Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes: Diferència entre les revisions

Entrevistadora: Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial, l’Arnau, un dels personatges del llibre Jo, el desconegut escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut, Arnau.

Arnau:Bones, encantat d’estar aquí.

Entrevistadora:Abans de començar amb l’entrevista farem una petita introducció de què tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història és protagonitzada per un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per a una Associació que ajuda els avis. L’Arnau,en un intent d’estar més temps amb ella, entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment quan ell cuidarà a un avi ,anomenat Ramon, que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat , Arnau?

Arnau: sí, quan vulgueu.

Entrevistadora:Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol de la novel· la va estar encertat per part de l’Antoni?

Arnau:Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( riu una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi, el centre del món era l’Olga i no jo. Però, gràcies a ella i en Ramon, m’he descobert a mi mateix.

Entrevistadora: És per això que dius que no et coneixies?

Arnau: sí, perquè penso que si estimes a algú, has de procurar estar atent per a ell o per a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I sí, jo crec que em vaig passar de límit. Si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un error, perquè, si no et coneixes tu mateix, no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia a mi mateix.

Entrevistadora: Abans d’ explicar als teus pares qui era en Ramon i què feies per ell, com pensaves que s’ho prendrien?

Arnau: Doncs jo creia que no els faria gaire gràcia que cuidés d’una persona més gran que jo, ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet que sóc menor i tinc les meves obligacions. I, a la meva edad, haig de centrar-me en els estudis i només en ells. Ja que, si un adolescent no té estudis, el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO, no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava, del Ramon, no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell, sinó per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts.

Entrevistadora: En això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts.

(puja la música) (s’acaba poc a poc la música)

Entrevistadora:Ja tornem a ser aquí! Continuarem l’entrevista amb l’Arnau. Estàs preparat?

Arnau: ÉS CLAR!

Entrevistadora:Què senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu?

Arnau: sentia ràbia i dolor. Ràbia pel fet que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “És que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber què has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà… Sempre és culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal, vulguis o no.

Entrevistadora: Què vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Què significava ell per tu?

Arnau: Se’m va caure el món a sobre, completament.Suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per a tu. Per a mi, en Ramon era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor i, malgrat que estigués malament, jo no em pensava que acabaria tot tant ràpid...

Entrevistadora: Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més?

Arnau: Personalment, la part de la història que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga i, quan em va deixar aquell llibre. Per a mi, tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi i volia el millor per a mi des d’aquell instant, com jo per a ell. Se’l troba a faltar..

Entrevistadora: Cert, quan una persona et fa sentir especial i llavors la perds sense poder acomiadar-te’n, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé, Arnau, aquí acaba l’entrevista! Esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres. Moltes gràcies!

Arnau: Gràcies a tu, m’ha encantat. fins una altra!

Entrevistadora: Estimats espectadors, aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altra!