La vida oculta de Batís Caffó, pels Crescendo

Batís Caffó Molish va néixer el dos de setembre de 1902 en un petit poble al sud de Romania. Era el tercer fill d’un matrimoni camperol, al qual no faltaven diners. La família era propietària d’unes bones terres on cultivaven vinyes de molt bona qualitat que els proporcionaven un vi reconegut arreu del país. Des dels set anys, Batís treballava a les vinyes familiars i, per tant, no va poder anar a l’escola hi tampoc conèixer infants de la seva mateixa edat. Batís sempre pensava que havia tingut una infància molt dura, ja que va haver de començar a treballar des de molt jove i, a més, havia d’aguantar les pallisses que el seu pare li donava sovint, de vegades sense cap mena de motiu. Als setze anys, conscient que allò que estava vivint no era el que ell volia, va decidir marxar de casa. Una nit d’abril, va agafar diners de la caixa forta del seu pare i va escriure una carta a la seva mare explicant-li el motiu de la seva fugida. Durant una setmana va viatjar amb carro fins a una ciutat del nord del país amb l’esperança que el seu pare no el pogués trobar mai; un cop allà es va posar a buscar una pensió per poder quedar-s’hi a viure fins que trobés algun lloc millor.

Quan va veure que ja no podia continuar pagant la seva estada a la pensió, va començar a buscar feina. Va aconseguir una ocupació com a repartidor de diaris a domicili, que li ocupava moltes hores però li donava la quantitat necessària per a subsistir. El seu dia a dia era monòton, cansat i gairebé no tenia temps de lleure, però amb el pas dels mesos va poder estalviar alguns diners. Un dia repartint diaris es va donar la casualitat que mentre posava el diari a la bústia va veure una noia molt bonica amb els cabells rossos i ondulats, alta, els ulls verds... una noia físicament perfecta, però ella no es va fixar amb ell. A partir d’aquell dia, Batís ja s’ho feia venir bé perquè en aquella mateixa hora pogués passar per davant d’aquella casa amb l’excusa d’ haver de deixar el diari i així poder veure-la i intentar conèixer aquella noia que l’havia fascinat. Finalment Batís ho va aconseguir, li va demanar una cita en un restaurant molt car del poble i ella va acceptar. Després d’aquell sopar es van començar a veure més sovint i van iniciar una relació intima, que va acabar amb un casament preciós a la vora del mar. Els primers anys del seu matrimoni tota anava perfecte, fins que un dia Batís va arribar molt cansat de treballar i Elisabeth, la seva dona, encara no li havia fet el sopar. Ell es va enfurismar i van començar a escridassar-se i a barallar-se i a retreure’s coses del passat. Batís cada cop estava més i més enfadat, va anar a l’habitació, i del primer calaix va treure’n una pistola que tenia per precaució i la va apuntar. Ell no li volia fer cap mal simplement volia que callés i que parés de cridar, però la situació se li va escapar de les mans i finalment la va disparar sense voler-ho i la va matar. Mai hagués pensat que ell podria fer-li això a una persona i s’avergonyia d’ ell mateix. Una setmana més tard de l’accident, Batís va veure per les notícies que havien trobat una dona morta al seu pis amb un tret el cap. Creien que havia estat un altre cas de violència de gènere i que buscaven el marit per prendre-li una declaració i jutjar-lo. Mai s’havia plantejat que era un assassí, a més aquesta paraula era massa grossa per associar-la amb ell, de manera que va decidir marxar del país ja que era molt buscat per la policia. Va començar a cercar algun lloc segur i lluny de Romania. Finalment, un dia mirant el diari va veure una oferta laboral per a un meteoròleg, que hauria de marxar durant un any a una illa molt petita i gairebé desconeguda per tothom a recollir dades atmosfèriques pròpies d’aquella illa. En veure aquest anunci, va pensar que aquella era la seva oportunitat, que havia d’aconseguir aquell lloc de feina fos com fos. De manera que va enviar el seu currículum i va trucar al número de telèfon que posava a l’anunci, però ell encara no s’havia plantejat que no era un meteoròleg. L’empresa el primer que li va preguntar va ser això precisament, si era meteoròleg i quins estudis tenia sobre aquesta matèria. Sort que ell abans ja s’havia informat sobre aquesta professió i va poder fer-se passar per un autèntic meteoròleg. Finalment, va aconseguir aquell lloc de treball tan necessari en aquells moments, i li van dir que al cap d’una setmana sortirien del port per anar cap a l’illa. Però Batís no sabia el que li esperava en aquell indret fins que va arribar-hi, mai hagués arribat a pensar que la seva vida allà, hauria estat més dura que no pas havent estat jutjat i empresonat