[[Usuari:|]] ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, realitzada per Legends del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2015-16.

Hola! Nosaltres som el grup Legends de l'institut IES Músic Martín i Soler y hem triat fer una altra versió de l'obra "La Fallera Calavera" i el que hem triat a sigut modificar el principi de l'obra,esperem que us agrade aquesta modificacíó.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Un 12 març qualsevol a la ciutat de València conptaven un fet en les notícies, a la televisió, en els diaris, en definitiva, en tots els mitjans de comunicació que existien fins eixe moment. Aquest esdeveniment era una mascletà abundant en pólvora, la més gran que s'havia fet en la història de tota la Comunitat Valenciana, amb més de nou-cents quilograms de pólvora. Aquesta mascletà tots deien que se celebrava el 19 de Març com cada dia de Sant Josep.

Van anar passant els dies a la ciutat de València i només es comentava: "Vas a anar a la mascletà?", "Anem a morir per fer-la amb tanta pólvora "," Estic nerviós per aquest fet". Fins que va arribar el dia. Tots els comentaris que s'escoltaven en els carrers eren aquests, amb alguna que altra modificació depenent de la persona que ho diguera.

Va arribar el tan esperat dia, i com tots els dies de Sant Josep, la gent es va despertar amb la despertà, excepte els que dormien com els coales en les branques de l'arbre que habitaven. Els turistes que estaven per València, es van espantar perquè mai es van despertar amb una ona de sons així, harmoniosos per als valencians, per als turistes era com un taladre al seu cap que no finalitzava fins que acabés l'acte. Va arribar el migdia. Els que estaven dormint, ara estaven en qualsevol bar dels carrers dels voltants de la plaça on s'havia de celebrar la mascletà. Estaven amb un parell de xurros amb xocolata per esmorzar, i mentrestant, alguns locals van treure pilotes grans perquè la gent no s'avorrira a l'espera del començament de la mascletà. Quan quedava encara mitja hora perquè comencés, la gent no es podia moure, i les pilotes que havien tret els locals ja no es podien moure amb la facilitat que tenia uns deu minuts abans, ara es jugava amb el cap dirigint-la fins que a deu minuts abans que començara l'acte, quan els locals reclamaven les seées pilotes, i només les van guardar es va sentir: "PUM!". La gent va embogir amb aquest so que marcava que quedava poc perquè comencés l'acte tan esperat per tots. Es va escoltar un altre "PUM!" i la gent ja estava aplaudint nerviosa, tan nerviosa que a alguns els van entrar ganes de pixar perquè no podien esperar més temps. Va sortir la fallera major a dir les paraules tan esperades per tota la gent que presenciava el l'acte fins i tot per la seva cort d'honor, que estava al seu costat.

-Senyor Pirotecnic, pot començar la mascletà!.- S'escoltà l'últim avís i donà començ al gran acte esperat per tots els espectadors, la gent sentia de tot per aquest so: els valencians pau, tranquil·litat, com una melodia de Mozart, aquest era el semblant per als valencians, com si esperessin La dominant, La sensible i finalitzar amb La tònica. En canvi, els turistes que pensaven que era un luxe poder anar a contemplar tal acte. A alguns els va encantar escoltar tal soroll, altres, en canvi, veien que la gent entreobria la boca, i aquest gest de entreobrir-la no ho entenien perquè ells es tapaven les orelles en pensar que tants decibels per al timpà era dolent per a la seva salut. Arribà el terratrèmol, els valencians van embogir, i en aquest instant passaven uns cavallers per fer una actuació, els cavalls, es van espantar perquè no suportaven tant soroll i van començar a córrer per intentar salvar les seues vides, pel camí varen atropellar molta gent, la van arrossegar per terra fins a tal punt de produir molts ferits i alguns morts. La gent, mentre els cavalls els atropellaven, s'allunyava com podia d'ells però qualsevol cosa que fessin era impossible i si el cavall passava per on estaves podies ser ferit o morir. La mascletà va finalitzar, i els cavalls, es van calmar poc a poc, ara només estaven espantats perquè no sabien si tornaria a succeir, mentre, la gent aplaudia per la mascleta als carrers on no hi havia cavallers. Als cinc minuts,van arribar diverses ambulàncies i van determinar cent vint ferits i trenta morts en el minut que varen embogir els cavalls. Des de llavors l'empresa va haver d'indemnitzar dos-cents mil euros durant deu anys a totes les famílies dels ferits, va suspendre tots els seus actes en setmanes de falles i en la resta de l'any perquè no tenien més diners que cent cinquanta mil euros i esperaven obtenir benefici amb l'actuació que tenien a les 17:00 a la Plaça de la Verge de València. Però a ells els va resultar estrany que ocorregués això amb els cavalls.