Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07 +	Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.  +
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Shenzhen +	<big><big>'''Entrevista a la Laiping i la Min'''</big></big> '''Hola, bon dia, em dic Marta i avui us faré una entrevista sobre la fàbrica Khotan (nom de l’empresa). Ara som amb la Laiping i la Min, unes treballadores de la fàbrica de la ciutat de Shenzhen. Els treballadors es queixen de les males condicions que té la fàbrica i de l’explotació de l’amo, a tots els treballadors. Ara parlarem sobre aquest tema.''' '''-Hola bon dia, noies! Com esteu?''' Bé , una mica tristes pel mal tracte que estem rebent del nostre cap. I desil·lusionades perquè sabem que tindrem que abandonar el nostre treball. '''-Com es diu l’amo de la fàbrica? A què es dedica la fàbrica? I en què treballeu vosaltres?.''' Es diu Sr.Chen, i la fàbrica és dedica a fabricar telèfons mobils. Nosaltres treballem soldant condensadors a les plaques de circuit . '''-El Sr.Chen va parlar amb vostès de les condicions laborals?.''' No, només ens ham dit que els treballadors teníem que ser responsables i fidels a ell. '''- Com us heu adonat que us estaven explotan a la feina?.Per què?.''' Perquè cada vegada treballem més i més, i no podien descansar, estavem amb les males condicions, i només ens deian “vinga noies treballeu”. '''- Digueu-me per què treballeu en la fàbrica sabent que hi ha moltes feines possibles?.''' Perquè en el meu poble no hi havia massa feina, i el meu desig era treballar en aquesta fàbrica, llavors vaig falsificar el meu certificat de naixement per poder treballar, encara no tenia l’edad per poder fer-ho. '''- Com us sentiu treballant a la fàbrica amb tantes hores de feina?.''' Malament perquè no dormint gens, i ens passen tot el dia en el treball sense descansar. Estem fartes de aquest treball. '''- Heu denunciat al Sr.Chen, per la mala sanitat? Expliqueu per què'''. No, perquè si el denunciaven es descobriria que he falsificat el meu certificat de naixement, i no volia que això se sabés. I perquè tenien por que ens fessin malament. '''- Us agrada treballar molt i cobrar poc? Explica perquè.''' No, perquè seria un treball dur i no tindrien recompensa, perquè cobrar poc i treballar molt a ningú li agrada. '''- Quantes persones treballen actualment a la fàbrica? I quants treballaven abans de les males condicions?.''' No ho sabem, però abans hi havia molta gent treballant i ara n’hi ha poca, es nota molt la diferència entre abans i ara. La majoria van decidir marxar, avui en dia queda un 15% de treballadors amb nosaltres. Els que segueixen treballant en la fàbrica es perquè necessiten urgentment els diners per poder viatjar i retornar al seu país, o per poder donar de menja a la seva família. '''-Què opinàveu abans del Sr.Chen? I ara opineu igual?.''' Abans pensàvem que era un home ferm, que era responsable, amable, i sobretot educat, però no era així,de fet es tot el contrari del que ens pensàvem '''-Després d'aquesta entrevista que fareu, respecte a la fàbrica? Hi seguireu treballant?.''' No , perquè no ho suporten més , ja no volem que ens tractin malament, anirem a buscar una altre feina, con sigui però no tornarem més a viure aquesta situació. '''Noias ha estat un gust parlar amb vosaltres. Gràcies per venir a parlar amb nosaltres d’aquesta situació. Espero que mai més us pasi això, que us vagi molt bé i que trobeu treball ràpid. Us desitjo tot el millor.'''  +
Activitat 2 sobre Connexions de l, pels LaiFiSy +	Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric perquè estic en perill. Segurament en poques hores ja no estigui viu, perquè algun home malvat m’ha segrestat, i pot ser que m’apunti amb una pistola i em dispari un tret al cap. M’agradaria que tu, sent la noia gran de la família, et posessis al capdavant de la família per cuidar-la ja que la mare té Alzheimer a vegades i jo dubto molt que pugui tornar sana i estàlvia. A part, ha començat una guerra que potser us afecti a vosaltres també, m’agradaria que ús n’anéssiu del poble i anéssiu a Nyarugusu, al camp de refugiats. També m’agradaria que vigilessis l’Olivier, perquè aquell home dolent no se l’emporti per sempre i que no torni, i si torna perquè us portés una mica de menjar i tornés a marxar. Filla, m’agradaria també que intentessis guanyar una mica de diners per la família, com per exemple al consultori del poble o a un hospital. Un consell, vigila amb en Kayembe. Perquè aquest home és un dels personatges més perillosos que viu en el poblat. Et deixo unes ordres que m’agradaria que complissis: acompanya el teu germà cada dia de la setmana a l’escola perquè no són temps per anar sol amb aquesta edat que té, vés un cop al mes a comprar al mercat i si no tens suficients diners hauràs de robar una mica de menjar als veins del costat de la cabanya. En resum, no crec que sobrevisqui a aquest segrest, però vull que sàpigues que us estimo molt a tots, que totes les nits penso en vosaltres, en com haurà crescut l’Olivier, en Pascal, la Lucie i sobretot tu que deus estar patint molt amb tanta responsablitat sent tan jove. Un petó i una forta abraçada a tots. Molta sort. Patrice  +
Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l'autora Verónica Sánchez Orpella., pels Laura i Paula +	``Amor, arrelat al món sense por´´ Els primers vídeos, són una mostra dels aspectes cabdals de la vida del protagonista, entre d'altres. No obstant això, abans de nomenar l’Ariadna, presentem les altres dones de la seva vida, ​​ja que a ella la coneix més tard i a part, mostrem Barcelona. Aquest és el lloc principal i important de la novel·la. Un cop introduïm a la jove Ari, mostrem una de les seves primeres converses amb ella que diu molt d'ell. En aquesta, abans de nomenar la seva gran por, el seu pare li truca per introduir la seva proposta. Igual que al llibre, la gràcia de no nomenar la seva primera por és perquè durant el transcurs de la seva lectura es descobrirà i, serà un fet molt important. Un cop vam mostrar els llocs, pels quals viatjarà el protagonista juntament amb el seu pare, colorits i cridaners, ja que al principi representa un viatge molt utòpic, interpretem els seus pensaments amb certs vídeos, perquè d'aquesta manera sigui molt més visual. Són vídeos molt concisos, però adquireixen molt bé l'essència dels seus pensaments. Un d'ells, en el qual es pot veure un home amb un cartell que diu ''Per què no puc estimar sense amagar-me?'', revela un aspecte important però no és del tot explícit. Aquest simbolitza l'homosexualitat de l’Ari, raó per la qual en aquest moment el jove diu que la vida ja no té sentit. El criteri que hem utilitzat per escollir la música de fons ha estat perquè l’Ari li recomana al protagonista abans d’ endinçar-se en el seu viatge. A l'hora de gravar la nostra veu, podem dir que utilitzem dos tipus de to diferents. Al principi, el to de veu és més explicatiu, com si narréssim la història. En canvi, al final utilitzem un to pensatiu, indecís, referint-nos als pensaments del protagonista. Algunes de les frases sí que són extretes del llibre, però d’altres son reflexions que hem extret. Les frases escollides, són les que per nosaltres, d’alguna manera ja narren la història, és a dir, són claus per poder comprendre la novel·la.  +
Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan +	Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a part d'un llibre que es diu (coses que no podrem evitar). És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amorto impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que dures un any per tot el món. En aquest BookTràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.  +
Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna +	ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així? K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal. E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma? K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev. E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari? K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs. E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre? K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit. E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny? K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar. E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja. K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort. E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona? K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta. E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te? K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable. E.:Què vas fer? La vetlares? K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines. E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!  +
Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat +	Encara que, jo estava segur que va enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba. Vaig començar a buscar per tot arreu però no es va poder trobar. Cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls era massa que va resultar boig. Llavors, de sobte, les paraules dites Morella em va venir com un flash-back "Jo sé que tu no em vols tant com jo et volia, però em estimaràs després de la meva mort, com mai m'has estimat des d'abans" . Em van treure el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, que estava ara enlloc ser trobat.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics telespectadors! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la iniciadora d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i va ser una de les vagues més populars del país. - Bona nit, Mireia. Una pregunta que tothom es deu fer, és qui és la Norma Schweizer ? - La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. - Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la SIDA? - Al principi, la notícia va ser molt impactant. Com qualsevol nen de la meva edat, vaig preguntar a la meva mare què era la SIDA, ja que ella és infermera i vaig suposar que en sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la SIDA. Quan setmanes més tard vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, a vegades les famílies mares tenen solucions més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar en fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora