Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «5662266333574545555544855889898885*/-+». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 11 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

  • Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Viquisil  + (11 de gener del 1992 Hola, Muris, Com
    11 de gener del 1992 Hola, Muris, Com va tot? L'Estel·la i jo estem molt preocupades per tu i la teva família. Perquè l'altre dia vam enviar una carta a la Mirsada, però no ens va contestar. I si ha sortit un imprevist i l'han ferit? O pitjor, ha mort? Llavors els nens només tindran l'àvia, perquè tu... Ja saps la difilcultat que té viure en una guerra, en qualsevol moment pot succeir un incident que pot causar molts danys, com la mort, que suposaria no tornar a veure la teva família. Però no ha de ser així, tot pot canviar, potser la guerra acaba aviat i tot torna a ser com abans. Esperem que la teva família estigui bé i que no et passi res. Si tens noves notícies, envia'ns una carta. Petons, Estel·la i Andrea
    a'ns una carta. Petons, Estel·la i Andrea)
  • Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful  + (12/04/1992 Cada dia estic més preocupat
    12/04/1992 Cada dia estic més preocupat pel pare, tinc una sensació que no es pot explicar. Cada dia es fa més llarg i dur, la meva situació és díficil, no sé què passa a Sarajevo i el pitjor és que no sé res del pare. En fi no sé si demá ell estarà viu. 13/04/1992 Ahir vaig sentir la tieta , la mare i el tiet parlant i dient ``ha arribat l'hora" L'hora de què ? No sé què vol dir això, a què es deuen referir? 15/04/1992 Aquests dies han sigut molt complicats, el que més m'ha fet pensar aquest dies és el nostre el nostre canvi de nom, no ho entenc que perquè siguis musulmaà, jueu ... la gent et miri d'una manera estranya, no entenc perquè ha de ser així, si tots som iguals. 18/04/1992 Tots estem força bé, qui està pitjor és la mare, està lluitant pel nostre bé i fent tot el possible per nosaltres.
    e bé i fent tot el possible per nosaltres.)
  • Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful  + (12/04/1992 Cada dia estic més preocupat p
    12/04/1992 Cada dia estic més preocupat pel pare, tinc una sensació que no es pot explicar. Cada dia es fa més llarg i dur , la meva situació és díficil , no sé què passa a Sarajevo i el pitjor és que no sé res del pare . En fi no sè si demá ell estará viu 13/04/1992 Ahir vaig sentir la tieta , la mare i el tiet parlant i dient ``arribat l'hora L'hora de què ? No se què vol dir això ,a què es deuen referir ? 15/04/1992 Aquests dies han sigut molt complicats , el que més m'ha fet pensar aquest dies és el nostre el nostre canvi de nom no ho entenc que perqué siguis musulma , judeu ... la gent et miri d'una manera extraña , no entenc perqué es així , si tots som iguals . 18/04/1992 Tots estem bé però la que crec que esta pitjor és la mare , està lluitant pel nostre bé i fent tot el possible . Per aixó,crec que elles són las que ho estan passant pitjor.
    elles són las que ho estan passant pitjor.)
  • Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu  + (13 de desembre de 2014 Avui ha sigut un di
    13 de desembre de 2014 Avui ha sigut un dia molt estrany, primer la Norma, la meva Norma, s'ha posat histèrica quan s'ha tallat amb un tros de vidre, després ens ha dit que no la podíem tocar i el pitjor és que ara tot el món esta rumorejant que la Norma està infectada per una malaltia molt contagiosa. He investigat i el més segur és que tingui la SIDA! No sé què creure. 15 de desembre de 2014 Avui el dia ha estat més tranquil, l'únic que m'ha semblat una mica sospitós, és que la Norma i la Mireia han estat tot el dia sense parlar-se i, ja que elles són súper amigues, no ho entenc, també la Pica-soques ens ha dit que la Norma s´haurà de fer unes anàlisis per saber què li passa, a veure si jo tinc raó i només són especulacions de la gent. 16 de desembre de 2014 Fa res que he sortit de col·legi, aquest matí els metges han fet unes anàlisis a la Norma i demà la directora rebrà els resultats. L´únic problema és que mai no ens dirà el resultat de les proves. 17 de desembre de 2014 No sé què pensar, avui m´he colat al despatx de la Pica-soques mentre estava al pati. Els resultats diuen que la Norma no té cap malaltia perillosa però sí que té uns anticossos que, si es desenvolupen, contraurà la SIDA. 19 de desembre de 2014 Els meus pares han sabut que la Norma és portadora de la SIDA. M´han dit que no volen que tingui contacte amb ella. Crec que és el millor. A part d´això la Pica-soques ha dit que aquesta tarda farà una votació per decidir qui vol que la Norma es quedi. Jo votaré que no es quedi per influència dels meus pares. No vull parlar més d´aquest tema.
    s pares. No vull parlar més d´aquest tema.)
  • Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Lucy  + (13/4/1992 Avui, en arribar a l'oficina, t
    13/4/1992 Avui, en arribar a l'oficina, tot era normal però unes hores més tard ha tremolat el terra mentre es sentien explosions i trets, sonava l'alarma. He agafat el telefon i he trucat a casa a casa. 14/41992 He apuntat la meva família a la llista de trasllat, els he dit que anessin a l'estació del bus. Els he acompanyat i els he ajudat a pujar.
    Els he acompanyat i els he ajudat a pujar.)
  • Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (14 de març de 1993 Avui m'he despertat pe
    14 de març de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i de cuidar de tots. 15 de març de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí i he hagut d'arreglar-ho. Ja fa dos dies que la casa està buida, perquè els nens i la Mirsada van marxar cap a Belgrad. 16 de març de 1993 S'ha acabat el menjar a casa i he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica. També he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 de març de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Éldar es recordarà de mi, és tan petit. Això és una tortura.
    de mi, és tan petit. Això és una tortura.)
  • Activitat sobre Natura quasi morta de l'autora Carme Riera, pels RongJing  + (21 de novembre del 2008: la desaparició d'
    21 de novembre del 2008: la desaparició d'un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu s'ha literalment volatilitzat.Mossos d'Esquadra, professors i estudiants coordinaran esforços per trobar un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res és el que sembla. Natura quasi morta és una novel·la d'intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina. Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, que l'autora coneix de primera mà, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d'ironia i realitat.
    amb les dosis justes d'ironia i realitat.)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96  + (29 de Maig 1453 Constantinoble Benvolgu
    29 de Maig 1453 Constantinoble Benvolgut amic Hipòlit, Et dirigeixo aquestes paraules per comunicar-te un malaurat i desolador fet. El nostre estimat amic tirant ha mort sembla ser per una atac de grip, va contraure aquesta malaltia tornat de batallar quan arribava a Constantinoble on li tenien preparada una festa de benvinguda i l'esperava el seu casament amb Carmesina, per desgràcia no va poder arribar al seu destí. Abans de morir, com que ell ja sabia que no sobreviuria, va deixar escrit un testament i un comiat a Carmesina. Van portar a embalsamar el seu cos i després el van portar a l'església de Constantinoble. Però per mala sort aquí no acaben les desgràcies. Degut a la mort de Tirant, Carmesina embriagada per la pèrdua del seu estimat vestida amb el seu vestit de nuvia es va presentar a l' església, on va veure el cos inert i fred de Tirant i va començar a plorar com una desesperada i a esgarrapar-se la cara. Finalment Carmesina també es va posar malalta per l'amor que sofria pel seu difunt estimat i va acabar morint al llit. M'agradaria dir-te que les males notícies acaben aquí però no puc. L'Emperador preocupar pel futur del seu imperi i la mort de l'hereu i la seva filla, també acaba morint. Per acabar vull comunicar-te que al morir l'Emperador i el seu hereu tu seràs el futur Emperador al ser l'amant de l'Emperadriu. Una salutació cordial, Diafebus.
    adriu. Una salutació cordial, Diafebus.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chus  + (30 de maig de 1453 Estimat i gran amic Hi
    30 de maig de 1453 Estimat i gran amic Hipòlit, T'envio aquesta carta per transmetre't una informació molt important, dolenta i que farà que et posis molt trist. No estic segur de com ha passat tot i encara no m'ho puc creure. A sols un dia de l'arribada a Constantinoble després d'aquesta guerra per fi guanyada. Lo que semblaven serien uns dies de festa i celebracions s'han convertit en uns dies de condol i desolació degut a la mort de Tirant. Si amic, com ho estas veient. Tirant a mort. Ha passat tot molt ràpid. No ha mort en batalla, l'home que ha estat capaç de guanyar a tot l'imperi turc a mort al llit en el camí a Constantinoble. La mort de tirant ha sigut deguda a una grip. Una grip sobtada quan estava passejant per la vora del riu amb el rei Escariano. Ni els metges que venien amb nosaltres ni tan sols els metges de l'emperador han aconseguit curar-lo. I aquí no acaba la cosa, t'haig de dir que Carmesina i l'emperador han mort al saber de la defunció de Tirant. Es suposava que Carmesina no devia d'assaventar-se, al menys fins que Tirant no estigues a Constantinoble però ho ha fet i ha entrat en tan gran tristor i desolació que ha volgut trobar-se amb el seu amat i també ha mort. I l'emperador no ha suportat que la seva filla i el que era com un fill per a ell ja no estiguessin al seu costat. Hipòlit, quina desgracia, l'amor màgic i triomfant entre Carmesina i Tirant que ni una guerra ha pogut trencar se l'emporta una maleïda grip. Sento tenir que explicar-te aquesta desgracia per carta i no en persona. Se que una gran tristor i depressió assolara l'imperi però em d'esser forts i continuar ara que no estem mes en guerra gracies al nostre gran amic Tirant. Salutacions cordials del teu amic Diafebus.
    alutacions cordials del teu amic Diafebus.)
