceptar aquest matrimoni però després vaig comprendre que ma mare havia condemnat la seua vida per salvar la meua. La meua relació amb el Santiago no anava gens bé i a més em va internar en un seminari, on a part d’estudiar i fer-me un home de bé, m’allunyaria d’ell per un temps. En aquell seminari, vaig conèixer al meu primer amor, l’Eduald, però el pare Cassany s’assabentà dels meus sentiments cap a ell i ser homosexual en aquell temps no era una cosa normal sinó que la gent ho prenia com una desviació sexual, una malaltia, així que em van tirar del seminari. El Santiago volia que em casara amb la Isabeleta, la criada de la casa que ni tan sols tenia setze anys. Dies abans de la boda, Isabeleta em va confessar que estava embarassada del Santiago; aleshores, el Vicent i jo fugírem a Madrid aprofitant l’excusa que a Vicent li concediren una beca per a estudiar, però a mi no m’agradava la vida a Madrid i em vaig mudar a París. A París vaig començar a treballar en una companyia de teatre on vaig conèixer a l’Enrico, la meua parella. El vaig enviar a Burjassot per a ajudar a ma mare i retornar amb ella a París ja que jo no volia tornar mentre continuara la dictadura franquista. Allí a París va morir la meua mare, que vam soterrar en la làpida del meu pare. L’Enrico i jo tornàrem a Burjassot per al soterrat de Vicent però no sabia que tu també assistires al seu soterrat fins fa poc. Pareix que ni tan sols ens vam reconèixer. Qui s’imaginaria el que ens oferia el destí! Espere que la sort canviara per a tu perquè t’ho mereixies. Per finalitzar, dir-te que aquesta és la meua darrera carta, no vull que siga de comiat ni de dol, sinó d’estima i d’alegria per poder haver compartit amb tu els millors anys de la meua infantesa. Ja saps que els anys passen factura i jo no sóc cap excepció. Una abraçada molt forta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.
ta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Chupipandi03 + (Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que h …
Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que ha passat molt de temps des de l'accident del teu pare. Per cert, ja està recuperat, no? Segons un article del diari vaig poder veure que el culpable de la tragèdia no era ell, sinó algú molt proper a tu. Com et sents tu després de tot això? Ja sé que tot això no és molt normal en una vida quotidiana però són coses que, segons a qui li passen, són molt... La setmana passada vaig anar a Barcelona i em vaig posar en contacte amb ta mare, no sé si t'ho ha dit, però és perquè he de fer un article de periodisme de l'institut, i necessito una bona notícia o entrevista; per això volia que ta mare es mantingués en contacte amb mi. No t'ofenguis, espero que et sembli bé això de fer aquesta entrevista, per això primer t'ho comunico a tu. Deixem de banda els drames, espero que no m'hagis oblidat i tampoc que mai m'oblidis. Ah Sí...!!! La setmana que ve passaré per Barcelona i, si et sembla bé, ja li he comentat al Blai que quedem perquè ens puguem posar al dia. Molts petons de la teva amiga!
ar al dia. Molts petons de la teva amiga!)

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines