Activitat sobre Cicatrius de 1714 de l, pels Invictus: Diferència entre les revisions

Revisió del 21:50, 20 març 2014

CARTA A UN PERSONATGE

Barcelona, 6 de març de 2014.

Bon dia Bernat,

Som la Maria Macias, la Cecilia Pérez, la Irene Ramos i la Romina Silva, un grup de noies de 4t d’ESO de l’ escola Cor de Maria-Sabastida.

T’ escrivim aquesta carta ja que ens hem quedat molt impressionades per la valentia que has tingut davant tot el que ha passat a Catalunya i amb la teva família.

Pensem que ets un nen molt valent, ja que has intentat mantenir-te fort davant aquesta terrible situació: bombes que cauen, persones que moren, famílies senceres fugint de casa seva per por a ser assassinats...

Tu sempre has intentat cuidar de la teva família en totes les ocasions que has pogut.

Ens ha semblat que demostres una gran maduresa en haver investigat la veritat sobre tot el que els altres no veien. Vas seguir la Vicenta i vas descobrir la veritat .

Totes ens vam quedar al•lucinades, ja que nosaltres davant aquesta situació, no haguéssim sortit de casa, per por a les bombes, en canvi tu vas sortir el carrer per esbrinar la veritat sobre la gran batalla naval que s’ acostava, amb la finalitat de defensar el poble català fins a la mort.

Ens vam preocupar molt per tu, quan vam veure que havies fugit a Badalona, un lloc on estaves protegit i, malgrat tot, vas decidir marxar enmig de la foscor, tot sol, sense importar-te els perills que hauries d’afrontar en la teva recerca per la salvació del poble català.

T’ admirem molt en tots els sentits, ja que vas saber mantenir la situació i vas saber connectar amb les persones adients en els moments adequats.

Va ser molt interessant veure la història de la teva amistat amb la Vicenta. Tu la vas defensar quan va ser acusada d’espia i vas arriscar la teva vida per ella.

Totes estàvem molt pendents i vam estar molt preocupades quan vas partir amb el Pancraç cap a Barcelona, per avisar als ciutadans que les tropes borbòniques havien preparat una trampa per poder fer caure la ciutat de Barcelona. Nosaltres des que vas pujar a la barca, ja sospitàvem que el Pancraç no era de fiar, però sabíem que tu ets fort, valent i que series capaç de defensar-te per tu mateix i fer-te valer.

Pensem que la teva actitud envers tots els conflictes i moments de gran tensió que has viscut al llarg dels últims anys, demostra molt coratge, i es pot veure l’ amor que sents per la teva família i el sentiment de pertinença que tens al poble català. Ets un noi molt audaç i pensem que la teva forma d’ actuar en situacions límits i la teva capacitat de prendre decisions et portaran per bon camí i que arribaràs molt lluny.

Malauradament, situacions com aquesta, continuen havent-ne avui dia, al segle XXI. Fa pocs dies vam veure a la televisió que un nen de Pakistan, anomenat Hasan, quan estava al pati de la seva escola, va observar que un noi s’ apropava cap allà carregat d’ explosius a sobre seu, en Hasan es va apropar a ell i va intentar amb totes les seves forces que l’ altre noi no entrés a l’ escola, minuts després els explosius van esclatar i en Hasan va morir dues hores més tard a l’hospital. Quan llegíem el que tu vas viure a la Barcelona del 1714 ens hem recordat d’ aquest noi, ja que teniu aspectes comuns: en Hasan, estava dispost a oferir la seva vida per protegir la dels altres, es va sacrificar i va salvar a dos mil nens que es trobaven en aquella escola, tu Bernat vas emprendre camí cap a Barcelona per evitar que les tropes Borbòniques envaïssin la ciutat i acabessin amb els drets, les institucions i la vida de molts catalans. Tots dos sou, veritablement, uns herois.

Sincerament, t’ admirem.

Salutacions,

Cecilia, Maria, Irene, i Romina