Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo

De Viquilletra
La revisió el 17:23, 3 feb 2016 per Amolletzo (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Amolletzo |Centre=Col·legi SIL |Curs=2015-16 |Obra=Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar |Activitat sobre=un personatge |Pers...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus vida oculta de sobre Norma a l'obra Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, realitzada per Amolletzo del centre Col·legi SIL durant el curs 2015-16.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Norma es situa abans dels fets narrats en el llibre.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

No recordo ni on ni com. Només sé que aquesta malaltia m´ha canviat la vida radicalment. Tot començà al meu setè aniversari. Aquell matí estava trucant totes les famílies convidades. Vivíem al nord d'Alemanya. La nostra casa era tan gran que hi podía convidar a tota la classe. Però aquell any no va ser així, només vaig convidar als meus amics i amigues, inclosos les seves famílies. Les primeres en arribar van ser les bessones Renata i Anna. Una de les sorpreses que més em va agradar va ser la visita del meu tiet Bimfred a casa. Ell vivía al sud de la ciutat, pràcticament no el veia mai i va agradar-me molt la seva sorpresa. Ja era l'hora de dinar. Per postres, la meva iaia, va portar-nos un pastís típic d'Alemanya. Ella sap que m'encanta ! Després de bufar les espelmes, vaig tallar el pastís. El meu para es va oferir per talla-ho perqué jo no hem fes mal. Jo no vaig fer-li cas I vaig fer-me un tall al dit. Mai no havia vist tanta sang ! Els meus amics cridaven i ploraven de la por. Jo en canvi , em vaig desmajar. En obrir els ulls, em trobava estirada sobre un llit que es movía per un passadís amb la meva mare plorant de fons. A la tarda, un metge va donar-me la notícia: tenia la SIDA. No entenía res.

Més tard, aquell metge tan simpàtic m'explicà que tenía una malaltía que m'acompanyaría tota la vida. Va explicar-me que en una transfusió de sang que van fer-me de petita, per accident van passar-me la SIDA. Vaig espantar-me molt, va continuar dient-me que era contagiosa i incurable. Abans de dormir, el meu tiet va portar-me crispetes. A la capsa hi havia una etiqueta que hi possava "Crispetes per la Norma Schweizer". Vaig menjar-les amb un somriure enorme agraint-li al meu tiet la visita i el detall. Desde llavors sempre esmorzo crispetes.

Quan tenía dotze anys, els meus pares em van dir que aniriem a Catalunya perqué el meu pare havia trobat treball allà. Mentre viatjavem, vaig sentir molta nostàlgia pel meu país, pels meus amic, per la meva escola , per la meva casa, per la gastronomía... Era conscient que no tornaría a anar-hi i vaig entristirme molt. El primer dia d'escola estava molt nerviosa. En entrar , em va presentar una senyora a la que sería la nova classe. Tothom em mirava i jo no sabia com reaccionar a tot aquella atenció. Una noia molt amable, va oferir-me el lloc del seu costat. Aquesta noia es deia Mireia i va ser la persona que més va ayudar-me a superar els quilòmetres de distància que hem separaven d'Alemanya.





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.