i no pas les paraules. La meva família va recomamar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrere i això va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet el mateix per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importava les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'única cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep ! Adéu ! - Fins aquí el programa d'avui. Demà ens retrobem a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs +	La Norma Schweizer és una nena que fa a sisè en una escola on saben que té la SIDA. Avui ens explicarà la seva història. - Hola, Norma, com vas infectar-te de la SIDA? - Doncs, va ser una casualitat, perquè vaig tenir un accident i com vaig perdre molta sang em van haver de fer una transfusió, però la sang que em van donar estava infectada. - Com van descobrir que tenies la SIDA a l'escola? - Doncs un dia, a la classe de naturals, em vaig oferir voluntària a netejar els tubs d'assaig, se'm van trencar i em vaig posar molt nerviosa, per això van començar a sospitar i van trucar als meus pares per resoldre el dubte. - Com es va resoldre el problema perquè poguessis tornar a l'escola? - Doncs els meus amics i amigues van fer vaga i no van entrar a classe fins que el Departament d'Ensenyament va donar l'ordre que em deixessin tornar a l'escola. - Qui i com van organitzar la vaga? - Van ser la Mireia i la Maria, les meves millors amigues, que van organitzar-ho a la classe de naturals, perquè la professora, la Glòria, estava a favor que jo tornés a l'escola. - Com vas començar la teva amistat amb la Mireia i la Maria? - El primer dia, quan vaig anar a l'escola, l'únic lloc lliure era al costat de la Mireia i ella era la millor amiga de la Maria, i així és com vaig fer amiga de la Mireia i la Maria.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis +	- Bona tarda, estem al 24 Hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tan sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer. - Hola, Norma, estàs nerviosa? - Doncs, la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió. - Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar? - Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig contagiar. - Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys? - Doncs, he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya. - Ah! Així que el teu cognom és alemany, oi? - Sí, sí, és clar. - I com ha anat el canvi d'escola i de país? - Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però... - Què va passar? - Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat. - I què va succeir? - Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que patís. - I com és que ja has tornat a l'escola? - Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu, hi havia un grup de companys i de pares que estaven a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va prendre la decisió que em podia quedar a l'escola. - Me n'alegro molt. Gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant del col·legi, estem a punt de fer-li la entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma!!!!! (aplaudiments) - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discotir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convencer tot el el món, tant pares com alumnes. -I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situció a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vostè, un salut públic!  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Er Jadi +	- Hola amics, avui tenim a una invitada molt especial: la Norma Schweizer, una alumna que ha sigut expulsada del seu centre educatiu per tenir la SIDA. - Hola, Norma. - Hola. - Estas millor de la teva malaltia? - No del tot, però estic millorant bastant. - Me n'alegro molt. - Com et vas sentir quan et van expulsar del col·legi? - Em vaig sentir molt apartada de la societat, però la part positiva és que de les experiències dures sempre s'aprèn alguna cosa. D'aquest tema el millor és quan les meves amigues em van donar suport. - Canviaries el dia que et vas fer mal i van descobrir la teva malaltia? - No, perquè he descobert qui està al meu costat i qui no. - Quines són les persones que més tan donat suport en els pitjors moments de la teva vida? - La Mireia, els seus pares i la seva família. - Gràcies per la teva col·laboració, el teu cas és un exemple de superació, bona sort amb la teva vida. - Gràcies i fins aviat. - Avui, hem tingut una entrevista molt interessant amb una noia amb un cor molt gran que ha demostrat no rendir-se mai.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar +	Hola amics, Us escric per dir-vos que estigueu tranquils, perquè estic bé i intentaré curar-me. Us trobo a faltar molt. Sé que esteu cridant l'atenció perquè torni. Us en dono les gràcies. La meva mare em va explicant el que passa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Iobiol +	Aquesta és la Norma, una noia com qualsevol altra, però una mica especial. Va vindre a un col·legi, on els personatges, és a dir els companys, la tractaven d'una manera diferent. La Norma té 12 anys i és molt simpàtica amb els altres. És molt divertida, sobre tot amb la Mireia, perquè són millors amigues. Al principi era molt tímida amb la colla, però a mesura que anava passant el temps, s'anava relacionant amb els altres, com si fos una més de la família. Però un dia, quan va tenir aquell petit accident amb el vidre, la seva manera de ser va canviar completament, ja no era la mateixa, no es sentia a gust amb si mateixa, perquè ella desitjava ser com la resta, però no podia. Amb aquest petit accident de la Norma, ella i la colla, van canviar molt la relació d'una manera positiva, en la qual la Norma es sent molt més a gust.