Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels El Regne de les Neus

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Domènec.HA ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Domènec.HA en l'edició de Viquilletra 2013-14

Activitat de tipus vida oculta de sobre Lluís a l'obra El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, realitzada per El Regne de les Neus del centre Molins Manyanet durant el curs 2013-14.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Lluís es situa enmig dels fets narrats en el llibre.

Hola a tots i a totes! En aquesta activitat del projecte de la Viquilletra tractarem sobre un dels protagonistes de la història, en Lluís. En el treball que trobareu a continuació podreu veure un petit fragment de la seva vida durant la seva relació amb la Neus que ningú coneixia. Esperem que us agradi i us permeti imaginar les diferents possibilitats que ofereix aquest llibre i les històries que mai s'explicaran.

Modalitats

[edit]

Activitat escrita

Pròleg

Una història amagada'

7 de febrer de 1993

Encara que semblés estrany, mai us podríeu imaginar com va començar la meva història. La història de com va acabar la meva vida tal i com l’havia coneguda. Tot va començar fa més d’un any, en una discoteca que solia freqüentar, la discoteca Diàbolo.

Aquell lloc de bullici era molt freqüentat per adolescents de tota mena; des de joves que solament volien passar l’estona amb els amics fins a aquells als qui podríem anomenar “voltors”, que solament volien aconseguir un xicot o una xicota. Era perfecte. Ningú sospitaria el que passaria i, quan ho fessin, ja seria massa tard.

Mai s’esperarien que un jove com ells fos un embaucador tan professional com ell. Ja ho havia fet abans, això. Era molt senzill fer-ho, ja que de totes les noies en aquella edat, sempre hi ha alguna que està desesperada per aconseguir algú de qui enamorar-se.


Episodi I

Misteris amagats

1 de novembre de 1991

Avui he fet progressos. He trobat a la víctima ideal en aquest lloc de mala mort. És una noia d’uns quinze anys suposo, que no parava de mirar-me. Al principi, no em cridava gens l’atenció, però després, m’he fixat en tota la seva vestimenta. Portava roba que en les tendes es valora per més de cent cinquanta euros i, quan va acabar de festejar amb les seves amigues, va convidar-lis a les begudes.

Tota aquella acumulació de fets solament podia significar una cosa: la noia era bastant rica. Encara que per a un principiant seria molt temptador començar a introduir-se, sabia que no era encara el moment. De la forma que em mirava, segur que tornaria a aquest antre encara que fos solament per tornar-me a veure . He decidit deixar que passin uns dies abans del meu retorn per fer-la desesperar i que així sigui més vulnerable.


5 de novembre de 1991

Demà serà el gran dia, ja ho tinc tot preparat. En el meu cap he viscut la situació milers de vegades, res no pot fallar. Arribaré a la discoteca quan ja gairebé sigui l’hora de tancar i em faré el trobadís. Segurament portaré del braç alguna noia, o no, em faré el trist com si m’haguessin deixat plantat. No hi ha res millor que despertar els sentiments de protecció d’una noia per fer que se t’acosti.

Serà molt fàcil, l’enredaré i tindré els seus diners tan ràpid que quan desaparegui, ella encara no sospitarà res.


6 de novembre de 1991

Tot ha sortit com jo volia. Que fàcil és enredar aquesta noia!

He arribat a la discoteca, i amb la meva cara més trista me’n he anat directament a la barra, prop de la taula on la noia i les seves amigues estaven xerrant i rient.

Crec que ella m’esperava. Només m’he assentat i ja tenia la seva mirada fixa en mi, jo també he fixat la mirada en ella, un somriure i un gest de torbació per part meva quan m’ha mirat i ja la tenia on volia.

A l’hora de sortir, quan el grup d’amigues ha sortit, jo he sortit darrera d’elles. Ella ha trobat alguna excusa per separar-se del grup d’amigues i s’ha dirigit directament cap a mi.

- Hola! Portes molta estona aquí i se’t veu trist.

- Hola, perdona, tinc moltes coses al cap. Avui no hauria d’haver vingut.

