Usuari Discussió:Edthomèrics

Escenificació de Ramon Llull:

Hi ha dos moros y Ramon Llull. El segon comença a llegir un fragment del llibre IV del Llibre de les maravelles.

- I ara us explicaré les aventures de Fèlix e lo pastor per a veure quan pres fou la religió cristiana...

Hi ha un Fèlix, un pastor una donzella i un narrador. [Fragment del llibre]

Quan Fèlix hac estat llongament ab lo pastor, e dels cossos celestials lo pastor li hac donada coneixença, Fèlix pres comiat del pastor, lo qual acompanyà Fèlix llongament per una gran aforest. Tant anà lo pastor ab Fèlix, destrò que l'hac mès en una carrera, per la qual anava una donzella caminant en son palafrè.

-Sényer -dix Fèlix al pastor-, sabets vós on va aquesta via?

Respòs lo pastor, e dix que aquella via anava a una vila que era assats pres d'aquell lloc.

-En aquella vila estan dos fills d'un rei molt noble e molt savi, qui aprenen; lo fill major aprèn de natures, e lo fill menor aprèn d'armes. La donzella que vós veets, ve del fill menor del rei, la qual li ha tramesa la regina, que ama més lo fill menor que el major.

Fèlix se meravellà de la regina per què amà més lo fill menor que al major. Lo pastor dix a Fèlix que la regina amà més cavalleria en son fill, que saviesa. Molt se meravellà Fèlix d'aital amor, car per armes són los hòmens en perill de mort, e per saviesa sap hom esquivar perills e ocasió de mort.

-Sényer -dix Fèlix-, qual és la raó per què lo rei fa mostrar al fill major filosofia e al fill menor fa mostrar d'armes?

Respòs lo pastor e dix que rei ha major necessitat a haver saviesa natural que ciència d'armes; car per la ciència natural pot rei haver coneixença de Déu e de sa persona, e pot conèixer la manera segons la qual sàpia regnar e governar si mateix e son poble. E car rei ha mester hòmens bé acostumats en fet d'armes, per açò lo rei feïa mostrar al fill menor de fet d'armes, per ço que sia ab armes guarda del fill major, que serà rei aprés la mort de son pare. Molt plac a Fèlix la captinença del rei e de sos fills e desijà que molts reis haguessen semblant captinença.

Dementre que Fèlix e el pastor parlaven, ells viren venir lo rei, qui venia de sos fills, los quals havia vist bé adoctrinats en les ciències que aprenien. Fèlix e el pastor faeren la reverència al rei qui es convenia a rei, e el rei saludà Fèlix e el pastor. Lo rei dix a Fèlix aquestes paraules:

-Bell amic, qual és la raó per què vós m'havets feta reverència e honor? Ni com sabets vós que jo sia digne que vós me façats honor?

-Sényer -dix Fèlix-, en una ciutat estava un rei qui era molt mal acostumat. Dementre que el rei passava per la plaça d'aquella ciutat, un pelegrí passava per aquella plaça, lo qual no féu al rei reverència semblant que els altres li feïen. Lo rei fo molt irat contra el pelegrí, car no li havia feta reverència enaixí com los altres. Aquell pelegrí dix al rei aquestes paraules: "Dos pelegrins eixien de Jerusalem aquell dia que jo hi entrava. Ambdosos ploraven e planyien per la deshonor que tot crestià pren en la possessió que los sarraïns han en Jerusalem, los quals sarraïns fan honrament a Mafumet, llur profeta, lo qual dix que Jesucrist no és Déu. Dementre que los dos pelegrins enaixí ploraven, l'un dels dos dix a l'altre que sis hòmens qui són cristians ha en lo món que són reis, los quals porien donar a crestians aquella santa terra d'Ultramar, si es volien; e aquells no han tan gran cura d'honrar Jesucrist com si mateixs; e per açò no són dignes d'honor. E vós sóts un d'aquells reis; per açò no sóts digne que hom vos faça reverència ne honor".

Quan Fèlix hac dites aquestes paraules al rei, ell dix que rei és digne d'honor, car Déus lo ha honrat a honrar sa honor.

-E, car vós, sényer rei, nodrits vostros fills a honrar Déu, sóts digne que hom vos faça honor.

Quan Fèlix fo partit del rei e del pastor, ell se mès en la via e venc en aquella vila on estaven los dos fills del rei. Fèlix venc al palau del rei on lo fill major oïa lliçó de filosofia.