Resposta del Bronislaw al Daniel pels Göteborg

Resposta a la carta dels Mamixuelas Benvolgut Daniel,

No saps l’alegria que em provoca saber que ja et trobes millor i que has pogut sortir de l’hospital. També espero i desitjo que el violí segueixi sonant com abans, com ja suposo que sí ja que el vas fer tu i sense cap error. M’agradaria dir-te que m’alegro moltíssim que al final tu i l’Eva hagueu pogut adoptar legalment a la Regina, neboda que temps enrere vareu haver de deixar enrere. I encara voldria comentar-te una altra cosa, creu-me que jo també tinc malsons horribles amb Auschwitz, m’imagino que truquen a la porta i que quan obro m’agafen i em fiquen en un camió i cap a Auschwitz hi falta gent, i allà em tornen a torturar com temps enrere ens van fer a tots dos i em sona aquell riure macabre del torturador sàdic. Bé, de fet, crec que tots els que varem passar per aquella situació sommiem el mateix, més o menys. M’ha agradat poder conversar amb tu un altre cop, no tens ni idea de la felicitat que vaig notar quan vaig veure que m’havia arribat una carta teva. Espero tenir notícies teves aviat i que m’expliquis els teus malsons i així podem compartir penes i penúries junts mentre observem una nova generació de jueus que no ha passat pel que varem haver de passar tu, jo i molts altres jueus i cristians amb mala sort. El teu amic.

Bronislaw