Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga  + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
• Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga  + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
• Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Grupnegre  + (TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apode …
  TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apodera del teu subconscient. SINOPSI: Aquest relat destaca la transformació del personatge quan es torna alcohòlic. El personatge canvia de ser un home bondadós i respectuós amb la seva dona i els seus animals a una persona agressiva i violenta. Una parella tranquil·la, asseguts a un sofà amb els seus animals de companyia, l'home cau en l'alcohol. A causa d'això, es torna violent i tracta malament a la seva dona i als seus animals. Un dia que anava molt begut va agafar al gat, li va treure un ull i el va penjar a un arbre. Un altre dia, caminat pel carrer, va veure un gat paregut al seu i el va adoptar. Al cap del temps va agafar mania al gat per causes desconegudes i va decidir acabar en ell, però va sorgir un imprevist...
  bar en ell, però va sorgir un imprevist...)
• Activitat sobre La història de l'Iqbal de l'autor Francesco D'Adamo, pels Cnrp18  + (TAGLINE: Si voleu saber el que passarà, l’heu de comprar!)
• Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TETEQUATRE  + (TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activi …
  TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activitat. Damunt el desarranjat escriptori, s'hi trobaven tot d’objectes, ja inservibles, amuntegats sense cap mena d’ordre, formant una capa de brossa que, més que un escriptori, semblava que una anarquia s’hagués apoderat d’aquell moble, ja pràcticament inservible. El propietari d’aquell caos no era ni més ni menys que en Carol Adams, el hacker de la policia municipal de Halifax, la ciutat capital de la província de Nova Escòcia, a l’est de Canadà. Era un home molt eficient a l’hora de treballar, però el delatava la seva extravagant peresa i la seva deixadesa, tant per la seva mania a deixar-ho tot escampat per terra com la seva deixadesa personal, ja que ell considerava que la higiene en excés només distreia a les persones de temes socials més importants. Amés a més patia del TOB (o trastorn obsessiu compulsiu) i de algun que altre problema d’àmbit neuròtic. Malgrat tot això, en Carol era una persona sociable, a més d’estar dotat amb un enorme sentit de d’humor. Un càlid i xafogós dia d’agost, en Carol va advertir que el seu superior (el comissari) li havia enviat un missatge. Ho va trobar estrany, car mai no n’havia rebut cap. Va obrir l’arxiu frisosament, intrigat. El missatge estipulava que s’havia de presentar a comissaria a les quatre en punt sense falta. En Carol va girar vagament el cap i va observar que en el rellotge del despertador l’agulla petita estava entre les tres i les quatre. Es quedà pensatiu un moment. Va tornar a girar el cap per a assegurar-se, car ell estava encara mig dormit de la migdiada. Quan es va atalaiar de l’hora que era, es projectà cap a la sortida, a causa de que casa seva esta a quasi tres quarts d’ora de viatge. Per sort el tràfic no estava gaire esvalotat i hi va poder arribar amb no més de deu minuts de retard. No obstant, quant va entrar, el comissari estava enutjat i si més no un xic neguitós. El que el comissari li va comunicar, no eren precisament bones noticies. Resultava que el cos de policia no estava satisfet amb els resultats obtinguts del treball realitzat i disposava una vacant. A pesar d’això (i donat a que es sabia que en Carol podia rendir més) en Carol encara tenia una petita oportunitat. Hauria de competir amb el més qualificat de els que es presentessin al càrrec. Al escoltar tal nociva notícia, en pobre Carol es va quedar gelat. Un parell de setmanes més tard, el candidat a nou hacker de la policia ja estava escollit. I no era altre que en Tomas Richwell un altre geni informàtica que recentment havia quedat quart en el torneig nacional de coneixements d’informàtica. Per poc no és que en Carol es fes caca als pantalons. Els dos competidors es presentaren a l’oficina del comissari. Ell els va dictar pas a pas les instruccions que tenia ben apuntades en un full sobre l’escriptori. A cada un dels dos els va donar una adreça ID que segons ell portaria pistes que els conduirien a la següent lloc web. Segons el comissari les dues pistes portaven a parar a un vídeo qualsevol a l’atzar d’una pagina de treballs estrangera, del qual haurien d’extreure’n les conclusions. Els dos nois es van quedar perplexos; mai no havien fet res tan estrany. Però ningú dels dos no hi va ficar ninguna objecció. Acceleradament, en Carol se’n va anar a casa seva i començà el repte pensant que seria bufar i fer ampolles. Però resultava que les “pistes” eren complicades arrels algebraiques o problemes de lògica endiabladament difícils. Passaren ja dues setmanes quan l’esperança ‘en Carol començà a decaure, portava nits sense dormir, no menjava, i la seva salut podria estar en perill... Fins que un dia va arribar a una direcció web anomenada viquilletra. Per a veure el vídeo no feia falta de registrar-se, així que pa procedir en la visualització d’aquest. Després de veure-se’l repetides vegades va extreure’n aquestes conclusions: -Musica:Ben trobada amb ambientació apocalíptica, encara que els trets es podrien treure, ja que en la novel•la no es parla de ninguna confrontació armada. -Imatges: Encara que algunes no tenen gaire sentit, en general estan ben trobades. -Vídeo: Sembla que el grup no hi hagi ficat ambició, ja que ho podrien haver fet millor. Nota: per a ser un nois d’eso tenen uns coneixements bons d’edició de vídeos. Després d’analitzar el vídeo se’n va anar com una exhalació cap a comissaria i allà s’hi va trobar al comissari i a en Tomas parlant. Se li va caure l’anima als peus. Però al final va resultar que tot va ser una astuta estratagema per a que en Carol es poses les piles, ja que havia anat perdent qualitat amb el pas del temps. Aquell dia en Carol va aprendre una important lliçó que mai se li oblidaria.
  a important lliçó que mai se li oblidaria.)
• Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Pepa02  + (Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de l …
  Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de la revolució. Sinopsi: La Katniss tenia una vida tranquil·la, tot i que bastant dura, sobretot des de la mort del seu pare. Actualment vivia amb la seva germana Prim i la seva mare. No obstant, tots els seus plans de futur canviaran sobtadament quan amb tan sols setze anys, participarà en un combat a mort contra vint-i- tres joves més. Cada any, i per commemorar i recordar la derrota dels pobles que es van rebel·lar contra el Capitoli, un noi i una noi d’entre dotze i divuits anys, són escollits per participar en els Jocs de la Fam. Ella i en Peeta, els dos representants del districte més pobre de Panem, estan disposats a guanyar. I tot i que al principi tot sembla anar en contra seva, sabran com trobar una solució. L’amor sempre guanya.
  trobar una solució. L’amor sempre guanya.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els metalingüístics  + (Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola …
  Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola Mar, Et fem aquesta carta perquè sabem per quina situació estàs passant i volem ajudar-te amb algunes preguntes i respostes. Una és: què creus que esta passant al món? T’ho ha explicat l’Alba? Ja has matat algun "àlien" o n’has vist algun i hi has interactuat? També vam plorar molt quan el Dídac va morir. Tu saps com va morir? Per si no ho sabies, va morir aixafat per un edifici que anava a caure damunt teu, però ell et va salvar. El teu pare va ser com el teu heroi per tu, no? Deu ser molt dur no tenir un pare que t’ajudi quan ho necessites. També et volíem preguntar si ara vius a la terra, al mar o a l’aire. No sé si saps que el Dídac volia volar per poder viatjar; tu has volat alguna vegada? Sabies que tu i l’Alba heu de procrear per mantenir l’espècie; ja heu tingut algun fill? Si és que sí, com es diu? I quants anys té? I tu, actualment quants anys tens? Tens una vida molt dura, Mar, però també ets el nen més afortunat de tot el món. Segueixes viu i has pogut sobreviure a tot. No sabem si m’agradaria estar al teu lloc. Segurament ja has vist el mar, no? Quina es la manera més fàcil de matar un "àlien"? Això, clar, si n’has matat algun. No volem que pensis que som uns pesats per fer-te tantes preguntes, però com són els "àliens"? Són molt rars, no? És que ens interessa molt aquest tema; quan siguem grans ens agradaria viatjar a l’espai. Per cert, se'ns oblidava, has trobat algun altre supervivent? Si te n’has trobat cap, t’has fet amic seu o no? Pot ser que ens estiguem passant amb tantes preguntes, però ens interessa molt la teva vida. Et volem ajudar, però no et podem dir qui som. Et diem que som supervivents de la Terra i que ens han informat de la teva vida aquí i per això t’escrivim aquesta carta, que esperem que trobis. Tenim l'esperança de veure'ns algun dia. L’última pregunta: ja saps que l’Alba és la teva mare?. Amb tot l’afecte del món, Els Metalingüístics
  ot l’afecte del món, Els Metalingüístics)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Mimoma  + (Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba …
  Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba, Som la Marta Chaves, la Mireia López i la Cristina Molina, unes estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Tarragona. Et volem parlar de la novel•la de la qual ets la protagonista: ''El Mecanoscrit del segon origen'', que va escriure Manuel de Pedrolo. Ens agrada molt com ets, el que fas i com reacciones en les diferents situacions en què et vas trobant durant tota la història que et toca de viure. La nostra escena preferida és la del primer capítol de l’obra, quan actues ràpidament defensant el Dídac de l’atac d’uns inconscients que l’estan apallissant. El que més ens crida l’atenció del teu personatge és la gran confiança que li vas agafant al Dídac segon a segon, minut a minut, dia a dia..., tot l’amor que li dónes i, en general, tot el que fas per ell. T’admirem també per la determinació que et caracteritza per seguir endavant amb la vida i l’espècie humana, tenir fills des de molt jove, cuidar el Dídac, ensenyar-li el que necessita i educar-lo en la llibertat i en l’esperança. Ets el nostre personatge preferit perquè ens encanta la teva personalitat i la teva manera d’afrontar els fets, de ser capaç de tenir una visió positiva i de sentir-te responsable del present i del futur. El llibre ens ha agradat molt i tenim moltes ganes que estrenin la pel•lícula per anar-la a veure amb tota la classe. Les aventures que passeu tu i el Dídac i els elements de ciència-ficció que presenta la novel•la ens han atret des del començament. Del final, però, no pensem el mateix. La mort del Dídac és una desgràcia per a tu i per a nosaltres. És un acabament molt trist. Sort que els annexos sembla que ens expliquin que la civilització va continuar i que, per tant, el teu projecte de salvar la humanitat es va fer realitat. En conclusió, de tu podem dir que ets una gran protagonista: ens agradaria que molts personatges dels llibres s’assemblessin a tu. Atentament, Mireia, Cristina i Marta
  . Atentament, Mireia, Cristina i Marta)
• Activitat sobre A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil- rector de vallfogona, pels ViP  + (Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estima …
  Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estimada Flora, Us vaig veure l’altre dia al terrat de casa vostra, pentinant-vos, com feu sovint i em fascinà la vostra bellesa. Brollaren de dins meu uns sentiments que són difícils d’expressar amb paraules, però ho intentaré perquè vull que sàpiga el que sento per vós. La vostra pell blanca i els vostres cabells d’un negre tan pur em van posar la pell de gallina. Pel pentinat tan preciós que s’endevinava, estic segur que sou una dona presumida, que estima la seva figura tant com l’estimo jo. La vostra mirada és tan penetrant que és impossible d’oblidar i la vostra bellesa enlluerna aquell que la contempla. El vostre cos carnós hipnotitza com cap altre, faria a un home matar-ne cents per aconseguir-lo. I els vestits de seda que dueu, la fan veure més preciosa encara. El vostre marit és el més afortunat del món. Però us mereixeu més que aquell home que mai no us estimarà com faig jo, ja que des d’avui fins a la meva mort em podeu considerar el vostre servent. Jo us ofereixo l’oportunitat de sentir-vos desitjada cada segon de la vostra vida. Si vinguéssiu amb mi, us donaria tot el que desitgéssiu, mai no us faltaria res i esdevindríeu molt feliç. Jo us estimaria sempre com el primer dia, us tractaria com si fóssiu la princesa de la casa, més ben dit, seríeu la princesa de la casa i la mare dels meus fills. Us envio aquesta carta per demostrar-vos el meu amor, per mostrar-vos el meu desig i així demanar-vos que vós i jo iniciem una aventura que no perdreu en l’oblit, una aventura excitant, una aventura divertida, L’AVENTURA. Espero que no enterreu el meu record mai, ja que si això passés em doldria tota l’ànima, i per tant reso a Déu perquè em guardeu un lloc en el vostre cor. Jo us estimo i us estimaré per sempre. Ningú no canviarà això, cap altra dona no aconseguirà mai que jo aparti el meus ulls del vostre cos, i cap altra m’enamorarà tant com ho heu fet vós. Espero que el meu amor sigui correspost i que aquesta proposta d’aventura es faci realitat i així pugui fer-vos meva, però sobretot fer-vos feliç. Seu per sempre, Víctor García i Pol Gázquez
