Àlex Castro (a contrallum): Bona nit.

Entrevistador: No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot, com va començar en aquest món?

Àlex Castro: Vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, és a dir, va ser quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

Entrevistador: Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà. Des de que era un “camell”, si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia?

Àlex Castro: Jo no diria que sóc un dels més grans, però si la veritat és que sí, sempre ho havia pensat.

Entrevistador: I si no són molesties, quan va donar el pas de ser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és?

Àlex Castro: Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions d'euros que hem van tocar en crear el meu imperi.

Entrevistador: Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

Àlex Castro: Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

Entrevistador: Però sap tot el que comporta tot això o no n'és conscient?

Àlex Castro: Si que sóc conscient però penso que no provoca cap problema a més, mai n'he tingut ni he conegut cap cas.

Entrevistador: Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre, segons la policia, una de les seves pastilles, va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

Àlex Castro: No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions ja que la veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

Entrevistador: Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

Àlex Castro: En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 50 mil euros tranquilament.

Entrevistador: A vostè, quant li costa fer una pastilla?

Àlex Castro: Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

Entrevistador: Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger, no? Com li afecta això?

Àlex Castro: Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

Entrevistador: I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...16 milions i mig d’euros, no?

Àlex Castro: Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 16 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya i els inverteixo sobretot en les meves propietats i en alguns suborns.

Entrevistador: Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti, no?

Àlex Castro: No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

Entrevistador: Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

Àlex Castro: Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

Entrevistador: S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

Àlex Castro: Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

Entrevistador: És vostè el nou Pablo Escobar?

Àlex Castro: Jo no diría això, Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

Entrevistador: Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

Àlex Castro: Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic problema és que no ens veiem gaire sovint.

Entrevistador: Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

Àlex Castro: De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.