Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Usuari Discussió:2Aps

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carta de Cecília al Foraster

Estimat Foraster,

Encara no fa un mes de la meva marxa del petit poble de la meva infància i ja trobo a faltar tot allò que em rodejava quan caminava perles terres cultivades dels pagesos, encara que en aquell temps també trobava a faltar el fruit d’aquestes. Ara em trobo a la ciutat del progrés, de l’art nouveau i ciutat que a tingut entre les seves mans grans pensadors al llarg de la seva història, pensadors com nosaltres Foraster, i aligual que nosaltres, incompresos com ho estàvem al maleït poble que ens tenia  empresonats. Estic ampliant tot el meu coneixement que restava adormit a les grans biblioteques d’aquest paradigma del pensament humà, darrere dels grans murs de París es pot trobar tot allò que es vulgui, tant si el que es desitja és el reforçament de les idees revolucionaries, com si parlem de mantenir la corona al cap. Desitjaria tenir la companyia de tots aquells que he deixat en els camps morts del lloc del meu naixement, atrapats en un inamovible gorg d’aigua estancada. Tinc por, tinc por de retornar a l’utopia de la ignorància, per si tots aquells que no van  marxar quan tocava no han tingut la sort de rebre el miracle que fes sortir l’aigua del gorg cap a les grans extensions  de terra dels terratinents, dels meus veïns, dels meus pares, de tots els habitants d'aquella societat rural. Encara que també m’atormenta pensar en la retrobada amb tots aquells que em van retenir en una gàbia que no em pertanyia, jo haig de viure lliure, haig de viure, veure món, ser tot allò que he somiat tota la meva vida, de fet, tinc un viatge preparat a la terra de l’art antic, on podré veure de tots aquells grans artistes que ens van deixar el seu llegat en forma de pintures i escultures, em pregunto si voldries acompanyar-me a realitzar aquesta travessia cap a la passional Itàlia, així podria retrobar-me amb un vell amic, un amic en el que puc confiar i amb el que sé que podré anar a allà on vulgui. També he convidat al professor del poble, sé que no va ajudar massa a despertar a les persones del poble del seu somni innocent, peró crec que pot aportar emoció un company més amb el que debatre.

Cecília Rue Norvins, 22