Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

De Viquilletra
La revisió el 00:18, 5 març 2013 per La paraula viva (Discussió | contribucions) (Vida del pare de Miquel a la guerra)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre El pare de Miquel a l'obra Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, realitzada per La paraula viva del centre El Quint durant el curs 2012-13.


Aquesta activitat narra la vida del pare de Miquel a la guerra

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Les últimes paraules

Miquel i Enric van anar a l’hotel on estaven hostatjats, van agafar les seues pertinences i les portaren a la cassa de Miquel, la de la seua infantessa. No tornarien a Paris en dues setmanes, havien trobat a Harmonia, i volien estar a prop d’ella.

Harmonia tan sols estava a dues casses a l’esquerra front de la d’ells. Ara, era l’única persona coneguda i a la qual podien demanar ajuda en cas d’emergència, l’única amb qui parlar i eixir per donar una volta per la capital, que no es queixaven, estaven encantats.

Quan varen endinsar-se pel llindar de la porta, van sentir en els seus nassos el terrible olor de a la humitat, hi havia tanta i tan espessa que quan oloraves pareixia que mastegaves terra. Van obrir totes les finestres i llocs que es podien ventilar, i al cap de unes hores, en aqueixa cassa ja es podia respirar sense cap dificultat.

Després de netejar, van començar a acomodar la seua roba en l’armari y les enamores interiors als calaixos, quan Enric, va trobar en el calaix de la tauleta de nit, un llibret antic. El va posar damunt del llit sense donar-li cap importància. Miquel seguia omplit els calaixos de la tauleta del seu costat, no s’havia fixat. Quan van acabar, van fer l’intent de canviar els llençols, però un objecte quadrat i marró estava entrebolint les seues accions.

Miquel el va agafar, i va dir:

- I aquest llibre? Crec haver vist que en el llit no hi havia res.

- Sí, no hi havia res, l’he posat jo, l’he trobat en el calaix d’aquesta tauleta de nit.- Va dir senyalat a la de la dreta.

Miquel el va agafar, el va obrir i va poder comprovar que dins d’ell havien pàgines escrites, pàgines amb la lletra del seu pare, era el seu diari i deia:

Hui estic melancòlic, tire molt, molt en falta als amors de la meua vida: Al meu Micalet y a la meua estimada Catalina. Pense en com el meu xiquet es fa gran, en tot el que m’estic perdent de la seua maduresa... Pense en la meua dona i en com la estime, em recorde de les carícies, de les mirades, dels bessos... Per altra banda, hem guanyat la batalla de hui, s’han retirat, això em complau. Tinc molt de fam, fa dies que no ens donen de menjar. Espere que demà siga millor dia.

Hui hem matat a gent innocent, això em dol a l’ànima, hem destruït famílies, hem omplint cuitats de dol i tot això m’ha fet recordar als meus estimats. M’he omplit de terror al pensar que la meua família també corre perill. A soles de pensar en que les pot haver-hi passat quelcom, se’m posen els pèls de punta. Espere que estiguen bé... Si per lo menys poguera saber-ho... Que patir! Per altra banda hui ens han donat de menjar, i aquesta vegada el menjar estava ben bo: Mandonguilles amb un tros de pa.

Fa mesos que no he pogut escriure, han hagut molts conflictes. La gent està morint, les tropes es debiliten, perdem posicions. Les hores de somni estan comptades. Un matí et pots alçar amb una bomba que ha caigut a cent metres de tu, aleshores toca córrer, córrer per salvar la teua vida.. He perdut la compta dels dies,, Tan sols me limite a sobreviure. La guerra està acabant, quedem pocs.

La fam me consumeix, tire de menys a la meua família, veig morts, morts per totes parts. Vull que aquest infern acabe ja, no vull veure mes persones perdent vides, açò és inhumà.

Estic a la presó, me queden deu dies de vida. Vàrem perdre la guerra. Als soldats que vàrem sobreviure, com jo, es han empresonat. No puc eixir d’ací. Miquel i Catalina vénen a veure’m de tant en tant. No tinc valor per dir-los la realitat. Miquel sempre ha sigut un xiquet llest, s’adonarà del que ha succeït. Com última nota, vull dir que vaig nàixer lluitant, y així moriré, lluitant per la llibertat.

Catalina, Miquel, sou la meua vida. Esteu tranquils, no tinc por a la mort.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Quan_deixàvem_de_ser_infants_de_l%27autora_Gemma_Pasqual_i_Escrivà,_pels_La_paraula_viva&oldid=12277»