- Vinga home, no pot ser tan greu. Vine amb nosaltres segur que farem que estiguis millor.

- No, gracies, de veritat. Avui segur que no sóc el millor dels acompanyants.

- Be, com vulguis

- Per cert em dic Lluís, potser si que un altre dia podem quedar.

- Jo em dic Neus

- Be, si vols podria acompanyar-te

- És clar.

- La veritat és que ja m’havia fixat en tu, l’altre dia et vaig veure, i em vas deixar KO. Saps que tens uns ulls preciosos?

Hem estat caminant una estona, i després l’he portat a prendre alguna cosa a un bar. En sortir, li he posat els braç per damunt de les espatlles i ella no s’ha apartat, sinó que m’ha agafat per la cintura.

Abans d’acomiadar-nos li he demanat un petó. Ha estat un bon petó.


13 de novembre de 1991

Avui tornaré a veure-la. No li vaig donar el meu número de telèfon ni li vaig demanar el seu. Segur que no sap que pensar. Ja ens hem trobat, li he explicat tota la meva vida. Bé, la vida que he volgut que coneixi. L’he convençut de no anar a la discoteca, havia de separar-la una mica de les amigues. Hem anat a donar una volta i al cap d’una estona ens hem assegut en un banc. Li he donat el poema que vaig treure d’internet i l’he impressionat.

Crec que ja està tot fet, hem quedat per demà anar al cinema.


19 de novembre de 1991

L’he estat trucant cada dia, ara ja cal mantenir el foc viu. Hem quedat que demà ens tornarem a veure.


20 de novembre de 1991

L’he trucat amb una excusa familiar i l’he convençuda de sortir per la nit. L’he acompanyada fins a casa seva. Bona casa, si senyor.

Crec que aquesta vegada l’he encertat.


Episodi II

Sorpreses inimaginables


30 de desembre de 1991

Això no m’ho esperava! Res esta sortint com havia planejat. No puc deixar de pensar en ella, i quan no la tinc a prop estic neguitós. Crec que me’n he enamorat de veritat. Fins i tot li he regalat un anell aquest Nadal.

No s’hi pot fer res. Per sort ella no en sap res, més val que sigui així. Ara no podria suportar que ho descobrís.

Uff! Avui he conegut a la seva mare. Quan he anat a buscar-la encara no havia acabat d’arreglar-se i la seva mare m’ha dit que pugés per esperar-la. Ja al carrer, m’ha dit que m’estimava. El cap m’ha començat a donar voltes i m’he sorprès dient-li que jo també l’estimava. Però aquesta vegada no formava part del pla. Aquesta vegada era veritat.


12 de gener de 1992

Han estat unes vacances fantàstiques. La Neus ja coneix els meus pares. Sort que les meves mentides es basaven en fets reals i no he hagut de donar cap explicació incòmoda.

Estic gelós, avui m’ha parlat d’un tal Andreu, si l’agafo...

En veritat, estic boig per ella. I pensar que tenia intencions d’enredar-la i ja està!


30 de gener de 1992

Això és molt fort. La Neus m’ha parlat d’una amiga que ja fa l’amor amb el seu xicot. I jo ja he somiat més d’una vegada que estava amb ella. Però crec que ho espatllaria tot, no crec que estigui preparada.


6 de febrer de 1992

N’estic fart dels exàmens. He d’estudiar i això fa que no pugui veure la Neus. Però li he promès que demà ens veuríem.


Epíleg

Realitat dolorosa

Així vaig acabar el meu diari. Com es van torçar tots els plans. Aquell dia no vaig arribar a veure la Neus. Un camió primer, i una cadira de rodes després ens van anar separant. Ha estat un any molt dur. La recuperació, saber que mai més tornaria a caminar m’han fet canviar. I a la Neus també.

M’agrada pensar que encara som molt amics, però veig que aquell amor que primer era fingit, i que després va ser molt real, ha anat desapareixent en tot el que ha anat passant a l’hospital.


Activitat enregistrada en vídeo


Versió audio de la narració




Altres activitats sobre la mateixa obra




Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels El Regne de les Neus

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.