La vida oculta d'Aneris, per Utopia

LA VIDA SECRETA D’ANERIS

EPISODI 1:

Tot va començar un capvespre de març, després de l’arribada del nouvingut jueu al far; l’Abraham. El jove jueu va convèncer a Kollege, després d’una gran incisió, de que el deixés romandre al far, ja que va trobar la cabanya, on Kollege havia viscut la seva primera setmana en arribar a l’illa, en molt mal estat i gairebé inhabitable. A Kollege li va costar temps i una bona rumiada de cap prendre la decisió d’obrir les portes del far al nouvingut. Aquella tarda Kollege estava passejant pel bosc, després d’haver-se barallat amb Aneris. Ella, en canvi, es trobava arraulida en un cantó de la sala principal, amb la ment absent, somniant a fugir lluny, en abandonar aquella maleïda illa, aquella maleïda vida... Estava farta d’haver-se de reprimir sempre els seus sentiments, d’haver de fingir que no s’adonava compte de res. Aleshores, de sobte, una càlida mà es va posar sobre la seva, ella va moure el cap i es va trobar amb el somrient rostre del jueu. Tenia unes faccions peculiars, eren molt marcades i hi destacava per un enorme i aixafat nas, per un generós front, uns ulls grans, rodons i molt foscos i per un gran nombre d’arrugues facials i expressives. Abraham no va dir res, i a Aneris se li van omplir els ulls de llàgrimes, mai ningú no li havia mostrat tant d’afecte. Van romandre així fins que Kollege va arribar donant forts cops per allà on passava i donant ordres a tot i a dret. L’Aneris va aixecar-se ràpidament i es va posar a fer les feines rutinàries que Kollege li manava a totes hores; Ordenava i ho reordenava tot. Aneris va asseure’s al balcó mirant a l’horitzó sense cap expressió al rostre, no estava trista, però tampoc estava feliç, no sentia res de res. Va romandre en aquella posició permanent durant més de mitja hora, fins que Kollege la va cridar amb la seva veu peculiar ordenant-li fregar els plats, que havien acabat d’utilitzar. Aneris es va dirigir inexpressivament cap a la taula, però de cop Abraham es va interposar entre ella i els plats i es va oferir educadament a netejar-ho tot ell. Quan ja era plena nit i Aneris i el jueu ja estaven descansant, Kollege restava amb el fusell al balcó mirant el mar, a l’espera que els citauques sortissin sinuosament de l’aigua. Era ja la sisena nit consecutiva que no apareixien.

EPISODI 2:

L’endemà les onades del mar van posar Aneris en marxa, va mirar per la finestra, aquell era un matí radiant. Abraham seguia dormint plàcidament en una cantonada de la sala. Aneris sense fer cap soroll es va enfilar en un armari per a obrir una de les finestres del far, calia ventilar-lo, però un fort cop d’aire va provocar el tancament d’una porta fent un gran terrabastall. El jueu es va despertar escandalitzat i es va dirigir amb expressió furiosa cap a Aneris i l’escridassà tot dient-li: -Estàs cega o no t’adonaves que estava dormint?No serveixes per a res! Ets una inútil! Em fas fàstic.- I es va retirar orgullós. De nou, Aneris va sentir com el seu món es destruïa, i es va quedar perplexa observant el decidit pas del jueu. Ràpidament, va sortir corrents per l’enorme porta de fusta del far i va dirigir-se cap a la vora del mar, a deixar fluir els pensaments, a deixar-los fugir. Diverses idees van passar per la seva ment, però una se li va quedar marcada, la de retornar al seu regne submarí. Tot i així va adonar-se que era massa precipitat. Va romandre a la sorra fins ven entrat el migdia, justament fins al precís moment en què Abraham va aparèixer des de darrera les roques amb una cara de sincera decepció escrita al rostre. Es va aturar a uns metres d’Aneris, ella es va girar i van quedar-se mirant. -Ho sento.- Va dir Abraham. I per primera vegada a la vida, Aneris va afegir amb el dialecte humà. -No hi ha res a perdonar. Abraham va apropar-se a Aneris i la va abraçar fortament, ella es va deixar fer i, a poc a poc, va envoltar amb els seus freds i humits braços la forta esquena d’Abraham. Però de cop i volta un fort crit va trencar l’aire, era Kollege, que es dirigia amb l’arpó de Batís a la mà cap al jueu, amb la intenció de tallar-li el cap. De sobte i sense cap sentit, Aneris es va interposar entre els dos homes, mostrant en les seves faccions tots els sentiments que bullien en el seu interior. Kollege va aturar-se davant dels dos suposats amants amb la respiració agitada, va quedar-se per un segon observant la mirada d’Aneris, i va retirar el ganivet penedint-se del que estava a punt de fer. Aleshores va dirigir la mirada cap a Abraham, que l’observava amb expressió venjativa, per sobre de l’espatlla d’Aneris. Se li va posar la pell de gallina, sabia que alguna cosa no anava bé i va decidir retornar al seu refugi, abandonant tota esperança. EPISODI 3:

