Cartes a l'Alba, per la Generació del 95

Primera Carta a l’Alba

Estimada Alba,

Som un grup de nois sota el pseudònim de generació del 95, que va sobreviure al accident que va arrasar a quasi tota la humanitat fa cinc anys. Hem llegit el teu diari on expliques tot el que has viscut fins ara, i tenim algunes coses a dir-te i preguntar-te.

Primer de tot, t’hem de dir que tot el que has fet ha estat bé i que no estàs sola. Ho diem en els dos sentits, ja que et donem suport perquè segueixis endavant i et volem informar de que hem vist alguns supervivents dirigint-se a una reserva que estan fent a Barcelona on estava el barri de Sant Andreu. No sabem ben bé on ets però per tal de facilitar-te l’adreça de la reserva cal que ens diguis on et trobes.

També ens agradaria saber que tal està el teu fill. Quants anys té? Esperem que estigui bé de salut i que el puguis alimentar diàriament.

Volíem dir-te també, que admirem la teva forma de ser, de sobreposar-te a las situacions complicades, trobar aliments, trobar lloc on dormir,buscar una forma per desplaçar-te i mai perdre l’esperança. Ets una lluitadora i t’admirem.

Suposem que t’estaràs preguntant moltes coses sobre nosaltres així que t’explicarem com vam sobreviure a aquella tragèdia. Ens vam traslladar cap a Santa Cruz de Tenerife amb l’objectiu de fer activitats de submarinisme. Portàvem molt de temps esperant aquesta oportunitat així que anàvem molt il•lusionats. Ens van haver d’acompanyar els nostres pares ja que, si no ho feien, no ens haurien deixat anar-hi. En aquell temps teníem quinze anys (ara en tenim vint). Hi vam anar amb vaixell. El primer dia, vam arribar molt tard així que ens vam dedicar a instal•lar-nos a l’hotel. Al dia següent, ens vam dirigir cap a la platja. Hi vam anar nosaltres sols ja que tots ja en sabíem d’experiències anteriors. Tot anava de meravella però de cop, mentre estàvem fent submarinisme sota l’aigua, vam veure una intensa llum blanca que va passar per sobre nostre. Tots ens vam mirar estranyats i vam decidir sortir fora de l’aigua per mirar que havia passat. No podíem creure el que veien els nostres ulls, una nau espacial del tamany de tres camps de futbol es veia a la llunyania. Començàvem a disposar-nos a seguir-la quan vam veure a una gran quantitat de gent estesa a terra, sense vida. Ens vam començar a preguntar que havia passat. Totes les cases estaven destrossades i no hi havia ningú pel carrer amb vida. Vam començar a preocupar-nos així que ens vam dirigir cap a l’hotel on ens allotjàvem. Allà els vam veure, als nostres pares, estesos a terra i sense vida. Tots vam plorar durant molts dies i setmanes. Però després vam fer el cor fort i vam decidir agafar les nostres coses i anar a altres llocs per investigar si a tot arreu havia passat el mateix. Ens vam trobar sols i desprotegits davant un munt de perills com malalties. En vam patir unes quantes i per aquest motiu vam haver d’aprendre medicina entre altres coses. També vam tenir alguns problemes amb el menjar però finalment ja ens veus a tots quatre vius i escrivint-te una carta. També hem investigat als extraterrestres i hem descobert moltes coses que ja t’explicarem en una altra ocasió.

Per si t’interessa, vam trobar el teu manuscrit en la granja aquella on relates que arregles aquell tractor allà mentre buscàvem animals per fer un ramat vam trobar un llibre al terra molt brut i que semblava més o menys nou el vam llegir de seguida i ens va apassionar la teva història.

P.D. Trobaràs altres cartes que anirem escrivint en punts on hagis estat segons el llibre. Si vols saber més coses busca-les. Si pots, dirigeix-te a la reserva de Sant Andreu.

Atentament,

Els nois de la generació del 95