Cartes a l'Alba, per la Generació del 95

'Primera Carta a l’Alba'

Benvolguda Alba,

Som un grup de nois sota el pseudònim de generació del 95, que va sobreviure al accident que va arrasar a quasi tota la humanitat fa cinc anys. Hem llegit el teu diari on expliques tot el que has viscut fins ara, i tenim algunes coses a dir-te i preguntar-te.

Primer de tot, t’hem de dir que tot el que has fet ha estat bé i que no estàs sola. Ho diem en els dos sentits, ja que et donem suport perquè segueixis endavant i et volem informar de que hem vist alguns supervivents dirigint-se a una reserva que estan fent a Barcelona on estava el barri de Sant Andreu. No sabem ben bé on ets però per tal de facilitar-te l’adreça de la reserva cal que ens diguis on et trobes.

També ens agradaria saber que tal està el teu fill. Quants anys té? Esperem que estigui bé de salut i que el puguis alimentar diàriament.

Volíem dir-te també, que admirem la teva forma de ser, de sobreposar-te a las situacions complicades, trobar aliments, trobar lloc on dormir,buscar una forma per desplaçar-te i mai perdre l’esperança. Ets una lluitadora i t’admirem.

Suposem que t’estaràs preguntant moltes coses sobre nosaltres així que t’explicarem com vam sobreviure a aquella tragèdia. Ens vam traslladar cap a Santa Cruz de Tenerife amb l’objectiu de fer activitats de submarinisme. Portàvem molt de temps esperant aquesta oportunitat així que anàvem molt il•lusionats. Ens van haver d’acompanyar els nostres pares ja que, si no ho feien, no ens haurien deixat anar-hi. En aquell temps teníem quinze anys (ara en tenim vint). Hi vam anar amb vaixell. El primer dia, vam arribar molt tard així que ens vam dedicar a instal•lar-nos a l’hotel. Al dia següent, ens vam dirigir cap a la platja. Hi vam anar nosaltres sols ja que tots ja en sabíem d’experiències anteriors. Tot anava de meravella però de cop, mentre estàvem fent submarinisme sota l’aigua, vam veure una intensa llum blanca que va passar per sobre nostre. Tots ens vam mirar estranyats i vam decidir sortir fora de l’aigua per mirar que havia passat. No podíem creure el que veien els nostres ulls, una nau espacial del tamany de tres camps de futbol es veia a la llunyania. Començàvem a disposar-nos a seguir-la quan vam veure a una gran quantitat de gent estesa a terra, sense vida. Ens vam començar a preguntar que havia passat. Totes les cases estaven destrossades i no hi havia ningú pel carrer amb vida. Vam començar a preocupar-nos així que ens vam dirigir cap a l’hotel on ens allotjàvem. Allà els vam veure, als nostres pares, estesos a terra i sense vida. Tots vam plorar durant molts dies i setmanes. Però després vam fer el cor fort i vam decidir agafar les nostres coses i anar a altres llocs per investigar si a tot arreu havia passat el mateix. Ens vam trobar sols i desprotegits davant un munt de perills com malalties. En vam patir unes quantes i per aquest motiu vam haver d’aprendre medicina entre altres coses. També vam tenir alguns problemes amb el menjar però finalment ja ens veus a tots quatre vius i escrivint-te una carta. També hem investigat als extraterrestres i hem descobert moltes coses que ja t’explicarem en una altra ocasió.

Per si t’interessa, vam trobar el teu manuscrit en la granja aquella on relates que arregles aquell tractor allà mentre buscàvem animals per fer un ramat vam trobar un llibre al terra molt brut i que semblava més o menys nou el vam llegir de seguida i ens va apassionar la teva història.

P.D. Trobaràs altres cartes que anirem escrivint en punts on hagis estat segons el llibre. Si vols saber més coses busca-les. Si pots, dirigeix-te a la reserva de Sant Andreu.

Atentament,

Els nois de la generació del 95

'Segona Carta a l’Alba'

Benvolguda Alba,

Tornem a ser els nois de la generació del 95, i voldríem preguntar-te algunes coses que varem llegir al teu diari. Voldríem saber com el Dídac i tu vàreu arreglar el tractor en el que us desplaçàveu i en quins punts vàreu trobar benzineres o algun lloc per reposar. Tenim alguns cotxes, tractors, motos i d’altres vehicles per desplaçar-nos però ens falta benzina i no tenim massa coneixements de mecànica.

També volíem demanar-te un altre favor. Pensem que com has estat alguna temporada al bosc, podries ajudar-nos a escriure un llibre de plantes o aliments que podem trobar-hi, així com també un manual de supervivència. Disposem d’una impressora i podríem anar-les deixant per tot arreu. També ens agradaria recollir per al manual, informació de com evitar la transmissió de malalties, sobretot en les zones on hi ha més cadàvers.

Per últim, també ens agradaria que ens expliques les teves vivències de primera mà un altre cop i que ens ajudessis a la cria d’animals per aconseguir aliments ja que ens sembla recordar que tu vas viure en una granja i hi tens molta experiència. Volem dir-te que la generació del 95 aprenem ràpid i que t’ajudarem en tot el que puguem i sempre estarem a la teva disposició en tot.

Els nois de la generació del 95

PD: Esperem que arribis ràpid i t’uneixis a la generació del 95. Restem impacients a la reserva de Sant Andreu ja que ets tota una heroïna per nosaltres per tot el que has passat i has lluitat, però sobretot pels teus coneixements que seran útils a tots els supervivents d’aquell fatídic dia.

T’adjuntem l’adreça del refugi:

          Avinguda dels descampats s/n
          Sant Andreu de Palomar