Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus entrevista sobre Arnau a l'obra Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, realitzada per Les desconegudes del centre FEDAC- La Immaculada durant el curs 2012-13.


Modalitats

So

Enregistrament sonor Fitxer:Radio entrevista converted.ogg
Entrevistadora: Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial,l’Arnau, un dels personatges del llibre Jo, el desconegut escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut Arnau.

Arnau:Bones, encantat d’estar aquí.

Entrevistadora:Abans de començar amb la entrevista farem una petita introducció de que tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història tracta d’un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per una Associació que ajuda als avis. L’Arnau en un intent d’estar més temps amb l’Olga entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment en que ell cuidarà a un avi anomenat Ramon que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat Arnau?

Arnau: sí, quan vulgueu.

Entrevistadora:Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol del llibre va estar encertat per part de l’Antoni?

Arnau:Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( rius una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi el centre del món era l’Olga i no jo. Però gràcies a ella i en Ramon m’he descobert a mi mateix.

Entrevistadora:Es per això que dius que no et coneixies?

Arnau: si, perquè penso que si estimes algú, has de procurar estar atent per a ell o a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I si, jo crec que em vaig passar de límit, si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un fallo, perquè si no et coneixes tu mateix no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia ami mateix.

Entrevistadora: Abans de explica’ls-hi als teus pares de qui era en Ramon i de que feies per ell. Com pensaves que s’ho prendrien?

Arnau: Doncs jo creia que no els hi faria gaire gràcia que cuides d’una persona més gran que jo. Ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet de que sóc menor i tinc les meves obligacions. I en la meva edat tinc que centrar-me als estudis i només en ells. Ja que si un adolescent no te estudis el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava del Ramon no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell si no per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts.

Entrevistadora: en això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans a un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts.

(puja la música)

(s’acaba poc a poc la música)

Entrevistadora:Ja tornem a ser aquí! Continuarem entrevistant amb l’Arnau. Estàs preparat?

Arnau: ÉS CLAR!

Entrevistadora:Que senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu?

Arnau: sentia ràbia i dolor. Ràbia per el fet de que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “Es que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber que has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà. Sempre es culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal vulguis o no.

Entrevistadora: Que vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Que significava ell per tu?

Arnau: Se’m va caure el món a sobre, completament, suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per tu. Per mi en Ramon, era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor, i malgrat que estigues malament, jo no em passava que acabaria tot tant ràpid...

Entrevistadora: Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més?

Arnau: Personalment, la part de la historia que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga, i quan em va deixar aquell llibre, per mi tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi, i volia el millor per mi des d’aquell instant, com jo per ell, se’l troba a faltar..

Entrevistadora: Cert, quan una persona et va sentir especial i llavors la perds sense poder despedir-te, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé Arnau, aquí acaba l’entrevista, esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres, moltes gràcies!

Arnau: Gràcies a tu, m’ha encantat, fins una altre!ç

Entrevistadora: Estimats espectadors aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altre!



Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Jo,_el_desconegut_de_l%27autor_Antoni_Dalmases,_pels_Les_desconegudes&oldid=12422»