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS +	Presentadora -Bon dia nois i noies, avui tenim aquí un invitat especial. En Carles! Carles -Hola, bon dia! Gràcies per convidar-me. Presentadora -Com estàs? Carles -Molt bé, molt bé, quina arribada més especial, eh? Una mica nerviós però encantat d'estar aquí amb tots els meus fans. Presentadora -Bé, comencem, com et va la vida com a actor? Carles -Estic una mica cansat d'aquesta professió, però és el que m'agrada, pe això, tinc pensat seguir. Presentadora - Però per què? Què passa no et paguen bé? Carles -Sí, però no tinc privacitat és això és una mica estressant. Presentadora - Ja, ja. Ho entenc. I... Què tal amb la Norma? Carles -Doncs, bé. Public -Però no li agrada la Norma, sinó que li agrado jo. Presentadora -I vostè qui és? Public -Jo sóc la Sta Fígols. En Carles esta enamorat de mi. Presentadora -Carles, això és veritat? Carles -No. Public -Com que no? Presentadora -Sta Fígols, si us plau baixi. Sta Fígols -Miri, vaig estar tot el desembre rebent cartes d'amor seves i em va demanar matrimoni. Public -oh! Presentadora - Bé, és millor que passem a la publicitat.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark +	La Norma és una nena de 12 anys que va venir d´Alemanya a viure aquí, a Catalunya. Es va inscriure en un col·legi de Barcelona. És portadora de la SIDA i per això avui la tenim aquí. Entrevistador: Bona tarda, avui et farem unes preguntes de la teva experiència. Què tal el primer dia de col·legi? Norma: Molt bé, vaig fer moltes amigues. Unes de les millors van ser la Maria i la Mireia. M´han ajudat a adaptar-me al col·legi i hem fet moltes activitats juntes a classe. Entrevistador: Em pots dir alguna cosa sobre els professors? Norma: De moment m´han ajudat en els estudis i deures que ens feien fer. La professora que em va agradar més va ser la Sta. Glòria. És molt agradable, com una amiga més. Entrevistador: Com et vas sentir quan la gent et discriminava per ser portadora dels anticossos de la SIDA? Norma: Em vaig sentir menyspreada i com una cosa rara. Molts van anar en contra meva, però les amigues de veritat són les que ajuden. Qualsevol persona pot tenir una malaltia, ningú decideix tenir-la o no. Si una persona està malalta, s´ha d´acceptar tal i com és. Entrevistador: Ha de ser molt dur. Gràcies per respondre aquestes preguntes. Norma: A vostè.  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla +	Albert: Bon dia senyors. Avui tenim amb nosaltres la senyoreta Fígols, directora de l'escola de la Norma. Fígols: Bon dia Albert, encantada de poder estar amb vosaltres. Albert: Igualament. M'agradaria fer-li unes preguntes. Fígols: Endavant. Albert: Vostè havia algun cop parlat amb la Norma Schweizer? Fígols: Si, jo he tingut diverses converses amb ella, però no gaire serioses Albert: I vostè ha col·laborat en alguna reunió amb els pares de la classe? Fígols: Si, en ocasions he tingut l'opotunitat de parlar amb ells sobre temes genèrics de l'escola, un d'ells el de la Norma. Albert: Que opina sobre aquest tema? Fígols: Jo, com a directora, vull que tots els alumnes de la meva escola estiguin a gust. Albert: A què es refereix amb aquestes paraules? Fígols: Doncs, què jo no estic d'acord que marxi la Norma. Ja sé que alguns pares protegeixen molt la salut dels seus fills, però no per això s'han d'indignar perquè una companya de la classe dels seus fills es quedi a l'escola. Albert: Estic d'acord amb la seva opinió. Fígols: Esperem que la Norma torni, la rebrem amb els braços oberts i amb l'ajuda de tothom es tornarà a adaptar. Albert: Això esperem, moltes gràcies per les seves aportacions. Esperem tindre-la de nou. Gràcies  +
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º +	Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblement saps, nosaltres érem el consell de pares que volíem evitar el teu retorn al centre educatiu en el qual els nostres fills estudien. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període de temps que tu vas estar absent al col∙legi, ja que desitjàvem la teva immediata expulsió per contraure els anticossos de la sida que van infectar-te per desgràcia en una transfusió de sang. Patíem per la salut i el benestar dels nostres fills en estar amb contacte amb algú que pogués desenvolupar aquesta malaltia. Durant aquest dies, el consell de salut i el d'educació han iniciat una campanya de sensibilització per informar més detalladament sobre la sida i les formes de contraure-la Hem reflexionat després d'estar més informats i hem decidit no esborrar cap dels nostres fills de l'escola. Atentament, Agustí Casals (president del consell de pares)  +