  per sempre, Víctor García i Pol Gázquez)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels L' ocell de la revolta  + (Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolg …
  Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolgut Mar, Som uns alumnes de l’Institut Tarragona i t’enviem aquesta carta per aclarir-te els possibles dubtes sobre la teva existència. T'explicarem el que sabem sobre “tot plegat” (què en va ser del món, del teu pare...) i esperem que si et queden caps sense lligar ens ho facis saber pel mateix mitjà. Nosaltres estarem encantats de respondre't. Doncs bé, comencem! Els teus pares vivien a Benaura, un poble petit i de gent ben avinguda. Un dia aquesta vila, igual que la resta de món, va ser atacada per OVNIS. L’Alba i en Dídac es van salvar perquè en el moment de l’escomesa es trobaven submergits a l’aigua. Una vegada van ser conscients del que havia passat amb la resta de persones conegudes, van haver d’emmagatzemar tot el que necessitaven i el que recollien del poble. Havien de sobreviure a tots els obstacles que s’interposessin en el seu camí ja que, davant del dubte de la supervivència d’altres persones, tenien una gran responsabilitat: la de perpetuar l’espècie. Al llarg del seu viatge, en Dídac i l’Alba van portar una vida nòmada, cercant nous llocs segons les seves necessitats; també van recol·lectar molts llibres, importants pel seu valor cultural i d’aplec del saber de la nostra civilització, i els van anar guardant en diferents rulots. Per deixar constància del que havia passat i facilitar la tasca d’investigadors i historiadors futurs, van filmar imatges sobre Barcelona desprès de l’atac, i d’aquestes imatges i petits curtmetratges van intentar fer un documental.Més endavant van decidir fer un viatge per la Mediterrània (en el mar Adriàtic i els voltants de la  costa italiana), on van passar nits llargues sota la lluna a les platges i on també van perdre la virginitat. En aquesta travessia, es van trobar diferents supervivents, però tots tocats de l’ala.Mar, el teu nom, té l'origen a la platja de Barcelona, i com molt bé ens demostra, es refereix al mar que L’Alba i en Dídac van poder observar per primer cop;i quedaren tan meravellats i sorpresos per la seva bellesa i la immensitat que van decidir anomenar-te així. El va proposar el teu pare abans que nasquessis i la teva mare el va trobar encertadíssim perquè tant es pot utilitzar en masculí com en femení. El teu pare, en Dídac, un home de raça negra, es va morir quan gairebé tu acabaves de néixer, ensorrat sota un edifici; tornava d’agafar uns llibres d’electricitat va anar a buscar bombones de gas.Gràcies a l’Alba, que, tot i les circumstàncies en què es trobaven ella i en Dídac, va dedicar estones del seu viatge a escriure un manuscrit amb les seves aventures, el mecanoscrit del qual nosaltres vam poder llegir, hem pogut proporcionar-te aquesta informació. Ras i curt, els teus van fer una gran feina per tal de salvar la nostra raça, tu vas néixer per poder tirar endavant  l’espècie amb la teva mare i d’aquesta forma, igual que ella, esdevenir pare de la humanitat. UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!!  L'ocell de la revolta
  ADA BEN FORTA!!!!  L'ocell de la revolta)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes  + (Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda …
  Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda Alba, Només volíem dir-te que t'admirem perquè vas poder tirar endavant en moments difícils per a tu i en Dídac. Vau superar els perills i els obstacles que havíeu d'afrontar per sobreviure en aquell poblat anomenat Benaura, que va ser destruïda pels extraterrestres. Ets una persona molt madura i responsable en tot. No sabem com vas poder ser tan valenta en moments difícils. Ets molt decidida, vas poder afrontar l'embaràs tota sola, i ens agradaria moltíssim a tots que ens responguessis aquestes curiositats urgents que tenim sobre tu, si pot ser: Per què vas decidir tenir a en Mar tan aviat? Com vau sobreviure sols en aquest món? Et vas enamorar del Dídac o només vas tenir un fill amb ell per perpetuar l'espècie humana? Com heu arribat fins aquí? Com vau superar les vostres dificultats? Creiem que ets una noia molt forta per tot el que has passat, ets un exemple a seguir i continuarà així. T'estimem. Els teus admiradors, Els anònims
  timem. Els teus admiradors, Els anònims)
• Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Tirants  + (Tenia una mica de por. Com a entrevistador …
  Tenia una mica de por. Com a entrevistadora, m'havia d'enfrontar a tot tipus de persones; però mai em vaig plantejar haver de parlar amb una zombi, i menys que seria fallera! En entrar-hi, la vaig veure asseguda en una de les cadires mentre un foc de llum feia que poguera veure el seu rostre zombificat. Vaig seure en la cadira que hi havia enfront i vaig deixar els papers amb les preguntes i les anotacions que hi tenia. Després d'una breu salutació i una xicoteta presentació, vaig començar: —Com et vas sentir en la gran mascletà en què vas terminar morta? La fallera calavera va tardar una estona a respondre, no pareixia agradar-li la pregunta. —No me'n recorde massa, però no pensava que hi anava a terminar morta. No vaig sentir res, vaig morir de colp. —A què es deu la teua afició a les falles? —Des de xicoteta la meva mare em duia a la Verge a dur-li les flors i la meua passió per l'ofrena va créixer fortament. A més a més, l'olor de masclet m'encanta. —Per què tens tant d'ímpetu per la recepta valenciana de la paella? —És la meua cultura, la tradició i la dels meus avantpassats, a més, les receptes no es canvien més! —Creus que eixa és la raó per la qual el transformes en olorar qualsevol paella? —És clar! Però em frustra molt quan no és la recepta autèntica valenciana. —En el viatge fins a la cadena, et vas fixar en l'actitud de Jaume I? —Oh! És clar. Ell no em parava de tirar la canya i de dir-me floretes. Volia aconseguir el meu amor, però des de sempre he estat enamorada del president major infantil de la meua falla. —Com et vas sentir quan li vas llevar la perruca a l'alcaldessa? —Em vaig sentir orgullosa de mi mateixa i capaç de fer-li veure a la gent totes les mentides que els polítics ens van fer tragar Vaig terminar d'escriure les últimes paraules de la fallera i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.