  • Activitat 2 sobre El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels DePoble  + (3a activitat viquilletra critica a: Mecano
    3a activitat viquilletra critica a: Mecanoscrit del segon origen de l’autor Manuel de Pedrolo Grup: TETEQUATRE La idea és bona, però faltaria una mica més d’il•luminació i il•lusió. Podríeu fer veure que parlàveu pel xat o per veu, faltarien més detalls i coses que podríeu afegir. També trobo a faltar la durada del vídeo, que és massa curta. M’agrada que tingueu la iniciativa de fer una activitat així, en un joc (Minecraft) que és de supervivència. Jo hauria afegit més coses que passen al llibre com: ensenyar una ciutat destruïda, que es pot construir fàcilment i amb una altra persona, que es posi el personatge com si fos un alien i el mateu, com passa al llibre... Per a mi, la idea és bona però falta millorar algunes coses i posar més detalls. Valoració feta per: DePoble
    més detalls. Valoració feta per: DePoble)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies  + (<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'
    <big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'''</big> El Textu se’n va amb l’Ainoha al seu poble, mentre que el Carlos se’n va a França. Allà viu durant dos anys i va aprèn el idioma del país, troba treball de cambrer en un restaurant de luxe, i el més important, coneix a l’Emma. L’Emma és la persona que va fer canviar la vida del Carlos, el seu odi va desaparèixer, el seu rancor també, va començar a ser més obert i més amigable, però sobretot, va superar la mort del seu pare. Ella té més o menys la mateixa edat d’en Carlos, és maca i molt atrevida. És coneguda per ser la noia més intel•ligent del institut, aquella que sempre treu deus, els seus pares són rics i té molts nois al darrere, és a dir, “donya perfecta”, l’enveja de tot el món. Ella busca algú diferent, que li desperti els sentits i que li faci sentir única. Una nit de dissabte, mentre el Carlos estava treballant en el restaurant, i després d’haver-la vist unes quantes vegades, ja que era una clienta habitual, ella li deixa el seu número de telèfon en el compte sense que ningú se n’adoni. I així és, ningú se n’adona excepte ell. Quan arriba a casa, encara que són les tres de la matinada, es llança al telèfon sense pensar-s’ho i truca. Efectivament, el telèfon és de l’Emma i ella encara està desperta esperant la seva trucada. A partir d’aquell moment podem dir que les seves ànimes es van fusionar, sabien que eren ells i ningú més. L’Emma i el Carlos anaven quedant quan podien i s’anaven coneixent cada vegada més, i cada vegada més, tenien una addicció més gran l’un per l’altre. El Carlos es va submergir en un món de felicitat immensa i va deixar-ho tot de banda per centrar-se en una sola cosa, ella. Estava enamorat. Però la història no s’acaba aquí, ens oblidem del que n’és del Tetxu i l’Ainoha. Doncs bé, resulta que l’Emma és una cosina segona de l’Ainoha, amb la qual manté una bona relació i molt de contacte. Abans que l’Emma pogués conèixer el Carlos ella ja tenia una intriga especial per aquest noi que tan malament ho havia passat i seguia endavant sense cap recolzament, i coneixia gairebé tota la seva vida, en canvi, en el moment que el coneix, no sap que és aquell Carlos del que tant li parlava la seva cosina. Amb el pas del temps, no gaire, aquesta se n’adona de que es ELL. El Carlos i el Textu, des del moment que es van separar en l’estació de tren, van viure un llarg temps sense cap tipus de contacte, el temps de l’oblit. El Carlos, quan va marxar a França, es va canviar de número de telèfon, no va donar la seva direcció i no va deixar cap tipus d’evidència, simplement va marxar, segurament aïllar-se de la seva vida passada. L’Emma sembla que fa una mena de miracle amb el Carlos, és com si sentís el que ell sent, patís el que ell pateix, es preocupés del que ell es preocupa, com si els dos cossos s’unissin en una sola ànima. Ells ho comparteixen tot, alhora, ella ho porta d’una manera positiva, així que ell també. L’Ainoha i l’Emma segueixen en contacte i ara és ella qui li explica coses del Carlos, això sí, sempre amb el seu consentiment. Al temps que ell es va rehabilitant, un dia decideix que està preparat per parlar amb en Tetxu, el seu millor amic durant tota la seva trista vida. ''Al cap de vuit anys, l’Emma i el Carlos es van a viure junts a Roma, conjuntament, amb el Tetxu i l’Ainoha. Allà viuen feliços, i s’endinsen en una vida d’amor, entre les dues parelles, i d’amistat, entre el Tetxu i el Carlos i l’Ainoha i l’Emma.'' '''FI'''
    '''FI''')
  • Activitat sobre M de l, pels Geframajo  + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE
    <big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
    Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
  • Activitat 2 sobre M de l, pels Geframajo  + (<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE
    <big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M”'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.
    Moltes gràcies per la teva col•laboració.)
  • Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD  + (<big>'''Entrevista a en Robert'''<
    <big>'''Entrevista a en Robert'''</big> '''Entrevistador: Bon dia a tots i totes! Estem aquí des de Ràdio Aloma, on avui farem una entrevista a un dels nostres estimats protagonistes. Benvingut al programa, Robert! Estem al corrent de tota la història i ens agradaria fer-te unes preguntes.''' R: Bon dia! Estic encantat d'acompanyar-vos durant el programa d'avui. Primer de tot, vull dir-vos que sóc un gran fan de Ràdio Aloma, l'escolto cada matí sense falta. Moltes felicitats pel programa! Comencem quan volgueu. '''E: Estem contents que t'agradi, Robert! Som-hi doncs. Per començar volem preguntar-te sobre la teva mudança temporal aquí a Barcelona, a casa de la teva germana Anna. Quin és el veritable motiu de la teva vinguda?''' R: Doncs, sent sincer, el principal motiu és una noia, la Samantha. La vaig conèixer allà fa cinc anys i des del primer moment ens vam enamorar bojament. Ella em trencava tots els esquemes, era especial i diferent, la noia que em completava, la que jo sempre havia somiat. Explicat així sembla una història romàntica i feliç, però us asseguro que no ho va ser per res del món. La Samantha patia de tuberculosi. Ens va arribar la notícia al cap d'un any de començar a estar junts i realment va ser un xoc. Vam ajuntar tots els nostres estalvis, però tot i així no ens arribaven per a pagar el tractament. Vaig buscar mil i una maneres de guanyar més diners, vaig