Ramonperis ha validat aquesta activitat.

ENTREVISTA AMB MIQUEL I HARMONIA

Anem a parlar amb Miquel i Harmonia, amics de Vicent Andrés Estellés, i ho farem després del soterrat d’aquest gran home.

Entrevistadora: Bon dia xics.

Miquel i Harmonia: Bon dia.

Entrevistadora: Conta’m Miquel, quina va ser la teua reacció quan t’assabentares que el teu millor amic de la infància va morir?

Miquel: En un principi no m’ho creia i quan el meu nuvi m’ho va dir em vaig quedar en xoc.

Entrevistadora: Mentres estaves en el soterrat vas veure alguna cosa un poc familiar o estranya per a tu?

Miquel: La veritat és que sí, hi vaig veure una xica amb les cames fines i musculoses, em vaig apropar i era l’Harmonia.

Entrevistadora: I va ser una gran sorpresa per a tu?

Miquel: Per suposat, no la veia des de l’incident del teatre, vaig plorar molt i em vaig alegrar molt al veure-la.

Entrevistadora: I que penses ara d’ella? Penses que ha canviat després de tants anys?

Miquel: Penses que segueix igual de bonica, ara està molt més alta i prima. L’última vegada que la vaig veure va ser fa molts anys i encara que no ho parega, sí que ha canviat un poc.

Entrevistadora: Penses tornar a París o et quedaràs en Burjassot durant una temporada?

Miquel: Tornaré a Paris, allí tinc el meu treball i ma casa. Vaig prometre que fins no morira Franco no tornaria a viure en Burjassot i tan sols vaig tornar per al soterrat de Vicent.

Entrevistadora: I quan arribes a París què penses fer?

Miquel: Tornaré a viure com abans, però amb molta tristesa. A més treballaré més dur per actuar millor i superar-me a mi mateix.

Açò és tot. ara començarem amb l’entrevista d’Harmonia.

Entrevistadora: Ara conta’m tu Harmonia, quina va ser la teua reacció en assabentar-te que Vicent va morir? Com ho vas saber?

Harmonia: Vaig rebre una carta de Vicent en la qual m’explicava com ho estava passant de malament; em vaig quedar molt estranyada ja que creia que ningú sabia on vivia. Al llegir la carta vaig pensar que ja havia mort i per aquesta raó vaig tornar a Burjassot.

Entrevistadora: Sabies que anaves a trobar-te amb Miquel?

Harmonia: Si, Vicent havia sigut el seu millor amic de la infància i era molt normal que vinguera al soterrat del seu amic.

Entrevistadora: I alguna vegada pensares en ficar-te en contacte amb ell?

Harmonia: Alguna vegada ho vaig pensar. Vaig veure un cartell a València de la seua companya de teatre, i de l’obra que anava a representar, però no vaig ser capaç de ficar-me en contacte amb ell.

Entrevistadora: Perquè no vares ser capaç?

Harmonia: Jo pensava que ell estaria molest amb mi per haver marxat tan precipitadament de Burjassot i amb tan de treball em vaig oblidar.

Entrevistadora: Els dos haveu sigut molt amics, no crec que estiguera molest amb tu. A què et dediques ara?

Harmonia: Sóc entrenadora de futbol femení a València.

Entrevistadora: Harmonia, pots contar-nos resumidament tot el que va passar després de l’incident del teatre?

Harmonia: És clar. Aquella nit fugírem a València perquè la policia ens buscava per la mort de mon pare, el qual va morir per tant de beure alcohol. Després d’estar uns dies amagats a un hotel i ens compràrem un bitllet de tren cap a Barcelona, allí ma mare i el seu nou marit començaren una nova etapa feliç de les seues vides i jo vaig començar a estudiar per a dedicar-me al món del futbol.

Entrevistadora: Moltes gràcies per dedicar-nos el vostre valuós temps, i gràcies per contar-nos els vostres secrets més privats.