Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Usuari:Festucs

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
00278-20120116-1715.jpg

Festucs és un usuari de Viquilletra que durant el curs 2011-12 utilitza un grup d'estudiants del centre Escola Pia de Sabadell (amb el professorat: Oriol Ramon) i que està format per: Natàlia, Clàudia, Oriol, David

Hola, som els Festucs! El nostre grup està format per la Natàlia, la Clàudia, l'Oriol i en David. Som de l'Escola Pia Sabadell del curs 4t ESO-A. El personatge del llibre "Jo el desconegut" que hem triat és el Frederic, ja que trobem que és un personatge interessant i important. En Frederic és un dels personatges principals de la història, tot i que no diu res, ja que no se sap on és. Esperem que us agradi! Visca els Festucs!http://www.slideshare.net/Festucs/som-els-festucs


Activitats d'aquest grup a Viquilletra

Ha fet 4 activitats

Book-character.svg
Activitat sobre Carlos, Tetxu
de l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra

Realitzada pel grup Festucs del centre Escola Pia de Sabadell

En aquesta activitat hem fet una carta, escrita pel Carlos, on li responem al Latur, després, també hem grabat un vídeo on llegim aquesta carta, i on intentem mostrar i representar els pensaments del Latur mentre llegeix la carta, a través d' unes fotografies que vam triar. ____ Més...

Office-book.svg
Anunci sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases

Realitzat pel grup Festucs del centre Escola Pia de Sabadell

Hola!

Som els Festucs, i aquí us deixem el nostre anunci del "Jo, el desconegut". És un anunci que parteix de l'essència del llibre: una neve·la que canvia les persones i la seva manera de ser i ajuda a descobrir-nos tal com som.

Visca els Festucs! ____ Més...

Book-character.svg
Entrevista a Frederic
de l'obra Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases

Realitzada pel grup Festucs del centre Escola Pia de Sabadell

En aquest vídeo una reportera, a principis dels anys 50, entrevista a en Frederic, un noi que va pertanya als maquis, un dels grups antifranquistes, l'entrevista va sobre la seva vida sent un maqui. Aquest vídeo el troba l' Arnau quan va a Aragó, i li porta al Ramon, per mirar-lo juntament amb l'Olga. Visca els Festucs! ____ Més...

Book-character.svg
Activitat sobre Carlos
de l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra

Realitzada pel grup Festucs del centre Escola Pia de Sabadell

Anònim, 3 de Juny del 2001

Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat. Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments. Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i... La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant. Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya.

De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos... ____ Més...


Darreres contribucions a Viquilletra Gnome-document-send.svg Escriu-los