Explora el wiki

Estimat fill, Volia escriure’t aquesta carta fa molt de temps, però no m’atravia em feia vergonya, a més eres molt petit per entendre-ho i suposo que a la teva mare no li faria cap gràcia que tu rebessis una carta meva. Vaig creure que no dient-te res el temps i l’oblit acabaria amb l’angoixa de saber de tu o tu de mi i la resta que això comporta. Ara que ja ets més gran i després d’haver fet el viatge per venir-me a veure i coneixer-nos, et vull explicar tot el que va passar amb la teva mare durant el viatge que vam fer, segurament ella et va explicar la seva versió, però jo necessito que tu sàpigues la meva i que puguis entendre què va passar i per què ho vaig fer. No busco el teu perdó, potser no me’l mereixo, però almenys sí la teva comprensió. Quan la teva mare es va quedar embarassada de tu, ambdós vam estar molt contents i ens sentíem molt feliços de formar una família. Ho teníem tot, una casa, una feina, salut i tu, no podia ni podíem demanar res més, però va arribar el viatge de vacances que el cap de la meva feina del concessionari havia organitzat als seus treballadors i mullers i aquí van començar els nostres desencontres personals i que van afectar la nostra vida matrimonial. En aquest creuer vaig conèixer una dona, la filla el cap dels concessionaris del Marroc, i per qui em vaig quedar encisat per la seva bellesa, tant física com personal al tracte, i que com ja saps és la Denise. Durant el tajecte vacacional vaig haver de fer molts esforços per dissimular el desassossec intern i no fer mal a la teva mare, però al tronar cap acasa i fer la vida normal i quotidiana, em va ser impossible ser feliç al costat vostre, el meu pensament era una obsessió per la Denise.L’angoixa per prendre una decisió vital em va portar a una desil•lusió amb tot, fins i tot de tu, i vaig adonar-me que la meva felicitat i el meu futur era amb ella i malgrat el cor se’m va trencar per deixar-te, però no has d’entendre, no hi podia fer res, era anar a contracorrent. Sento molt no haver donat senyals de vida en tots aquests anys, tenia por de la teva reacció, no sabia afronter-me a la realitat teva i la de la teva mare i vaig creure que el millor que podia fer era no dir res. Ara que ja ens hem conegut en persona i hem trencat el gel m’encantaria que vinguessis una temporada a viure amb la meva família, perquè també tu ets la meva família i donar-nos una nova oportunitat d’un nou començament, tenir la relació que ambdós amb molt de temps hem enyorat, la de pare i fill. Encara que no tu creguis tinc moltes ganes de veure’t i deixar de ser un desconegut. Sé que t’he decebut, sé que deus està enfadat i enrabiat amb mi, sé que us vaig fer molt mal, però per a mi tampoc va ser fàcil ni tampoc és fàcil viure sense tu durant tants anys, quan sempre eres al meu pensament. Crec que ens mereixem una segona oportunitat i m’agradaria que molt que tu me la donessis com jo te l’estic oferint i que espero amb il•lusió que l’acceptis. Perdona’m. T’esperem amb els braços oberts, un petó de part de tots, t’estimem Adrià. El teu pare,