Modalitats

Escrita

Activitat escrita

(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa el tractor i, ben armada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no hi va arribar. Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell, però, no hi era. Tampoc havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Es va tornar i va començar a cridar. Al principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer cap a ell, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'atura en sec i li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves? -Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi. Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions. - On has aconseguit tot això? - Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara conserven el sostre i una gran parcel•la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu. - Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I que passa amb la platja? I el nostre vaixell? - Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem. - Tornem a casa amb Mar, demà decidirem. Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que havien pres la decisió correcta. Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple de que ja tenien, construïa una altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la resta de continents. Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans. Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necesitarien, si no a les ciutats a la natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet. Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després, passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon vol. -Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!! Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames, omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja. Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat, va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.