  a i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses  + (Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la c …
  Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la causa principal per la qual nosaltres ens vam conèixer. En un principi el meu objectiu era trobar la meva veritable mare, però involuntàriament vaig topar amb tu, ens vam fer molt amics. Vaig arribar a aquest poble a causa de unes cartes escrites del meu pare que li escrivia a una noia, i des de llavors vaig saber que la meva mare era en aquest poble i també em vaig assabentar de coses que prefereixo no recordar però que suposo que ja sabràs al que em refereixo. Venjar-me per tot el que va passar anys abans creia que era l’única i millor solució per tot el mal que he patit al llarg d’aquests últims deu anys sense una figura paterna, a la qual poder-te recolzar en els temps dolents que he passat, la soledat que he sentit en el meu interior, i poder superar els reptes del dia a dia. Crec que tu hagueres pensat de fer el mateix, la venjança és el nom que ens sona més a prop quan es tracten temes com aquest que no són gens ni mica fàcils ni agradables. En aquest temps que hem estat vivint junts gràcies a la tant bona amistat que hem agafat fins a dia d’avui casi com germans, hem estat en bons i mals moments els dos junts. I aquesta ha estat la causa per la qual he vist absurda la venjança. En un principi, la meva frustració era el que em demanava, pensava que si em venjava matant-te seria el millor però estic segur que ara mateix mataria per tu, si algú et fes mal ni que fos la meitat del mal que he passat jo, el mal que el teu pare m’ha fet passar. Només dir-te que a partir d’ara la amistat que hem creat es troben a poques persones, i jo he tingut la sort d’haver-te conegut a tu i haver passat aquest temps amb tu, amb el teu caràcter has aconseguit que tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.
  tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chuck norris  + (Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asist …
  Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asistir a la meva festa! Ens ho passarem molt bé!. He estat preparant un bon sopar i he reservat algunes pel•lícules al video club. Carlos(Àlex): De res home, gràcies a tu per convidar-nos a sopar! Jordi(Kevin): No hi ha res com un sopar amb amics i a més gratis! (Riuen tots) Tetxu(Oriol): Vinga nois anem a sopar que el menjar s’arrofreda Carlos(Àlex): Tu tan atent com sempre eh, Tetxu Jordi(Kevin): Esclar, esta fet un homenet responsable. Encara que en té cada una… Tetxu(Oriol): Doncs tindrieu que veure com s’ha quedat la cuina després de fer el sopar. (Tornen a riure tots) Carlos(Àlex): Vinga va que jo ja tinc gana, ja continuarem parlant mentre sopem. Jordi(Kevin): Anem que jo amb la panxa buida no sóc persona. Tetxu(Oriol): Morts de gana… - Després de sopar- Jordi(Kevin): He de marxar ho sento Tetxu dema tinc un examen. Ja parlarem, cuida’t. Tetxu(Oriol): T’entenc no passa res. Demà ja parlarem, que vagi bé l’examen. Carlos(Alex): Sí, jo també hauria d’anar tirant cap a casa que sino hem castigaran…
  tirant cap a casa que sino hem castigaran…)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava a trobar la persona que em va apartar del meu pare i tu em vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que em podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no em vaig poder contenir, em va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Em vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, em vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que em va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no em podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre una de les persones que més t’estimes. Sé que em diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no és veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell em va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
  Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
  eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Animi  + (Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: T …
  Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: Tirant anava de camí a Anglaterra on devia rebre l’ordre de cavalleria a les noces del rei anglès. Va fer una aturada al camí per descansar, i es va trobar amb l’ ermità (El comte de Varoic) ell va descavalcar i li va fer una reverència, i a continuació va contar-li el motiu del seu viatge. El comte adonant-se de la puresa del llinatge de Tirant el convida a lluitar amb ell per demostrar la seua força. Tirant accepta, com correspon a un cavaller del seu nivell, i desprès d’un combat de moltes hores a peu i a cavall, El comte de Varoic derrota a Tirant i acaba el capítol i el llibre.
  a a Tirant i acaba el capítol i el llibre.)
• Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga  + (Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, …
  Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.
  da amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.)
• Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde  + (Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal con …
  Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.
  strant que és un bon director d’editorial.)
• Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris  + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
  Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
  t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
• Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
• Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos  + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
  Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
  illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)

• Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)
• Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie  + (Trailer del llibre)

• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron  + (Treball en grup: Redactar una carta inform …
  Treball en grup: Redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre. Extensió màxima: 800 mots Llibre triat. “El temps de l’oblit” Personatge triat: Tetxu Membres del grup: Gaspar Miralbés, Eduard Baró i Sergi Piqué Hola Tetxu, Tu no em coneixes. Fa un temps vaig llegir la teva història i des del primer moment em va captivar i per això he decidit d’escriure aquests mots. Em vaig sentir atret pel teu caràcter quasi des del primer capítol. Em va impressionar molt la teva història, la manera amb què vas haver d’afrontar els fets de la teva infantesa, fer-se gran en un poble del País Basc i ser fill d’un militant etarra conformen un caràcter especial, tot i que vas viure a l’ombra del teu pare, l’amor de la Izaskun, incondicional, com només una mare pot oferir va ajudar-te a créixer. Quan vivim situacions difícils, de vegades les guardem a dins, ben dins nostre; no volem compartir el dolor amb ningú, i menys amb la gent que estimem això fa que tinguem pocs amics però de debò, sembla com si tinguéssim secrets que només volem saber nosaltres, penso que això també et passa a tu i al llegir els diferents capítols es va confirmant això. L’amor que sents per la teva mare i sobretot per l’Ainoha, la teva xicota, marquen la teva adolescència i aquest gran sentiment vers la música d’un grup com el de Led Zeppelin, un grup de rock dur que tocava tot tipus de gèneres, com el blues, el rock and roll, el soul, la música celta, el folki, també han influït en la teva personalitat; de fet és curiós com la música forma part de les nostres vides . Entenc el que devies sentir en trobar a Carlos, un noi que va arribar al poble un dia i et va explicar que havia vingut buscant a un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu, i així vas conèixer un altre noi a qui li agradava Led Zeppelin, la música uneix i marca una manera de viure i de pensar. Això passa en tots els temps i en moltes circumstàncies, sobre tot quan es troben dos adolescents. A mi també em passa, em trobo a gust amb amics a qui els agrada la mateixa música que a mi, però tornem a allò que t’estava dient. Durant molt temps vas estar esperant al teu pare per fer-li mil i una preguntes, pot ser et volies venjar del dolor que va produir ell en la teva mare o en tu mateix, però al final, quan la teva relació amb el Carlos et va fer replantejar tantes coses, tu només vas poder perdonar. En aquesta part del llibre vaig admirar el teu coratge i la capacitat de posar-te en el lloc de Carlos. Però...és tan difícil d'arribar a ser "bonament un mateix"! Arribar a expressar-se com un voldria...crec que al final del llibre tu ho aconsegueixes. Tu li dius al Carlos, “ni tan sols sé què sento. Odi, compassió, ansietat, ràbia, desconcert,...” i així et confies al teu “amic” Carlos el moment en què vas a veure al teu pare, i així ets “tu mateix”. Quina decepció devies sentir al saber qui era realment en Carlos!, però quina gran capacitat de comprensió vas demostrar acceptant que els dos éreu fills d’unes circumstàncies, dos “cors solitaris” i que no éreu vosaltres mateixos, sinó les circumstàncies les que us havien portat a extrems com el que es va produir davant del teu pare. Em va agradar com es va produir el final de la novel•la, tot el que deies em semblava carregat de raó i de mesura i per això mateix hi estic d'acord, penso que saber posar-se en la pell de l’altre és la millor demostració d’amistat i quan en un moment vas començar a treure els sentiments tant de temps amagats, van sorgir sense més i tu vas plorar per tots els anys de silenci, demostrant que la sensibilitat forma part de les persones i de vegades no hem d’amagar allò que sentim. Crec de debò, que cada un ha de procurar ser bonament ell mateix i no pas anar pel món disfressat d'una altra cosa, per això m’ha agradat el final del llibre i la teva reacció al dir adéu a Carlos, deixant una porta oberta a l’amistat, tot i que després d’un temps. El temps és important per tornar la tranquil•litat i per oblidar ferides. Bé, Tetxu, espero que aquesta carta t’arribi i et porti aquest sentiment d’admiració que et volia trametre en escriure-la. Salutacions cordials d’un admirador, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08
  or, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08)
• Activitat 8 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac  + (Tràiler del llibre)
• Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels Carlafaixedas  + (TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'u …
  TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'ultratomba AUTOR/A DEL GUIÓ/ Clàudia Riumalló,Paula Bonfill, Eloy Ruiz i Carla Faixedas. NOM DE GRUP: Carlafaixedas PERSONATGES: PARE I 3 FILLES. INT/EXT. DIA/NIT. LLOC 01 -Foto d'una mare terrorífica. PERSONAtgE a (Clàudia) Conten que fa molts i molts anys, la jove de casa de Pepe de Durro va morir de part, però la llevadora va poder salvar la criatura. A més d'aquesta nena, la dona en deixava dues més. -Foto d'un pare desesperat i trist PERSONAtgE b (Eloy) El pare estava desesperat, com s'ho faria per cuidar ell sol a 3 nenes? -Foto de por PERSONATGE C (Paula) El pare va començar a trobar-se coses paranormals, com si un fantasma cuides a les seves filles. -Foto de por PERSONATGE D (Carla) Què creieu que contestaven les nenes quan els preguntaven qui les cuidava? -FINAL: Foto llibre (Carla) Si t'agraden els misteris, aquest conte és per a tu! Veu de nena terrorífica: la mama... Crèdits
  u de nena terrorífica: la mama... Crèdits)
• Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels LAKARENMANDA  + (UN noi de berlin se'n va a viure al costat d'Auswithch on es fa amic d'un jueu.)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends  + (Un 12 març qualsevol a la ciutat de Valènc …