fer tot el possible per salvar-la, però res va servir. La Samantha va morir al cap d'uns dos anys. Va ser el cop més fort que he rebut a la meva vida. L'estimava com mai he estimat a ningú. Com a conseqüència d'això, vaig deixar de treballar i em vaig tancar a casa al meu món. No volia veure ningú ni fer res. Havia perdut el que més estimava. Així vaig passar un any, vivint amb els pocs estalvis que tenia. Estava desesperat, fins i tot vaig pensar en el suïcidi. Llavors vaig decidir que no podia passar la resta de la meva vida tancat d'aquella manera i que havia de remprendre el meu camí i així doncs se'm va acudir la idea de venir a Barcelona, on podria refer la meva vida i canviar d'aires. '''E: Quina història més romàntica i alhora trista, Robert. Ens has arribat molt endins. Des de Ràdio Aloma t'acompanyem en el sentiment i et donem ànims. Estem segurs que tots els oients fan el mateix a hores d'ara. Però ara tinc un dubte. Com és que no has explicat res d'això a la teva germana Anna ni a ningú?''' R: No volia que ningú sentís llàstima de mi i sobretot no tenia ganes de parlar-ne. Volia el record de la Samantha només per a mi i també necessitava passar pàgina i estar amb gent que no em parlés d'ella. Coneixent la meva germana, sé que, si li ho hagués explicat, això no hagués estat possible. '''E: Caram, Robert. Veiem que aquest tema et fa patir i no volem angoixar-te, així que deixarem aquí aquest episodi! Moltes gràcies per la confiança. Ens arriben missatges dels oients i tots coincideixen en que els ha emocionat la teva història. Ens has deixat amb la pell de gallina. Farem una petita pausa per recuperar-nos! Fina ara nois, i sobretot no desconnecteu, que la cosa està interessantíssima! Us esperem aquí a Ràdio Aloma.''' (Pausa) '''E: I ja som aquí de tornada a Ràdio Aloma on avui gaudim de la presència del nostre estimat Robert a qui estem entrevistant amb molt de gust. En Robert ens estava parlant de la seva estada a Amèrica i ha narrat una romàntica història d'amor que ens ha deixat a tots molt entendrits. No us la perdeu, ja la podeu escoltar online! Seguirem amb les preguntes. Canviant una mica de tema... Després de tants anys a Amèrica, què recordes de Barcelona, Robert? Trobes que han canviat molt les coses des que vas marxar ?''' R: He de reconèixer que ja fa anys que no vinc per aquestes terres. Ho tenia tot bastant oblidat i allà a l'altra banda del bassal estava molt centrat en les meves coses: el treball, el dia a dia, passar-m'ho bé... Així que tampoc pensava gaire en Barcelona. Per això, quan vaig arribar i vaig baixar del vaixell em vaig sorprendre molt. El moll ha canviat i hi ha més turistes rondant per aquí. Recordo vagament com eren en si els carrers i edificis i a mesura que ho vaig veient tot, els records em vénen al cap sense poder-ho evitar. De petit el meu pare ja em solia portar a veure les gavines al port. Ens passàvem les tardes observant-les i tirant molles de pa als peixos mentre sèiem a les escales de pedra i el sol es ponia a l'horitzó... '''E: Ara que parles del teu pare... com era ell ?''' R: Era una persona oberta, extravertida, divertida i que exprimia la vida al màxim. Era un bon home, honest i lleial, però que mai va saber trobar l'amor de la seva vida... La seva mort em va afectar molt i, de fet, això va ser el que em va fer replantejar la meva vida. Vaig voler oblidar-ho, per no passar mals moments, i vaig voler canviar d'aires durant una temporada. Aquesta temporada s'ha allargat fins avui en dia. Vaig voler desconnectar allà a Amèrica, però vaig trobar una bona oferta de treball i finalment m'hi vaig establir. Per la meva mala sort, allà no vaig tenir un final feliç, per dir-ho d'alguna manera. '''E: És a dir, que la mort del teu pare és l'origen de per què vas marxar a Amèrica. Estimats oients continuem en directe a Ràdio Aloma, on l'entrevista a Robert està al seu punt de màxim interès! Ens arriben missatges de l'audiència demanant que ens parlis més sobre els teus records de Barcelona. Així doncs, continuem, parla'ns una mica més de la teva ciutat natal.''' R: D'acord. Si és el que vol l'audiència... Durant el trajecte en taxi pel port vaig poder veure per la finestreta Collserola i el Tibidabo, que són els llocs més especials per a mi. Allà dalt vaig conèixer a qui avui segueix sent el meu millor amic, el Gerard. És un bon noi, i de tant en tant, quan podem, l'Anna i jo l'anem a veure a casa seva, a Manresa. Tornant a Collserola... És un lloc màgic per a mi, perfecte per desconnectar i contemplar l'enormitat i bellesa de la meva ciutat. Estant allà no cal dir perquè la capital de Catalunya és una de les ciutats més visitades. És simplement meravellosa! És un indret molt especial que m'aporta molts records. '''E: Veiem que ets una persona molt sensible i amant del teu entorn. L'audiència ens demana que especifiquis més el per què de la teva mudança a Amèrica, què més ens en podries dir?''' R: Doncs com ja he dit abans, el principal motiu va ser la mort del meu pare, que em va fer voler canviar d'aires. Vaig fer un viatge a Amèrica, on preveia quedar-m'hi durant un mes. Allà em va sorgir una feina i finalment m'hi vaig instal•lar. Amèrica sempre m'ha obert les seves portes. '''E: Interessant... I què ens podries dir de la teva relació amb Aloma?''' R: De moment no puc dir que siguem parella. Hi ha alguna cosa entre nosaltres però ara per ara definiria la nostra relació com a una amistat que està evolucionant cap a alguna cosa més. De totes maneres no vull donar falsa informació ni falses esperances. No tenim cap mena de compromís, els dos som lliures de fer el que volem. '''E: Ja ho suposàvem... Corre el rumor que ets tot un seductor! Però les preguntes d'aquest caire les deixem per un altre dia, que se'ns acaba el temps i ens queda una última pregunta encara! Què opines de la relació entre la teva germana Anna i en Joan?''' R: La veritat és que no sé gaires coses sobre la seva relació però pel que veig estan força units, tot i que a vegades hi hagi moments de tensió. Crec que fan bona parella i estaran junts molt de temps! '''E: Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'avui! Ens ha encantat la teva companyia i ens has fet passar una molt bona estona. Sobretot et voldríem agrair la teva sinceritat i transparència al llarg de l'entrevista. Ja saps que estas sempre benvingut al programa, Robert. Que passis un molt bon dia i esperem tornar-te a tenir per aquí aviat!''' R: Gràcies a vosaltres per la vostra amabilitat i per haver-me convidat un programa. Estic molt content d'haver estat avui aquí!