Quan ja era gairebé de nit, Aneris va sortir a passejar pel bosc, era per fi, l’única responsable del seu estat d’ànim, dels seus sentiments. En canvi, l’ambient del far estava molt més carregat. Kollege estava assegut al seient del balcó donant voltes a moltes idees, i just en aquell moment Abraham se li va apropar per darrera i li va clavar un cop gairebé mortal al clatell amb una enorme pedra. Abraham va quedar-se mirant el cos inconscient de Kollege amb un somriure diabòlic. Aleshores va dirigir-se cap al bosc a la recerca del seu veritable objectiu, l’Aneris. Al cap d’ aproximadament uns 10 minuts, va localitzar Aneris en una clariana del bosc, i li va dir dolçament: -Amor, vine amb mi, hem de solucionar-ho tot, i al meu costat mai no passaràs por. T’estimo.- L’Aneris es va quedar sense paraules, però de totes formes el va seguir i van dirigir-se agafats de la mà cap al far. Un cop allà, es trobà Kollege assegut i lligat a la cadira de la sala. El seu cor va començar a palpitar fortament tot adonant-se que les coses es començaven a tòrcer. Abraham la va subjectar per la cintura de forma brutal, justament en el precís instant en què Kollege recobrava la consciència. Li va arrencar el jersei del cos i la va arraulir contra la paret subjectant-la pels canells. Kollege cridava escandalitzat que aturessin aquella barbaritat. Abraham es va treure els pantalons amb agilitat i la va penetrar amb rudesa provocant-li un gemec d’angoixa. Pel rostre d’Aneris regalimaven llàgrimes i la tristesa inundava les seves faccions. Donava la sensació que mai s’acabaria aquell malson. Kollege es sentia igual o fins i tot pitjor, en adonar-se que la dona que més s’havia estimat en tota la seva vida, patia com mai ningú havia patit. Un cop executada la venjança d’Abraham, Aneris va quedar abolida al terra, sense forces, sense saber qui era realment. Abraham es dirigí a Kollege amb l’arpó de Batís, tot amenaçant-lo de mort, i li va fer petits i nets talls al coll, fins que finalment el degollà. Aneris començà a cridar, ara que tota la seva il•lusió havia deixat d’existir. Mentre Abraham netejava la sang de Kollege que hi havia estesa pel terra, Aneris va aprofitar per fugir per la porta i, en aquell moment, Abraham va adonar-se de l’absència d’Aneris. Ella corria per les planes que es dirigien cap a la platja, respirant agitadament. Abraham anava únicament unes passes endarrerit. Un cop Aneris va haver arribat a la platja, començà a cantar per a avisar als seus companys, els quals van sortir agitats a la superfície, tot abalançant-se sobre el jueu justament en el moment en que aquest anava a llançar-se sobre Aneris. Els crits del jueu rebotaven per tota l’illa, fins que tot va quedar en silenci. No quedava res ni ningú en aquella illa, estava tot mort. Aneris aquella nit va retornar al mar amb la seva veritable família. On va començar una nova vida plena d’il•lusió i, on la tractarien amb respecte i igualtat.