  Un 12 març qualsevol a la ciutat de València conptaven un fet en les notícies, a la televisió, en els diaris, en definitiva, en tots els mitjans de comunicació que existien fins eixe moment. Aquest esdeveniment era una mascletà abundant en pólvora, la més gran que s'havia fet en la història de tota la Comunitat Valenciana, amb més de nou-cents quilograms de pólvora. Aquesta mascletà tots deien que se celebrava el 19 de Març com cada dia de Sant Josep. Van anar passant els dies a la ciutat de València i només es comentava: "Vas a anar a la mascletà?", "Anem a morir per fer-la amb tanta pólvora "," Estic nerviós per aquest fet". Fins que va arribar el dia. Tots els comentaris que s'escoltaven en els carrers eren aquests, amb alguna que altra modificació depenent de la persona que ho diguera. Va arribar el tan esperat dia, i com tots els dies de Sant Josep, la gent es va despertar amb la despertà, excepte els que dormien com els coales en les branques de l'arbre que habitaven. Els turistes que estaven per València, es van espantar perquè mai es van despertar amb una ona de sons així, harmoniosos per als valencians, per als turistes era com un taladre al seu cap que no finalitzava fins que acabés l'acte. Va arribar el migdia. Els que estaven dormint, ara estaven en qualsevol bar dels carrers dels voltants de la plaça on s'havia de celebrar la mascletà. Estaven amb un parell de xurros amb xocolata per esmorzar, i mentrestant, alguns locals van treure pilotes grans perquè la gent no s'avorrira a l'espera del començament de la mascletà. Quan quedava encara mitja hora perquè comencés, la gent no es podia moure, i les pilotes que havien tret els locals ja no es podien moure amb la facilitat que tenia uns deu minuts abans, ara es jugava amb el cap dirigint-la fins que a deu minuts abans que començara l'acte, quan els locals reclamaven les seées pilotes, i només les van guardar es va sentir: "PUM!". La gent va embogir amb aquest so que marcava que quedava poc perquè comencés l'acte tan esperat per tots. Es va escoltar un altre "PUM!" i la gent ja estava aplaudint nerviosa, tan nerviosa que a alguns els van entrar ganes de pixar perquè no podien esperar més temps. Va sortir la fallera major a dir les paraules tan esperades per tota la gent que presenciava el l'acte fins i tot per la seva cort d'honor, que estava al seu costat. -Senyor Pirotecnic, pot començar la mascletà!.- S'escoltà l'últim avís i donà començ al gran acte esperat per tots els espectadors, la gent sentia de tot per aquest so: els valencians pau, tranquil·litat, com una melodia de Mozart, aquest era el semblant per als valencians, com si esperessin La dominant, La sensible i finalitzar amb La tònica. En canvi, els turistes que pensaven que era un luxe poder anar a contemplar tal acte. A alguns els va encantar escoltar tal soroll, altres, en canvi, veien que la gent entreobria la boca, i aquest gest de entreobrir-la no ho entenien perquè ells es tapaven les orelles en pensar que tants decibels per al timpà era dolent per a la seva salut. Arribà el terratrèmol, els valencians van embogir, i en aquest instant passaven uns cavallers per fer una actuació, els cavalls, es van espantar perquè no suportaven tant soroll i van començar a córrer per intentar salvar les seues vides, pel camí varen atropellar molta gent, la van arrossegar per terra fins a tal punt de produir molts ferits i alguns morts. La gent, mentre els cavalls els atropellaven, s'allunyava com podia d'ells però qualsevol cosa que fessin era impossible i si el cavall passava per on estaves podies ser ferit o morir. La mascletà va finalitzar, i els cavalls, es van calmar poc a poc, ara només estaven espantats perquè no sabien si tornaria a succeir, mentre, la gent aplaudia per la mascleta als carrers on no hi havia cavallers. Als cinc minuts,van arribar diverses ambulàncies i van determinar cent vint ferits i trenta morts en el minut que varen embogir els cavalls. Des de llavors l'empresa va haver d'indemnitzar dos-cents mil euros durant deu anys a totes les famílies dels ferits, va suspendre tots els seus actes en setmanes de falles i en la resta de l'any perquè no tenien més diners que cent cinquanta mil euros i esperaven obtenir benefici amb l'actuació que tenien a les 17:00 a la Plaça de la Verge de València. Però a ells els va resultar estrany que ocorregués això amb els cavalls.
  trany que ocorregués això amb els cavalls.)
• Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries  + (Un amor a cada port Després de la mort de …
  Un amor a cada port Després de la mort de la mare dalt del vaixell, em trobava sol davant la immensitat del món. Al cap de dues setmanes vam arribar a port. Era una ciutat nova i estranya per a mi. No sabia on anar ni què fer. Em passava les setmanes pidolant i robant pel carrer, com molts altres nens. Un dia mentre caminava pels mercats d'Alexandria, un vell pagès va sorprendre'm agafant una poma d'una fruiteria. Aleshores, per una vegada, la sort va somriure'm i el vell va proposar-me allotjament, un sostre i menjar a canvi d'algunes feines. Però al cap d’un temps les feines inicials van acabar convertint-se en esclavatge. Vaig decidir escapar-me. M'alçava del llit cap a les dues decidit a abocar-me a allò que el destí em tenia preparat. La meva pell notava com el fred s'enganxava al voltant del cos. Vaig caminar durant hores fins que vaig arribar a l'últim bar del port, on hi havia una mena de taberna, l'única que encara tenia els llums encesos. Mort de fred, vaig decidir demanar una calenta cervesa de mantega. Entre els mariners va aparèixer una bonica jove, que a mesura que s'anava apropant el meu cor bategava més fort: – Què fa un jovenet tan ben plantat com tu a aquestes hores de la nit i en aquest bar? Necessites els meus serveis? Els dilluns gairebé no tinc feina. Véns a casa? Jo, emmudit i perplex, no sabia què respondre davant la proposta que m'havia fet aquella bella dona, ja que no entenia de què anava tot allò. Finalment, després de rumiar una bona estona vaig caure-hi: havia anat a parar en un prostíbul. Aquella jove devia interpretar la meva cara d'incredulitat i va tornar-ho a intentar. Va refer la proposta d'una manera més subtil: – Sento haver-te espantat, sóc la Yasmin, treballo en aquest bar. Què fas aquí? Després de xerrar una estona amb ella em vaig adonar que les seves intencions eren completament diferents de les inicials. Vaig contestar: – No tinc res, sóc orfe. M'acabo d'escapar d'una vida horrible que desfeia amb angoixa les meves esperances. Ella va somriure, assentint. Era la primera persona que m'entenia i no sentia pena davant la meva situació. Era diferent: – T'entenc més del que et penses. No tots hem pogut viure una vida fàcil, m'incloc. Jo llavors era un nen i no n'entenia gaire, de preguntes indirectes, així que ho vaig fer directament: – Com vas arribar aquí? – Jo també em vaig escapar de casa... Veia el dolor en els ulls d'aquella noia, mentre dues llàgrimes baixaven veloçment per les seves galtes. Després d'aquesta trista història vaig acompanyar-la al camerino i una vegada canviada vam sortir d'aquell lloc de mala mort. No sé quants carrers vam creuar ni quants barris vam recórrer fins arribar a la seva residència. Potser era per l'esgotament que portava a sobre. No sabia on em portava, l'únic que percebia era la pobresa creixent de cadascun d'aquells ambients. La seva casa era molt petita, humil i senzilla. Ella va ensenyar-me la seva habitació i va dir que compartiríem llit si no em feia res, ja que no en tenia cap altre. Sense pensar en res més que el meu cansament acumulat vaig adormir-me en un instant. Al matí següent va despertar-me amb suavitat. Encara no havia sortit el Sol. Em va dir que se n'anava al port, que allà hi havia molt bon negoci i molts clients: mariners que arribaven de ports llunyans a trenc d'alba. També digué que podia quedar-me a casa seva, però que si havia de sortir tanqués amb un cop de porta. Vaig decidir acompanyar-la. Havent arribat al port, ella va començar a flirtejar amb els seus clients habituals, davant dels quals jo no hi feia res. Així doncs, havia arribat el moment d'acomiadar-nos. Sempre la portaria al cor ja que la Yasmin m'havia ensenyat valors dels quals havia prescindit des de la mort de la mare. Va fer créixer el meu esperit de