    stic molt content d'haver estat avui aquí!)
  • Activitat sobre Contes per a un món millor de l, pels Poker queenz  + (<big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD
    <big>'''LA INJUSTÍCIA ACABA EN ACORD'''</big> Fa molts segles, en un poblet de Catalunya, un pobre pagès conreava unes terres que no eren seves. [[Fitxer:pagès.png||center|500px]] Un dia, el noble propietari el va anar a veure i el va amenaçar de fer-lo marxar dels seus dominis, si no li donava tot el benefici de la collita. A més, va atemorir el pobre pagès, dient-li que li enviaria els seus temibles soldats. [[Fitxer:noble.png||center|500px]] El pagès, que volia evitar aquesta desgràcia per a ell i per a la seva família, va proposar un pacte al noble: [[Fitxer:acord.png||center|500px]] El senyor trauria benefici de la collita, venent-la al mercat, i ell, el pagès, podria quedar-se amb allò que necessités per viure i mantenir la seva família. [[Fitxer:pacte.png|center|500px]] <big>'''AIXÍ ES VA DEMOSTRAR QUE LES PARAULES PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>
    PODEN EVITAR LES BARALLES''' </big>)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels El segon origen  + (<big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA
    <big>'''LA VIDA OCULTA DE.... L'ALBA''' </big> '''CAPITOL 1:UNA INFÀNCIA MOLT DURA''''' L'Alba va obrir els ulls per primera vegada a una mansió de Palafrugell el 13 de gener de 1993. El seu pare treballava d’advocat i la seva mare d' infermera a l'hospital del poble. Es va criar amb la seva germana gran, la Laura. La Laura tenia quinze anys més que ella, i a elles dues les va mantenir la veïna de l’altra mansió del costat,que es deia Júlia. En sortir de l’escola, la veïna portava l'Alba al parc, mentre la Laura se n’anava amb els seus amics. Un dia, en arribar a casa, l'Alba es va empipar perquè volia estar més estona al parc, i com que la veïna no la va deixar, es va escapar de casa. ''''CAPITOL 2: PADRÍ SEGRESTADOR?'''' Quan l'Alba es va escapar de casa, al principi no sabia on anar, així que va decidir anar a casa d’en Pablo, el seu padrí. Era molt estrany que ells dos no estiguessin junts: portaven junts tota la vida. La va acollir a casa seva perquè els seus pares no hi eren a casa, eren als Pirineus. L’Alba es va posar malalta als tres dies i el Pablo, que no tenia ni idea de nens, va deixar-la al llit com si només estigués refredada. A les 11 del matí va aparèixer la veïna a casa del Pablo per intuïció (el coneixia de vista), perquè ella no sabia qui era ni d’on havia sortit. El Pablo li va explicar tot el que va passar i qui era, perquè la Júlia, la veïna, no es pensés que era un segrestador. '''CAPITOL 3:UN NOU AMIC QUE ENS CANVIA LA VIDA''''' L’Alba es va tornar molt rebel, però la seva germana va saber controlar-la. Al cap d’un temps va tornar a ser ella mateixa, la noia independent i tranquil·la que tothom coneixia. El Pablo va deixar de fer cas a l’Alba perquè ja era, segons ell, major d’edat. Al cap d’un mes, L’Alba va conèixer en Dídac, un noi senegalès de 7 anys, que per ser immigrant, ningú estimava, menys l’Alba. Sempre que s’ajuntaven es barallaven per bajanades, però en el fons s’estimaven com bons amics. Totes les tardes després de l’escola, s’ajuntaven per jugar al parc els dos junts, encara que la germana de l’Alba no trobava bé que una noia blanca jugués amb un noi negre. Tot semblava molt racista, fins que la Laura li va presentar a l’Alba el seu xicot, un noi negre i ella no el discriminava; era com si algú l’hagués hipnotitzat. Als tres mesos d’estar junts, van trencar perquè ell tornava al seu lloc d’origen, i la Laura, plena de ràbia, va esdevenir més racista que mai. L’Alba es va enamorar d’en Dídac, però es van separar per raons de trasllat, i el destí ho va canviar tot.
    de trasllat, i el destí ho va canviar tot.)
  • Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Gabriel García Márquez  + (<big>'''Na Renard al front'''</bi
    <big>'''Na Renard al front'''</big> <small>''La derrota d’un manipulador''</small> Hores i hores de viatge per arribar al regne dels homes, en el camí, ens trobem amb un home que es diu Fèlix, sembla ser un senyor savi, i ens crida molt l’atenció. Ens pregunta si volem ser els autors principals d’un fet important, que només es realitza en el regne de les bèsties. Intrigats per saber de que es tractava van anar a veure el fet en qüestió. Aquest fet no era altre que l’elecció del rei de les bèsties. En arribar, les criatures estaven reunides , ens va sorprendre l’amabilitat de la seva acollida. Entrem a la sala on estan reunits els animalots, no es posen d’acord. [[Fitxer:Leon666.JPG|thumbnail|center]] '''El Lleó proclamà rei.''' Ens adonem, que hi ha dos grups, els herbívors i els carnívors. Uns voten per escollir de rei a un carnívor mentre que els altres prefereixen que sigui un dels seus. Els herbívors estan atemorits i en desacord en que els governi un lleó. Diuen “''que el lleó és una bèstia que menja a altres bèsties''”, i per això proposen el Cavall, però va aparèixer un animalot que es diu Na Renard. Aquest comenta a tothom “''heu de seguir la ordenança que Déu ha donat i ha posat en les criatures''”. Després es nota tensió a la sala, i comença un llarg debat que acaba amb el lleó com a rei. [[Fitxer:NaRenard.JPG|thumbnail|center]] '''Elecció del consell.''' Una vegada decidit el rei, es va fer un recés. Després tothom torna a la sala, per decidir quins seran els consellers del rei. Novament es nota la mateixa tensió. Na Renard diu al rei que li sembla més adient escollir a bèsties simples i humils per tal de que no s’enorgullessin per poder ni per llinatge. Els herbívors estan d’acord amb les paraules d’aquest, i proposen a l’Elefant, al Senglar, al Boc i el Moltó. Els carnívors proposen el Gall perquè entri a la cort i així s’arriba a un acord. L’Ós, la Serp, el Lleopard i el Llop són els nous consellers. '''Reunió Na Renard i l’Elefant.''' Vam arribar a la reunió concretada amb rapidesa per Na Renard al no haver sortit escollit conseller del rei, des de una taula propera als protagonistes d’aquesta reunió, vam observar com es troba amb l’Elefant. En aquesta reunió Na Renard promet destronar el rei i donar-li la mort. L’Elefant amb la por de que el rei es doni compte, tanca el pacte i marxa corrent, com si no hagués passat res. L’astúcia de Na Renard. Aquest vol aconseguir el poder i farà el que sigui per aconseguir-lo, amb l’esperança d’aconseguir el prestigi de la resta d’animalots. Va anar a buscar el Bou, nosaltres amagats, escoltem que li proposa una forma de guanyar-se la confiança del rei “''Si li dones por a les altres bèsties, jo aniré al rescat d’aquestes, fent-me l’heroi''”. Na Renard i el Bou tornen de nou al regne per parlar amb el rei perquè el Bou pugui demanar disculpes. Aquests dos li donen la culpa als humans, el rei es mor d’ira, però Na Renard el calma i li diu que enviï ambaixadors perquè esbrini que ha passat, i sobretot “''perquè regni la pau entre els dos regnes''”. Envien la Pantera i el Lleopard, i en Na Renard es guanya la confiança del rei i assumeix el títol de porter de la Cort. [[Fitxer:Embajadores666.jpg|thumbnail|center]] '''Els ambaixadors.''' Acompanyem a la Pantera i el Lleopard al regne dels homes, el Lleó amb el consell de Na Renard, els envia en senyal de pau, i porten regals i joies com a obsequi. Quan van arribar al regne amb els regals que el Lleó els va manar, els van rebre amb molta amabilitat i simpatia, junt amb una gran festa que van organitzar. Tot sembla que les relacions, entre els dos regnes, va com s’esperava. Tot dos han portat regals, i l’acollida a sigut un èxit. Durant el magnífic banquet que els homes van organitzar per els ambaixadors. En el transcurs d’aquest un home humil s’acosta i diu “''Tots sou unes males persones que s’obliden de Déu i que estafen al poble''”. Tothom es queda bocabadat. El rei dels humans, al contemplar que aquesta escena, va dir “''Això no és veritat, nosaltres som bones persones, però el que no podem fer és perdonar a pecadors així com així''”. Van passar unes hores i tot va tornar a la calma, els humans i les bèsties seguien amb la festa. Els dos ambaixadors van treure les seves conclusions i ens les van comentar “''aquesta escena ens ha semblat inhòspit''”. Vam tornar d’aquell regne amb la certesa de que a partir d’aquell moment hi haurien millors relacions entre ambdós regnes, tot i el protagonisme de l’hostaler. A l’arribada ens van informar que el Lleó s’havia casat amb la Lleoparda, sembla a ser que hi hauran temps de canvi quan vinguin els ambaixadors. Aquest nou fet segurament enrabiarà el Lleopard. [[Fitxer:Lluita final.jpg|thumbnail|center]] '''Batalla del Lleopard i la Pantera.''' Estem a la cort quan vam veure arribar el Lleopard enfurismat per a la traïció del Lleó d'haver abusat de la seva dona. El Lleopard va enfrontar-se amb el Lleó, nosaltres vam espantar-nos al veure'ls, va ser una lluita molt intensa. El Lleopard estava defensant el seu honor amb tota la seva força, i així va ser com, el Rei va caure derrotat i el Lleopard va demostrar la culpabilitat d’aquest. Sembla ser, que el Rei va perdent, quan de sobte surt la Serp dient que “''des de que el Bou i Na Renard estaven a la Cort sorgien molts problemes''”. Ens va sorprendre perquè el Bou va començar a dir que estava manipulat per Na Renard, llavors se'l van menjar, i també va matar al Gall. Na Renard volia ser el únic a la cort amb el Rei. Nosaltres vam fugir per temor. '''La mort de Na Renard.''' Aleshores, mentre caminàvem, reflexionant sobre tot el que havia passat a la Cort, Vam veure com Na Renard parla amb l’Orifany, i li diu “''ja és hora de donar-li mort al Rei''”, vam escoltar el seu pla maquiavèl•lic, de cóm mataria el Rei, de com canviaria el regne... Llavors nosaltres vam escoltar a l’Orifany, pensar en veu alta “''Sí participo en aquest pla Na Renard acabarà matant- nos a tots''”. El Senglar, havia escoltat la conversa entre Na Renard i l’Orifany, i aquest l’acompanya per confessar-ho tot al Rei. Nosaltres seguim al Senglar i l’Orifany, i vam presenciar com el rei enfurismat va anar a matar al traïdor de Na Renard. Va ser una batalla èpica. Ja que en Na Renard era molt astut però al final el Lleó va ser el vencedor de la baralla. L’ambient en tot el regne es relaxa. Nosaltres ens vam alegrar de què tot acabés bé i ens vam quedar amb una bona experiència.