Activitat 2 sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces +	FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis. - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble! Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa. Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés. L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa. Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar. Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.  +
Activitat 2 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka +	La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.  +
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata +	SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raül va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hei, Clàudia! quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portes a la mà -Hei, Raül, acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raül la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que s'expliquen. - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raül molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): Sí, bé, Raül me n'he d’anar que la mare m'està preparant el sopar. - Val. (respon el Raül). (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard... Escena 2: (El Raül arriba a casa seva saluda la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge). Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (Al garatge): Buf! quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes: com si fos una emisora de ràdio “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però què és això, aquesta ràdio està espatllada! (diu el Raül). -Això és tot un misteri…(continua dient). Després d'això apareix la figura d'un vampir i es fa publicitat del llibre amb una frase interessant. (Fi).  +
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name +	Al nostre grup farem unes quantes escenes en les qual el Jonathan Harker arriba al castell del compte Dràcula llavors comença a veure que pasan coses estranyes com per exemple que no hi ha miralls que dorm dins d’una caixa com si fos un mort que la Luci té uns símptomes pero el que va passar en realitat li passa a la jove és que es transforma en vampiressa . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.  +
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé +	Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el viatge de Jonathan al castell de Dràcula, el viatge de la Mina amb la Lucy i les coses que passen durant tot el seu viatge, les vivències del Seward i el seu pacient, en Dràcula a Londres amb la Mina i el seu amor passional, perquè l’amor i la immortalitat creiem que és una de les idees principals que transmet el llibre. Per transmetre tota aquesta informació, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.  +
Activitat 2 sobre Dràcula de l, pels Thewarriors +	'''Revelacions Tenebroses''' En un espai amb un estil tenebrós, on només hi ha una llum, enllaçarem amb petites revelacions del llibre. Per cada paraula sortiran respostes, de les preguntes fetes per Jonathan Harker. També surten alguns personatges del llibre que ajudaran al Dràcula a respondre tot allò que no sap en Jonathan. Al final de cada petit detall no se sabrà ni la continuació ni el final, i de tot allò que ell podria preguntar. Voleu saber com acaba aquesta història doncs ja sabeu què fer...  +
Activitat 2 sobre El Cafè de la Granota de l, pels Vilanova1973 +	Paraules des d’un oliver Pere, Com va per la presó? Ja has fet nous amics? T’aconsello que els tractis bé, perquè per aquí a la vila, tothom ja sap que ets un lladre. Mai m’hauria esperat això de tu, el meu gran amic fidel amb qui he compartit mitja vida; però les persones canvien, algunes més que altres... Per cert! Què tal el menjar? Bo, oi? Els cigrons són de la meva botiga. Ja he dit als guàrdies que et tinguin en consideració a l’hora de fer-te els plats; suposo que robant menjar dels altres devies passar gana. Gràcies als teus actes, el jutge ha declarat que estaràs tancat a la presó de Mequinensa durant vint mesos. Quina alegria! No et preocupis, tampoc és tant de temps, i ja vindrà algú a visitar-te, suposo...! Les olives que em vas collir estan molt bones, i l’oli... per llepar-se els dits! No m’hauries de tenir enveja, però; jo he de treballar cada dia, guanyar diners i ocupar-me de la meva família. En canvi, tu, només cal que mengis i dormis. Quina sort, xiquet! La teva dona està molt bé. No sé si sabies que per casa teva ronda un noi... deu ser el germà de la Bassilissa, vés a saber. Es tenen molta estima, sembla. Els he vist un parell de vegades entrar a casa teva. Deu fer molt temps que no es veuen, perquè tot a l’estona estan juntets i fent-se carícies. L’altre dia vaig anar a sopar a casa teva, i vam estar parlant amb els dos, de tu. La Bassilissa em va confirmar que la recol•lecta era idea teva, que ella no tenia cap instrucció teva, i que s’estava plantejant el divorci mentre estàs a la presó. També creu que l’oli està boníssim... li he regalat un setrill ple. Bé, no vull ser pesat. Gaudeix del que et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.  +

(anteriors 25) (següents 25)