competitivitat, afany de superació i proximitat envers la vida. Vaig caminar una estona fins que vaig veure un home que tot cridant deia que buscava tripulació, i m'hi vaig apuntar sense pensar-ho. Tan sols tenia setze anys. No era conscient del tomb que la meva vida faria quan embarqués al Galileo. En un any vaig guanyar-me la confiança del capità del vaixell, i ja de gran el capità decidí quedar-se en un port per compartir el que li quedava de vida junt a una bella dama, la qual estimava bojament. Durant els anys següent vaig anar solcant els mars, vivint el meu dia a dia sense saber què m'esperava l'endemà, abocat al meu destí. Al llarg del meu viatge vaig conèixer i deixar enamorades moltes dones, cadascuna a diferents ports. Però cap d'elles em va deixar tanta marca com la Yasmin, exceptuant d'una: la Nura. Tot va començar mentre desembarcàvem al port de Constantinoble. Baixant del vaixell, vaig fixar-me en una pedra preciosa que portava una noia en un collaret. Vaig intentar creuar-hi pel costat per comprovar si encara mantenia la pràctica com a lladregot i poder robar-li el collaret que tant m'havia cridat l'atenció. Poc a poc, anàvem apropant-nos l'un a l'altre, sense ser conscients del que anava a passar. La meva mà es preparava per cometre el robatori, mentre ella duia un somriure maliciós als seus carnosos llavis. Tres passes, dues passes. S'acostava el moment. Una passa... i aixeco ràpidament la mà direcció al seu coll amb l'objectiu de poder desfer-li el nus del collaret, fregant-li el clatell. Vaig immortalitzar el moment de posseir aquella valuosa peça entre les meves mans, com un cofre en les d'un pirata. Seguí caminant com si res, pensant en el meu triomf i memorant vells temps com a lladre. De sobte vaig sentir una enrabiada i picant veu, dirigida cap a mi, que cridava: – Eh, tu! Torna'm això, que és meu! A més, a tu no se't veu necessitat! – Només recordava vells temps, com te n'has adonat, però? Ella em va explicar que ja feia anys que estava ficada en el món dels robatoris i que sabia molt bé de què anava tot allò, que ho coneixia perfectament. Vaig proposar que m'acompanyés a prendre una bon got de rom com a forma de disculpa. Però un got es va acabar convertint en dos, i en tres, i en quatre. Quan portava una bona ració d'alcohol a sobre ella es va aixecar, es va posar la mà a la butxaca i em va tirar un rellotge que em pertanyia. S'acomiadà tot dient: – A Constantioble vigila bé tot el que tens. No et pots fiar de ningú. Espero que ens veiem aviat. Per cert, el meu nom és Nura. Aquella nit no vaig parar de pensar en ella, així que el dia següent vaig anar al mercat. Necessitava trobar-la. Recorrent com un boig tots els carrers al voltant i dins del mercat, vaig trobar-la en una cantonada, ajaguda amb la seva típica rialla confiada i menjant una poma que segur que havia estat robada. El temps transcorria mentre passàvem tardes junts. Cada dia endarreria més el viatge amb alguna excusa, però en realitat només volia estar amb ella. Els mariners s'estaven afartant de mi a mesura que jo els ajornava la sortida de Constantinoble per una pirata. Passat un mes, vaig decidir que havia arribat l'hora d'establir-me en un lloc i formar una família, deixant de banda els meus problemes, els quals ella havia fet que oblidés. Vaig vendre el meu estimat Galileo a uns desconeguts que van prometre cuidar-lo. Tot anava bé fins que un dia d'estiu arribà un vaixell al moll. Ella havia sortit a comprar com cada dissabte al matí. Jo vaig decidir anar a fer un tomb pel port, aquell lloc on havia viscut tantes experiències. De sobte, mentre caminava apreciant la bona vida que portava, vaig veure sortir la Nura d'un vaixell, mentre s'acomiadava d'un home apassionadament, amb un petó. El món se'm va ensorrar. No vaig voler cap explicació ni la necessitava. Decebut i impotent vaig arrencar a córrer cap a casa. Això ja devia anar de lluny. Vaig recollir totes les meves coses, però abans de marxar li vaig escriure una nota: Tota esperança amb tu s'ha esfumat. Els anhels d'amor per tu han estat en va, i ja res em farà oblidar-te. Vaig deixar-ho tot enrere i m'has traït. Has destruït l'única espurna d'amor que em quedava. Adéu per sempre, Nura. Vaig fer un cop fort de porta, deixant enrere tots els meus records, al mateix temps que una llàgrima recorria riu avall la meva galta. Ja no confiaria en cap més dona. Em vaig dirigir al port amb la intenció de comprar un altre vaixell amb els diners que encara tenia, i d'embarcar-me en un llarg viatge. Potser aquest era el meu veritable destí i ningú m'estimaria mai més. Estava ple d'odi contra les dones i contra els cristians. La ira va revifar dins meu.
  els cristians. La ira va revifar dins meu.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels JuanMarc  + (Un antic lluitador de la independència d'I …
  Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima. En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els "citauca". Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
  sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.)
• Activitat sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 2 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 3 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 4 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela  + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
  Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
  fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Lbabot  + (Un banner per a Tirant!)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels Pauvives  + (Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadamen …
  Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadament per un fort cop a l’habitació del costat. Em vesteixo apressadament per investigar què hi passava. Surto per la porta de la meva habitació, em disposo a obrir la porta d’en Pol però un munt de roba impedeix que hi pugui passar. Pico fort a la porta, no m’escolta el gamarús del meu germà, té la música massa alta. Pico i pico però com si fos un talp sota terra no escolta res. Baixo les escales de la casa per preguntar què passa amb el Pol i el perquè està tant content. Ma mare no està a casa i mon pare esta treballant. Dons cap problema, em preparo la meva llet calenteta amb una culleradeta de cola-cao i m’espatarro al sofà amb intenció de no moure-m'hi. Acabat el meu temps de descans, recordo que havia quedat amb el Peter ja que el vaig deixar tirat en aquella escola tan pija i superficial. Pujo les escales i trobo tot de roba pel terra, era l'habitació del Pol que estava desbordada de roba. Vaig entrar a l’habitació a la força com si fos una jungla frondosa a través de la roba. En Pol està estirat al llit amb els cascos al màxim. Pregunto al Pol el perquè està amb tot pel terra, tot fet un desastre. Em parla d’un viatge que farem amb la família al dia següent. Ens anirem de viatge al País Basc. Em quedo bocabadada, sobtada perquè no en sabia res. Reflexiono i reflexiono i penso que em podria escapar amb el Peter. El tenia mol abandonat i el vaig deixar en aquell col·legi i d'allí no vaig comunicar-me més amb ell. Uns dies més tard, quan ja érem a l'aeroport, quedo amb el Peter a l'aeroport, li explico el que sentia per ell i li demano perdó per tan ximple que havia sigut. El Peter amb cara enfadada se'm queda mirant profundament als ulls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.