    i ens vam quedar amb una bona experiència.)
  • Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Shenzhen  + (<big><big>'''Entrevista a la L
    <big><big>'''Entrevista a la Laiping i la Min'''</big></big> '''Hola, bon dia, em dic Marta i avui us faré una entrevista sobre la fàbrica Khotan (nom de l’empresa). Ara som amb la Laiping i la Min, unes treballadores de la fàbrica de la ciutat de Shenzhen. Els treballadors es queixen de les males condicions que té la fàbrica i de l’explotació de l’amo, a tots els treballadors. Ara parlarem sobre aquest tema.''' '''-Hola bon dia, noies! Com esteu?''' Bé , una mica tristes pel mal tracte que estem rebent del nostre cap. I desil·lusionades perquè sabem que tindrem que abandonar el nostre treball. '''-Com es diu l’amo de la fàbrica? A què es dedica la fàbrica? I en què treballeu vosaltres?.''' Es diu Sr.Chen, i la fàbrica és dedica a fabricar telèfons mobils. Nosaltres treballem soldant condensadors a les plaques de circuit . '''-El Sr.Chen va parlar amb vostès de les condicions laborals?.''' No, només ens ham dit que els treballadors teníem que ser responsables i fidels a ell. '''- Com us heu adonat que us estaven explotan a la feina?.Per què?.''' Perquè cada vegada treballem més i més, i no podien descansar, estavem amb les males condicions, i només ens deian “vinga noies treballeu”. '''- Digueu-me per què treballeu en la fàbrica sabent que hi ha moltes feines possibles?.''' Perquè en el meu poble no hi havia massa feina, i el meu desig era treballar en aquesta fàbrica, llavors vaig falsificar el meu certificat de naixement per poder treballar, encara no tenia l’edad per poder fer-ho. '''- Com us sentiu treballant a la fàbrica amb tantes hores de feina?.''' Malament perquè no dormint gens, i ens passen tot el dia en el treball sense descansar. Estem fartes de aquest treball. '''- Heu denunciat al Sr.Chen, per la mala sanitat? Expliqueu per què'''. No, perquè si el denunciaven es descobriria que he falsificat el meu certificat de naixement, i no volia que això se sabés. I perquè tenien por que ens fessin malament. '''- Us agrada treballar molt i cobrar poc? Explica perquè.''' No, perquè seria un treball dur i no tindrien recompensa, perquè cobrar poc i treballar molt a ningú li agrada. '''- Quantes persones treballen actualment a la fàbrica? I quants treballaven abans de les males condicions?.''' No ho sabem, però abans hi havia molta gent treballant i ara n’hi ha poca, es nota molt la diferència entre abans i ara. La majoria van decidir marxar, avui en dia queda un 15% de treballadors amb nosaltres. Els que segueixen treballant en la fàbrica es perquè necessiten urgentment els diners per poder viatjar i retornar al seu país, o per poder donar de menja a la seva família. '''-Què opinàveu abans del Sr.Chen? I ara opineu igual?.''' Abans pensàvem que era un home ferm, que era responsable, amable, i sobretot educat, però no era així,de fet es tot el contrari del que ens pensàvem '''-Després d'aquesta entrevista que fareu, respecte a la fàbrica? Hi seguireu treballant?.''' No , perquè no ho suporten més , ja no volem que ens tractin malament, anirem a buscar una altre feina, con sigui però no tornarem més a viure aquesta situació. '''Noias ha estat un gust parlar amb vosaltres. Gràcies per venir a parlar amb nosaltres d’aquesta situació. Espero que mai més us pasi això, que us vagi molt bé i que trobeu treball ràpid. Us desitjo tot el millor.'''
    reball ràpid. Us desitjo tot el millor.''')
  • Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Agatha Christie  + (<big><big>'''Historia de traïc
    <big><big>'''Historia de traïcions i venjances'''</big></big> ''Els animals escullen rei per poder tenir un governant just, mentres Na Renard conspira, desde l'ombra, por fer-se amb el poder.'' <big>'''L’avarícia del poder'''</big> Al passar per una plana hi ha dos homes de l’ordre dels apòstols. Al escoltar-los, un d’ells, li explica a l’altre d’una manera entusiasta que ha vist un fenomen estrany: uns animals fent una reunió per a elegir rei. [[Fitxer:F2b6e42467bd.jpg|thumbnail|dreta]] A l’observar als animals, ens n'adonem que ha sortit com a monarca el lleó. El pobre bou, per la por que té proposa al seu amic el cavall, però, Na Renard, què és una interessada, aconsella menjar-se als fills dels dos i aquests se’n van al poble a viure lluny del perill. <big>'''Formant el consell'''</big> El Lleó ha escollit com a consellers a l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. La malèvola Na Renard al no ser escollida, ha dit de posar a la cort animals herbívors i aquests, que se’n refien de Na Renard, han estat d’acord. El Lleopard i la Pantera, molt intel·ligents ells, se’n han adonat que Na Renard manipula al rei i s’ho diuen, doncs, el lleó, fa entrar el gall a la cort. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (2).jpg|thumbnail|center]] <big>'''El començament de la venjança'''</big> Na Renard, plena d’ira inicia un pla per venjar-se del rei, així que promet a l’Elefant destronar el Lleó per a que pugui regnar el paquiderm. <big>'''L’enginy de Na Renard'''</big> S’ha decidit que el Gat i el Gos siguin porter i cambrer respectivament. Na Renard es troba amb el Bou i aquest li explica que els humans són dolents perquè l’exploten i volien vendre’l. Na Renard traça un pla per a guanyar prestigi davant el rei i el Bou ho accepta sense vacil·lar. Na Renard ha tornat al prat i escoltant bramuls, els animals de la cort, s’espanten i Na Renard, que ha concebut tot el pla, es fa l’heroïna anant a mirar quin animal és. Torna amb el Bou i aquest li demana perdó al rei explicant-li la seva vivència al món dels humans. L’astuta Na Renard pel seu afany de poder, ha aconsellat enviar a la Pantera, el Gat i el Lleopard per entrar dins del consell i així d’aquesta manera, ascendeix com a portera i es desfà dels seus enemics. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (3).jpg|thumbnail|esquerra]] <big>'''Viatge al regne dels homes i traïció al regne dels animals'''</big> El rei dels homes, sorprès per els obsequis dels animals, els accepta i els invita a un festí. En el moment dels àpats ha entrat un pobre enfurismat del poble dient que les persones són dolentes i que no se’n recorden de la paraula de Déu. L’orgullós rei dels homes, es llença floretes dient que ell es bo, misericordiós i just. Al sortir del palau, han anat un restaurant on un hostaler fa una semblança i els hi deixa entreveure als animals: ''“El rei s’aprofita dels ciutadans, com Judas es va aprofitar de Jesús”''. Mentrestant en el regne dels animals la guineu aconsella al rei que enamori a la bella Lleoparda i la fa seva en contra de la seva voluntat. El Lleopard torna del seu insòlit viatge i descobreix la traïció del seu suposat amic Lleó. <big>'''Duel a mort'''</big> El Lleopard amb ganes de venjança culpa al Lleó i vol un enfrontament, però la Pantera s’ofereix per substituir al Lleó. A l’acarnissada baralla la ha guanyat el Lleopard demostrant així que el manipulat rei és culpable. [[Fitxer:CIMG0600.JPG|thumbnail|dreta]] La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i salpica al Bou, qui confessa amb por i culpabilitat exagerada el pla de Na Renard, cosa que per evitar ser descoberta es venja al Bou. El Gall, amb bona voluntat ha proposat afegir animals a la cort però Na Renard, pensant en els seus propòsits, ha explicat que el millor es afegir només una persona. Na Renard, al veure que el gall pot ésser un problema per a ella i posar en perill tot el planejat l’ha matat davant el rei. <big>'''La merescuda caiguda de Na Renard'''</big> L’hàbil Na Renard, ha decidit posar en marxa el seu pla amb l’Elefant: fer creure al rei que el senglar el vol matar i dir-li al Senglar que el rei el vol matar, d’aquesta manera es barallaran i evidentment guanyarà el Lleó però com estarà totalment exhaust i sense forces, l'Elefant aprofitarà l’ocasió per matar-lo. L’Elefant accepta dubitatiu el tracte i per protegir-se demana a Na Renard que hi hagi testimonis del seu pacte, el conill i el peó, enemics de la guineu. L’Elefant molt estratega, parla amb el Lleó i el Senglar posant al descobert a Na Renard. Per demostrar-ho davant el rei, ha cridat als testimonis i el rei s’ha sorprès per la verídica traïció de la guineu. El Lleó, enfurismat per la deslleialtat ha matar a Na Renard sense pensar-s’ho i ha fet fora del consell al Conill i al Paó. Així, ha tornat la pau al regne dels animals. [[Fitxer:El-llibre-de-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]]
    e-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]])
  • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots  + (<big>ANUNCI El nostre grup hem decid
    <big>ANUNCI El nostre grup hem decidit fer un anunci amb la intenció de persuadir els nostres espectadors a comprar el llibre “Camps de Maduixes”. Un llibre que ens ha semblat força interessant i molt educatiu per als joves. Per fer-ho mostrarem l’aspecte negatiu de les accions que es fan per passar-ho bé, fent així referència al llibre en qüestió. Aleshores, prendran consciència que tota acció té una repercussió. Gràcies a aquest llibre ens hem adonat que els riscos són, en alguns casos, petits però existeixen. Posant per exemple al cas de la Lluciana, afegint també el de la Loreto pel sol fet de ser acceptada per la societat. Així dons, en el següent vídeo farem un breu resum de la història de manera visual i entenedora. També, avisarem als joves que surten de festa a anar més en compte amb el que prenen sense saber del cert que és. Per fer-lo més divertit hem afegit una cançó composta per nosaltres on explica la història de les tres amigues i aprofundint en el cas de la Loreto ja que la nostra activitat anterior parlava d’ella. </big>
    itat anterior parlava d’ella. </big>)