Usuari:Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón és un usuari de Viquilletra que durant el curs 2015-16 utilitza un grup d'estudiants del centre Escola del Treball (amb el professorat: edtppoy) i que està format per: Nicos, Daniel, Sergio i Steven

Hola a tothom, som un grup d’estudiants de batxillerat de l’itinerari tecnològic a l’Escola del

Treball:

·Molt bon dia a tothom, ens diem Daniel Boté, Sergio Morales, Nicos Fabro i Steven Cuyanda, sóm del grup 2UTEC de l'Escola del Treball. En Daniel és un noi de 18 anys. Viu a l'Eixample, un barri de Barcelona, practica l'activitat de Taekwondo i després del batxillerat vol fer una carrera universitaria. En Steven té 17 anys, viu al Poble Sec i juga a futbol. Igual que en Daniel, quan acabi el batxillerat vol fer una carrera universitaria. En Sergio també té 17 anys, viu al barri de l'Eixample i entre les seves aficions està la piscina. Despés del batxillerat voldria fer una enginyeria informatica. L'últim membre del grup, en Nicos també té 17 anys, viu al Poble Sec, a prop del Raval i juga a futbol sala. Al acabar el batxillerat voldria fer una enginyeria,. segurament la mecànica.

Hem escollit Carlos Ruiz Zafón perquè els quatre hem llegit una novel·la seva anomenada "El princep de la boira" i ens va fer pensar que era el millor llibre que haviem llegit mai,d'arran aquesta experciencia, ens vem quedar amb el nom de l'autor i vam seguir llegint més llibres seus com "Marina" del nom del seu autor.

Carlos Ruiz Zafón és un escriptor català que escriu en castellà. Viu a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista.

La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. La seva literatura es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica el seu domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del segle XIX a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial.

Carlos Ruiz Zafón és també pianista i compositor.

BIOGRAFIA

Diu que "sempre havia sabut que volia ser escriptor des que tenia 5 o 6 anys ".Es va educar en el col·legi dels jesuïtes de Sant Ignasi de Sarrià, després es va matricular en Ciències de la Informació i ja en el primer any li va sorgir una oferta per treballar en el món de la publicitat. Va arribar a ser director creatiu d'una important agència de Barcelona fins que a l'any 1992 va decidir abandonar la publicitat per consagrar-se a la literatura. Diu no saber a què es deu la seva vocació tan primerenca, però recorda que, tot i que en la seva família no hi ha cap tradició literària (la seva mare era mestressa de casa), per al seu pare, un reeixit agent d'assegurances, "el món de la lectura i dels llibres era molt important ". Va començar amb literatura juvenil: la seva primera novel·la, El príncep de la boira, la va publicar en 1993 i va ser un èxit : va obtenir el premi Edebé. Carlos Ruiz Zafón, que des de petit havia sentit fascinació pel cinema i Los Angeles, va usar els diners del guardó per complir el seu somni i va partir als Estats Units, on es va radicar; hi va passar els primers anys escrivint guions alhora que continuava traient noves novel·les. Les tres següents també van estar dedicades a lectors joves: El palau de la mitjanit (1994), Les llums de setembre (1995) (aquestes, amb la seva primera novel·la, formen la La trilogia de la boira que posteriorment serien publicades en un sol volum) i Marina.,. La segona novel·la ' per a adults ' El joc de l'àngel, va sortir en 2008 i es va convertir immediatament en un best-seller (només cal dir que en només una setmana es van vendre a Catalunya 250.000 exemplars i que el dia de Sant Jordi, festa del llibre a Barcelona, la ciutat va viure un rècord " amb les cues més llargues de lectors àvids d'una signatura ":" gairebé 1.400 persones van desfilar durant les sis hores que Ruiz Zafón va signar exemplars "). Les dues novel·les formen part de la tetralogia que Ruiz Zafón dedica a la seva ciutat natal. El tercer llibre, "més optimista i menys derrotista que l'anterior " segons afirmen els editors, es titula El presoner del cel (2011). Sobre el seu laboratori creatiu, Ruiz Zafón ha dit : "El meu mètode de treball està dividit per capes. Escric com es fa una pel·lícula, en tres fases. La primera és la preproducció, en què crees un mapa del que faràs, però quan et poses a fer-ho ja t'adones que vas a canviar-ho tot. Després ve el rodatge : recollir els elements amb els quals es farà la pel·lícula, però tot és més complex i hi ha més nivells dels que havies previst. Llavors, a mesura que escrius, veus capes i capes de profunditat, i comences a canviar coses. En aquesta fase és quan començo a preguntar-me: i si canviés els cables, o el llenguatge, o l'estil ? '. Aquí crec la tramoia, que per el lector ha de ser invisible : el lector ha de llegir com aigua, li ha de semblar tot fàcil ... Però perquè sigui així cal treballar molt ".