  ls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les poupou  + (Un cop acabat l’estiu, en Carles es va pla …
  Un cop acabat l’estiu, en Carles es va plantejar un milió de preguntes de difícil resposta. Tot el que havia mogut la seva vida ha quedat enrere, sense el final que ell esperava. Per què? La idea que l’havia envoltat a principis d’estiu, el fet de venjar-se de la mort del seu pare, començava a fer-se més dèbil, a perdre importància, a quedar en un tercer pla. L’amistat que havia crescut entre els dos amics era cada cop més inevitable, pel que feia a en Carlos, i els interessos que l’havien mogut fins aleshores, havien marxat deixant lloc a una relació vertadera. En Carlos se’n va adonar que matant l’assassí que va acabar amb la vida dels seu pare, no arreglaria pas res. Els dos nois havien viscut sense la figura paterna, així que ambdós coneixien de primera mà les dificultats que això suposa. És per aquest motiu que en Carlos va abordar l’objectiu d’acabar amb la vida d’un ex-etarra ja que d’aquesta manera obligava al pobre Tetxu, el qual no tenia culpa de res, a patir i sofrir tant com ell ho va fer, fins i tot encara més que vivint sense conèixer qui era realment el seu pare. El lleidatà està segur que el temps de l’oblit serà del tot profitós en tots els sentits. Serà de bona ajuda a l’hora de fer viatjar la seva ment, retrobant-se amb els seus propis pensaments, fins al moment que tot va començar i fer balança de tot allò, bo i dolent, que l’ha ajudat a créixer, incloent-hi, per suposat, la seva amistat amb en Tetxu. Potser la manca de pare que han patit els dos amics, pot ser una bona coincidència per començar una amistat eterna. Una amistat que no els hi permetria, en cap moment, girar els ulls al passat i començar novament un tiroteig de bales oblidades que no farien res més que obrir les ferides ja curades.
  res més que obrir les ferides ja curades.)
• Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé  + (Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el …
  Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el viatge de Jonathan al castell de Dràcula, el viatge de la Mina amb la Lucy i les coses que passen durant tot el seu viatge, les vivències del Seward i el seu pacient, en Dràcula a Londres amb la Mina i el seu amor passional, perquè l’amor i la immortalitat creiem que és una de les idees principals que transmet el llibre. Per transmetre tota aquesta informació, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.
  , farem un tràiler amb forma d’stopmotion.)
• Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends  + (Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón …
  Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perqué s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, és a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posar-se roba de gala i eixir a sopar totes. Ja una vegada que hagueren dinat, contractar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocórrer un accident en la mascletà, on la fallera va morir perquè el vent havia mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta notícia va arribar a tots els llocs possibles per mitjà de la televisió, fins al seu noi,que es va posar a plorar perquè ell l'estimava molt com per a perdre-la. A més, ell, es va sentir pitjor, perquè ell ja havia fet el seu comiat amb els seus col·legues i una stripper que varen contractar. Es va sentir que ell era infidel i ,com que no podia tindre tant de dolor acumulat en el seu cos i la seua vida ja no tenia sentit sense ella, es va haver de suïcidar. La Cort d'Honor quan es va assabentar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com mai havien plorat. Després totes amb tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien fer la festa perquè la protagonista havia mort.
  a festa perquè la protagonista havia mort.)
• Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Legends  + (Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcó …
  Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcón, es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perque s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, es a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posarse ropa de gala i eixir a dinar totes. Ja una vegada que han dinat, contratar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes elles de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocorrer un accident en la mascletà, que la fallera va morir perque el vent ha mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta noticia va arribar a tots els llocs posibles per medi de la televisió,fins al seu noi,que es va posar a plorar perque ell la volia molt com per a perdre-la ,a mes, ell, es va sentir pitjor, perque ell ja havia fet la seua despedida en els seus colegues i, una stripper que varen contratar, es va sentir que ell era infidel i, per tant, com no podia tindre tant dolor acumulat en el seu cos,la seua vida ja no tenia sentit sense ella, i per tant, es va tindre que suïcidar. La Cort d'Honor quan es va enterar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com nunca havien plorat. Després totes en tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien perque la que feia la festa havia mort.
  en perque la que feia la festa havia mort.)
• Activitat sobre L´últim dia abans de demà - Eduard Márquez, pels Helemoni  + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
  Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
  a renúncia als nostres somnis de joventut.)
• Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Emma-Marina  + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
  Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
  a renúncia als nostres somnis de joventut.)
• Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sergipau  + (Un jove periodista indaga la vida de diver …
  Un jove periodista indaga la vida de diverses models que van viure al límit, como sol ser habitual al món de les ''top'', i tracta d'aclarir el misteri d'una de les més famoses, desapareguda fa deu anys. El vaig llegir perquè m'ho van regalar, i veritat és que em va agradar molt. La forma en què el periodista va reunint les pistes per a trobar a Vània, la exmodel, et captiva i et fa interessar-te pel llibre fins la darrera pàgina.
  ssar-te pel llibre fins la darrera pàgina.)
• Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirigeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Ferran-Vicente  + (Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembar …
  Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembarca a la platja d'una illa del sud de l'Atlàntic amb una xalupa, ja que decideix allunyar-se de la guerra que està succeint al seu país d'origen. Un cop ja ha arribat, el sorprèn que l'únic habitant de l'illa no surti a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó (l'altre habitant de l'illa) i l'Aneris, la de la pell freda la qual és l'esclava d'en Batís- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
  e crueltat i d'amor, de por i d'esperança.)