Usuari Discussió:JAS

L'AMOR ENTRE LA NOVETAT I LA TRADICIO

Ausiàs March es el mestre de l'amor, per Ausiàs March, l’amor es un dels seus temes principals, per això en parla constantment. En ell s’expressa amb una sensibilitat renaixentista i fa una reflexió sobre la naturalesa humana.

Ell mateix es considera un gran entès de la matèria amorosa i es proclama un mestre d’amor. Ho repeteix en tots els tons i de totes les maneres que sap. Amor amb majúscula, personificant- l'ha preferit entre els altres homes, li desvela els seus secrets i li atorga la seva passió exasperada. Fins i tot s’atreveix a dir que han de recórrer a ell tots els qui vulguin progressar en el camí amorós. Diu que sense ell, l’amor veritable deixaria d’existir. Per Ausias March l’amor es sempre un problema, i és que diferencia entre un amor honest o espiritual i un amor sensual o carnal i es veu abocat a triar entre l’un o l’altre. Ell diu que desitja el primer; malgrat això, reconeix que sovint es veu dominat pel segon. En un poema de la seva obra parla d’aquests dos amors, representats pels dos fruits i per les dues dones. El poeta, que sent desig per tots dos es veu obligat a triar-ne un.

Ausiàs March va donar un gir a la literatura i als seus poemes, deixant enrere las característiques de la poesia trobadoresca. Pel que fa a la poesia trobadoresca trobem que s’expressaven sentiments, referent al contingut, per les normes de l’amor cortès. Aquest concepte s'entén com la cortesia d'un individu que viu a la cort, i aquest fet es converteix en model d'educació, refinament i espiritualitat. S’escrivia en provençal, indici de signar les poesies amb un pseudònim, el qual Ausiàs March realitzava contràriament, posant el seu nom i el jo poètic. Utilitzaven l’ús de senyals en els poemes amorosos, que era una paraula que el poeta utilitzava per designar a la dona a la qual anava dedicat el poema.

Resumint, Ausiàs March s’exclou de la tradició trobadoresca per tres raons: perquè es el primer home que escriu en català, abandonant l’anterior occità o provençal, perquè en els seus poemes s’expressa de manera sincera i original, cosa que vol dir que abandona els tòpics trobadorescos i per acabar perque en els seus poemes amorosos aconsegueix presentar a la dona amb virtuts i defectes, no la idealitza ni la tracta de senyora feudal. La dona estimada no és mai, en March, una imatge espectral més o menys idolatrada. El poeta, malgrat els moments d'encegament candorós, no oblida que projecta el seu amor sobre una criatura real. Perquè el seu amor fos totalment perfecte, no sols caldria que ell estigués disposat a totes les renúncies sensuals, sinó que ho estigués també la seva amada: a la coincidència dels afectes hauria d'unir-se aquesta altra coincidència en la qualitat dels afectes.

A partir d’això, inaugura uns nous camins per a la poesia on els seus poemes parlen de la seva vida, d’ell mateix, dels seus problemes amorosos o dels seus problemes morals, etc., fent-ho de manera viscuda i sincera. Aquests problemes son reals i personals, igual que les dones que apareixen en els poemes, les quals ja no son distants, sinó dones reals que actuen amb unes raons concretes i no per afany d’idealització. La mort ha convertit la dona en “l’esperit simple” que el poeta volia amar. Ausiàs escriu uns quants poemes suggerits per aquesta nova situació amatòria i introdueix en la seva poesia unes altres inquietuds com la la preocupació per la sort terrenal de la dama. Utilitza l’ús de senyals en els poemes amorosos. Es separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.

Per acabar podem dir que Ausiàs March té una gran capacitat per crear grans imatges i llargues comparacions, que utilitza per expressar la seva experiència i el seu pensament sobre l’amor.