Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Blocats |Centre=Lestonnac l'Ensenyança |Curs=2012-13 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus...».)
 
Línia 9: Línia 9:
 
|Quan vida oculta=
 
|Quan vida oculta=
 
|Tipus activitat obra=altra versió
 
|Tipus activitat obra=altra versió
−
|Presentació= '''fem una altra versió'''
+
|Presentació='''fem una altra versió'''
−
|Text=Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es planta davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat  una persona, es convertiria en el que tant a odia.. Al final el Carlos acaba abaixant la pistola, escolta i comprèn a en Textu li diu que millor no es tornin a veure més, perquè serie massa complicat i estrany i penedit desapareix.
+
|Text=Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es plantà davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat  una persona, es convertiria en el que tant odia.
−
El Textu estava una mica confós i un pel estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt arrepentit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells.  
+
 +
Al final el Carlos acabà abaixant la pistola, escoltà i comprengué a en Textu i li dgué que millor no es tornin a veure més, perquè seria massa complicat i estrany i penedit desapareix.
 +
El Textu estava una mica confós i un pèl estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt penedit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells.  
 
I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa.
 
I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa.
 
A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós  impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc.
 
A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós  impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc.
−
Asustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat.  
+
Assustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat.  
 
Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.
 
Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.
−
 
+
|Validada=Veritat
−
 
+
|Validador=Ramon Granyó
−
|Validada=f
+
|Destacada=No
−
|Validador=Blocats
+
|Destacador=
−
|Destacada=f
+
−
|Destacador=Blocats
+
 
|Activitat premiada=f
 
|Activitat premiada=f
 
}}
 
}}

Revisió del 22:23, 22 feb 2013


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Blocats del centre Lestonnac l'Ensenyança durant el curs 2012-13.


fem una altra versió

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es plantà davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat una persona, es convertiria en el que tant odia.

Al final el Carlos acabà abaixant la pistola, escoltà i comprengué a en Textu i li dgué que millor no es tornin a veure més, perquè seria massa complicat i estrany i penedit desapareix. El Textu estava una mica confós i un pèl estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt penedit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells. I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa. A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc. Assustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat.

Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_El_temps_de_l%27oblit_de_l%27autor_Jordi_Sierra,_pels_Blocats&oldid=12043»